Escombra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Una escombra o granera.

Una escombra o granera és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastó o canya, que s'utilitza per a treure la brossa, la pols o la brutícia d'una superfície.[1] En el català occidental i balear hom diu agranar (tanmateix s'hi escombren els forns).

Tipus d'escombres[modifica]

Escombra de boix en una porta de la Sagrada Família.
  • Escampa: escombra de palma i mànec curt que serveix per a collir la farina de la pastera, del taulell, etc.
  • Escombra de jardí: escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metàl·lic o plàstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jardí.
  • Escombreta: escombra petita que no té mànec o amb mànec (molt) curt, manejables amb una sola mà, destinada a netejar recipients, objectes, espais petits, llocs amb raconades, emblanquinar, escurar la pastera, espolsar els fogons, etc.
  • Ramàs, raspall, escampa, escampall, escampill, escombrall o escobàs : escombra rudimentària amb mànec llarg o sense, feta de branquillons o branques d'arbust com ara el bedoll, el bàlec, el bruc (amb els brins), etc. (o un drap o feix de draps) que serveix per a escombrar superfícies planes, com l'era o el forn per a llevar-ne la cendra abans d'enfornar. S'ha confeccionat tradicionalment els raspalls o ramassos emprant les tiges de la planta dita raspallera o herba granera (Centaurea salmantica) o la cornera.
  • Baleja o baleig : escombra feta de branques de corner o d'altra planta verda, que s'empra per a balejar, ço és llevar amb els baleigs del munt de blat ventat o ererat, agranant per damunt.

Escombra en l'Edat Mitjana[modifica]

Les escombres eren fetes amb un feix de branques o de palma. Quan es feia inventaris de les cases no se citaven les escombres, devien ser objectes de poc valor que ni s'esmenten; probablement es confeccionaven a la llar mateixa amb branques de boix, de bruc, amb fulles de palma o altres vegetals. Un inventari d'una botiga de Barcelona ens illustra sobre la venda de materials que es podien utilitzar per fabricar a casa escombres i altres estris de neteja: hi havia manolls de bruc i de farigola, tupelles, és a dir flocs, d'espart, manades de cèrcols d'espart, cordes de cànem, de palma, de pell.[2]

La iconografia antiga presenta alguna escombra formada per unes branquetes lligades al capdamunt amb un cordill, així veiem una dona que escombra al Livre des propriétés des choses del s.XV[3] i també a les Lleis Palatines[4]. del rei de Mallorca veiem els escombradors relais amb dues escombres molt flexibles que semblen fetes de palma. Cap d'aquestes escombres no té mànec de fusta o de canya, sinó que el mànec està format pel lligat del feix de branques del cap d'amunt.

L'escombra a la cultura[modifica]

Uçan Süpürge (Escombra volant) el logo del Festival de Cine Femení del mateix nom a Turquia

Dde temps antics, és tradició associar les bruixes amb l'escombra, ja que es pensava que, untada amb segons quins ungüents, les bruixes l'encavalcaven com a mitjà de transport per a enlairar-se i volar. Aquesta associació es manté en obres modernes de fantasia.

Les escombres fan un paper clau en els embolics de Mickey a Fantasia (pel·lícula) i també en ridiculitzar els romans a la historieta Astèrix als Jocs Olímpics.

Les escombres són un estri bàsic del treball domèstic, per això apareixen associades a santes presentades com a mestresses de casa, com Marta de Betània. Igualment tenen aquesta connotació en històries com el conte popular La rateta que escombrava l'escaleta.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «escombra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. L'UTILLATGE DE LA LLAR ALS DARRERS SEGLES MEDIEVALS, TERESA VINYOLES I VIDAL, Universitat de Barcelona
  3. Livre des propriétés dels choses, Biblioteca Nacional de París, MS Fr. 9140 f. 107 publicat en La dona medieval, Llibre d'hores il.luminat, Madrid, Mondadori Espana, 1988
  4. Leges Palatinae, Palma de Mallorca, Govern Balear, 1991 p. 68.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escombra Modifica l'enllaç a Wikidata