Madrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Madrid (desambiguació)».
Madrid
Bandera de Madrid Escut de Madrid
(En detall) (En detall)
Localització
Getafe-mapa1-cat.png
Municipi de la Comunitat de Madrid
Madrid.
Madrid.
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Comunitat de Madrid
Comunitat de Madrid
Àrea metropolitana de Madrid
Gentilici madrileny, madrilenya
Predom. ling. Castellà
Pressupost 5.221.876.788,00 €
Superfície 607 km²
Altitud 667 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.207.247 hab.
5.283,77 hab/km²
Coordenades 40° 26′ N, 3° 41′ O / 40.433,-3.683Coord.: 40° 26′ N, 3° 41′ O / 40.433,-3.683
Dirigents:
• Alcalde:

Ana María Botella Serrano PP
Codi postal 28001-28080
Festa major Mare de Déu de l'Almudena
Sant Isidre Llaurador
Web

Madrid és la capital del regne d'Espanya i de la Comunitat de Madrid. És una ciutat situada a la meseta del centre de la Península Ibèrica seu de la cort dels reis d'Espanya des del 1561 (excepte el període 1601-1606). Té una població de 3.273.049 habitants[2] (2010) i una àrea metropolitana de 6.043.031 segons AUDES,[3] la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres, i la tercera àrea metropolitana més poblada, darrere de la de París i Londres.[4][5][6][7]

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de España), el congrés i el senat (Cortes Generales), els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya.[8] Des de la vessant econòmica, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid és també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

Nascuda a partir de l'assentament fortificat hispanomusulmà de Majrit o Magerit,[9][10] conquerit per Alfons VI de Lleó el 1083, la vila fou designada el 1561 com seu de les corts de Felip II, sent la primera capital permanent de la monarquia espanyola. Des de llavors, excepte en breus períodes entre el 1601 i el 1606 en què la capitalitat fou temporalment de Valladolid, Madrid ha estat la capital d'Espanya i seu del govern, exceptuant durant el trasllat del govern de la república a València i després a Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939).

Complexos de negocis AZCA i CTBA de nit.
Palau de Cristal, al Parc del Retiro.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans a l'entorn d'Arganda del Rey en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat.[11][12]

Època romana i visigoda[modifica | modifica el codi]

La conquesta, colonització i pacificació romana de la península Ibèrica dura gairebé 200 anys, des de la Segona Guerra Púnica fins al 27 aC en el qual completen la pacificació del nord del territori i ho divideixen en tres províncies.[13] La regió que actualment ocupa Madrid es va situar a la Tarraconense.

Si bé és possible que durant el període romà el territori de Madrid no constituís més que una regió rural, beneficiada per la situació de cruïlla de camins i la riquesa natural, també hi ha proves de la possible existència d'un assentament urbà a l'entorn de la carrer de Segòvia i la ribera del riu Manzanares. Recentment s'ha trobat una antiga basílica visigòtica a l'entorn de l'església de Santa Maria de l'Almudena.[14] La presència d'una població estable a Madrid estaria recolzada per les dues necròpolis visigodes a l'antiga colònia del Comte de Vallellano - passeig d'Extremadura, al costat de la Casa de Campo - i tetuan de les Victorias. Dins del casc medieval es va trobar una làpida bastant deteriorada amb la llegenda «MIN.N. BOKATUS. INDIGNVS. PRS. IMO / ET TERTIO. REGNO. DOMNO. RVD. / MI. REGVM. ERA DCCXXXV», mai completada, i interpretada de manera diversa, però que podria indicar la presència de població estable ja al segle VII.

Època musulmana[modifica | modifica el codi]

L'església de Sant Nicolau de Bari o los Servitas és la més antiga de Madrid, sense comptar el desaparegut edifici que hauria en el lloc de l'actual Catedral de la Almudena. La torre-campanar, d'estil mudèjar, encara conserva l'estructura original del segle XII, encara que rematada per un chapitel barroc.[15]

