Oficina de farmàcia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Oficina de Farmàcia a la Rambla de Canaletes a Barcelona

L'oficina de farmàcia (OF) és l'establiment on un farmacèutic (Llicenciat de l'àrea de farmàcia) exerceix la farmàcia, o sia. Proporcionant serveis de salut als usuaris dispensant medicaments i altres productes de parafarmàcia com productes de cosmètica, aliments especials, productes d'higiene personal, etc.

Popularment a l'oficina de farmàcia se li sol anomenar simplement farmàcia i tradicionalment se li anomena apotecaria. És un establiment privat d'interès públic, el farmacèutic és l'encarregat de l'Atenció Farmacéutica a l'usuari, que implica en primer lloc el seguiment farmacoterapéutic, l'acte en si mateix de la dispensació, el control e indicació de les preses, el control de les possibles interaccions i la correcta conservació.

Per definició el medicament és un bé essencial, que fa que la farmàcia sigui un establiment d'interès públic. El farmaceutic o tècnic en farmàcia, fa la dispensació, que no es limita simplement a la venda del producte, si no també a l'assessorament de l'usuari, per tal d'aconseguir un ús responsable dels medicaments i la gestió de dades corresponents.[1]

Dispensació[modifica | modifica el codi]

La dispensació de medicaments o productes sanitaris pot ser:

Amb recepta[modifica | modifica el codi]

La gran majoria de medicaments, requereix prescripció feta per un professional sanitari (metges, veterinaris, odontòlegs...) Segons les condicions de prescripció. Són susceptibles de finançament si estan inclosos a la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Sanitat. El SNS, es fa càrrec de la totalitat o part de l'import del producte corresponent:

  • D'aportació normal: L'usuari paga el 40% de l'import total del medicament.
  • D'aportació reduïda: L'usuari paga el 10% (sempre que no sigui superior a 2,64€).
  • Exempts d'aportació: L'usuari rep el medicament sense cap cost (pensionistes i col·lectius assimilats, afectats pel síndrome tòxic, discapacitats, medicaments derivats d'accidents de treball o malalties professionals i els que es dispensen als centres sanitaris)

Sense recepta[modifica | modifica el codi]

Altres medicaments denominats Especialitats Farmacèutiques Publicaries (EFP) no necessiten recepta i per tant qualsevol usuari pot tenir accés al medicament sense prescripció.

Si l'oficina de farmàcia alberga un laboratori, el farmacèutic, pot elaborar medicaments amb dosis adaptades per a nens o certes patològies que no disposen d'una especialitat farmacèutica comercial (fórmules magistrals i preparats oficinals) i fer petites anàlisis clíniques. També pot tenir una zona especialitzada en el control de constants vitals i paràmetres somatomètrics (pes, alçada, índex de massa corporal)

Farmàcies destacades[modifica | modifica el codi]

Vidrieres emplomades de la Farmàcia Bausili, a Igualada

A nivell de Catalunya, cal destacar la Farmàcia Bausili, fundada a Igualada a finals del segle XV i regentada per la família Bausili des de 1748. És la farmàcia més antiga d’Europa oberta ininterrompudament al públic fins a l'actualitat.[2] Aquesta farmàcia conserva vidrieres emplomades instal·lades al voltant de 1889, amb la marca comercial en lletres modernistes i decoració geomètrica i floral d’aquest període artístic.

La Farmàcia Bolós (antiga farmàcia Novellas), situada a la Rambla de Catalunya de Barcelona, fou decorada l'any 1902. La porta d'accés està formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat amb la representació del dibuix d'un taronger i el nom de Novellas. A l'interior, es conserven les vitrines, el taulell de caoba, les pintures murals en els sostres i els vitralls modernistes de l'època original.

La Farmàcia Esteve de Llívia, d'origen medieval i situada a la Cerdanya, disposa d'un museu que conserva bocals de vidre del segle XIX, una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, preparats i receptaris.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oficina de farmàcia Modifica l'enllaç a Wikidata