Pla de Palau (Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pla de Palau
Maqueta litoral de Barcelona al Museu Marítim de Barcelona (9).jpg
El Pla de Palau medieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona
Tipus plaça
Geografia
Barri(s) Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Districte(s) Districte de Ciutat Vella
Municipi Barcelona
41° 22′ 58″ N, 2° 11′ 03″ E / 41.38277778°N,2.18416667°E / 41.38277778; 2.18416667
Modifica dades a Wikidata

El Pla de Palau fou des de ben antic la plaça principal de la Barcelona comercial perquè era la porta d'entrada de tot allò que venia des del mar, ja fossin mercaderies o persones. De fet era la plaça que donava a l'únic accés des del Port Vell que hi havia a la ciutat, i era a través del portal de Mar (segle XVI).

Història[modifica | modifica el codi]

El Pla de Palau cap al 1870, amb la font i l'antic Palau Reial o Hala dels Draps

A l'època medieval es configurà com a centre d'intercanvis comercials de primer ordre. De caràcter eminentment comercial s'hi construïren diverses edificacions com:

  • Casa de la Llotja de Mar (1383)
  • La Casa del General (s. XV)
  • Hala dels Draps (s.XIV) al segle XV s'hi instal·la la duana de Barcelona
  • L'Armeria (arsenal)
  • Consolat de Mar (s.XV)
  • La casa Collasso que es tracta d'un edifici alçat al Pla de Palau cap a mitjans del segle XIX, que reprodueix el model dels porxats i de la casa burgesa del vuit-cents sense recórrer, però a la seva riquesa ornamental. També era coneguda com a casa Carbonell i donava directament a la muralla de mar.[1][2]

Al segle XVII l'Hala dels Draps es convertí en Palau del Lloctinent[3] o Virrei. D'aquest palau és d'on procedeix el nom de la plaça. Aquest va sofrir múltiples modificacions segons els estils de cada època fins que el 1875 va patir un incendi i va ser enderrocat.

Des de 1932, en l'espai que ocupava el portal de Mar l'edifici que allotja l'Escola de Nàutica de Barcelona, que en un primer moment acollí la col·lecció que posteriorment formaria el Museu Marítim de Barcelona.[4]

El pla s'origina en un eixamplament de la platja vers els antics illots de Maians i del Puig de les Falzies. Inicialment era un punt de mercat entre importadors i revenedors, cosa que mogué el Consell de la Ciutat a construir-hi el 'porxo del forment' l'any 1389, que a mitjan segle XV fou adob alt d'una Hala dels Draps, per a dipòsit. Al mateix pla la Generalitat hi féu un edifici per a cobrament d'impostos, i el 1380 s'hi edificà la Llotja, ampliada més tard, i un local per als canvistes. El pla esdevingué des del segle XVIII un centre polític ciutadà amb la conversió de l'antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents (1668) i després en Palau Reial, destruït per un incendi l'any 1875.[5]

Primeres activitats[modifica | modifica el codi]

La plaça cap al 1880, amb la font del Geni Català, encara existent, i el Portal de Mar, enderrocat poc després

La primera vocació d'aquest incipient nucli és artesanal i mariner, però progressivament anirà consolidant-se com a centre comercial donada la seva proximitat amb el port; en són una mostra els diferents alfòndecs documentats ja des del segle XIII[6] o l'ampliació de les drassanes cap a la banda situada entre el carrer de la Fusteria i el Pla de Palau.[7] A partir de la segona meitat del segle XIV fins començaments del XV serà quan apareixeran els edificis més singulars i característics de la vocació comercial i de representació del poder municipal d'aquest indret: la Llotja, el porxo del forment...

Segle XIII[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XIII l'indret on ara és la Llotja era un arenal de platja amb una petita elevació coneguda com el puig de les Falzies. En el segon quart del segle XIII i amb motiu de la compra d'aquests terrenys pels consellers de la ciutat, es té notícia de l'existència d'algunes cases en aquest sector, tot i que no és una urbanització consolidada. A la segona meitat del segle XIII es comença a construir un nou tram de murada a Barcelona com a resposta de les demandes creixents de les necessitats de la ciutat.

