Bruc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Bruc (desambiguació)».
Infotaula taxonòmicaBruc
Erica
Erica tetralix 2B.jpg
Bruc d'aiguamoll (Erica tetralix) en flor
Planta
Tipus de fruit càpsula
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Ericales
Família Ericaceae
Gènere Erica
L.
Modifica dades a Wikidata

El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies. Són generalment plantes resistents a la sequera i al foc. El matollar de bruc s'anomena bruguerar, brugosa, bruguer o bruguera.[1][2]

Distribució[modifica]

Moltes de les espècies de bruc són exclusives de Sud-àfrica. Unes 70 espècies viuen a altres parts d'Àfrica, les illes Canàries, regions mediterrànies i Europa. Alguns representants d'aquest gènere són espècies de distribució atlàntica, en sentit ampli, que colonitzen ambients humits, freds i molt pobres en nutrients i arriben als Pirineus. Al nord d'Europa, formen un component típic del paisatge de les landes húmides.

Descripció[modifica]

La majoria de brucs són arbusts de 0,2-1,5 m d'altura, encara que alguns com Erica arborea o Erica scoparia poden arribar a 6–7 m d'altura. Totes les espècies són de fulla perenne, amb fulles aciculars, molt primes i en forma de petites agulles de 2–15 mm de longitud.

Es diferencien de la bruguerola (Calluna vulgaris) perquè aquesta té les fulles més petites, de 2–3 mm de longitud, i la corol·la més dividida, en pètals diferenciats.

Usos[modifica]

Els brucs secs, així com la bruguerola, són molt resistents i serveixen per a fer escombres, para-sols i tanques o barreres decoratives. També s'empren per farcir panells aïllants. Sovint el bruc per tanques i para-sols es comercialitza cosit amb filferro. Antigament, el bruc també es feia servir per a protegir arbres joves a les plantacions en repel·lir els conills de rosegar l'escorça.

Amb l'arrel, de fusta molt dura, es fan pipes de fumar. Alguns brucs tenen usos medicinals. Les flors de bruc atreuen les abelles que produeixen una mel molt valorada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Al nord d'Europa es van crear molts híbrids com a planta de jardí.

Espècies[modifica]

Bruc boal a Sardenya
Bruc d'hivern a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Els brucs més comuns als Països Catalans són:

  • Bruc boal (Erica arborea), comú sobre sòls silícics.
  • Bruc d'hivern o xiprell (Erica multiflora), comú sobre sòls calcaris.

Menys comunament es troben:

N'hi ha més de 700 altres espècies; cal esmentar:

Referències[modifica]

  1. «Bruguerar» (en català). Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 18 març 2011].
  2. «Bruguerar» (en català). Enciclopèdia.cat. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 18 març 2011].
  3. Sobre la presència d'una landa amb Erica vagans

Enllaços externs[modifica]