13 d'abril
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Abril 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| Tots els dies | ||||||
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 262 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1766, Elx, Baix Vinalopó: les autoritats derroten una revolta antisenyorial.[1]
- 1956, Girona: S'inaugura l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, encara amb el nom de Residencia Sanitaria de la Seguridad Social de Gerona.
- 1976 - València: s'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
- Resta del món
- 1742 - Dublín (Irlanda): Estrena de l'oratori El Messies de George Friedrich Haendel.[2]
- 1796 - Millesimo (Ligúria, Itàlia): els revolucionaris francesos guanyaren la batalla de Millesimo en el marc de la guerra de la Primera Coalició.
- 1861 - Batalla de Fort Sumter en el si de la Guerra Civil dels Estats Units.[3]
- 1936 - França: Gwenn ha Du va explotar quatre prefectures en el 20è aniversari de l'Aixecament de Pasqua.
- 1941 - Moscou (Rússia): tractat de neutralitat entre el Japó i la URSS.[4]
- 1986 - Roma: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma.[5]
- 2002 - Veneçuela: un ampli moviment popular enderroca la dictadura instaurada dos dies abans i força la recuperació de la institucionalitat democràtica.
- 2011 - El Parlament de Catalunya debat i sotmet a votació per primer cop a la seva història la Independència de Catalunya (vegeu Llei de Declaració d'Independència (de Catalunya).
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1858 - Barcelona: Concepció Ginot i Riera, pianista, professora de música i compositora catalana (m. 1934).[6]
- 1876 - Palmaː Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina (m. 1961).[7]
- 1889 - Valènciaː María Sorolla, pintora valenciana (m. 1956).[8]
- 1901 - Barcelona, Província de Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (m. 1991).[9]
- 1928 - Barcelona: José Agustín Goytisolo i Gay, poeta català en llengua castellana (m. 1999).[10]
- 1965 - València: Asunción Quinzá Alegre, advocada i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
- 1978 - La Pobla de Segur: Carles Puyol, capità del Futbol Club Barcelona.[11]
- 1985 - Sant Pere de Ribes, Garraf: Beatriz de Mora Solorzano, jugadora de corfbol catalana.[12]
- Resta del món
- 1648 - Montargis: Madame Guyon, escriptora francesa.[13]
- 1743 - Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d'Amèrica (m. 1826).[14]
- 1816 - Sheffield (Anglaterra): William Sterndale Bennett, compositor i organista anglès (m. 1875).[15]
- 1828 - Glendale (Regne Unit): Josephine Butler, feminista i reformista social britànica de l'era victoriana (m. 1906).[16]
- 1868 - Gransee, Alemanya: Maria Emilie Snethlage, naturalista i ornitòloga alemanya-brasilera (m. 1929).
- 1869:
- Cumberland: Isabel Maddison, matemàtica britànica coneguda pel seu treball amb equacions diferencials (m. 1950).
- Portland ,Victòria (Austràlia): Vida Goldstein, va ser una dona política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista d'aquest país (m. 1949).[16]
- 1901 - París (França): Jacques Lacan, psiquiatre i psicoanalista francès (m. 1981).[17]
- 1906 - Dublín (Irlanda): Samuel Beckett, escriptor irlandès (m. 1989).[18]
- 1909 - Jackson (Mississipí) (EUA): Eudora Welty , escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció l'any 1973 (m. 2001).[19]
- 1921:
- Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara (en portuguès: Yvonne Lara da Costa), cantant i compositora brasilera (m. 2018).[20]
- Scheveningen, La Haia: Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza, va ser un notable industrial i col·leccionista d'art (m. 2002).[21]
- 1922 - Butiama, Tanganyika : Julius Nyerere, professor i polític que fou president de Tanzània (m. 1999).[16]
- 1925 - Córdoba, Argentina: Hilda Dianda, compositora argentina.
- 1928 - Madrid: Matilde Conesa Valls, actriu de veu espanyola, molt popular a la ràdio dels anys seixanta (m. 2015).[22]
- 1931 - Montecosaro, Marques: Anita Cerquetti, soprano dramàtica italiana (m. 2014).[23]
- 1938 - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa (m. 2019).[24]
- 1939 - Castledawson (Irlanda del Nord): Seamus Heaney, poeta i escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995 (m. 2013).[25]
- 1940 - Niça, (França): Jean-Marie Gustave Le Clézio, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura 2008.[26]
- 1941 -
- Nova York (EUA): Michael Stuart Brown, metge i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1985.[27]
- Blackwood, Caerffili, Regne Unit: Margaret Price, soprano gal·lesa (m. 2011).[28]
- 1948 - Michael Hammer: enginyer nord-americà, un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
- 1951 - Tirana: Diana Çuli –o Culi–, escriptora, periodista, activista, política albanesa.
- 1963 - Garri Kaspàrov: jugador d'escacs rus (soviètic fins al 1991).[29]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1983 - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora en català catalana.[30]
- 1985 - Barcelona: Josep Maria Jofresa Puig, va ser un jugador de bàsquet català.
