Surat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSurat
Surat at night.JPG

Localització
Location map of Surat India.jpg
21° 10′ N, 72° 50′ E / 21.17°N,72.83°E / 21.17; 72.83
País Índia
Estat federat Gujarat
Població
Total 4.467.797 (2011)
• Densitat 13.662,99 hab/km²
Geografia
Superfície 327 km²
Altitud 13 m
Indicatius
Codi postal 394 XXX , 395 XXX
Fus horari UTC+05:30
Prefix telefònic 261
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Surat (en gujarati: સુરત, en hindi: सुरतै) és una ciutat portuària i municipi a l'estat de Gujarat, a l'oest de l'Índia, capital del districte de Surat. Surat té una població aproximada de 4.462.002 habitants[1] d'acord amb estimacions del 2011, i és una de les ciutats més poblades de l'Índia. Està situada a la riba sud del Tapti a uns 15 km de la costa.

Història[modifica | modifica el codi]

La presència d'assentaments a Surat es remunta al 3000 aC. La mitologia índia indica que Krishna aturà amb les seves vaques en el seu viatge de Mathura a Dwarka i deixant en un lloc anomenat "Gai Pagli" rastre del pas de les vaques, imatges que són venerades pels devots; "Gai Pagli" significa petjades de vaques. Claudi Ptolemeu parla del comerç de Pulipula que podria ser Phulpada, el varri sagrat de Surat. Firuz Shah hi va fundar una fortalesa defensiva contra els bhils el 1373. Tanmateix, Surat no es desenvoluparia sinó fins als últims anys del segle XV o començament del XVI. En aquests anys, Rander era un important centre comercial on s'havien assentat àrabs des del segle XI i que comerciava espècies, seda, ... i porcellana amb Malaca, Xina i Sumatra. Tanmateix, Rander es va veure afectada per incursions portugueses el segle XVI que la portaren a una davallada provocant que Surat, que havia estat restaurada (1496-1520) per Gopi, un ric comerciant local, adquirís importància. Els portuguesos la van atacar el 1512. Vers el 1514 el viatger portuguès Duarte Barbosa havia descrit Surat com un port important, freqüentat per molts vaixells que provenien de Malaiàlam i d'altres parts del món. Altres atacs portuguesos foren el 1530 i 1531. Mahmud III de Gujarat va fer aixecar una fortalesa al seu oficial turc Khudawand Khan el 1540. La ciutat moderna fou planificada i construïda al costat del port de comerç per aquest Khudawand Khan, autor també de la mesquita que encara es conserva (se'n conserva una altra, la de Sayyid Djafar Aydarus, però és d'un segle després, de 1639). El 1572 va passar a mans dels mirzes revoltats contra els mogols; el gener de 1573 Akbar la va atacar i la va assetjar durant un any[2] o sis setmanes;[3] llavors la comarca de Surat incloïa 993 pobles.

Fou fortalesa militar sota mogols i durant un segle va gaudir de tranquil·litat i prosperitat només alterat per la conquesta de la ciutat el 1609 per Malik Ambar, el visir habshi dels nizamshàhides d'Ahmadnagar, just un any després de l'arribada del primer vaixell anglès al seu port el 1608; els anglesos van trobar dificultats per establir una factoria per l'oposició portuguesa, però ho van aconseguir i els fou reconegut per un tractat signat a Agra entre Sir Thomas Roe i l'emperador Jahangir el 1618; al mateix temps els holandesos van establir una factoria que fou la més important que van tenir a l'Índia. A mitjan segle XVII tenia uns dos-cents mil habitants i era el port de partida els pelegrins musulmans indis cap a la Meca; destacava també per les estores i el cotó. Els francesos van obrir una factoria el 1667. En el regnat d'Aurangzeb (1658-1707) fou objectiu dels atacs marathes dirigits per Sivaji, el primer cop el 1664; encara que no va afectar les factories anglesa i holandesa, la importància de Surat va començar a decaure pel creixement de Bombai (on la Companyia Anglesa de les Índies Orientals va instal·lar la seu operacional occidental el 1687); llavors les ràtzies marathes tenien lloc cada any; als primers anys del segle XVIII hi va haver un període de conflictes locals de 27 anys: el 1733 el governador mogol Taght Bakht Khan es va declarar independent i la seva família va conservar la ciutat fins al 1759 quan una expedició britànica des de Bombai va ocupar Surat (amb ajut maratha); els nawabs locals van restar sobirans fins a l'annexió a la presidència de Bombai el 15 de maig de 1800. La ciutat de Rander estava llavors a la riba oposada del riu i és avui dia part de la mateixa Surat.

