13 d'abril

<<	Abril 2022					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 262 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

1766, Elx, Baix Vinalopó: les autoritats derroten una revolta antisenyorial.^[1]
1956, Girona: S'inaugura l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, encara amb el nom de Residencia Sanitaria de la Seguridad Social de Gerona.
1976 - València: s'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

Resta del món

1742 - Dublín (Irlanda): Estrena de l'oratori El Messies de George Friedrich Haendel.^[2]
1796 - Millesimo (Ligúria, Itàlia): els revolucionaris francesos guanyaren la batalla de Millesimo en el marc de la guerra de la Primera Coalició.
1861 - Batalla de Fort Sumter en el si de la Guerra Civil dels Estats Units.^[3]
1936 - França: Gwenn ha Du va explotar quatre prefectures en el 20è aniversari de l'Aixecament de Pasqua.
1941 - Moscou (Rússia): tractat de neutralitat entre el Japó i la URSS.^[4]
1986 - Roma: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma.^[5]
2002 - Veneçuela: un ampli moviment popular enderroca la dictadura instaurada dos dies abans i força la recuperació de la institucionalitat democràtica.
2011 - El Parlament de Catalunya debat i sotmet a votació per primer cop a la seva història la Independència de Catalunya (vegeu Llei de Declaració d'Independència (de Catalunya).

Naixements[modifica]

Països Catalans

1858, Barcelona: Concepció Ginot i Riera, pianista, professora de música i compositora catalana ^[6]
1876, Palmaː Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina ^[7]
1889, Valènciaː María Sorolla, pintora valenciana ^[8]
1901, Barcelona, Província de Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català ^[9]
1928, Barcelona: José Agustín Goytisolo i Gay, poeta català en llengua castellana ^[10]
1965, València: Asunción Quinzá Alegre, advocada i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
1978, la Pobla de Segur: Carles Puyol, capità del Futbol Club Barcelona.^[11]
1985, Sant Pere de Ribes, Garraf: Beatriz de Mora Solorzano, jugadora de corfbol catalana.^[12]

Resta del món

1648, Montargis: Madame Guyon, escriptora francesa.^[13]
1743 - Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d'Amèrica ^[14]
1816, Sheffield (Anglaterra): William Sterndale Bennett, compositor i organista anglès ^[15]
1828, Glendale, Regne Unit: Josephine Butler, feminista i reformista social britànica de l'era victoriana ^[16]
1864, Viena: Berta Zuckerkandl-Szeps, escriptora, periodista, crítica i salonnière austríaca (m. 1945).^[17]
1868, Gransee, Alemanya: Maria Emilie Snethlage, naturalista i ornitòloga alemanya-brasilera
1869:
- Cumberland: Isabel Maddison, matemàtica britànica coneguda pel seu treball amb equacions diferencials
- Portland ,Victòria, Austràlia: Vida Goldstein, va ser una dona política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista d'aquest país ^[16]
1901, París, França: Jacques Lacan, psiquiatre i psicoanalista francès ^[18]
1906, Dublín, Irlanda: Samuel Beckett, escriptor irlandès ^[19]
1909, Jackson (Mississipí), EUA: Eudora Welty , escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció l'any 1973 ^[20]
1921:
- Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara, cantant i compositora brasilera ^[21]
- Scheveningen, la Haia: Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza, va ser un notable industrial i col·leccionista d'art ^[22]
1922, Butiama, Territori de Tanganyika : Julius Nyerere, professor i polític que fou president de Tanzània ^[16]
1925, Córdoba, Argentina: Hilda Dianda, compositora argentina.
1928, Madrid: Matilde Conesa Valls, actriu de veu espanyola, molt popular a la ràdio dels anys seixanta ^[23]
1931, Montecosaro, Marques: Anita Cerquetti, soprano dramàtica italiana ^[24]
1938, Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa ^[25]
1939, Castledawson, Irlanda del Nord: Seamus Heaney, poeta i escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995 ^[26]
1940, Niça, França: Jean-Marie Gustave Le Clézio, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura del 2008.^[27]
1941:
- Nova York, EUA: Michael Stuart Brown, metge i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1985.^[28]
- Blackwood, Caerffili, Regne Unit: Margaret Price, soprano gal·lesa ^[29]
1948: Michael Hammer: enginyer nord-americà, un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
1951, Tirana: Diana Çuli, escriptora, periodista, activista, política albanesa.
1963: Garri Kaspàrov, jugador d'escacs rus (soviètic fins al 1991).^[30]

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1983 - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora en català catalana.^[31]
1985 - Barcelona: Josep Maria Jofresa Puig, va ser un jugador de bàsquet català.
2003 - Sant Andreu de Sureda, Vallespir: Jean Petit, defensor de les llengües minoritzades a França.
2019 - Els Guiamets: Neus Català i Pallejà, fou supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica.