No obstant això, la primera constància de l'existència d'un assentament estable data de l'època musulmana.[16] En la segona meitat del segle IX, l'emir de Còrdova Muhàmmad I (852-886) construeix [17] una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palau Reial) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord.[16] Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Majrit (Magerit en la seva forma castellanitzada), el significat no està clar, però sembla ser l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeu mossàrab, matrice, amb el significat de "font", i un altre àrab, majrà, que significa llera o llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de 1975, es conserven algunes restes: la muralla àrab de la Cuesta de la Vega, la talaia de la plaça d'Oriente i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer el segle X Màslama al-Majrití, anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.[18]

Majrit apareix esmentada molt poques vegades pels historiadors àrabs, ja que només era una simple fortalesa de frontera (taghri). Ramir II de Lleó la va atacar el 932;[19] el 936 un grup de pobladors de Majrit van fer una incursió a territori cristià i a la tornada foren massacrats pels enemics.[20] El hàjib Almansor en la seva campanya del 977 contra la fortalesa de la Muela es va trobar a Majrit amb el governador de Medinaceli, el general Ghàlib.[21] En una data incerta, l'esclau d'un venedor de perfums, de nom Al-Fassí, es va revoltar a Majrit pretenent ser el mahdí; fou atacat i mort; és possible que l'aixecament fos de tendència fatimita [22] però també podria ser que volgués fer-se reconèixer com a fill de l'efímer califa de Còrdova Muhàmmad II al-Mahdí (1009) i la rebel·lió hauria estat en temps de Muhàmmad III al-Mustakfí (1024-1025). Des de vers 1023/1030 Majrit devia estar en mans dels Banu Dhi l-Nun de Santaver, que van governar la taifa de Toledo.

Conquesta cristiana[modifica | modifica el codi]

Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Lleó, la ciutat va ser presa per les forces cristianes el 1085 sense resistència, probablement mitjançant capitulació.[23] La ciutat i el seu raval varen quedar integrats en el regne de Castella com a territoris reials. Els cristians substitueixen els musulmans a l'ocupació de la part central de la ciutat, quedant els barris perifèrics o ravals, que el període anterior eren habitats per una comunitat mudèjar, com a moreria.[24] També va existir un call a l'entorn del que seria més tard el barri de Lavapiés.[25] Durant el següent segle, Madrid segueix rebent embats dels nous poders musulmans de la península, els almoràvits, que va incendiar la ciutat el 1109 [26] i els almohades, que la sotmeten a setge el 1197. La victòria cristiana de les Navas de Tolosa allunya definitivament la influència musulmana del centre de la península.

D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de la Mare de Déu de l'Almudena i la "miraculosa" vida de sant Isidre el Llaurador, que més tard seria canonitzat.[27] La ciutat va prosperant i rep el títol de vila el 1123.[28] Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix en concejo, cap de la comunidad de villa i tierra de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits en consell obert fins que el 1346, el rei Alfons XI implanta el regiment, en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El 1152, el rei Alfons VII va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els rius Guadarrama i Jarama. El 1188, una representació de Madrid participa per primera vegada a les Corts de Castella. El 1202, Alfons VIII li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el 1222 per Ferran III el Sant.

Tot i el suport madrileny a Pere I, posteriorment els sobirans de la casa de Trastàmara residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja el llibre de Monteria d'Alfons XI anotava: «Madrid, un bon lloc de porc i ós», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a la batalla de les Navas de Tolosa.[29] Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, i amb això un arbre va ser incorporat a l'escut al costat de l'ós o óssa i les set estrelles de la constel·lació homònima.[29] La identificació l'arbre amb l'arboç és més fosca, més enllà de l'homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madrid la ciutat de l'ós i l'arboç.

Madrid dels àustries[modifica | modifica el codi]

Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a la Revolta de les Comunitats en contra del rei amb el seu regidor Juan de Zapata al capdavant.[30] Però després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials.

Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, Felip II ordena el trasllat de la cort des de Toledo a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era a la pràctica de gran calat. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat fàctica, com ho posa de manifest el trasllat que el seu fill, Felip III, feu a Valladolid entre 1601 i 1606,[31] sense que això tampoc anés acompanyat d'un estatut especial.[32]

En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars de la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el seu destí. la cort, la capitalitat, de facto primer i de iure més tard, serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «només Madrid és cort», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «Madrid és només cort».[33]

Vista de Madrid des de l'Oest, davant la Porta de la Vega, per Anton Van der Wyngaerde (anomenat a Espanya «Antonio de las Viñas» ) el 1562, a qui Felip II va encarregar de recollir vistes de les seves ciutats. S'aprecia en primer pla les riberes del Manzanares, creuat pels antecessors del Pont de Segòvia (en primer terme), i el Pont de Toledo (més al sud, dreta), que es construirien en forma monumental anys més tard. L'edifici més destacat, al nord (esquerra), és el Alcázar, que forma part del circuit emmurallat i que patirà diversos incendis fins al definitiu del 1734 que ho destruirà gairebé completament, sent substituït per l'actual Palau Reial. Entre el caseriu es destaquen les torres de les esglésies (d'esquerra a dreta: Sant Gil, Sant Antoni, Santiago, Sant Salvador, Sant Miquel dels octoes, Sant Nicolau, Santa Maria, Sant Just, Sant Pere, la Capella del Bisbe, Sant Andreu i, extramurs, Sant Francesc), que no mostren encara el perfil de cúpula i chapitel que les caracteritzarà en els segles següents. Apareix, fora de les muralles i sobre el riu, una instal·lació artesanal dedicada al tractament de pells: les adoberies del Pozacho. La recent instal·lació de la cort va provocar l'augment de la pressió fiscal sobre els particulars mitjançant el gravamen de la regalia d'estança, que va produir tot tipus de resistències, entre les quals destacava la construcció de cases a la malícia.[34]

Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'imperi. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.[32]

En els regnats futurs els monarques s'anaren implicant en la seva transformació, en 1625, Felip IV enderrocà la muralla de la ciutat, ja sobrepassada i edificà la que serà la darrera tanca de Madrid. Aquesta tanca, construïda exclusivament per raons fiscals (impost de Portazgo) limitarà el creixement de la ciutat fins al segle XIX. Les tasques de govern se centralitzen al Alcázar Reial, conjunt d'edificacions situades en els terrenys que més endavant ocuparan el Palau Reial i la Plaça de l'Orient. Paral·lelament, s'augmenten la superfície d'un altre palau a l'extrem est de la ciutat, més enllà de la tanca. Es tracta del Casón del Buen Retiro, començat a construir pels Reis Catòlics (que també van traslladar a les seves proximitats el monestir de los Jerònims, (situat anteriorment prop del Manzanares, a la zona de l'Estació del Nord), del qual es conserven els seus jardins, el Saló del Regne i el Saló de Ball, conegut, aquest últim, com el Casón del Buen Retiro i utilitzat pel Museu del Prado.

Il·lustració i neoclassicisme[modifica | modifica el codi]

La resistència al bàndol que prohibia portar capa llarga i barret ample va acabar en el motí d'Esquilache (1766)
AZCA, edificis en un dia ennuvolat.
CTBA, edificis a la nit.

Durant la Guerra de Successió espanyola, la ciutat, capital de Felip V de Castella fou ocupada pels austriacistes els anys 1706 i 1710,[35] però ràpidament recuperada pels borbònics. El canvi de dinastia portaria canvis importants per a la ciutat. Els monarques de la nova dinastia la van trobar com una població fosca, de carrers estrets, massificada, sense sistemes de clavegueram i definitivament pestilent.[36] Els Borbons es plantegen la necessitat d'equiparar Madrid a altres capitals europees. L'incendi de l'Alcázar Reial el 1734 (succés desgraciat que causa la desaparició d'una tercera part de la col·lecció reial de pintures) és l'excusa per construir el Palau Reial a l'estil de Versalles.[37] Les obres durarien fins 1755 i no seria ocupat fins el regnat de Carles III. Ponts, hospitals, parcs, fonts, edificis per a l'ús científic, ordenances de clavegueram i altres actuacions varen ser promogudes pel monarca, que rep el títol popular de «millor alcalde de Madrid», amb la col·laboració d'arquitectes i urbanistes excepcionals: Francesco Sabatini, Ventura Rodríguez, Juan de Villanueva entre altres.

