Lüneburg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLüneburg
Escut de Lüneburg
050907 Lueneburg 2.jpg

Localització
Lüneburg in LG.svg
53° 15′ 09″ N, 10° 24′ 52″ E / 53.2525°N,10.414444444444°E / 53.2525; 10.414444444444
EstatAlemanya
Estat federatBaixa Saxònia
DistricteLüneburg Tradueix
Capital de
Població
Total 74.494 (2016)
• Densitat 1.059,06 hab/km²
Geografia
Superfície 70,34 km²
Altitud 17 m
Limíta amb
Organització política
• Cap de govern Ulrich Mädge Tradueix (1991)
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal 21335, 21337 i 21339
Zona horària
Prefix telefònic 04131
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Lüneburg (en baix alemany: Lümborg) és una ciutat de 70.312 habitants (2005), situada a la Baixa Saxònia, Alemanya. És la capital del districte de Lüneburg.

El riu Ilmenau, un afluent del riu Elba, travessa Lüneburg. L'envolta el paisatge únic i impressionant de Lüneburger Heide, un parc natural de landa ple de bruc i ginebró. La desforestació de la regió a causa de la producció de la sal va transformar el paisatge natural.

Història[modifica]

La primera menció de Lüneburg data de l'any 956. Durant l'edat mitjana, va gaudir d'una gran activitat econòmica gràcies al comerç de la sal, i s'instal·laren moltes fàbriques de sal que s'exportava a altres ciutats. Seguint una vella ruta, la sal era transportada fins a Lübeck, on s'embarcava per ser distribuïda a centres comercials de les costes del mar Bàltic. Lüneburg i la seva sal van ser una de les principals fonts de poder i riquesa de la lliga Hanseàtica.

La ciutat va ser erigida en ducat el 1235. Posteriorment, el 1692, va ser integrada en el ducat dels Hannover. Durant l'ocupació napoleònica, i de 1807 a 1810, la ciutat va passar al Regne de Westfàlia, abans de ser incorporada a França. El 1814, després de l'enfonsament del Primer Imperi, torna a formar part del Regne de Hannover.

En temps de Johann Sebastian Bach (1685-1750) va ser un petit centre musical. L'escola de San Miguel, antic monestir benedictí, va acollir una Acadèmia de Cavallers, mentre que a les principals esglésies (la de Sant Miquel, la de Sant Nicolau i la de Sant Joan) tocaven organistes de la talla de Georg Böhm (1661-1773).

A partir de 1600, després d'un llarg període de prosperitat, hi va començar a disminuir-ne el comerç. Les salines es van tancar el 1980 i, l'any 1989, la ciutat va tornar a recuperar una certa notorietat gràcies a la fundació de la seva universitat.

Fills il·lustres[modifica]

Postals de la ciutat[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lüneburg Modifica l'enllaç a Wikidata