Farmàcia Vilardell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Farmàcia Vilardell
Antiga Farmàcia Vilardell.JPG
Façana del comerç
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó
Començament 1908
Construït c. 1914
Característiques
Estil Historicista amb influències goticistes
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització C. Pau Claris, 96; Gran Via de les Corts Catalanes, 650

41° 23′ 26″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.390555555556°N,2.1702777777778°E / 41.390555555556; 2.1702777777778
Bé cultural d'interès local
Identificador BCIL: 1458
Modifica dades a Wikidata

L'Antiga Farmcàcia Vilardell, també coneguda com Farmàcia Trenard, és un antic comerç situat al carrer Pau Claris, 96; Gran Via de les Corts Catalanes, 650, al districte de l'Eixample de Barcelona. Datat del 1914, aproximadament, actualment és seu d'una entitat bancària. És considerat un Bé Cultural d'Interès Local

Història[modifica | modifica el codi]

La farmàcia va ser inaugurada el 1914, essent propietat del farmacèutic José Julio Trenard i Machiran. Posteriorment, el 1919, va passar a ser propietat del Doctor Luis Amargós i Beltran, mentre que el 1931 la va adquirir Joan Vilardell i Garriga, de qui manté el nom. Actualment, el local ha estat remodelat i és propietat d'una entitat financera.[1]

El 2004, la darrera farmacèutica es va jubilar, venent l'immoble a Caja Castilla La Mancha, que va reformar l'espai interior per complet. Pel que fa als mobles, van ser traslladats al Parc Científic de la Universitat de Barcelona, amb l'objectiu que, a la llarga, s'exposessin com un museu. Finalment, l'immoble va ser venut al Banco Pichincha, originari de l'Equador.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un establiment que ocupa els dos locals del xamfrà, de planta baixa desdoblada en dos nivells. Disposa de 6 obertures, una al Passeig de Gràcia, dues al xamfrà, una a cada aresta del xamfrà i, finalment, una al carrer Diputació. A l'exterior encara hi ha elements tangibles d'interès patrimonial. Concretament, els principals elements que han sobreviscut al canvi d'ús del local són:[3]

  • els plafons aïllats sobre els brancals i el rètol a l'interior de cada obertura, emmarcat de fusta i vidre pintat;
  • la fusteria de l'obertura central, així com les banderes de forja artística de les arestes:
    • Sobre el parament, un total de 6 plafons rectangulars (4 en el xamfrà i 1 plegat sobre cada aresta), de les mateixes característiques, llevat de l'amplada, que s'adapta a la del brancal sobre el que es situen, amb emmarcat de fusta de caoba decorat amb relleus i amb vidre pintat pel darrere de color negre-verdós, amb motius geomètrics i vegetals daurats.
    • A la part superior de les 4 obertures del xamfrà, els plafons que havien contingut vidres amb el nom de la Farmàcia, dels quals només es conserva l'emmarcat de fusta, amb decoració que repeteix motius dels plafons dels brancals. En el portal central aquest element està més avançat, és més gran, excedint lleugerament el límit del forat arquitectònic, i està recolzat sobre mènsules de fusta.
    • En el portal central, el tancament amb emmarcat amb mainell central de fusta decorada, així com dues fulles batents amb vidre, amb la copa higea gravada a l'àcid i amb tiradors exteriors de ferro forjat amb espirals en els extrems.
    • En les dues arestes, la bandera de forja artística on s'ha substituït la retolació i la creu penjada a l'extrem.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farmàcia Vilardell Modifica l'enllaç a Wikidata