El projecte del Saló del Prado, als afores de la ciutat, entre el conjunt del Buen Retiro i la tanca, és probablement el més important i el que ha deixat una herència més important a la ciutat: els passeigs del Prado i Recoletos, les fonts de Neptú, Cibeles i Apol·lo, el Reial Jardí Botànic, l'Observatori Astronòmic o el Gabinet d'Història Natural que més tard es convertiria en el Museu del Prado. Tanmateix, no sempre la relació del «rei alcalde» amb súbdits-veïns va ser bona: diverses mesures del seu programa de modernització van ser contestades de manera violenta durant el motí d'Esquilache de 1766 encara que hi varen confluir causes més complexes.[38]

Els militars revoltats contra el govern de la Segona República Espanyola a l'inici de la Guerra Civil espanyola acabà amb la victòria republicana, donant lloc al setge de Madrid fins a la caiguda de la ciutat en mans franquistes el 28 de març del 1939.[39]

La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de què Felip II la convertís en capital del Regne. La funció administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel caràcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borbó, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansió el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. L'administració va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat de Barcelona. La constitució espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 és capital de la Comunitat de Madrid.

Panorama urbà de Madrid des de 15 km al sud, concretament des del cim del Cerro Buenavista. En l'esquerra de la imatge apareixen els complexos de gratacels de Cuatro Torres Business Area (CTBA), Puerta de Europa de Madrid i AZCA. A la dreta es veu el parc del Retir i a la seva dreta Torrespaña. Al fons les serres de Guadarrama i Ayllón, en el Sistema Central, a esquena de la ciutat.

Clima[modifica | modifica el codi]

Vista de la façana principal de l'Museu del Prado. El Prado acull una de les col · leccions artístiques més notables de món, especialment pel que fa a pintura europea del Renaixement i el Barroc. El edifici va ser dissenyat per Juan de Villanueva per ser seu del Reial Gabinet d'Història Natural, per ordre de Carles III.

Madrid i la seva comunitat tenen un clima mediterrani de tendència clima continental, segons la classificació climàtica de Köppen pertany al tipus CSa però amb algunes característiques del tipus Dsa[40]

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Madrid Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 10
(50)
12
(54)
16
(61)
18
(64)
21
(70)
27
(81)
31
(88)
31
(88)
26
(79)
19
(66)
13
(55)
10
(50)
20
(68)
Mitjana diària °C (°F) 7
(45)
7
(45)
11
(52)
12
(54)
15
(59)
22
(72)
25
(77)
24
(75)
21
(70)
15
(59)
9
(48)
7
(45)
13
(55)
Mitjana més baixes °C (°F) 3
(37)
4
(39)
6
(43)
7
(45)
11
(52)
15
(59)
18
(64)
18
(64)
15
(59)
10
(50)
6
(43)
4
(39)
9
(48)
Precipitació cm (inches) 4
(1.6)
4
(1.6)
3
(1.2)
5
(2)
5
(2)
3
(1.2)
2
(0.8)
1
(0.4)
3
(1.2)
5
(2)
6
(2.4)
6
(2.4)
47
(18,5)
Font: WMO[41]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Puerta del Sol de Madrid L'estàtua de l'escultor Antonio Navarro Santafé Madrid Espanya Estàtua de l'ós.
Entrada principal,Museu Reina Sofia.
El Edifici Metrópolis, a la cruïlla de la Calle de Alcalá i la Gran Vía.
Palau de Comunicacions de Madrid, seu de l'Ajuntament, a la Plaza de Cibeles.
La Gran Vía, una de les més famoses avingudes de la ciutat.

Població[modifica | modifica el codi]

Evolució 1897 - 2007
Any Municipi Província Percentatge
1897 542.739 730.807 74,27
1900 575.675 773.011 74,47
1910 614.322 831.254 73,90
1920 823.711 1.048.908 78,53
1930 1.041.767 1.290.445 80,73
1940 1.322.835 1.574.134 84,04
1950 1.553.338 1.823.418 85,19
1960 2.177.123 2.510.217 86,73
1965 2.793.510 3.278.068 85,22
1970 3.120.941 3.761.348 82,97
1975 3.228.057 4.319.904 74,73
1981 3.158.818 4.686.895 67,40
1986 3.058.812 4.780.572 63,98
1991 3.010.492 4.647.555 64,78
1996 2.866.850 5.022.289 57,08
2001 2.938.723 5.423.384 54,19
2005 3.155.359 5.964.143 52,90
2007 3.132.463 6.081.689 51,51

La població de Madrid ha experimentat un important augment des que es transformà en capital. Aquest augment és especialment significatiu des de 1940 a 1970, per la gran quantitat d'immigració interior.

