Bruc boal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Erica arborea)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuBruc boal
Erica arborea
Erica arborea.jpg
El bruc boal en el moment de la florida.
Planta
Tipus de fruit càpsula
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 73094040
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereErica
EspècieErica arborea
L.
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Arsace arborea Fourr.
  • Erica acrophya Fresen.
  • Erica arborea subsp. parviflora Spirlet
  • Erica elata Hoffmanns. & Link
  • Erica procera Salisb.
  • Erica scoparia Thunb.
  • Erica stylosa Rudolph
  • Ericoides arboreum (L.) Kuntze[1]
Modifica les dades a Wikidata
Flors de bruc boal al parc de Sant Llorenç de Munt

El bruc boal (Erica arborea) és un arbust de la família de les ericàcies.[2] També es coneix com a bruc mascle, bruc de soques, bruc de bou o bruc de pipes.[3] L'epítet específic arborea prové del llatí, que significa 'semblant a un arbre'.

Descripció[modifica]

És un arbust molt ramificat, amb les tiges erectes, que als Països Catalans pot arribar fins als 3 m d'alçada. A les Canàries o Madeira pot arribar a fer-se un arbre. Les fulles són lineals i estretes, de 3 a 4 mm de llargada, de color verd fosc. Les flors són petites i blanques en forma de campaneta o gerreta. El bruc boal floreix entre els mesos de febrer i maig, i cada individu fa multitud de flors blanques.[4] El fruit n'és una càpsula molt petita. La fusta de l'arrel, en forma de bulb, és molt utilitzada en la fabricació de pipes (de fumar).

Distribució i hàbitat[modifica]

És típic de la terra baixa mediterrània. Prefereix els sòls silícics. Se'l troba gairebé exclusivament a la terra baixa, a les parts altes dels massissos, comú en alzinars i brolles d'estepa i brucs, allà on el sòl ha estat descarbonatat per la pluja. Es pot trobar entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud; rarament entre els 1.000 i els 1.200 metres.[5] Es distingeix fàcilment del bruc d'hivern, que floreix a la tardor i té les flors de color rosat.

Referències[modifica]

  1. «Erica arborea» a The Plant List. Data consulta: 20 de febrer de 2014.
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 172-173. ISBN 84-7306-407-0. 
  3. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 4 gener 2016].
  4. «Erica arborea L.». Herbari virtual del mediterrani occidental.
  5. «Base de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 4 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]