Ciutat Vella de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCiutat Vella de Barcelona
Barcellona ramblas 2004 09.jpg
La Rambla travessa la Ciutat Vella separant el Raval dels altres barris del districte i tambre tenim al Paralel que travesa al nostre discrite Ciutat vella

Localització
Districte de Ciutat Vella.svg
41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.380833333333°N,2.1730555555556°E / 41.380833333333; 2.1730555555556
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Entitats de població
Conté
Població
Total 107.426 (2009)
• Densitat 24.582,61 hab/km²
Geografia
Superfície 4,37 km²
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Ciutat Vella és un dels deu districtes de Barcelona. És el districte 1 i limita amb Sants-Montjuïc al sud, l'Eixample a l'oest, Sant Martí per al nord, i la Mar Mediterrània a l'est. Ocupa un territori de 449,4 hectàrees, té una població de 113.154 habitants (dades de l'any 2006) i, per tant, una densitat de 251,79 habitants per hectàrea. Es correspon geogràficament amb el centre històric de la ciutat. L'extensió actual del districte correspon aproximadament a la compresa dins de les muralles entre el segle XIV i el segle XIX, excepte el barri de la Barceloneta, que en quedava fora.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El districte està format pels següents barris:

Barris del districte de Ciutat Vella
Codi Nom del barri Població (2009) Superfície (ha) Densitat (hab/ha)
01 El Raval 49.315 109,8 449,0
02 El Gòtic 21.045 84,2 250,0
03 La Barceloneta 16.351 131,4 124,4
04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 23.136 111,4 207,6
I Ciutat Vella 109.847 436,9 251,4

Història[modifica | modifica el codi]

Plànol de Bàrcino superposat al plànol actual del Gòtic

L'actual Barcelona és fruit de l'annexió dels antics municipis del pla de Barcelona: Les Corts de Sarrià, Sarrià, Vallvidrera, Sant Gervasi de Cassoles, Santa Maria de Sants, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Horta. L'antic municipi de Barcelona ocupava el que avui és Ciutat Vella i l'Eixample, com que aquest últim no tenia cap nucli de població, la Barcelona vella es troba al que actualment és el districte de Ciutat Vella, tancada des de la primera muralla romana fins a l'última que datava del segle XIV i que fou tirada a terra el 1854.

La història del districte comença amb la fundació de la ciutat de Barcelona al Mont Tàber. Els romans van escollir un petit turó entre dues rieres, la del Cagalell o de Collserola (on ara hi ha la Rambla) i la de Jonqueres o Merdançà (ona ara hi ha la Via Laietana). En aquell indret es fundà la Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, o simplement Bàrcino, substituint l'antic establiment romà de Montjuïc que es creu que podria estar al barri que avui anomenem la Marina de Port i que van abandonar a causa dels al·luvions arrossegats pel Llobregat i que impedien la utilització del port.

Fins al segle XII la Barcelona vella visqué tancada en el perímetre de la muralla romana del segle IV, que tot i que fou refeta en part pels primers comtes de Barcelona, no fou fins al segle XII que va experimentar un creixement, augmentat encara més durant el segle següent, per tal de protegir els barris que s'havien format al voltant dels camins d'entrada de la ciutat, als afores de les muralles, que es coneixien com vilanoves. Algunes d'aquestes foren la Bòria, Sant Pere de les Puel·les i la Vilanova de Mar. Aquesta última va créixer al voltant de l'església de Santa Maria de les Arenes, ara més coneguda com a Santa Maria del Mar. A ponent també es va formar una altra vilanova al voltant de la col·legiata de Santa Anna, on ara hi ha la Rambla.[1]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Basílica de la Mercè des del carrer d'en Carabassa
Vegeu també: Llista de monuments de Ciutat Vella de Barcelona

Educació[modifica | modifica el codi]

Llar d'Infants (0-3 anys)[modifica | modifica el codi]

  • Sagrada Familia
  • Sant Joan Baptista
  • Lli privada Bressol del Nen Jesús
  • Lli privada El Parc
  • EB privada Omicrom

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. GGCC, Barcelona: els sectors històrics de la ciutat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]