Lübeck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLübeck
Bandera de Lübeck Escut de Lübeck
Lübeck Holstentor.jpg

Localització
Schleswig-Holstein HL.svg
53° 52′ 11″ N, 10° 41′ 11″ E / 53.869722222222°N,10.686388888889°E / 53.869722222222; 10.686388888889
Estat Alemanya
Estat federat Slesvig-Holstein
Entitats de població
Conté
Població
Total 216.253 (2015)
• Densitat 1.009,91 hab/km²
Geografia
Superfície 214.130.000 m2 (214,13 km2)
Banyat per Badia de Lübeck, Trave i Elbe–Lübeck Canal
Altitud 13 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Bernd Saxe (2000)
Membre de Q874576
Indicatius
Codi postal 23501
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 4502, 4508 i 451
NUTS DEF03
Municipi Alemanya 01003000
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Infotaula d'edifici
Lübeck
Lubeck-townhall-detail.JPG
Ajuntament de Lübeck
Dades bàsiques
Tipus centre històric
Ubicació
Estat Alemanya
Localització Lübeck 53° 52′ 00″ N, 10° 41′ 30″ E / 53.86667°N,10.69167°E / 53.86667; 10.69167
Patrimoni de la Humanitat
Tipus cultural
Criteris (iv)
Declaració 1987 (11a sessió)
Identificador 272
Regió Europa i Amèrica del Nord
Activitat
Modifica dades a Wikidata

Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.

La ciutat vella es troba en una illa en la confluència del riu Wakenitz amb el Trave; els 17 quilòmetres que resten fins a la mar Bàltica són navegables. Nombrosos ponts sobre el Trave i el Wakenitz comuniquen la ciutat vella amb els barris nous. Cap al sud, el canal Elba-Lübeck enllaça la ciutat amb l'Elba.

Lübeck està a tocar del territori del land de Mecklemburg-Pomerània occidental, per la qual cosa fou una ciutat fronterera mentre va existir la República Democràtica Alemanya. Avui és un important port a la mar Bàltica; abans fou la "capital" de la Hansa.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1358 Lübeck va participar, al costat d'altres ciutats comercials del nord d'Alemanya, en la formació d'una aliança econòmica anomenada lliga Hanseàtica. Des del 1390, va començar l'obra del canal de Stecknitz fins a l'Elba, per al comerç de la sal amb Lüneburg. Juntament amb Hamburg, la seva ciutat bessona, va conduir diversos projectes ambiciosos per afermar-ne el poder comercial. El 1420, junt amb Hamburg, va conquerir la ciutat de Bergedorf i les illes Vierlande (Altengamme, Curslack, Neuengamme i Kirchwerder), que va regentar en condomini fins al 1868. Des del 1448, van temptar de crear una connexió pel canal Alster-Trave, per tal d'evitar la marrada a l'entorn de Dinamarca, el peatge al rei danès i el risc de pirateria. Lübeck i Hamburg van dominar durant un segle i mig el comerç del mar del Nord i del mar Bàltic. Fins a la promulgació de la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg el 1937 va ser una ciutat estat lliure. La reorganització administrativa del règim nazi va integrar-la a la província prussiana de Slesvig-Holstein.[1] També va perdre tot els seus territoris exclavats al ducat de Lauenburg. Slesvig-Holstein va esdevenir després de la Segona Guerra mundial un estat federal alemany. Lübeck va procedir davant de la cort constitucional (Bundesverfassungsgericht) per recobrar el seu estatut de ciutat estat lliure, però el 1956 va perdre el plet i quedar definitivament dins de Slesvig-Holstein.

Economia[modifica | modifica el codi]

Al sud de la ciutat, s'està planejant de construir un parc científic i tecnològic, on es combinaran docència, investigació i desenvolupament, i s'hi crearà un recinte que conjuminarà habitatge i lloc de treball.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Text oficial de la llei Gesetz über Groß-Hamburg und andere Gebietsbereinigungen Die Verfassungen in Deutschland. (seit 1806), publicació original al Reichsgesetzblatt del 26 de gener de 1937 (alemany)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Mapa del centre històric de Lübeck al 1910