Casa Llopis Bofill

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Llopis Bofill
Gallissa-llopis-1731.JPG
Façana de l'edifici
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Antoni M. Gallissà
Començament 1902
Acabament 1903
Característiques
Estil Modernista amb elements arabitzants
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització C. València, 339 - c. Bailèn, 113 de Barcelona

41° 23′ 51″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.3975°N,2.16944°E / 41.3975; 2.16944
Bé cultural d'interès local
Identificador 40482
Modifica dades a Wikidata

La Casa Llopis Bofill és un edifici al xamfrà del carrer València amb Bailèn, al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. És una obra de l'arquitecte Antoni M. Gallissà, considerada el seu projecte més destacable, i va ser executada entre 1902 i 1903.[1] Aquest edifici, que s'emmarca dins de l'estil modernista, amb influències de l'arquitectura islàmica,[2] és considerat un bé cultural d'interès local.

Història[modifica | modifica el codi]

Gallissà va construir aquest edifici per encàrrec de Manuel Llopís i Bofill, un conegut advocat i terratinent de Sitges. L'arquitecte va projectar l'obra el 1902, just un any abans de la seva mort. En la seva execució, Gallissà va mostrar la permeabilitat del modernisme a la influència dels corrents estètics d'altres èpoques. Tot i així, en el cas concret de la Casa Llopis Bofill, l'edifici s'allunya de la tendència goticista imperant en la majoria d'arquitectes modernistes en incorporar elements de l'estil neoàrab com el maó.[3]

L'autor es va esmerçar molt en la decoració del conjunt, sobretot en un intent de reafirmació de l'esperit nacional de Catalunya, en la línia que el seu mestre, Lluís Domènech i Montaner, l'havia definit en el seu article En busca d'una arquitectura nacional. Aquesta faceta de l'arquitecte és corroborada per la seva trajectòria política, que el portà a intervenir activament en la redacció de les Bases de Manresa, i a presidir la Junta permanent de la Unió Catalanista el 1897.[4]

Actualment, l'edifici conserva un aspecte molt semblant al projecte original, tot i les obres de reconstrucció dels desperfectes que va patir durant la Guerra Civil. Les modificacions van comportar, entre altres coses, la pèrdua dels revestiments de la façana de l'últim pis i de la majoria de les vidrieres policromades. No obstant, l'edifici continua mostrant molts detalls decoratius d'interès.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un edifici d'habitatges plurifamiliar, en un xamfrà i fent mitgera amb els respectius contigus, tant pel carrer València com pel carrer Bailèn. L'obra segueix una de les tendències que, per aquelles dates, estaven en voga a Barcelona: la combinació cromàtica que produeix una façana resolta amb maó vist (planta baixa, planta superior i emmarcaments dels forats arquitectònics) i estuc amb esgrafiats.

L'arquitecte va comptar amb la col·laboració del també arquitecte Josep Maria Jujol per a la realització dels esgrafiats. Aquesta tendència, contraposada a la del modernisme efervescent en el seu cromatisme i en la seva decoració, també va estar posada en pràctica per Joan Rubió i Bellver a la Casa Roviralta, més coneguda com El Frare Blanc, de l'avinguda del Tibidabo, tot i que en aquesta casa no hi ha esgrafiats.

Tenint en compte les dimensions de la façana de la casa, i per tal de resoldre els seus angles, Gallisà optà per col·locar a les cantonades i al centre unes tribunes; actualment la tribuna central ha vist modificades les dimensions dels forats dels finestrals, així com el parament de la darrera planta que, a totes les tribunes, originalment era de maó vist i no d'estuc.

D'aquest edifici destaca la seva factura i la gran plasticitat atorgada a les solucions formals, gràcies als coneixements dels materials i de les tècniques constructives que Gallisà, amb aquest projecte, ens demostra que dominava perfectament.[5] La gran quantitat de materials emprats, entre els quals destaquen el ferro, el vidre, la ceràmica vidriada i l'estuc, mostren una gran vistositat de colors i detalls.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Llopis Bofill Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Casa Llopis Bofill». Tot passejant.
  2. «Casa Manuel Llopis Bofill». Pobles de Catalunya.
  3. «Casa Llopis Bofill». Arquitectura orientalista a Barcelona.
  4. «Casa Llopis Bofill». Arquitectura orientalista a Barcelona.
  5. «CASA LLOPIS BOFILL - 1606». Cercador de Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  6. «Casa Llopis Bofill». Tot passejant.