Longitud (geografia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia.[1][2] La longitud es dona com una mesura angular que va de 0°, per als punts que són sobre la línia del Meridià de Greenwich, fins als +180° per als punts situats a l'est i fins als -180° per als punts situats a l'oest. Contràriament a la latitud que té a l'equador una línia natural de partida, en el cas de la longitud no existeix aquesta possibilitat i el meridià de partida ha de ser escollit de manera arbitrària. El 1884 la Conferència Internacional del Meridià va adoptar el Meridià de Greenwich com el meridià de referència, la longitud 0°.

Cada grau de longitud se subdivideix en 60 minuts, cadascun dividit en 60 segons d'arc. És a dir, la longitud s'expressa amb una notació sexagesimal, per exemple la longitud d'un punt s'escriuria com 2°10′ 17" E (l'exemple és de la ciutat de Barcelona).

La longitud és una coordenada geogràfica que s'utilitza en cartografia i navegació.

Història[modifica]

sistema de determinar la longitud d'Amerigo Vespucci

Mentre la latitud es calculava segons la inclinació dels estels o el Sol fent servir un quadrant o un astrolabi, calia un altre sistema per la longitud i Amerigo Vespucci potser va ser el primer a proposar una solució observant la Lluna i Mart, però el seu mètode tenia moltes limitacions.[3][4]

El 1612, Galileo Galilei va proposar l'ús d'un rellotge universal. El 1714 el govern britànic va establir un premi per a un cronòmetre utilitzable a bord dels vaixells. John Harrison, va inventar aquest cronòmetre però resultava molt car i es va continuar fent servir la distància de la Lluna. Els rellotges creats per l'anglès John Harrison, que en va a construir fins a 5 versions diferents, aconseguint premis del Board of longitude. Els tres primers no es podien utilitzar al mar amb mal temps, a causa de les seves grans dimensions i pes, aconseguint una precisió d'un terç de segon al dia. De totes maneres no hi havia dos cronòmetres que marquessin igual i es va optar per la redundància triple:[5] de tres rellotges s'agafava la mitjana dels dos que estaven més a prop, i malgrat tenir els cronòmetres, fins a finals del segle xix, totes els mariners van navegar per distàncies lunars és a dir amb les Taules de Mendoza, pagades pel Baronet Banks, el que va sufragar les expedicions de Cook.[6][7]

Al segle xx es va combinar el cronòmetre amb el telègraf sense fils. Fins a l'adopció universal del meridià de Greenwich s'havien fet servir com referència El Hierro, Roma, Copenhaguen, Jerusalem, Sant Petersburg, Pisa, París, Filadèlfia (Pennsilvània) i Washington, DC.

Modernament, el problema del posicionament precís dels navilis s'ha solucionat gràcies al GPS. El sistema GPS (Global Positioning System) està basat en la localització mitjançant senyals que es reben d'un conjunt de satèl·lits artificials que orbiten al voltant de la Terra. El receptor rep els senyals d'aquests satèl·lits i mitjançant triangulació pot conèixer la seva posició amb només uns metres de marge d'error, el valor dels quals varia depenent principalment de condicions ambientals (nuvolositat, clima, pluja), tipus de relleu des del qual s'estigui mesurant com a fondalades, zones accidentades o boscos (cal rebre el senyal d'almenys tres satèl·lits) i de la qualitat de l'aparell receptor.

Notació i càlcul de la longitud[modifica]

La longitud és donada per la mesura d'un angle entre 0° del meridià de referència i +180° cap a l'est i -180° cap a l'oest.

Cada grau de longitud es subdivideix entre 60 minuts d'arc i cadascun es subdivideix en 60 segons d'arc. Per a una precisió més gran els segons s'especifiquen en fraccions decimals. Una representació alternativa fa servir graus i minuts on les parts dels minuts s'expressen en notació decimal com per exemple: : 23.45833° E. Expressat en radians s'expressa com una fracció del nombre pi (π) o de 2π.

En els càlculs es substitueix W/E per un signe negatiu. Essent preferible que el negatiu estigui en les longituds oest.

Latitud d'un punt pot ser determinada a base de calcular la diferència de temps UTC. Essent les 24 hores del dia 360° en un cercle i el Sol es mou 15º per hora.

Moviment de plaques i longitud[modifica]

Cada placa terrestre es mou en direccions diferents amb velocitats d'uns 50 a 100 mm per any.[8] Com a resultat, per exemple, la a Uganda entre un punt de l'Equador a Uganda i un altre punt de l'Equador a Amèrica és de 0.0014 segons d'arc per any

Quan es fa servir referències com WGS84 per minimitzar els canvis es fan servir marcs de referència en cada placa NAD83 per Amèrica del Nord o ETRS89 per a Europa.

Càlcul de distància respecte d'un grau de latitud i de longitud[modifica]

Latitud Radi N-S
de curvatura
Distància superficial
per 1° de canvi
en latitud
Radi E-W
de curvatura
Distància superficial
per 1° de canvi
en longitud
6335.44 km 110.574 km 6378.14 km 111.320 km
15° 6339.70 km 110.649 km 6379.57 km 107.551 km
30° 6351.38 km 110.852 km 6383.48 km 96.486 km
45° 6367.38 km 111.132 km 6388.84 km 78.847 km
60° 6383.45 km 111.412 km 6394.21 km 55.800 km
75° 6395.26 km 111.618 km 6398.15 km 28.902 km
90° 6399.59 km 111.694 km 6399.59 km 0.000 km

Referències[modifica]

  1. «Longitud». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 maig 2023].
  2. «Longitud». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 24 maig 2023].
  3. Angelo Maria Bandini. Vita e lettere di Amerigo Vespucci: gentiluomo fiorentino, raccolte e illustrate dall'abate Angelo Maria Bandini. Nella stamperia all'insegna di Appolo, 1745, p. 72– [Consulta: 4 maig 2011]. 
  4. Vespucci, Amerigo. "Letter from Seville to Lorenzo di Pier Francesco de' Medici, 1500." Pohl, Frederick J. Amerigo Vespucci: Pilot Major. Nova York: Columbia University Press, 1945. 76-90. Page 80.
  5. Brooks, Frederick J. [1975]. The Mythical Man-Month. Addison-Wesley, 1995, p. 64. ISBN 978-0-201-83595-3. 
  6. «Re: Longitude as a Romance». Irbs.com, Navigation mailing list, 12-07-2001. Arxivat de l'original el 20 de mayo de 2011. [Consulta: 16 febrer 2009].
  7. R. Fitzroy. «Volume II: Proceedings of the Second Expedition».
  8. Read HH, Watson Janet. Introduction to Geology. Nova York: Halsted, 1975, p. 13–15. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Longitud