- 2003 - Sant Andreu de Sureda, Vallespir: Jean Petit, defensor de les llengües minoritzades a França.
- 2019 - Els Guiamets: Neus Català i Pallejà, fou supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica.
- Resta del món
- 1592 - Florència: Bartolomeo Ammannati, arquitecte i escultormanierista italià (n. 1511).[31]
- 1716 - Altenburg (Ducat de Saxònia-Altenburg): Christian Friedrich Witt, compositor alemany barroc (n. 1660).
- 1886 - La Haia: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa.[32]
- 1899 - París: Felipe Arroyo Roxas, pintor (n. 1840).
- 1908 - Christiania (Noruega): Aasta Hansteen –o Hasta Hanseen–, pintora, escriptora i feminista noruega (n. 1824).
- 1912 - Tòquio (Japó): Ishikawa Takuboku, poeta japonès, considerat un dels mestres del tanka (n. 1886).[33]
- 1916 - Milà: Carlo Carrà, pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric (n. 1881).[34]
- 1918 - Krasnodar, Rússia: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus (n. 1870).[35]
- 1941 - Cambridge, Massachusetts: Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca fonamental per a la classificació estel·lar (n. 1863).[36]
- 1944 - Montecarlo, Mònaco: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (n. 1857).[37]
- 1956 - Sevillaː Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (n. 1859).[38]
- 1965 - Santiago de Xile: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (n. 1890).[39]
- 1978 - Lagos, Nigèria Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.[40]
- 1980 - Arles, França: Josep Ester Borràs, líder de la Confederació Nacional del Treball.
- 2006 - Florència: Muriel Spark, novel·lista i crítica literària escocesa (n. 1918).[41]
- 2014 - Roma: Emma Castelnuovo, matemàtica i pedagoga italiana (n. 1913).[42]
- 2015 -
- Lübeck, Alemanya: Günter Grass, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura 1999 (n. 1927).[43]
- Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (n. 1940).[44]
- 2019 - Nova York (EUA): Paul Greengard, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000 (n. 1925).[45]
- 2020 - Fontenay-lès-Briisː Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà (n. 1929).[46]
Festes i commemoracions[modifica]
- Onomàstica: sants Hermenegild; sant Martí I, papa; Agatònica, Pàpil, Carpus i Agatodor de Pèrgam, màrtirs; santa Margarida de Città di Castello;[47] venerable Giacomo Antonio Morigia, cofundador dels barnabites; servent de Déu Manuel García Nieto, jesuïta; serventa de Déu Àngela Maria de la Concepció, fundadora de les Trinitàries Recol·lectes.
Referències[modifica]
- ↑ . Pedralbes, 1987, p. 198.
- ↑ Michels, Ulrich.. Atlas de música. 2, Parte histórica, del Barroco hasta hoy. 1a. ed., 2a. reimp. Madrid: Alianza, 1995. ISBN 84-206-6210-0.
- ↑ «Battle of Fort Sumter | Location, Significance, & Map» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ «Alla comunità israelitica di Roma (Sinagoga, 13 aprile 1986) | Giovanni Paolo II» (en italià), 13-04-1986. [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ «Naixements. 1858. Registres. Llibre 2 (Núms. 1 Al 1258). Foli 102.Registre núm.411». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-04-1858. [Consulta: 12 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, març 2016. [Consulta: agost 2021].
- ↑ «María Sorolla» (en castellà). Mery Varona. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Josep Amat i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Carles Puyol i Saforcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Beatriz de Mora Solorzano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Sir William Sterndale Bennett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Marie Lacan» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Esslin, Martin J. «Samuel Beckett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Dona Ivone Lara». Mozaart. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Bonet Mojica, Lluís «La gran voz de voces». La Vanguardia, 17-04-2015.
- ↑ «Cerquétti, Anita» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Seamus Heaney» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 2008» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Margaret Berenice Price | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Garry Kasparov | Chess & Games» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «A.L.G. Bosboom - Toussaint» (en neerlandès). Literatuurmuseum. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Ishikawa Takuboku» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 09-04-2020. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Marchiori, Giuseppe. «Carrà, Carlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1977. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Lavr Kornilov | Facts, Biography, & Russian Civil War» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Annie Jump Cannon | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Cécile Chaminade» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Huici Navaz, Matilde». Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Funmilayo Ransome-Kuti | Nigerian feminist and political leader» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Spark, Murial» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Esposti, Carla Degli; Lanciano, Nicoletta. «Castelnuovo, Emma» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Günter Grass | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Eduardo Galeano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2000» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Sarah Maldoror, pionnière du cinéma panafricain, décède du coronavirus» (en francès). Le portail des Outre-mer La 1ère, 13-04-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Álvarez, Paulino. Santos, Bienaventurados, Venerables de la Orden de Los Predicadores (en castellà). Editorial San Esteban, 1921, p.407-412.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 d'abril |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 d'abril. |