1889
| Tipus | any civil i any comú començat en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1889 (mdccclxxxix) |
| Islàmic | 1307 – 1308 |
| Xinès | 4585 – 4586 |
| Hebreu | 5649 – 5650 |
| Calendaris hindús | 1944 – 1945 (Vikram Samvat) 1811 – 1812 (Shaka Samvat) 4990 – 4991 (Kali Yuga) |
| Persa | 1267 – 1268 |
| Armeni | 1338 |
| Rúnic | 2139 |
| Ab urbe condita | 2642 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
| Anys | |
| 1886 1887 1888 - 1889 - 1890 1891 1892 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 4 d'agost, Palma, Mallorca: s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari "La Roqueta".[1]
- Barcelona: l'enginyer català Francesc Bonet i Dalmau patenta el primer automòbil a Catalunya, conegut com a Bonet.[2]
- Resta del món
- 31 de març, París, França: conclou la construcció de la Torre Eiffel.[3]
- 6 de maig-31 d'octubre, París: S'hi du a terme l'Exposició Universal amb l'emblemàtica Torre Eiffel.
- 6 d'octubre, París: S'inaugura el Moulin Rouge per iniciativa de l'empresari terrassenc Josep Oller i Roca.
- 15 de novembre, Rio de Janeiro, Brasil: proclamació de la República i fi del regnat de l'Emperador Pere II.
- Construcció del Castell Beregvár.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 27 de febrer, Barcelona: Àurea de Sarrà, ballarina catalana dels anys vint (m. 1974).[4]
- 2 de març, Barcelona: Carme Bau i Bonaplata, soprano catalana (m. 1972).[5]
- 25 de març, Almenar, Lleidaː Clemència Berdiell, mestra i directora de l’Escola d’Almenar des de 1927 fins l’any 1959 (m. 1966).[6]
- 13 d'abril, Valènciaː María Sorolla, pintora valenciana (m. 1956).[7]
- 6 de maig, Barcelona: Graziella Pareto, una de les tres grans sopranos coloratura barceloneses de la seva època (m. 1973).[8]
- 10 de juny, Vic, Osona: Manuel Brunet i Solà, periodista i escriptor català (m. 1956).[9]
- 6 de juliol, Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.[10]
- 15 de juliol, Sabadell: Dolors Miralles i Valls, pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.[11]
- 10 de setembre, Maó, Menorca: Margarida Orfila Tudurí, compositora, pianista i professora de música (m. 1970).[12]
- 16 de desembre, Sant Cugat del Vallès: Joaquima Pla i Farreras, mecenes catalana (m. 1982).[13]
- Arenys de Mar: Joan Draper i Fossas, dramaturg, poeta i periodista català, director i fundador de la revista L'Avenir i director de la revista Bella Terra (1923-27).
- Reus: Teresa Bartomeu Granell, esquiadora catalana.[14]
- Resta del món
- 19 de gener, Davos, Suïssa: Sophie Taeuber-Arp, artista tèxtil, dissenyadora, ballarina, professora universitària suïssa (m. 1943).[15]
- 7 de febrer, Paviaː Claudia Muzio, soprano lírica italiana (m. 1936).[16]
- 13 de febrer, San Javier, Santa Fe, Argentina: Alcides Greca, escriptor, cineasta, jurista, professor, activista indigenista i polític argentí.
- 22 de febrer, Chesterfieldː Olave Baden-Powell, cap del guiatge, el moviment escolta per a noies (m. 1977).[17]
- 23 de febrer, París: Musidora, actriu, directora teatral, escriptora, productora, realitzadora de cinema francesa del cine mut (m.1957).[18]
- 19 de març, Lisboa, Portugal: Manuel II de Portugal rei de Portugal, 1908-1910) (m. 1932).
- 21 de març, San Diego, Califòrnia (Estats Units): W.S. Van Dyke, director de cinema estatunidenc (m. 1943).[19]
- 31 de març: Harry L. Fraser, director i guionista de cinema
- 28 de maig, Tbilissi, Geòrgia: Olga Sacharoff, pintora russa establerta a Catalunya (m. 1967).
