Edifici de La Unión y El Fénix Español
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Eusebi Bona i Puig; Saint Marceau i Frederic Marés | |||
| Construcció | 1927-31 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Monumentalisme academicista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Gràcia, 21 - c. Diputació, 265-267 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 40403 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | La Unión y el Fénix | |||
L'Edifici de la Unión y El Fénix Español és un edifici al passeig de Gràcia, número 21, carrer de la Diputació, número 265-267, del barri de l'Eixample de Barcelona. És una obra de l'arquitecte Eusebi Bona i Puig, i va ser construït entre el 1927 i el 1931. Les escultures són obres de Saint Marceau i Frederic Marès. L'immoble va ser contractat per l'empresa La Unión y el Fénix, i va ser dissenyada seguint un estil monumentalista, poc freqüent a Barcelona en aquella època.[1] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'edificació era un model prefixat per part de la companyia propietària, adaptant-se al model de l'Eixample de Barcelona. És un dels testimonis de l'esforç realitzat per la burgesia catalana per monumentalitzar el passeig de Gràcia. És per aquest motiu que destaca el plantejament de la cantonada, planta semicircular pel cos central de l'edifici, que obté una solució singular entre les cantonades de l'Eixample. Aquest tipus d'arquitectura té alguns altres exemples interessants a la ciutat, escassos abans de la guerra i més nombrosos després, durant els anys quaranta.[1]
Descripció[modifica]
L'edifici de La Unión y El Fénix es localitza al número 21 del Passeig de Gràcia amb el carrer Diputació. Projectat per l'arquitecte Eusebi Bona i Puig al 1927 i enllestit al 1931 va ser promogut per la companyia asseguradora "La Unión y el Fénix Español".[2]
Aquest edifici es localitza a la parcel·la generada a conseqüència del creuament del Passeig de Gràcia (núm.21) i el carrer de la Diputació (265-267). Es caracteritza per la gran monumentalitat de la seva fàbrica, deguda especialment al xamfrà semicircular que es corona amb una gran cúpula, damunt la qual s'alça una escultura de l'au fènix.[2]
La finca ocupa una parcel·la més aviat rectangular, molt regular i en xamfrà, que permet aixecar-hi un gran edifici de vuit nivells d'alçada (planta baixa, entresòl i sis nivells més) tot rematant-se en la part del xamfrà amb un templet porticat.[2]
La identificació entre el projectista i la promoció explica la monumentalitat de l'obra i les seves característiques formals i decoratives, que fan d'aquest edifici un model amb escassos precedents a la ciutat de Barcelona. La gran potència estructural de façana es deu al plantejament volumètric del xamfrà. Si bé se cert que aquesta solució circular del xamfrà ja s'havia posat en pràctica en nombrosos edificis del Passeig de Gràcia, és la primera vegada que dit element pren la magnitud que presenta en Unión y Fénix, passant de ser un nexe d'unió entre les façanes que fan cantonada, per convertir-se en una façana més del conjunt. Aquesta monumentalitat es veu incrementada pel templet porticat de gran alçada que remata el xamfrà i que es cobreix amb una gran cúpula, damunt la qual s'alça una escultura de l'au fènix (al·legoria de l'empresa promoció) obra de Saint-Marceau.[2]
La façana es presenta visualment dividida en tres trams verticals clarament diferenciats a través de potents cornises amb balustrada. La planta baixa destaca per la gran alçada de les obertures que s'hi localitzen. La porta d'accés a la finca es localitza al centre del xamfrà i es caracteritza per la doble alçada de l'espai (vestíbul) al qual s'obre. A diferència de la dita porta, la resta d'obertures del pis inferior emmarquen dos nivells d'alçat, a conseqüència de l'existència d'un nivell d'entresòl. A sobre d'aquest primer nivell i separat per una cornisa -que és la base del balcó corregut d'un primer pis- es desenvolupa el segon cos vertical de la façana. D'aquest en destaquen les parelles de columnes que emmarquen dos nivells de finestres corresponents al pis segon i tercer de l'edifici i que es decoren a la zona de la llinda amb garlandes esculpides de pedra. A sobre d'aquestes columnes es desenvolupa una cornisa o entaulament on, coincidint amb la línia vertical de les columnes, es disposen quatre grups escultòrics -i sengles relleus al seu damunt- realitzats per Frederic Marés, que es corresponen amb al·legories de la indústria, l'agricultura, les arts i la navegació. És precisament al lloc on es disposen dites escultures que comença al tercer nivell de la façana, amb tres pisos de finestres amb balcó ampitat i barana de ferro amb daurats i entre els quals destaca el pis superior. Aquest pis es localitza a la coberta pròpiament dita, a manera de mansarda però en aquest cas corba, coincidint amb l'estructura circular del xamfrà.[2][3]
