Vés al contingut

Bruc boal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Bruc d'hivern.
Infotaula d'ésser viuBruc boal
Erica arborea Modifica el valor a Wikidata

El bruc boal en el moment de la florida.
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN73094040 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereErica
EspècieErica arborea Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Arsace arborea Fourr.
  • Erica acrophya Fresen.
  • Erica arborea subsp. parviflora Spirlet
  • Erica elata Hoffmanns. & Link
  • Erica procera Salisb.
  • Erica scoparia Thunb.
  • Erica stylosa Rudolph
  • Ericoides arboreum (L.) Kuntze[1]
Flors de bruc boal al parc de Sant Llorenç de Munt

El bruc boal (Erica arborea) és un arbust de la família de les ericàcies.[2] També es coneix com a bruc mascle, bruc de soques, bruc de bou o bruc de pipes.[3] L'epítet específic arborea prové del llatí i significa ‘arbòria’.

Descripció

[modifica]

És un arbust molt ramificat, amb les tiges erectes, que als Països Catalans pot arribar fins als 3 m d'alçada. A les Canàries o Madeira pot arribar a fer-se un arbre. Les fulles són lineals i estretes, de 3 a 4 mm de llargada, de color verd fosc. Les flors són petites i blanques en forma de campaneta o gerreta. El bruc boal floreix entre els mesos de febrer i maig, i cada individu fa multitud de flors blanques.[4] El fruit és una càpsula molt petita. La fusta de l'arrel, en forma de bulb, és molt utilitzada en la fabricació de pipes (de fumar).

Distribució i hàbitat

[modifica]

Aquesta planta és originària de la terra baixa mediterrània, principalment a la Península ibèrica, França, Itàlia i Grècia, però també es troba en algunes parts del nord d'Àfrica.

Prefereix els sòls silícics. Se'l troba gairebé exclusivament a la terra baixa, a les parts altes dels massissos, comú en alzinars i brolles d'estepa i brucs, allà on el sòl ha estat descarbonatat per la pluja. Es pot trobar entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud; rarament entre els 1.000 i els 1.200 metres.[5] Es distingeix fàcilment del bruc d'hivern, que floreix a la tardor i té les flors de color rosat.

Fabricació de pipes

[modifica]

La fusta per a fer pipes prové de l'arrel de l'Erica arborea. Les propietats principals: densitat i resistència a la calor de la fusta de l'arrel de bruc,[6] la fan ideal per tallar pipes de fumar d'alta qualitat i de llarga durada.[7] Des de fa moltes generacions l'arrel del bruc, prèviament bullida s'exporta a Anglaterra per fabricar les millors pipes, des de dues poblacions de la península ibèrica, Santa Coloma de Farners, Alcalá de los Gazules i també Jimena.[8]

Referències

[modifica]
  1. «Erica arborea» a The Plant List. Data consulta: 20 de febrer de 2014.
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 172-173. ISBN 84-7306-407-0. 
  3. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2015-08-05. [Consulta: 4 gener 2016].
  4. «Erica arborea L.». Herbari virtual del mediterrani occidental.
  5. «Base de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 4 gener 2016].
  6. «Blakemar Briars». Blakemar Briars. [Consulta: 13 juny 2024].
  7. «Smoking Pipes Archives». James Barber Tobacconist, 01-01-1980. [Consulta: 13 juny 2024].
  8. Sur, Europa. «La Guardia Civil interviene en Jimena 24 toneladas de cepas de brezo preparadas para su comercio ilegal» (en castellà). Europa Sur, 04-11-2023. [Consulta: 13 juny 2024].