- 7 d'abril, Vicuña, Coquimbo, Xile: Lucila Godoy Alcayaga, coneguda com a Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura de 1945. (m. 1957).[20]
- 14 d'abril - Londres (Regne Unit): Arnold Joseph Toynbee, historiador i professor britànic, que va intentar sintetitzar la història universal (m. 1975)[21]
- 16 d'abril, Londres, Gran Bretanya: Sir Charles Spencer Chaplin, actor, guionista i director de cinema i també compositor d'origen anglès.
- 20 d'abril, Braunau am Inn, Àustria: Adolf Hitler, dictador alemany (m. 1945).[22]
- 21 d'abril, Moscou, Rússia: Paul Karrer, químic suís, Premi Nobel de Química de 1937 (m. 1971).[23]
- 26 d'abril,
- Viena, Àustria: Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (m. 1951).[24]
- Sisson: Anita Loos, escriptora i guionista nord-americana (m. 1981).[25]
- 28 d'abril, Vimeiro, Portugal: António de Oliveira Salazar, dictador portuguès (m. 1970)[26]
- 6 de maig, Wanstead (Regne Unit): Stanley Morison, dissenyador gràfic (m. 1967).[27]
- 24 de maig, Bellefonte, Pennsilvània: Anna Keichline, arquitecta i inventora americana, coneguda per ser la primera dona registrada com a arquitecta a Pennsilvània i per haver inventat el "K brick".
- 23 de juny, Bolxoi Fontan, prop d'Odessa: Anna Akhmàtova, destacada poeta de l'edat de plata de la literatura russa (m. 1966).[28]
- 5 de juliol, Maisons-Laffitte, Illa de França, França: Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francès.[29]
- 16 de juliol, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca (m. 1970).[30]
- 22 de juliol, Pueblo, Colorado: Frederick Preston Search, director d'orquestra, compositor i violoncel·lista nord-americà.
- 24 de juliol, Illinioisː Agnes Meyer Driscoll, coneguda com a Madame X, criptoanalista estatunidenca (m. 1971).[31]
- 26 de setembre, Messkirch, Alemanya: Martin Heidegger, filòsof alemany.
- 29 de setembre, Loja, Equador: Matilde Hidalgo, metgessa i política equatoriana (m. 1974).[32]
- 3 d'octubre, Hamburg (Alemanya): Carl von Ossietzky, periodista, Premi Nobel de la Pau de 1935 (m. 1938).[33]
- 27 d'octubre - Rochesterː Enid Bagnold, novel·lista i dramaturga britànica (m. 1981).[34]
- 1 de novembre,
- Londres, Anglaterra: Philip Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic britànic, Premi Nobel de la Pau de l'any 1959 (m. 1982).
- Gotha, Alemanyaː Hannah Höch, artista plàstica i fotògrafa integrada en el moviment dadà, pionera del fotomuntatge (m. 1978).[35]
- 14 de novembre, Allahabad: Jawaharlal Nehru (hindi जवाहरलाल नेहरू) advocat, polític i estadista indi, líder de l'ala moderada socialista del partit del Congrés Nacional Indi. Primer ministre de l'Índia des de la independència el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort (m. 1964),[26]
- 20 de novembre, Marshfield, Missouri: Edwin Hubble, astrònom nord-americà conegut per haver demostrat l'expansió de l'univers.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 26 de febrer - Olesa de Montserrat: Paula Montal, religiosa catalana, fundadora de les Filles de Maria Escolàpies (n. 1799).[36]
- 26 de setembre - Sabadell (el Vallès Occidental): Antoni Roca i Dencàs, industrial tèxtil, polític i banquer català.
- 4 d'octubre - Vila-real (la Plana Baixa): José Polo de Bernabé y Borrás, polític i empresari valencià (86 anys).
- Resta del món
- 30 de gener - Mayerling (Àustria): Rodolf d'Àustria, es suïcida amb la seva amant en l'Incident de Mayerling.