Aquest accelerat creixement i l'absència de planificació urbana va ocasionar que s'organitzaren nuclis de infravivendes i zones residencials, principalment als districtes del sud, a les quals els serveis públics no arribarien fins anys després. A partir dels anys setanta, aquest increment es desaccelerà en favor dels municipis de la zona metropolitana i fins i tot va començar a perdre població. Des de 1995 el creixement poblacional es tornà positiu, principalment per la immigració exterior. Segons les dades disponibles, a l'1 de gener de 2007 la població de Madrid ascendia a 3.132.463 habitants, front als 2.938.723 del cens de 2001.

Moviments de població[modifica | modifica el codi]

Natalitat[modifica | modifica el codi]

En 2004 es registraren 32.851 naixements a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior. Als últims quatre anys el nombre de naixements a la regió s'ha incrementat de forma contínua. La taxa de natalitat se situa en 10,38 punts, amb un increment constant des de 2000.El 2012 el nombre de naixements fou de 31.446.

Mortalitat[modifica | modifica el codi]

En 2004 es registraren 26.527 defuncions a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior, però amb unes xifres més baixes que als darrers anys 2000, 2001 i 2002. La taxa de mortalitat fou de 8,38 punts, bastant inferior a la dels quatre anys anteriors.

Immigració[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de 2008 la població estrangera de Madrid és de 547.282 habitants sobre un total de 3.238.191, que suposa el 16,9%. Els districtes amb més població immigrant són Usera amb un 28,37%, Centro amb un 26,87%, Carabanchel amb un 22,72% i Tetuán amb un 21,54%. Els districtes amb menys població immigrant són Fuencarral-El Pardo amb un 9,27%, Retiro amb un 9,64%, Chamartín amb un 11,74% i San Blas amb un 13,43%.

Àrea metropolitana[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la ciutat de Madrid, s'han conformat una sèrie de nuclis urbans lligats estretament a la ciutat. No hi ha una definició oficial per part de l'estat ni del govern autonòmic de l'àrea que conforma i les xifres provenen de diferents estudis independents i organismes oficials indirectes. Segons el projecte AUDES5, l'àrea metropolitana de Madrid té 5.843.031 habitants, una superfície de 4.609,7 km² i una densitat de 1.021,6 hab/km²

Madrid va ser definida el 2004 per un grup d'estudis de Globalization and World Cities (GaWC) com ciutat global de tipus beta, amb 8 punts en la classificació de ciutats globals. La reedició del 2008 la classifica com ciutat alfa.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Madrid està dividida administrativament en 21 districtes, els quals es divideixen en barris. La seva modificació està en estudi. L'actual distribució administrativa és la següent (districte i barris):

  1. Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
  2. Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Palos de la Frontera, Atocha.
  3. Retiro: Pacífico, Adelfas, Estrella, Ibiza, Jerónimos, Niño Jesús.
  4. Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
  5. Chamartín: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
  6. Tetuán: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
  7. Chamberí: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
  8. Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
  9. Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca.
  10. Latina: Los Cármenes, Puerta del Ángel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
  11. Carabanchel: Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
  12. Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
  13. Puente de Vallecas: Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
  14. Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
  15. Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
  16. Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apóstol Santiago, Piovera.
  17. Villaverde: San Andrés, San Cristóbal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles.
  18. Villa de Vallecas: Casco Histórico de Vallecas, Santa Eugenia.
  19. Vicálvaro: Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz.
  20. San Blas - Canillejas: Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador.
  21. Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enrique Tierno Galván PSOE
1983 - 1987 Enrique Tierno Galván - Juan Antonio Barranco Gallardo PSOE
1987 - 1991 Juan Antonio Barranco Gallardo - Agustín Rodríguez Sahagún PSOE - CDS
1991 - 1995 José María Álvarez del Manzano PP
1995 - 1999 José María Álvarez del Manzano PP
1999 - 2003 José María Álvarez del Manzano PP
2003 - 2007 Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez PP
2007 - 2011 Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez PP
Des del 2011 Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez PP

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Edificis i llocs de Madrid[modifica | modifica el codi]

Imatge del Temple de Debod.
Monument a Alfons XII (Retiro), dissenyat per l'arquitecte barceloní Josep Grases.