Resta del món

1592 - Florència: Bartolomeo Ammannati, arquitecte i escultor manierista italià (n. 1511).^[32]

1716 - Altenburg (Ducat de Saxònia-Altenburg): Christian Friedrich Witt, compositor alemany barroc (n. 1660).
1886 - La Haia: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa.^[33]
1899 - París: Felipe Arroyo Roxas, pintor (n. 1840).
1908 - Christiania (Noruega): Aasta Hansteen –o Hasta Hanseen–, pintora, escriptora i feminista noruega (n. 1824).
1912 - Tòquio (Japó): Ishikawa Takuboku, poeta japonès, considerat un dels mestres del tanka (n. 1886).^[34]
1916 - Milà: Carlo Carrà, pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric (n. 1881).^[35]
1918 - Krasnodar, Rússia: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus (n. 1870).^[36]
1941 - Cambridge, Massachusetts: Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca fonamental per a la classificació estel·lar (n. 1863).^[37]
1944 - Montecarlo, Mònaco: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (n. 1857).^[38]
1956 - Sevillaː Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (n. 1859).^[39]
1965 - Santiago de Xile: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (n. 1890).^[40]
1978 - Lagos, Nigèria Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.^[41]
1980 - Arles, França: Josep Ester Borràs, líder de la Confederació Nacional del Treball.
2006 - Florència: Muriel Spark, novel·lista i crítica literària escocesa (n. 1918).^[42]
2014 - Roma: Emma Castelnuovo, matemàtica i pedagoga italiana (n. 1913).^[43]
2015 -
- Lübeck, Alemanya: Günter Grass, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura 1999 (n. 1927).^[44]
- Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (n. 1940).^[45]
2019 - Nova York (EUA): Paul Greengard, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000 (n. 1925).^[46]
2020 - Fontenay-lès-Briisː Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà (n. 1929).^[47]

Festes i commemoracions[modifica]

Onomàstica: sants Hermenegild; sant Martí I, papa; Agatònica, Pàpil, Carpus i Agatodor de Pèrgam, màrtirs; santa Margarida de Città di Castello;^[48] venerable Giacomo Antonio Morigia, cofundador dels barnabites; servent de Déu Manuel García Nieto, jesuïta; serventa de Déu Àngela Maria de la Concepció, fundadora de les Trinitàries Recol·lectes.

Referències[modifica]

↑ . Pedralbes, 1987, p. 198.
↑ Michels, Ulrich.. Atlas de música. 2, Parte histórica, del Barroco hasta hoy. 1a. ed., 2a. reimp. Madrid: Alianza, 1995. ISBN 84-206-6210-0.
↑ «Battle of Fort Sumter | Location, Significance, & Map» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
↑ «Alla comunità israelitica di Roma (Sinagoga, 13 aprile 1986) | Giovanni Paolo II» (en italià), 13-04-1986. [Consulta: 26 juny 2016].
↑ «Naixements. 1858. Registres. Llibre 2 (Núms. 1 Al 1258). Foli 102.Registre núm.411». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-04-1858. [Consulta: 12 abril 2020].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, març 2016. [Consulta: agost 2021].
↑ «María Sorolla» (en castellà). Mery Varona. [Consulta: 27 març 2020].
↑ «Josep Amat i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
↑ «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
↑ «Carles Puyol i Saforcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
↑ «Beatriz de Mora Solorzano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2021].
↑ Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «Sir William Sterndale Bennett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
↑ ^16,0 ^16,1 ^16,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ Shapira, Elana. «Berta Zuckerkandl» (en anglès). Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. Jewish Women's Archive, 23-06-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Marie Lacan» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
↑ Esslin, Martin J. «Samuel Beckett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
↑ «Dona Ivone Lara». Mozaart. [Consulta: abril 2020].
↑ «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
↑ Bonet Mojica, Lluís «La gran voz de voces». La Vanguardia, 17-04-2015.
↑ «Cerquétti, Anita» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
↑ «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
↑ «Seamus Heaney» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
↑ «The Nobel Prize in Literature 2008» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
↑ «Margaret Berenice Price | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
↑ «Garry Kasparov | Chess & Games» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
↑ «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
↑ «A.L.G. Bosboom - Toussaint» (en neerlandès). Literatuurmuseum. [Consulta: 23 juliol 2020].
↑ «Ishikawa Takuboku» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 09-04-2020. [Consulta: 27 abril 2020].
↑ Marchiori, Giuseppe. «Carrà, Carlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1977. [Consulta: abril 2020].
↑ «Lavr Kornilov | Facts, Biography, & Russian Civil War» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
↑ «Annie Jump Cannon | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
↑ Cécile Chaminade selon Gérard Condé, a Introduction à 'Pièces pour piano' (Editions Enoch EMI-La voix de son maitre, 1980), sur le site de la Société d'histoire du Vésinet.
↑ «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
↑ «Huici Navaz, Matilde». Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 4 juny 2020].
↑ «Funmilayo Ransome-Kuti | Nigerian feminist and political leader» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
↑ «Spark, Murial» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
↑ Esposti, Carla Degli; Lanciano, Nicoletta. «Castelnuovo, Emma» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: abril 2020].
↑ «Günter Grass | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
↑ «Eduardo Galeano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2000» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
↑ «Sarah Maldoror, pionnière du cinéma panafricain, décède du coronavirus» (en francès). Le portail des Outre-mer La 1ère, 13-04-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
↑ Álvarez, Paulino. Santos, Bienaventurados, Venerables de la Orden de Los Predicadores (en castellà). Editorial San Esteban, 1921, p.407-412.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 d'abril

