13 d'abril
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Abril 2019 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 262 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1766, Elx, Baix Vinalopó: les autoritats derroten una revolta antisenyorial.[1]
- 1976 - València: s'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
- Resta del món
- 1742 - Dublín (Irlanda): Estrena de l'oratori El Messies de George Friedrich Haendel.
- 1796 - Millesimo (Ligúria, Itàlia): els revolucionaris francesos guanyaren la batalla de Millesimo en el marc de la guerra de la Primera Coalició.
- 1861 - Batalla de Fort Sumter en el si de la Guerra Civil dels Estats Units.
- 1936 - França: Gwenn ha Du va explotar quatre prefectures en el 20è aniversari de l'Aixecament de Pasqua.
- 1986 - Roma: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma.[2]
- 2002 - Veneçuela: un ampli moviment popular enderroca la dictadura instaurada dos dies abans i força la recuperació de la institucionalitat democràtica.
- 2002 - S'estrena la pel·lícula El parany (Entrapment).
- 2011 - El Parlament de Catalunya debat i sotmet a votació per primer cop a la seva història la Independència de Catalunya (vegeu Llei de Declaració d'Independència (de Catalunya).
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1928 - Barcelona: José Agustín Goytisolo i Gay, poeta català en llengua castellana (m. 1999).
- 1978 - La Pobla de Segur: Carles Puyol, capità del Futbol Club Barcelona.
- Resta del món
- 1648 - Montargis: Madame Guyon, escriptora francesa.
- 1743 - Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d'Amèrica.
- 1816 - Sheffield (Anglaterra): William Sterndale Bennett, compositor i organista anglès (m. 1875).
- 1906 - Dublín (Irlanda): Samuel Beckett, escriptor irlandès (m. 1989).
- 1939 - Castledawson (Irlanda del Nord): Seamus Heaney, poeta i escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995 (m. 2013).
- 1940 - Niça, (França): Jean-Marie Gustave Le Clézio, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura 2008.
- 1941 - Nova York (EUA): Michael Stuart Brown, metge i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1985.
- 1948 - Michael Hammer: enginyer nord-americà, conegut com un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
- 1963 - Garri Kaspàrov: jugador d'escacs rus (soviètic fins al 1991)
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1983 - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora en català catalana.
- 1985 - Barcelona: Josep Maria Jofresa Puig, va ser un jugador de bàsquet català.
- 2003 - Sant Andreu de Sureda, Vallespir: Jean Petit, defensor de les llengües minoritzades a França.
- 2019 - Els Guiamets: Neus Català i Pallejà, fou supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica.
- Resta del món
- 1716 - Altenburg (Ducat de Saxònia-Altenburg): Christian Friedrich Witt, compositor alemany barroc (n. 1660).
- 1886 - La Haia: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa.
- 1899 - París: Felipe Arroyo Roxas, pintor (n. 1840).
- 1916 - Milà: Carlo Carrà, pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric (n. 1881).
- 1918 - Krasnodar, Rússia: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus,
- 1944 - Montecarlo, Mònaco: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (n. 1857).
- 1978 - Lagos, Nigèria Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.
- 1980 - Arles, França: Josep Ester Borràs, líder de la Confederació Nacional del Treball.
- 2015 -
- Lübeck, Alemanya: Günter Grass, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura 1999 (n. 1927).
- Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (n. 1940).
Festes i commemoracions[modifica]
- Onomàstica: sants Hermenegild; sant Martí I, papa; Agatònica, Pàpil, Carpus i Agatodor de Pèrgam, màrtirs; santa Margarida de Città di Castello;[3] venerable Giacomo Antonio Morigia, cofundador dels barnabites; servent de Déu Manuel García Nieto, jesuïta; serventa de Déu Àngela Maria de la Concepció, fundadora de les Trinitàries Recol·lectes.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 d'abril  |
- ↑ . Pedralbes, 1987, p. 198.
- ↑ «Alla comunità israelitica di Roma (Sinagoga, 13 aprile 1986) | Giovanni Paolo II» (en italià), 13-04-1986. [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ Álvarez, Paulino. Santos, Bienaventurados, Venerables de la Orden de Los Predicadores (en castellà). Editorial San Esteban, 1921, p.407-412.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 d'abril. |