La resta de la façana presenta una estructura força similar però que té alguns elements diferents respecte del xamfrà, espacialment els dos cossos verticals amb uns elements torrejats que el flaquegen.[2]
A l'interior, l'edifici destaca per la gran alçada del vestíbul on es disposa una gran escala amb graonada de marbre i barana de ferro amb daurats que es desenvolupa helicoidalment cap als pisos d'entresòl i primer. Aquesta escala es genera en un espai que, a manera de pati cobert per una claraboia, il·lumina l'accés als pisos principals els quals, encara conserven les llums (que imiten torxes) i les portes del projecte arquitectònic original. Aquests dos nivells s'obren al vestíbul a través de sengles miradors amb barana de ferro i daurats; a partir del primer pis, l'escala monumental es transforma en una escala helicoidal més petita que envolta l'ascensor localitzat al centre del seu eix.[2]
Història[modifica]
L'any 1927, la companyia La Unión y el Fénix Español, adquirí el solar localitzat al Passeig de Gràcia cantonada amb el carrer Diputació amb el propòsit de edificar-hi la seu barcelonesa de l'empresa, fins llavors instal·lada al número 10 del carrer Trafalgar.[2] La companyia va convocar un concurs de projectes que va ser guanyat per l'arquitecte barceloní Eusebi Bona Puig, artífex d'altres edificis a Barcelona com El Palau Reial de Pedralbes o El Banc Espanyol de Crèdit.[2]
L'edifici La Unión y el El Fénix es va construir a Barcelona seguint les mateixes premisses amb què es va construir la seu de Madrid (localitzat al número 39 de la calle Alcalá). Havia de ser un edifici monumental i amb escultures, de Benlliure en el cas madrileny i de Frederic Marés en el cas barcelonès.[2] Per a l'obtenció del permís d'obres, fou necessari obrir un expedient especial per corregir l'alineació del xamfrà que es presentava al projecte com un element corb contravenint el Pla Cerdà i autoritzar l'alçada de 59 metres prevista (que sobrepassava l'estàtua de Colom, considerada la construcció més alta de la ciutat).[2] L'edifici fou inaugurat el 22 de març de 1931.[2]
La Unión y el Fénix[modifica]
Aquest edifici fou construït per allotjar la seu de l'empresa La Unión y el Fénix a Barcelona. La Unión y el Fénix era una companyia asseguradora fundada el 1879, després de la fusió de les asseguradores "La Unión" (1856) i "El Fénix Español" (1864).[4]
A més de la seva tasca asseguradora, l'empresa va destacar per amortitzar el seu patrimoni mitjançant l'adquisició i reforma d'immobles.[5] La gran majoria dels seus edificis, com és el cas del de Passeig de Gràcia, eren coronats amb una figura arquitectònica en la que apareix Ganimedes sobre una au fènix; avui en dia, en algunes ciutats és considerada un bé d'interès nacional. Aquesta imatge també era el distintiu de l'empresa.
La companyia, doncs, va adquirir el solar del Passeig de Gràcia el 1927, on tenia pensat traslladar-hi les oficines centrals, que fins llavors eren al carrer Trafalgar, número 10. Per la projecció d'aquesta nova seu es va realitzar un concurs, del qual va resultar adjudicatari Eusebi Bona i Puig, arquitecte i, durant gairebé 40 anys, catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Finalment, l'edifici seria inaugurat el 22 de març de 1931, en presència de les principals autoritats de la ciutat.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «EDIFICI DE LA UNIÓN Y EL FÈNIX ESPAÑOL». Cercador de Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Edifici de La Unión y El Fénix Español». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ «La Unión y el Fénix». Pobles de Catalunya.
- ↑ «La Unión y el Fénix Español» (en castellà). Alexmadrid.es.
- ↑ «La Unión y el Fénix: Paseo de Gracia» (en castellà). Passeig de Gràcia.
- ↑ «La Unión y El Fénix». Passeig de Gràcia.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici de La Unión y El Fénix Español |
- «Edifici de La Unión y El Fénix Español». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Vídeo de la inauguració de l'edifici a Youtube
