Palau de la Virreina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Palau de la Virreina
Localització: La Rambla, 99. Barcelona (Barcelona)
Coordenades: 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.3825°N,2.17167°E / 41.3825; 2.17167Coord.: 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.3825°N,2.17167°E / 41.3825; 2.17167
Construït: S. XVIII
Arquitecte: Carles Grau (escultor)
Estil: Neoclassicisme, rococó
Bé cultural d'interès nacional
Tipus: Monument històric
Identificador: BCIN: 32-MH
BIC: RI-51-0001104
IPAC: 36
Palau de la Virreina situat respecte Barcelona
Localització a Barcelona

El Palau de la Virreina és un palau situat uns metres reculat a l'alineació actual de la Rambla del cantó del Raval de Barcelona (Barcelona). És considerat un dels millors exponents del barroc aplicat a l'arquitectura civil de Catalunya. Les dependències i el pati serveixen de marc a importants exposicions temporals i és la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament. En el seu interior s'hi poden veure en exposició permanent els Gegants de Barcelona Ciutat i l'Àliga de Barcelona.[1] És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Escalinata del pati interior

El Palau de la Virreina, de planta baixa i tres pisos, té dues façanes, la principal a la Rambla i la posterior al mercat de Sant Josep. El sector de la Rambla s'ordena al voltant d'un eix de simetria (el sector posterior del qual queda desplaçat cap a un costat) format pel vestíbul, el cos on hi ha les dues escales i els patis. Tot el conjunt, fet amb pedra de Montjuïc i de Santanyí, oscil.la entre la influència d'un classicisme francès (en els motius decoratius -capitells jònics, garlandes, panòplies d'armes romanes- i elements propis d'un fi barroquisme català (com ara la balustrada, que corona la façana, amb grans gerres).[2]

La façana principal, està composta per un basament que correspon a la planta baixa, un cos principal que correspon a dues plantes i un entaulament amb òculs i cartel·les. Remata el conjunt una balustrada amb dotze gerros. Verticalment, la façana està dividida en cinc seccions per mitjà de pilastres que arrenquen del sòcol i acaben en capitells de tipus jònic ornats de garlandes, que sostenen l'entaulament. Les baranes són de forja amb elements Lluís XV.[2]

El vestíbul d'entrada, cobert amb voltes, condueix cap a les escales bessones, a les quals es poden veure capitells penjants. El pati és d'angles arrodonits i arcs escarsers.[2]

Entre les sales, la major part de les quals conserven una decoració mural d'estil imperi, cal destacar el menjador, cobert amb volta i decorat fantasiosament amb uns requadres pintats que representen les al·legories dels dotze mesos, de caràcter rococó.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El Palau de la Virreina és el model més acabat i perfecte de l'arquitectura civil catalana de la segona meitat del segle XVIII. N'encarregà la construcció el qui fou virrei del Perú, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que en féu el projecte, però la seva mort prematura féu que l'edifici fos anomenat Palau de la Virreina, a causa de la vídua, Maria Francesca de Fivaller i de Bru, que hi continuà habitant.[2]

En un primer moment, hom pensà que els autors del Palau podien ser els arquitectes Mas i Ribas, per la similitud d'aquest edifici amb l'església de la Merçè i la casa Larrard. Actualment se sap que hi intervingué Josep Ausich i Mir, autor de la capella de l'Ajuda al carrer de Sant Pere més Baix i instal·lador del retaule de Sant Felip Neri, ambdues obres també a Barcelona.[2]

Les obres, dirigides seguramenrt per Carles Grau, escultor i arquitecte, ajudat per Francesc Serra en la decoració escultòrica de la façana, s'iniciaren el 1772. El 1775 la façana era acabada i el 1778 ho era tota l'obra.[2] Va ser edificat entre 1772 i 1778 i, després de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina. Els plànols ja existien l'any 1770, però no es coneix amb certesa qui els va fer. S'atribueixen a Josep Ausich.[3] Les obres foren dirigides per l'arquitecte i escultor Carles Grau (1717-1798). També hi va intervenir l'escultor Francesc Serra, que morí en l'obra.

L'any 1941 fou declarat monument nacional. Entre 1968 i 1982 va acollir el Museu de les Puntes, que posteriorment es va fusionar amb dos altres museus per esdevenir el Museu Tèxtil i d'Indumentària, actualment depenent del Disseny Hub Barcelona.[4] El Palau de la Virreina actualment acull el Virreina Centre de la Imatge i s'hi organitzen exposicions d'art. Actualment és la seu dels Serveis de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i estatja el Gabinet Numismàtic i el Museu Postal. Hi ha també sales d'exposicions municipals.[2]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calpena, Enric. «Un palau per al virrei tarambana» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], 125., gener 2013, p.73. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Palau de la Virreina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2015].
  3. «Palau de la Virreina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Pàgina del museu Tèxtil

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de la Virreina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. La Virreina Centre de la Imatge