Asunción

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Asunción
	Nuestra Señora Santa María de la Asunción (es)
	;
Epònim	Assumpció de Maria
Localització
	25° 18′ 00″ S, 57° 38′ 00″ O / 25.3°S,57.6333°O
Estat	Paraguai
Districte o territori	Capital District (en)
Capital de	Paraguai ; Capital District (en)
Població
Total	524.190 (2017)
• Densitat	4.480,26 hab./km²
Geografia
Superfície	117 km²
Banyat per	Riu Paraguai
Altitud	43 m
Dades històriques
Creació	1537
Esdeveniment clau	Foundation of the city of Asunción (en)
Organització política
Òrgan executiu	Cabinet of Asuncion (en)
Òrgan legislatiu	Municipal Board of Asuncion (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	1001–1925
Prefix telefònic	021
ISO 3166-2	cap valor
Altres
Lloc web	asuncion.gov.py

Asunción (literalment "Assumpció") és la capital i la ciutat més gran del Paraguai amb 600.000 habitants, encara que l'àrea metropolitana té 1,5 milions d'habitants. És la seu del govern paraguaià, el seu principal port intern, i el centre industrial i cultural del país. Les principals indústries de la ciutat són la del calçat, la tèxtil i la producció de cigars.

Asunción va ser fundada el 15 d'agost, 1537 per Juan de Salazar i Gonzalo de Mendoza. És una de les ciutats més antigues de Sud-amèrica i és coneguda com a "Mare de les Ciutats", ja que les expedicions colonials per a fundar noves ciutats al sud van sortir de la ciutat, incloent-hi l'expedició per la segona fundació de Buenos Aires.

Alguns dels seus edificis importants són el Museu Godoi, l'Església de l'Encarnació, el Panteó Nacional, el Palau dels López (seu presidencial), la Catedral Metropolitana i la Casa de la Independència, un dels pocs exemples d'arquitectura colonial de la ciutat.

La seva àrea metropolitana, anomenada Gran Asunción, inclou a les ciutats de Luque, Fernando de la Mora, San Lorenzo, Lambaré, Mariano Roque Alonso, Nyemby, Capiatá, Limpio, San Antonio, Villa Elisa i Itauguá, que formen part del Departament Central, la qual cosa incrementa la seva població perifèrica en 2 128 258 de habitants, el que la converteix en una de les 20 aglomeracions urbanes més grans de Sud-amèrica. La seva superfície és de 117 km² a la ciutat, i 1029 km² al Gran Asunción.

Asunción és la seu dels tres poders de la Nació (Executiu, Legislatiu i Judicial), i del principal port fluvial (Direcció General d'aduanes), a més constitueix el centre cultural del país. Malgrat algunes variants en el transcurs del temps des de la seva fundació i fins als nostres dies, Asunción és el centre de l'activitat nacional. Des de la capital s'imparteixen les principals resolucions i projectes dels poders de l'Estat, i se centralitzen la banca, les entitats econòmiques, culturals, diplomàtiques, socials, gremials i industrials del país ^[1]

Asunción és considerada una ciutat global de categoria "gamma -". La ciutat es considerada una de les capitals més barates del món, també és considerada com una de les ciutats més segures de la regió, i últimament com una de les millors ciutats per a la inversió, tant de construccions com de serveis ^[2]^[3]^[4]^[5]

El 20 de març del 2012, l'Organització Mundial per la Pau va declarar a Asunción com la «Capital Mundial de l'Amistat per la Pau», ja que està formada per una població molt variada que comparteix la pau en les seves cultures i tradicions. La calor dels seus pobladors, transmet un clima de seguretat i una unió entre el passat i el present, barrejats en un principi ètic que promou una veritable cultura de la bona amistat en bé de la pau ^[6]

Història[modifica]

El nom oficial de la ciutat -La Molt Noble i Lleial Ciutat de La nostra Senyora Santa Maria de la Asunción - és el que va rebre a la seva acta de fundació, datada del 16 de setembre del 1541. En aquell moment el seu Cabildo va ser instituït pel tinent governador Domingo Martínez Irala, elevant a la categoria de ciutat el que era un fort militar, erigit amb el mateix nom el 15 d'agost del 1537 per Juan de Salazar Espinosa (natural de Medina de Pomar, Espanya).^[7] La fundació del fort que donaria vida a la ciutat d'Asunción es va dur a terme al territori dels guaranís-cari, poble que va fer una aliança amb els conqueridors hispans. Asunción va tenir el seu auge durant la segona meitat del segle xvi, i després va decaure a causa del seu aïllament geogràfic i l'oblit en què va caure la província paraguaiana per la metròpoli.

Durant l'època colonial, el 1731, Asunción va ser el focus principal d'una rebel·lió sota el comandament de José d'Antequera i Castro, en una de les primeres reaccions contra el domini colonial espanyol. Aquest alçament fallit es coneix com la Revolta dels Comuners

Els partidaris de la independència, durant la nit del 14 de maig de 1811 ^[8] i la matinada de l'endemà, van llançar el moviment revolucionari paraguaià que va ser dirigit militarment pel capità Pedro Juan Caballero. Vicente Ignacio Iturbe, qui va ser un dels líders del moviment, va anar a la residència de Bernardo de Velasco (governador intendent del Paraguai). Aquest no va acceptar la proposta de lliurar la plaça, tot l'armament i les claus del cabildo colonial. Llavors, els líders van situar 8 canons davant de la casa del governador, i Iturbe va portar una nova proposta, imposant un termini breu a la resposta. Velasco va comprendre que era inútil resistir-hi es va rendir. En conèixer-se la rendició de Velasco es van disparar 21 canonades i es va crear una bandera, la qual representaria a la nova nació. El poble, en adonar-se del que havia passat, va exterioritzar la seva alegria a la plaça. Aquesta va ser l'única declaració d'independència pacífica a l'Amèrica del segle XIX; la veritat és que els espanyols es van veure impossibilitats d'atacar, ja que les Províncies Unides del Riu de la Plata, amb qui estaven en guerra impedien tot avanç dels espanyols cap al Paraguai.^[9]

Ja en l'època independent, durant el govern de José Gaspar Rodríguez de Francia, la major part del centre va ser demolida per refer la planta urbana en forma de quadrícula. Després de la Guerra de la Triple Aliança (1865-1870), Asunción va ser ocupada per tropes brasileres i aliades des del gener del 1869 (fet conegut com Saqueig d'Asunción) fins al 1876.^[10] En acabar la Guerra de la Triple Aliança, Asunción va iniciar la seva trista reconstrucció. A la fi del segle xix, així com al començaments del segle xx, va arribar un flux considerable d'immigrants procedents d'Europa i de l'Imperi Otomà, la qual cosa va permetre a la ciutat un canvi important en el seu panorama urbà; es van construir nombroses edificacions i Asunción va tornar a viure una època de prosperitat que no coneixia des d'abans de la guerra.

Entre els anys 1932 i 1935 el Paraguai es va enfrontar en un conflicte bèl·lic amb Bolívia en la Guerra del Chaco i durant aquesta guerra, Asunción es va convertir en un lloc de d'auxili i ajuda pels ferits de la batalla. A partir de la seva fundació la ciutat va començar a créixer i estendre's, arribant a conformar una gran àrea metropolitana, coneguda com a Gran Asunción, la qual posseeix més de dos milions d'habitants, sobre un total d'uns sis milions del país.^[11]