Palau de la Virreina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Organization icon.svgPalau de la Virreina
Palau de la Virreina Albert Serra.jpg
Dades bàsiques
Tipus palau
Arquitecte Carles Grau (escultor)
Construït S. XVIII
Característiques
Estil Neoclassicisme, rococó
Ubicació
Catalunya
La Rambla, 99. Barcelona 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.3825°N,2.17167°E / 41.3825; 2.17167
Palau de la Virreina situat respecte Barcelona
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 32-MH
BIC: RI-51-0001104
IPAC: 36
Modifica dades a Wikidata

El Palau de la Virreina és un palau uns metres reculat a l'alineació actual de la Rambla del cantó del Raval de Barcelona. És considerat un dels millors exponents del barroc aplicat a l'arquitectura civil de Catalunya. Les dependències i el pati serveixen de marc a importants exposicions temporals i és la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament. En el seu interior s'hi poden veure en exposició permanent els Gegants de la Ciutat de Barcelona i l'Àliga de Barcelona.[1] És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.[2]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Escalinata del pati interior

El Palau de la Virreina, de planta baixa i tres pisos, té dues façanes, la principal a la Rambla i la posterior al mercat de Sant Josep. El sector de la Rambla s'ordena al voltant d'un eix de simetria (el sector posterior del qual queda desplaçat cap a un costat) format pel vestíbul, el cos on hi ha les dues escales i els patis. Tot el conjunt, fet amb pedra de Montjuïc i de Santanyí, oscil·la entre la influència d'un classicisme francès (en els motius decoratius -capitells jònics, garlandes, panòplies d'armes romanes- i elements propis d'un fi barroquisme català (com ara la balustrada, que corona la façana, amb grans gerres).[2]

La façana principal, està composta per un basament que correspon a la planta baixa, un cos principal que correspon a dues plantes i un entaulament amb òculs i cartel·les. Remata el conjunt una balustrada amb dotze gerros. Verticalment, la façana està dividida en cinc seccions per mitjà de pilastres que arrenquen del sòcol i acaben en capitells de tipus jònic ornats de garlandes, que sostenen l'entaulament. Les baranes són de forja amb elements Lluís XV.[2]

El vestíbul d'entrada, cobert amb voltes, condueix cap a les escales bessones, a les quals es poden veure capitells penjants. El pati és d'angles arrodonits i arcs escarsers.[2]

Entre les sales, la major part de les quals conserven una decoració mural d'estil imperi, cal destacar el menjador, cobert amb volta i decorat fantasiosament amb uns requadres pintats que representen les al·legories dels dotze mesos, de caràcter rococó.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El Palau de la Virreina és el model més acabat i perfecte de l'arquitectura civil catalana de la segona meitat del segle XVIII. N'encarregà la construcció el qui fou virrei del Perú, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que en féu el projecte, però la seva mort prematura féu que l'edifici fos anomenat Palau de la Virreina, a causa de la vídua, Maria Francesca de Fivaller i de Bru, que hi continuà habitant.[2]

En un primer moment, hom pensà que els autors del Palau podien ser els arquitectes Mas i Ribas, per la similitud d'aquest edifici amb l'església de la Merçè i la casa Larrard. Actualment se sap que hi intervingué Josep Ausich i Mir, autor de la Capella de l'Ajuda al carrer de Sant Pere més Baix i instal·lador del retaule de Sant Felip Neri, ambdues obres també a Barcelona.[2]

Les obres, dirigides segurament per Carles Grau, escultor i arquitecte, ajudat per Francesc Serra en la decoració escultòrica de la façana, s'iniciaren el 1772. El 1775 la façana era acabada i el 1778 ho era tota l'obra.[2] Va ser edificat entre 1772 i 1778 i, després de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina. Els plànols ja existien l'any 1770, però no es coneix amb certesa qui els va fer. S'atribueixen a Josep Ausich.[3] Les obres foren dirigides per l'arquitecte i escultor Carles Grau (1717-1798). També hi va intervenir l'escultor Francesc Serra, que morí en l'obra.

L'any 1941 fou declarat monument nacional. Entre 1968 i 1982 va acollir el Museu de les Puntes, que posteriorment es va fusionar amb dos altres museus per esdevenir el Museu Tèxtil i d'Indumentària, actualment depenent del Disseny Hub Barcelona.[4] El Palau de la Virreina actualment acull el Virreina Centre de la Imatge i s'hi organitzen exposicions d'art. Actualment és la seu dels Serveis de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i estatja el Gabinet Numismàtic i el Museu Postal. Hi ha també sales d'exposicions municipals.[2]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calpena, Enric «Un palau per al virrei tarambana» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], 125., gener 2013, p.73. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Palau de la Virreina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2015].
  3. «Palau de la Virreina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Pàgina del museu Tèxtil

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de la Virreina Modifica l'enllaç a Wikidata