Madrilenys il·lustres[modifica | modifica el codi]

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Instituto nacional de Estadística». [Consulta: 16/6/2011].
  3. «AUDES: Áreas urbanas de España», 2008.
  4. «World Urban Areas: Population & Density» (PDF) (en anglès). Wendell Cox. [Consulta: 10 d'agost de 2008].
  5. Eurostat. «Urban Audit database» (en anglès), 2004. [Consulta: 12 de març de 2009].
  6. Thomas Brinkoff. «Principal Agglomerations of the World» (en anglès), 2009. [Consulta: 12 de març de 2009].
  7. Naciones Unidas - Departamento de Asuntos Económicos y Sociales. «World Urbanization Prospects (2007 revision)» (en anglès). Falta indicar la publicació, 2008.
  8. Turisme Madrid, El Palau Reial de Madrid.
  9. El Madrid precristià
  10. Madrid històric
  11. «La prehistòria de Madrid». [Consulta: 13.03.2007].
  12. Santonja, Manuel; López Martínez, Nieves i Pérez-González, Alfredo. Ocupacions achelenses a la vall del Jarama (Arganda, Madrid). Diputació provincial de Madrid, 1980. ISBN 84-500-3554-6. 
  13. «La Presència de Roma». http://www.sispain.org/. [Consulta: 13.03.2007].
  14. Fernández Palacios, Fernando. «El Madrid antic en època romana». Estudis de Prehistòria i Arqueologia Madrileñas, 2004.
  15. Dades sobre l'església accessibles a Madrid històric.
  16. 16,0 16,1 «Madrid islàmic». [Consulta: 20.03.2007].
  17. Així ho consigna el geògraf àrab del segle XV al-Himyari, que en la seva obra El llibre del jardí perfumat sobre les notícies dels països (Kitab Al Rawda al mi'tar) descriu :
    « Madrid, ciutat notable d'Al-Àndalus, que va ser edificada per l'emir Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman. »
  18. «Maslama de Madrid». [Consulta: 20.03.2007].
  19. Segons el historiador cristià Sampiro
  20. Ibn Hayyan
  21. Ibn Idhari
  22. J. Oliver Asin
  23. A l'Enciclopèdia de l'Islam M. J. Rubiera de Epalza assenyala que hauria caigut a mans d'Alfons VI de Castella una mica abans que Toledo, el 1083
  24. hi va haver mudèjars a Majrit fins el 1610
  25. «barri de Lavapiés», 20.03.2007.
  26. en la campanya dita de Talavera de l'emir almoràvit ASli ibn Taxfín
  27. «Sant Isidre llaurador». [Consulta: 20/03 / 2007].
  28. «Història de Barcelona». [Consulta: 20.03.2007].
  29. 29,0 29,1 «Escut d'Madrd», 20.03.2007.
  30. «Comuneros de Castella». [Consulta: 20.03.2007].
  31. Aranda Pérez, Francisco José. Actas de la Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna (Madrid, 2-4 de junio de 2004) (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2004, p.846. ISBN 8484272966. 
  32. 32,0 32,1 «Tot començà el 1561». [Consulta: 7.10.2012].
  33. Deleito i Piñuela, José (1968)Només Madrid és cort: (la capital de dos mons sota Felip IV). Madrid, Espasa-Calpe.
  34. Es poden consultar aquesta i altres vistes i plànols de Madrid (el de Frederic de Witt i el de Pedro Texeira) en els segles XVI i XVII a aquesta pàgina web.
  35. (en castellà) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
  36. «Madrid dels Borbons». [Consulta: 20.03.2007].
  37. «Palau Reial de Madrid». [Consulta: 20.03.2007].
  38. «El Motí del Esquilache». [Consulta: 20.03.2007].
  39. Montoliú Camps, Pedro. Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión (en castellà). Silex Ediciones, 2005, p. 13. ISBN 8477371598. 
  40. «Climate in Madrid». Webserver.dmt.upm.es. [Consulta: 2009-07-08].
  41. «World Weather Information Service: Historical Weather for Madrid».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
IrlandaDublín
Capital Europea de la Cultura
1992
Succeït per:
BèlgicaAnvers