Segle XIV

A mitjan segle XIV les obres són interrompudes només havent-se cobert els trams de la Rambla i el comprès entre Santa Anna i Sant Pere i fins al portal Nou. Quedava així sense emmurallar el sector oriental de la ciutat i la façana marítima. Amb Pere el Cerimoniós es reprenen les obres amb un nou projecte. El 1358 es comencen les obres per tancar el sector oriental de la ciutat amb el tram que anava del Portal Nou al convent de Santa Clara i es fa un nou llenç de la muralla de Barcelona coneguda com la del Raval i que partint de les Rambles segueix pels actuals carrers de Pelai, Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau i el Paral·lel.[8]

Segle XV[modifica | modifica el codi]

L'edifici del General o casa de la botja és una edificació construïda a principis del segle XV amb la finalitat de complir una funció de duana. Es troba al costat oriental de la Llotja, i entre els dos edificis sembla que existien uns porxos que a la vegada servien de magatzems de gra i de zona d'aixopluc pels comerciants. Hi ha notícies, però, que situen la destrucció dels esmentats porxos al mateix segle XV. La ràpida progressió de la terra vers l'aigua defineix l'espai que al segle XVI patirà l'estructuració urbana més important d'aquesta àrea de la ciutat: la construcció del baluard de Migdia, de la muralla i del portal de mar al segle XVI. El portal de Mar es fa davant de l'edifici del General, del Palau Reial i de la Llotja que seguia sent l'enclavament principal de les transaccions econòmiques.[2]

Durant tot el segle XVII es realitzaran diferents reformes i intervencions puntuals en el circuit defensiu barceloní, com són la construcció de diferents baluards a la part de terra i l'obertura de valls davant de les muralles. Tanmateix suposarà una modificació del traçat del Rec Comtal, realitzant-se diferents desviacions fins a trobar la definitiva que passaria per l'actual carrer del Rec. Després de la Guerra de Successió Espanyola i la construcció de la fortalesa de la Ciutadella al segle XVIII el sector del Baluard de Llevant quedà modificat. Igualment, la Llotja patí una gran remodelació interna i externa que donà com a resultat l'edifici que es pot contemplar actualment. Les obres de la Llotja s'iniciaren a 1772.[2]

Època contemporània[modifica | modifica el codi]

Entrada del restaurant 7 Portes

L'edifici del General deixa de tenir la funció de duana i és enderrocat el 1740 per construir unes noves casernes militars. Sembla que es van arribar a realitzar els fonaments d'aquest nou edifici, però mai es va arribar a aixecar en alçat. El 1790 es comença a bastir la nova Duana de Barcelona, davant de l'Hala dels Draps. L'última gran activitat constructiva en aquest sector de la ciutat correspon al 1822, quan s'enderrocà el portal de Mar per eixamplar la plaça de Pla de Palau dins d'un gran projecte a tota la plaça que se'n diria de la Constitució. El 1837 es construeixen les Cases d'en Xifré, sota la porxada de les quals hi ha l'emblemàtic restaurant 7 Portes, i també a partir d'aquests anys es fa el nou Portal de Mar. El 1855 es construeix la Font del Geni Català al centre del Pla de Palau.

Amb les reformes urbanístiques de finals de la dècada del 1860 s'enderrocarà tot aquest sector del recinte defensiu de la ciutat.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pla de Palau (Barcelona)». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Pla de Palau (Barcelona)». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. La denominació és repetida amb el Palau del Lloctinent del barri gòtic
  4. Alemany Llovera, Joan «Les Drassanes de Barcelona i el Museu Marítim». Drassana. Diputació de Barcelona, Núm. 1, 1988, p. 9.
  5. «Pla de Palau (Barcelona)». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. Bernaus, 2003
  7. Riera, 1992
  8. «Pla de Palau (Barcelona)». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AGUELO, J.; JUÁREZ, T; SUBIRANAS, C., 2010. "Arc de Triomf", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p.52-55.
  • SOBERÓN RODRÍGUEZ, M., 2011. "Pla de Palau, Plaça de Pau Vila", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010. MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 70-73.
  • MOLINAS AMOROS, R., 2010. "Pla de Palau, 5-21; Plaça de Pau Vila", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 162

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 22′ 58″ N, 02° 11′ 03″ E / 41.38278°N,2.18417°E / 41.38278; 2.18417