Paral·lel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Avinguda del Paral·lel».
Diagrama del globus terraqüi assenyalant els paral·lels notables (principals) i la latitud a la qual es troben.

Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra. Sobre aquestes línies es mesura la latitud, que pot variar entre els 90° N i els 90° S. Es mesura en graus (°), minuts (′) i segons (″) cap al nord (hemisferi nord) o el sud (hemisferi sud) de l'equador.

Paral·lels notables[modifica | modifica el codi]

  • Equador o línia equatorial: Encara que pròpiament dit per definició no és un paral·lel, sinó la línia de referència de tots els altres plans les interseccions amb la superfície terrestre són paral·lels a ell, es considera com a tal. Correspon llavors al cercle màxim, perpendicular a l'eix de rotació terrestre i equidistant dels pols geogràfics Nord i Sud. De tots els paral·lels, el pla que l'inclou (anomenat pla equatorial) és l'únic que passa pel centre del planeta. L'equador es pren com a referència o origen per expressar la latitud d'un punt qualsevol dels hemisferis, per la qual cosa se'l coneix també com paral·lel zero (0°).
  • Tròpic de Càncer: paral·lel situat a 23° 26′ 22″ (aproximant 23° 30′ o 23,5°) de latitud de l'hemisferi Nord. Correspon al punt més septentrional de la Terra on els raigs solars arriben perpendicularment (està en el zenit d'aquest punt) durant la seva translació anual en òrbita al voltant del Sol, esdeveniment que succeeix durant el solstici d'estiu d'aquest hemisferi, és a dir, aproximadament el 22 de juny de cada any. Rep aquest nom perquè en aquesta data es considera que el Sol, vist per un observador terrestre, comença el seu pas per la constel·lació de Càncer.
  • Tròpic de Capricorn: paral·lel situat a 23° 26′ 22″ (aproximant 23° 30′ o 23,5°) de latitud de l'hemisferi Sud. Correspon al punt més meridional de la Terra on els raigs del Sol arriben perpendicularment (està sobre el zenit d'aquest punt) durant la translació anual en òrbita al voltant del Sol, esdeveniment que s'esdevé durant el solstici d'estiu d'aquest hemisferi, és a dir, aproximadament el 22 de desembre de cada any. Rep aquest nom perquè en aquesta data es considera que el Sol, vist per un observador terrestre, comença el seu pas per la constel·lació de Capricorn.
  • Cercle polar àrtic: paral·lel situat a 66° 33′ 38″ (aproximant 66° 30′ o 66,5°) de latitud Nord. Correspon al punt més austral de l'hemisferi Nord de la Terra on no arriben els raigs solars durant la translació anual del planeta en òrbita al voltant del Sol, succés que es presenta en el solstici d'hivern d'aquest hemisferi, aproximadament el 22 de desembre de cada any.
  • Cercle polar antàrtic: paral·lel situat a 66° 33′ 38″ (aproximant 66° 30′ o 66,5°) de latitud de l'hemisferi Sud. Correspon al punt més boreal de l'hemisferi sud de la Terra on no arriben els raigs solars durant la translació anual del planeta en òrbita al voltant del Sol, esdeveniment que es presenta en el solstici d'hivern d'aquest hemisferi, aproximadament el 22 de juny de cada any.

Els paral·lels notables demarcació zones climàtiques de la Terra que es coneixen com a zones geoastronòmiques.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

El traçat de l'Avinguda Paral·lel de Barcelona coincideix amb el paral·lel terrestre 41° 22′ 34″ nord i és perpendicular a l'Avinguda Meridiana, que segueix el traçat d'un meridià terrestre.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paral·lel Modifica l'enllaç a Wikidata