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 d'abril.

[1] . Pedralbes, 1987, p. 198.

[2] Michels, Ulrich.. Atlas de música. 2, Parte histórica, del Barroco hasta hoy. 1a. ed., 2a. reimp. Madrid: Alianza, 1995. ISBN 84-206-6210-0.

[3] «Battle of Fort Sumter | Location, Significance, & Map» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].

[4] Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.

[5] «Alla comunità israelitica di Roma (Sinagoga, 13 aprile 1986) | Giovanni Paolo II» (en italià), 13-04-1986. [Consulta: 26 juny 2016].

[6] «Naixements. 1858. Registres. Llibre 2 (Núms. 1 Al 1258). Foli 102.Registre núm.411». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-04-1858. [Consulta: 12 abril 2020].^{[Enllaç no actiu]}

[7] «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, març 2016. [Consulta: agost 2021].

[:0-8] «María Sorolla» (en castellà). Mery Varona. [Consulta: 27 març 2020].

[9] «Josep Amat i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].

[10] «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].

[11] «Carles Puyol i Saforcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].

[12] «Beatriz de Mora Solorzano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2021].

[13] Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.

[14] Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[15] «Sir William Sterndale Bennett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].

[Ref-16] 16,0 ^16,1 ^16,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[17] Shapira, Elana. «Berta Zuckerkandl» (en anglès). Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. Jewish Women's Archive, 23-06-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].

[18] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Marie Lacan» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].

[19] Esslin, Martin J. «Samuel Beckett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].

[20] Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.

[21] «Dona Ivone Lara». Mozaart. [Consulta: abril 2020].

[22] «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].

[23] Bonet Mojica, Lluís «La gran voz de voces». La Vanguardia, 17-04-2015.

[24] «Cerquétti, Anita» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].

[25] «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].

[26] «Seamus Heaney» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].

[27] «The Nobel Prize in Literature 2008» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].

[28] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].

[29] «Margaret Berenice Price | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].

[30] «Garry Kasparov | Chess & Games» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].

[31] «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].

[32] Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.

[33] «A.L.G. Bosboom - Toussaint» (en neerlandès). Literatuurmuseum. [Consulta: 23 juliol 2020].

[34] «Ishikawa Takuboku» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 09-04-2020. [Consulta: 27 abril 2020].

[35] Marchiori, Giuseppe. «Carrà, Carlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1977. [Consulta: abril 2020].

[36] «Lavr Kornilov | Facts, Biography, & Russian Civil War» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].

[37] «Annie Jump Cannon | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].

[Vésinet-38] Cécile Chaminade selon Gérard Condé, a Introduction à 'Pièces pour piano' (Editions Enoch EMI-La voix de son maitre, 1980), sur le site de la Société d'histoire du Vésinet.

[39] «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].

[40] «Huici Navaz, Matilde». Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 4 juny 2020].

[41] «Funmilayo Ransome-Kuti | Nigerian feminist and political leader» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].

[42] «Spark, Murial» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].

[43] Esposti, Carla Degli; Lanciano, Nicoletta. «Castelnuovo, Emma» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: abril 2020].

[44] «Günter Grass | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].

[45] «Eduardo Galeano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].

[46] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2000» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].

[47] «Sarah Maldoror, pionnière du cinéma panafricain, décède du coronavirus» (en francès). Le portail des Outre-mer La 1ère, 13-04-2020. [Consulta: 20 maig 2021].

[48] Álvarez, Paulino. Santos, Bienaventurados, Venerables de la Orden de Los Predicadores (en castellà). Editorial San Esteban, 1921, p.407-412.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

[47]

[48]