Teresa Bartomeu Granell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTeresa Bartomeu Granell
Biografia
Naixement (es) Teresa Bartomeu Granell
1889
Reus
Mort 1969 (79/80 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Teresa Bartomeu Granell (Reus, 1889 - Reus, 1969) fou una esquiadora també coneguda com a Rossa Tissy o bé l'amiga Blanca de les Dames de Carner.[1]

La pràctica esportiva a la muntanya es va fer finalment accessible per a les dones de finals del segle XIX. La primera especialitat a aparèixer va ser l’excursionisme, lligat en els seus inicis a la recuperació de tradicions i costums populars. Posteriorment, durant la primera dècada del segle XX, va ser l’esquí el que va sorgir i en aquesta pràctica esportiva, com també en d’altres, les dones estrangeres van tenir un paper important arran dels bons resultats que obtenien per de la seva extensa pràctica i per tant millor experiència. Feia anys que en alguns països europeus les dones no només practicaven alguns esports sinó que, a més a més, hi competien. A Catalunya tot això va arribar més tard.[1]

El 1911 va ser possible la primera prova femenina d’esquí a Catalunya. Posteriorment les curses d’esquí s’organitzarien d’acord amb la Fédération Internationale des Sociétés Pyrénnélistes. En les proves de 1916, Rosa Puig i Maria Rosich van ser les guanyadores i, l’any següent, Teresa Bartomeu Granell va guanyar el premi de la secció d’Esports de Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya. Des que va aconseguir la seva primera victòria podríem dir que Teresa Bartomeu no va parar de sumar-ne competició darrera competició. Aquell 1917, la cursa de 400 metres la guanyà Eva Illing, amb un temps d’1’40” 2/5 i Teresa Bartomeu quedà en segon lloc amb un temps de 2’20”. També hi va haver proves de luges (tipus de trineus), i en la cursa de 125 metres, Montserrat Fargas es classificà en primer lloc, amb un temps de 30” 3/5 i Teresa Bartomeu en el segon, amb un temps de 43” 4/5.[1]

Amb la consecució d’aquests bons resultats de les esportistes catalanes, Eva Illing, Teresa Bartomeu Granell, Núria Armangué Feliu i Rosa Torras -que va participar com a tennista en les Olimpíades de París de 1924-, entre altres, van ser alguns dels noms que van obrir de bat a bat les portes dels esports de neu a altres dones. Tot i que de manera competitiva, els primers èxits de les esquiadores catalanes arribaran molts anys després, aquests vindran encapçalats per Montserrat Corominas Vila, campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada i el 1978 guanyà la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Teresa Bartomeu Granell». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

  • Nash, Mary (1992). Les dones fan esport. Barcelona: Institut Català de la Dona.
  • Medina, Jaume (1998). Les Dames de Josep Carner. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Segura, Isabel (2000). Calendari de les dones esportistes. Generalitat de Catalunya: Institut Català de la Dona.