Palau de la Virreina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Arquitecte | Carles Grau (escultor) | |||
| Construcció | 1778 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 27 gener 1941 | |||
| Codi BCIN | 32-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0001104 | |||
| Id. IPAC | 36 | |||
| Id. Barcelona | 3042 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
| Lloc web | lavirreina.bcn.cat | |||
El Palau de la Virreina és un edifici de la Rambla de Barcelona, considerat un dels millors exponents de l'arquitectura civil catalana de la segona meitat del segle xviii i declarat bé cultural d'interès nacional.[1][2] Les dependències i el pati serveixen de marc a importants exposicions temporals i és la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Barcelona. En el seu interior s'hi poden veure en exposició permanent els Gegants de la Ciutat de Barcelona i l'Àliga de Barcelona.[3]
Arquitectura[modifica]
El Palau de la Virreina, de planta baixa i tres pisos, té dues façanes, la principal a la Rambla i la posterior al mercat de Sant Josep. El sector de la Rambla s'ordena al voltant d'un eix de simetria (el sector posterior del qual queda desplaçat cap a un costat) format pel vestíbul, el cos on hi ha les dues escales i els patis. Tot el conjunt, fet amb pedra de Montjuïc i de Santanyí, oscil·la entre la influència d'un classicisme francès (en els motius decoratius (capitells jònics, garlandes, panòplies d'armes romanes) i elements propis d'un fi barroquisme català, com ara la balustrada, que corona la façana, amb grans gerres).[2]
La façana principal, està composta per un basament que correspon a la planta baixa, un cos principal que correspon a dues plantes i un entaulament amb òculs i cartel·les. Remata el conjunt una balustrada amb dotze gerros. Verticalment, la façana està dividida en cinc seccions per mitjà de pilastres que arrenquen del sòcol i acaben en capitells de tipus jònic ornats de garlandes, que sostenen l'entaulament. Les baranes són de forja amb elements Lluís XV.[2]
El vestíbul d'entrada, cobert amb voltes, condueix cap a les escales bessones, a les quals es poden veure capitells penjants. El pati és d'angles arrodonits i arcs escarsers.[2]
Entre les sales, la major part de les quals conserven una decoració mural d'estil imperi, cal destacar el menjador, cobert amb volta i decorat fantasiosament amb uns requadres pintats que representen les al·legories dels dotze mesos, de caràcter rococó.[2]
Història[modifica]
Va ser edificat pel que fou virrei del Perú, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que en feu el projecte, però la seva mort prematura feu que l'edifici fos habitat per la seva vídua, Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, que li donà nom.[2]
En un primer moment, hom pensava que els autors podien ser els arquitectes Josep Mas i Dordal o Josep Ribes i Margarit, per la similitud d'aquest edifici amb l'església de la Mercè i el palau Sessa-Larrard, respectivament, però actualment se sap que hi intervingué Josep Ausich i Mir, autor de la Capella de l'Ajuda al carrer de Sant Pere més Baix i instal·lador del retaule de Sant Felip Neri.[2] Les obres, dirigides segurament per Carles Grau, escultor i arquitecte, ajudat per Francesc Serra en la decoració escultòrica de la façana, s'iniciaren el 1772; el 1775 la façana era acabada i el 1778 ho era tota l'obra.[2]
L'any 1941 fou declarat monument nacional. L'any 1944 fou adquirit pel municipi, que, després d'unes reformes, hi va instal·lar el 1949 el Museu d'Arts Decoratives.[4] Entre 1968 i 1982 va acollir el Museu de les Puntes, que posteriorment es va fusionar amb dos altres museus per esdevenir el Museu Tèxtil i d'Indumentària, actualment depenent del Disseny Hub Barcelona.[5] El Palau de la Virreina actualment acull el Virreina Centre de la Imatge i s'hi organitzen exposicions d'art. Actualment és la seu dels Serveis de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i estatja el Gabinet Numismàtic de Catalunya i el Museu Postal. Hi ha també sales d'exposicions municipals.[2]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Vista del pati interior
-
Placa a la porta
-
Interior del Palau de la Virreina en una exposició
-
Detall
Exposicions de La Virreina Centre de la Imatge[modifica]
Algunes de les mostres que ha acollit són:
- 2014: Ryszard Kapuściński, Martin Parr.
- 2015: Ai Weiwei, Jordi Socías, Sophie Calle, Ricard Garcia Vilanova, Michael Snow, Albert Serra.
- 2016: Alexander Kluge, Copi.
- 2017: Ketty La Rocca, Robert Cahen, Paula Rego, Yves Bélorgey.
- 2018: Max de Esteban, Raquel Friera, Natalie Bookchin, Mar Arza, Lorenza Böttner.
Referències[modifica]
- ↑ «Palau de la Virreina». Catàleg de Patrimoni, fitxa 3042. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Palau de la Virreina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Calpena, Enric «Un palau per al virrei tarambana» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], 125., gener 2013, p.73. ISSN: 1695-2014.
- ↑ El Vidre. Exposició al Museu d'Arts decoratives del Palau de la Virreina (en català i castellà). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1985, p. 7.
- ↑ Pàgina del museu Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine. Tèxtil
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de la Virreina |
- «Palau de la Virreina». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau de la Virreina». UPCommons.