- 15 d'abril - Tremelo, Bèlgica, Damià de Molokai, conegut com a Pare Damià i nascut com a Jozef de Veuster va ser un religiós belga, missioner de la Congregació dels Sagrats Cors que va dedicar la seva vida a la cura i assistència als leprosos de l'illa de Molokai, a Hawaii. Va ser canonitzat l'11 d'octubre de 2009 (n. 1840).[37]
- 3 de maig, Grenoble: Charles Lory, geòleg
- 27 de juny, París: Carlotta Patti, cantant italiana de la corda de soprano (n. 1835).[38]
- 28 de juny -Lynn, Massachusetts (EUA): Maria Mitchell, astrònomaestatunidenca (n. 1818).[39]
- 18 d'octubre -Staten Island, Nova York (EUA): Antonio Meucci, que va inventar el telèfon el 1854 tot i que Alexander Graham Bell el va patentar (n. 1808).[40]
- 6 de desembre -Nova Orleans, Louisiana (EUA): Jefferson Davis, polític sudista, primer i únic president dels Estats Confederats d'Amèrica (n. 1808).[41]
- 15 de desembre - San Francisco (EUA): Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
- 23 de setembre - Londres (Anglaterra): Wilkie Collins, escriptor britànic (n. 1824).
Referències[modifica]
- ↑ TORRENT, Joan; Rafael TASIS. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966, p. 494.
- ↑ Museu de la ciència i de la tècnica de Catalunya, El Transport
- ↑ Rego, Lurdes; Mayayo, Andreu «Així es va construir la torre Eiffel». Sapiens, 31-03-2020.
- ↑ Ferrando Miralles, Josefina. «Àurea Sarrà». Diccionari biogràfic de dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Carme Bau i Bonaplata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ Roma Garcia, Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia». Shikar, núm 4, 2017, pàg. 32-37.
- ↑ «María Sorolla» (en castellà). Mery Varona. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Engràcia Pareto i Homs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Clementina Arderiu i Voltas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Berenguer Garrigós, Arnau. «Miralles i Valls, Dolors». Història de Sabadell S.XIX-XX, 28-07-2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ Fèlix Riera, Isabel. Extracte del treball de recerca "L'obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí". Màster en Musicologia i Educació Musical. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011.
- ↑ Miquel i Serra, Domènec «50 anys de l'Escola Pla Farreres. Qui era Joaquima Pla Farreres?». Gausac 51, 2018.
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Bucher, Annemarie. «SophieTaeuber-Arp». A: Historiches Lexikon der Schweiz [Historical Dictionary of Switzerland] (en alemany).
- ↑ «Claudia Muzio» (en castellà). iOpera.es, 24-05-2016. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «OLAVE BADEN-POWELL» (en castellà). Infoscout.cl. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ Rodríguez, Begoña «La modelo 'vamp' de Romero de Torres». El Correo, 19-10-2018.
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 45. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ «Gabriela Mistral. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Arnold Toynbee. British historian» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Adolf Hitler | Biography, Rise to Power, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Paul Karrer. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Monk, Ray. «Ludwig Wittgenstein. British philosopher» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ 26,0 26,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Stanley Morison | English typographer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Anna Andrejevna Akhmatova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Jean Cocteau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Nissen, Axel. Mothers, Mammies and Old Maids: Twenty-Five Character Actresses of Golden Age Hollywood (en anglès). McFarland, 2014-01-10, pàg. 166-175. ISBN 978-0-7864-9045-5.
- ↑ «The Untold Story of Madame X» (en anglès). Women's Museum of California, 09-08-2017. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Quién fue Matilde Hidalgo de Procel, la primera latinoamericana que pudo votar» (en castellà). BBC News Mundo, 21-11-2019.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1935» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Enid Bagnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Hannah Höch». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ Pons, Marc. «Mor Paula Montal, fundadora de les Escolàpies». ElNacional.cat, 26-02-2019. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Carlotta Patti (1840-1889)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Maria Mitchell | Biography & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «MEUCCI, Antonio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Jefferson Davis | Biography, Quotes, Civil War, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1889 |