Fundació Antoni Tàpies

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFundació Antoni Tàpies
WLM14ES - Barcelona Paseo de Gracia 1397 23 de julio de 2011 - .jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimAntoni Tàpies i Puig Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu d'art Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciónovembre 1984 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webfundaciotapies.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: fundacio.antonitapies Twitter: fundaciotapies Instagram: fundacioantonitapies Telegram: fundaciotapies Youtube: UCPi65HBb48RMeoa12lR51cQ Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
Fundació Antoni Tàpies
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Part deEixample Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLluís Domènech i Montaner Modifica el valor a Wikidata
Construcció1885 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Altitud29 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
LocalitzacióCarrer Aragó, 255 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 49″ E / 41.3917°N,2.1636°E / 41.3917; 2.1636Coord.: 41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 49″ E / 41.3917°N,2.1636°E / 41.3917; 2.1636Error de l'expressió: Operador < inesperat
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipusmonument històric
Data19 febrer 1998
Identificador296-MH
IPAC328
Bé d'Interès Cultural
Data23 desembre 1997
IdentificadorRI-51-0009738

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona. Està dedicat principalment a la vida i l'obra del pintor català Antoni Tàpies[1] (1923-2012).

Va ser fundada pel mateix artista el 1984. La idea era la de crear un centre per a l'estudi i la promoció de l'art contemporani. Compta amb una de les col·leccions més completes de l'obra de Tàpies, donades pel mateix pintor i per Teresa Tàpies. Conté més de 300 obres originals, a més d'obra gràfica, llibres d'artista i cartells de tots els períodes artístics del pintor. Va obrir les seves portes el mes de juny de 1990.

A més de les exposicions permanents dedicades al pintor barceloní, el museu realitza nombroses exposicions temporals que abasten tots els gèneres artístics. També disposa d'un club d'amics de la fundació, els Amics de la Fundació Antoni Tàpies.

Edifici[modifica]

Article principal: Editorial Montaner i Simón

La seu es troba al barri de l'Eixample de Barcelona, en un edifici modernista obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Projectat el 1879, va ser construït entre 1881 i 1885, la façana de l'edifici fou la primera de l'Eixample de Barcelona en combinar la utilització del maó vist amb ferro dins del teixit urbà. Va servir com a seu de l'Editorial Montaner i Simón, propietat de Ramon Montaner i Vila (oncle de l'arquitecte) i Francesc Simón i Font, on hi van treballar escriptors com Pere Calders, Josep Soler Vidal, Jesús Moncada, entre d'altres.[2]

Entre 1986 i 1990 va ser restaurat pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech i Girbau que, a més, el van condicionar per a ser la seu de la Fundació. Tàpies va realitzar una escultura, Núvol i cadira, que actualment corona la façana de l'edifici i que s'ha convertit en tot un símbol de la mateixa fundació. El 1997 la seu va ser declarada monument històric.[3]

El 2010 es reobrí el museu després de dos anys de rehabilitació, a càrrec de l'arquitecte Iñaki Ábalos i el seu estudi Àbalos+Sentkiewicz. En aquesta ocasió l'obra estrella de la nova exposició fou l'escultura titulada Mitjó, situada a la terrassa de la Fundació. Aquest era un vell projecte de Tàpies, encarregat el 1992 per l'Ajuntament de Barcelona per a decorar la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, seu del MNAC. Tàpies projectà una escultura en forma de mitjó, de 18 metres d'alçada; segons ell, la seva significació era la d'un humil mitjó a l'interior del qual es proposa la meditació i amb el que vull representar la importància en l'ordre còsmic de les coses petites". Malgrat tot, a causa del rebuig popular al projecte i a l'oposició de la Generalitat de Catalunya, l'obra finalment no es dugué a terme. Tot i així, anys més tard l'artista reprengué el projecte, que llavors passà del projecte original de 18 metres a una versió reduïda de 2,75 metres.[4]

Història[modifica]

La fundació es va constituir legalment com a tal el mes de novembre de 1984, mesos després que Antoni Tàpies visités per primera vegada l'edifici que seria la seva seu, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. El 1987 es va signar un conveni on s'estipulava que l'Ajuntament s'ocupava de les despeses de restauració del mateix i cedia l'espai a la fundació, per tal que hi realitzés la seva activitat. Institucions com la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura Espanyol també van assumir part de la inversió necessària, sobretot les de nivell museogràfic.[cal citació]

El seu primer director va ser Manuel Borja-Villel (entre 1990 i 1998), seguit de Núria Enguita (1998-2008). Entre el 2008 i el 2010 va estar tancada per obres de remodelació i va obrir les seves portes de nou el 3 de març de 2010 amb l'exposició Tàpies. Els llocs de l'art.[5] Laurence Rassel, qui va prendre el relleu en la direcció al 2008, va ser substituïda per Carles Guerra el setembre de 2015. Aquest últim, va deixar la Fundació al desembre de 2019.

