Bruc boal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuBruc boal
Erica arborea
Erica arborea.jpg
El bruc boal en el moment de la florida.
Planta
Tipus de fruit càpsula
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 73094040
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereErica
EspècieErica arborea
L.
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Arsace arborea Fourr.
  • Erica acrophya Fresen.
  • Erica arborea subsp. parviflora Spirlet
  • Erica elata Hoffmanns. & Link
  • Erica procera Salisb.
  • Erica scoparia Thunb.
  • Erica stylosa Rudolph
  • Ericoides arboreum (L.) Kuntze[1]
Modifica les dades a Wikidata
Flors de bruc boal al parc de Sant Llorenç de Munt

El bruc boal (Erica arborea) és un arbust de la família de les ericàcies.[2] També es coneix com a bruc mascle, bruc de soques, bruc de bou o bruc de pipes.[3]

El nom d'arborea prové del llatí, que significa 'semblant a un arbre'.

Descripció[modifica]

És un arbust molt ramificat, amb les tiges erectes, que pot arribar a les nostres terres fins a 3 m d'alçada. A les Canàries o Madeira pot arribar a fer-se un arbre. Les fulles són lineals i estretes, de 3 a 4 mm de llargada, de color verd fosc. Les flors són petites i blanques en forma de campaneta o gerreta. La florida primaveral del bruc és tot un esdeveniment al bosc, tant per la seva generositat, que arriba a cobrir-lo quasi totalment de blanc, com pel perfum dolç, de mel, que desprèn. El fruit és una càpsula molt petita. La fusta de l'arrel, en forma de bulb, és molt utilitzada en la fabricació de pipes (de fumar).

Distribució i hàbitat[modifica]

És típic de la terra baixa mediterrània. Prefereix els sòls silícics. Se'l troba gairebé exclusivament a la terra baixa, a les parts altes dels massissos, comú en alzinars i brolles d'estepa i brucs, allà on el sòl ha estat descarbonatat per la pluja. Es pot trobar entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud; rarament entre els 1.000 i els 1.200 metres.[4]

Es distingeix fàcilment del bruc d'hivern perquè floreix a la primavera i ho fa omplint tota la mata de flors blanques.

Referències[modifica]

  1. «Erica arborea» a The Plant List. Data consulta: 20 de febrer de 2014.
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 172-173. ISBN 84-7306-407-0. 
  3. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 4 gener 2016].
  4. «Base de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 4 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]