Diumenge de Rams

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Celebració del Diumenge de Rams a Melilla.

En el cristianisme el dia de Rams recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva.

Segons l'Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d'olivera per donar-li la benvinguda.

Celebracions[modifica | modifica el codi]

El Diumenge de Rams fou una celebració multitudinària a molts països d'Europa com Alemanya, Croàcia, Espanya, Geòrgia, Itàlia, Lituània, Malta, Polònia i Portugal. Actualment ha perdut importància a moltes zones a causa de l'expansió general del laïcisme. Tot i així encara hi ha llocs al món, com les Filipines i Andalusia, on la celebració encara és de caràcter multitudinari i atreu masses de gent.

Als Països Catalans, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l'església a beneir el palmó dels nens, la palma de les nenes, o una branqueta de llor. Generalment també són els padrins els que regalen les palmes i palmons als fillols.[1]

Per tota la geografia catalana es representa La Passió, sent les més famoses les d'Esparreguera i Olesa.

A la Ciutat Vella de Barcelona té lloc la Processó de la Burreta en la que una representació de Jesucrist entra al barri vell muntat sobre un ase.[2]

A Santa Coloma de Gramenet surt la Processó de la Borriquita, Borriquilla o Camarón (per la sembança de Jesucrist amb el cantant Camarón de la Isla).

A Lloret de Mar, La Selva, es fa el tradicional repartiment de llor.[3] És tradició a les comarques gironines, que el padrí i la padrina regalin un tortell al seu fillol o fillola.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diumenge de Rams Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]