Vés al contingut

Ericàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEricàcies
Ericaceae Modifica el valor a Wikidata

Leptecophylla juniperina Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa i baia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789 Ericaceae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Pyrolaceae Modifica el valor a Wikidata
TipusErica Modifica el valor a Wikidata

Les ericàcies (Ericaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les ericals (Ericales),[1] dins del clade de les astèrides.[2] Conté més de 4.000 espècies,[3] agrupades en 121 gèneres.[4] Als Països Catalans només hi són presents uns quants gèneres amb poques espècies nadiues, entre les més conegudes se'n poden citar l'arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), el bruc d'hivern (Erica multiflora), la nabinera (Vaccinium myrtillus), el neret (Rhododendron ferrugineum), la bruguerola (Calluna vulgaris) o la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi).[5]

La majoria de plantes d'aquesta família viuen en climes temperats o freds, també es troben en muntanyes tropicals.[3] La majoria són calcífugues (no poden viure en terres calcàries) però hi ha excepcions com el bruc d'hivern (Erica multiflora) que, al contrari, és calcícola o l'arboç (Arbutus unedo) que és més freqüent en terres àcides però també es troba en terres calcàries. La majoria tenen fongs simbiòtics en les arrels.

Descripció

[modifica]

Són arbusts o arbrets de fulla perenne o caduca i més rarament lianes. Les fulles són simples i poden estar disposades de manera oposada, en espiral o en verticils, sense estípules, el marge pot ser enter o serrat, en alguns casos revolut. Les flors són generalment hermafrodites i s'agrupen en inflorescències terminals o axil·lars, habitualment racemoses. Al periant el calze pot tenir entre 2 i 7 sèpals, habitualment 4 o 5, soldats a la base, la corol·la té entre a i 7 pètals, habitualment 4 o 5, habitualment soldats formant una mena de copa. A l'androceu hi pot haver entre 2 i 16 estams, freqüentment 5 o 10. Al gineceu l'ovari és ínfer, habitualment amb 4 o 5 carpels am un nombre d'òvuls que oscil·la entre 1 i molts, la placentació acostuma a ser axil·lar o parietal.El fruit pot ser una càpsula, una baia o una drupa, les llavors són petites o diminutes.[6][7]

Ecologia

[modifica]

Una de les característiques de les ericàcies és la seva adaptació als hàbitats oligotròfics, és a dir, hàbitats amb pocs nutrients, entre els elements que han facilitat aquesta adaptació es poden citar les micorrizes presents a les arrels i les seves fulles perennes amb una gran longevitat, unes característiques importants en aquest tipus d'hàbitats i que hauria facilitat la radiació de les ericàcies en els ecosistemes montans.[8] Les micorrizes de les ericàcies són d'un tipus específic, el fong és sempre un membre dels ascomicots, les seves hifes formen una extrensa xarxa al voltant de les arrels i les penetren. Faciliten que les plantes puguin accedir als nutrients orgànics del sòl que no poden ser utilitzats per les plantes, una característica important en sòl amb pocs nutrients minerals.[9]

Taxonomia

[modifica]

Aquesta família va ser descrita per primer cop amb el nom d'Ericae l'any 1789, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[10][11]

Subfamílies

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen les següents nou subfamílies:[3]

  • Enkianthoideae Kron, Judd & Anderb.
  • Pyroloideae Kostel.
  • Monotropoideae Arn.
  • Arbutoideae (Meisn.) Nied.
  • Cassiopoideae Kron & Judd
  • Ericoideae Link
  • Harrimanelloideae Kron & Judd
  • Epacridoideae Arn.
  • Vaccinioideae Arn.

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen els 121 gèneres següents:[4]

Història taxonòmica

[modifica]

A les classificacions taxonòmiques anteriors a l'actual enfoc filogenètic, on només s'accepten grups monofilètics, part dels tàxons que avui dia fan part de la família de les ericàcies eren en famílies separades, els criteris d'aquests sistemes antics es basaven en la similitud de les característiques morfològiques i anatòmiques de les flors i els òrgans reproductors, els fruits, les fulles, etc.

Tradicionalment s'havien considerat de manera separada les famílies Ericaceae, Epacridaceae, Empetraceae, Pyrolaceae, Monotropaceae i Prionotaceae. Al sistema Cronquist (1981) l'autor fa notar, tot i mantenir-les separades, l'afinitat entre les famílies Ericaceae, Pyrolaceae, Monotropaceae, Epacridaceae i Clethraceae,[12] aquesta darrera encara reconeguda com a família.

El gran canvi es va produir l'any 2002 arran de la publicació d'un estudi filogenètic que va presentar una nova delimitació de les ericàcies que incloïa les famílies Epacridaceae, Styphelioideae, Empetraceae, Pyrolaceae i Monotropaceae i subdividia la família resultant en vuit subfamílies monofilètiques:[13] Enkianthoideae, Monotropoideae, Arbutoideae, Cassiopoideae, Ericoideae, Harrimanelloideae, Styphelioideae i Vaccinioideae.[14][15]

A la primera versió del sistema de classificació APG (1998), la circumscripció de les ericàcies ja incloïa Empetraceae, Epacridaceae,[16] Monotropaceae,[17] i Pyrolaceae.[18] A la segona versió, APG II (2003), a més de les anteriors també esmentava explícitament la inclusió de Prionotaceae[19] i Vacciniaceae.[20]

Usos

[modifica]

Diverses espècies són conreades com a ornamentals o pels seus fruits. Entre les ornamentals es poden citar diverses espècies del gènere Rhododendron, els rododendres, on també s'hi inclouen les espècies anomenades azalees, que abans havien estat reconegudes dins el gènere Azalea, o del gènere Kalmia, tot i ser verinoses. Entre les que es cultiven pels seu fruits cal destacar les espècies del gènere Vaccinium, comercialitzats com a nabius[a] tot i procedir d'espècies americanes.[21][22][23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Byng et alii., 2016, p. 19.
  2. ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. 1 2 3 «ERICACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 5 desembre 2023].
  4. 1 2 «Ericaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 octubre 2023].
  5. ↑ Bolòs i Vigo, 1996, p. 24-38.
  6. ↑ Simpson, 2019, p. 389.
  7. ↑ Stevens, 2004, p. 145.
  8. ↑ Schwery et alii, 2015, p. 356.
  9. ↑ Smith i Read, 2008, p. 8.
  10. ↑ «ricaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 21 novembre 2023].
  11. ↑ Jussieu, 1789, p. 159-160.
  12. ↑ Cronquist, 1981, p. 460.
  13. ↑ Kron et alii, 2002, p. 336-337.
  14. ↑ Kron et alii, 2002, p. 421.
  15. ↑ Vizgirdas, Ray S.; Rey-Vizgirdas, Edna. A guide to plants of Yellowstone & Grand Teton national parks: natural history notes and uses (en anglès). University of Utah Press, 2007, p.167.
  16. ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 550.
  17. ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 551.
  18. ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 552.
  19. ↑ Bremer et alii., 2003, p. 433.
  20. ↑ Bremer et alii., 2003, p. 436.
  21. ↑ «Ericaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 9 gener 2026].
  22. ↑ «Vaccinium» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 9 gener 2026].
  23. ↑ «Kalmia latifolia» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 9 gener 2026].

Notes

[modifica]
  1. ↑ El nabiu és el fruit de la nabinera (Vaccinium myrtillus)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ericàcies&oldid=37050742»