El 1813 la fam al Gujarat la va afectar greument. L'abril de 1837 un foc durant tres dies va destruir la ciutat i suburbis. Al temps de les pluges del mateix any el Tapti es va desbordar i va causar molts danys a la ciutat i rodalia. Després d'això centenars de comerciants van abandonar Surat cap a Bombai. Es diu que entre dos terços i tres quarts de la ciutat havien estat destruïts als darrers anys. El 1844 fou teatre de forts disturbis causat per la protesta contra la imposició d'una nova taxa a la sal per part del governador de Bombai (aquesta taxa havia de compensar la supressió dels drets de trànsit dels productes manufacturats, però afectava durament als pescadors pobres que vivien de salar les seves captures). La ciutat va viure un temps de prosperitat a causa del ferrocarril (a partir del 1858) i en pujar el preu del cotó per la guerra civil americana. El 1862 les tropes britàniques foren retirades i la municipalitat es va formar tot seguit. El 1869 la municipalitat va començar obres per protegir la ciutat contra les inundacions el que no va impedir una nova inundació el 1883. El 1889 fou afectada per un altre foc.

El 1971 tenia una població de 470.000 habitants. El 1992 va haver-hi enfrontaments violents entre hindús i musulmans i el 1994 una epidèmia de pesta. La comunitat parsi és la principal de l'Índia i disposa de cinc temples; també hi ha una forta comunitat ismaïlita bohora i el dai mutlak de la branca dawdita té seu a Surat encara que generalment resideix a Bombai.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat se situa al marge esquerre del riu Tapti, a 22 km de la seva desembocadura. Si bé és una ciutat amb port, aquest ha estat damnat pel riu, per això s'empra com a port el de Hazira, a l'àrea metropolitana de Surat. Surat es localitza a latitud 21° 10′ 12″ N i longitud 72° 49′ 48″ E, a una altura de 13 msnm.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és tropical i les pluges monzòniques abundants presenten una precipitació pluvial mitjana de 2.500 mm cada any.

  • Temperatura hinvernal: màx. 31 °C, mín. 12 °C.
  • Temperatura d'estiu: màx. 42 °C, mín. 24 °C.
  • Temperatura (mitjans de juny a mitjans de setembre): 931,9 mm.
  • Temperatura mínima absoluta: 7 °C.
  • Temperatura màxima absoluta: 45 °C.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1797 s'estimaven 800.000 habitants (probablement xifra exagerada). El 1811 havien baixat a 250.000 i el 1816 a 124.406; el 1847 eren només 80.000, però després va tornar a pujar: el 851 a 89.505, el 1872 a 107.855, el 1881 a 109.844, el 1891 a 109.229 i el 1901 a 119.306.

Ciutats satel·lits[modifica | modifica el codi]

Ciutat Metropolitana amb una regió de 4.207 km² té diverses ciutats satel·lits entre 20 i 100 km.

  • Sachin,
  • Bardoli,
  • Hazira,
  • Billimora,
  • Gandevi,
  • Kanakpur-Kansad,
  • Palsana,
  • Kadodara,
  • Kosamba.

Llocs interessants[modifica | modifica el codi]

  • Temple jainista Chintamani
  • Jardí holandès
  • Fortalesa
  • Museu Sardar Patel
  • Rangupavan, teatre a l'aire lliure
  • Gaurav Path, àrea comercial al voltant d'una carretera
  • Choppati, jardins
  • Udhana, ciutat industrial
  • Saputara, estació de muntanya
  • Parc nacional de Vansda
  • Platges
  • Navsari, ciutat bessona al sud
  • Sanjan, on els parsis van desembarcar per primer cop
  • Cementisis holandès i anglès
  • Ciutat de la ciència
  • Església anglesa de 1820 construïda pel bisbe Heber i consagrada el 17 d'abril de 1825
  • Església catòlica (portuguesa)
  • Església armènia
  • Mesquites diverses entre les quals la Nav Saiyid Sahib a la riba del llac Gopi, la mesquita Sayyid Edroos (de 1639) i la mesquita Mirza Sami
  • Temples hindús entre els quals el Gosavi Maharaja de 1695 i dues capelles dedicades al Hanuman
  • Mausoleu de Sir George Oxenden i de Christopher Oxenden morts el 1659 i 1669
  • Mausoleu de Francis Breton, President de Surat, mort el 1649.
  • Tomba del Baró Van Reede, Commissari general de la Companyia de les Índies Orientals de les Províncies Unides, mort el 1691.

Galeria de fotos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Provisional Population Totals, Census of India 2011». Census of India. [Consulta: 18 octubre 2011].
  2. segons l'Enciclopèdia de l'Islam, IX, 929
  3. segons History of Surat


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Surat Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 21° 11′ 42″ N, 72° 49′ 10″ E / 21.19500°N,72.81944°E / 21.19500; 72.81944