La Col·lecció[modifica]

La col·lecció mostra l'evolució de l'artista des dels anys 40 del segle xx fins a l'actualitat. El seu fons reuneix més de 800 obres, entre les quals es troben escultures, pintures, gravats, dibuixos i llibres de bibliòfil. Cada any l'artista donava una obra a la fundació per anar enriquint el fons.[6]

Obres destacades[modifica]

Exposicions temporals[modifica]

Les exposicions temporals de la fundació es divideixen en dos tipus, les que mostren artistes contemporanis o històrics i les que profunditzen sobre un aspecte en concret de l'obra de Tàpies. Un exemple d'aquest tipus són les exposicions d’Antoni Tàpies en les seves diverses vessants: des de les grans obres matèriques fins als vernissos (Comunicació sobre el mur, Celebració de la mel) passant pel dibuix, el collage i el grattage (El tatuatge i el cos), els cartells (Els cartells de Tàpies i l’esfera pública), els llibres d’artista (Escriptura material. Llibres), l’obra més política (Biografia política), la seva relació amb les arts escèniques (Teatre) o la més recent dedicada als gravats (L’àcid és el meu ganivet). També cal destacar les presentacions periòdiques de la col·lecció que han posat en relleu la riquesa de materials i suports amb què va treballar (Objectes, Certeses sentides, entre d’altres). Han passat per la fundació artistes com Ibon Aranberri, Merce Cunningham, James Coleman, Louise Bourgeois o Hans Haacke, entre d'altres.[cal citació]

Biblioteca[modifica]

La biblioteca, ubicada a l'antic magatzem de l'editorial, és especialitzada en art modern i contemporani. Compta també amb una important secció dedicada a l'estudi de la cultura i l'art asiàtics, africà i oceànic. Recull el fons més extens sobre l'obra d'Antoni Tàpies: monografies, catàlegs d'exposicions, invitacions, articles de premsa i material d'arxiu divers.[cal citació]

Va ser inaugurada el juny de 1990 amb un fons inicial de més de 5.000 volums procedents de la donació de la biblioteca particular d'Antoni Tàpies.[8]

El fons actual el constitueixen més de 55.000 volums. Disposa, a més, de 560 títols de publicacions periòdiques i una col·lecció d'audiovisuals amb més de 800 títols.[cal citació]

Les col·leccions inclouen llibres sobre pintura, escultura, dibuix, gravat, arquitectura, disseny, arts decoratives, performance, fotografia, cinema i vídeo, així com les arts emergents més recents.[cal citació]

Col·laboracions[modifica]

La Fundació té establerts diversos marcs de col·laboració amb altres entitats museístiques, universitats i centres de coneixement, com el Museu Serralves, el Witte de With, el Museu Reina Sofia, La Casa Encendida o la Universitat Politècnica de València, entre d'altres.[cal citació]

Patronat [cal citació][modifica]

  • Antoni Tàpies Puig, Patró fundador †
  • Xavier Antich, President[9]
  • Teresa Barba Fàbregas, Vicepresidenta
  • Manuel J. Borja-Villel
  • Carles Castells i Oliveras
  • Àlex Nogueras de Ugarte
  • Antoni Tàpies Barba
  • Clara Tàpies Barba
  • Miquel Tàpies Barba †
  • Teresa Tàpies Domènech
  • Elsa Ibar i Torras, representant de la Generalitat de Catalunya
  • Marta Clari i Padrós, representant de l'Ajuntament de Barcelona
  • Raimon Bergós i Civit, Secretari no patró

Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 21. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. «La Fundació Antoni Tàpies vol recuperar la història de l'antiga Editorial Montaner i Simon». Arxivat de l'original el 2013-12-25. [Consulta: 27 octubre 2010].
  3. Història de la fundació Tàpies
  4. «Antoni Tàpies cuelga su 'calcetín' en la remozada fundación». [Consulta: 7 març 2010].
  5. «La Fundació Tàpies reobrirà les seves portes el 3 de març». Bonart [Girona], núm. 125, març 2010, p.47. ISSN: 1885-4389.
  6. Vallès Rovira, Josep «La T en tau = 3+3». Bonart [Girona], núm. 131, setembre 2010, p.26-27. ISSN: 1885-4389.
  7. Hurtado, Joana «Un 10 en Art». Time Out Cultura [Barcelona], núm. 006, 02-01-2011, p. 70-77. ISSN 2014-010X.
  8. Domènech, Gloria «La Biblioteca de la Fundació A ntoni Tàpies: la otra historia del Arte». Métodos de Información, Vol. 8, núm. 45/46, 2001 [Consulta: 15 agost 2015].
  9. «Xavier Antich substitueix Miquel Tàpies com a president de la Fundació Tàpies». Diari Ara, 01-12-2011. [Consulta: 7 desembre 2011].

Bibliografia[modifica]

  • DDAA. Fundació Antoni Tàpies Barcelona. Edicions de l'Eixample i Fundació Antoni Tàpies, 2004. ISBN 978-8488786920. «edició en català» 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fundació Antoni Tàpies