Mongòlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Mongòlia (desambiguació)».
Mongol uls
Монгол улс
Mongol uls
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneBügd Nairamdakh Mongol
Capital
(i major ciutat)
Ulan Bator
47° 55′ N, 106° 53′ E / 47.917°N,106.883°E / 47.917; 106.883Coord.: 47° 55′ N, 106° 53′ E / 47.917°N,106.883°E / 47.917; 106.883
Idiomes oficials Mongol
Gentilici Mongol, mongola
Govern Democràcia parlamentària
  President
Primer Ministre
Tsakhiagiin Elbegdorj
Norovyn Altankhuyag
Independència
 
de la Xina
11 de juliol de 1921 
Superfície
 -  Total 1,564,116 km2 
 -  Aigua (%) 0,6%
Població
 -  Est. jul. 2010 3.086.918  (135è)[nb 1]
 -  Cens 2000 2,407,500[1] 
 -  Densitat 1,7 /km2 (235è)
Moneda tugrik (MNT)
Fus horari (UTC+8)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .mn 
Codi telefònic 976
  1. Dades del World Factbook

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol ULS ) és un extens país, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central. Mongòlia és un país d'Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l'est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar), on viu el 38% de la població. La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög. El seu sistema polític és una república parlamentària. La seva capital és Ulan Bator, on radica un terç de la població total.

Aquesta nació és el romanent de l'antic Imperi mongol que va dominar gran part d'Àsia durant el segle xiii. Posteriorment, va perdre la seva independència, i fou assimilat per Manxúria des de finals del segle xvii fins a 1911, any en què va recuperar breument la seva independència, fins que el 1919 les tropes xineses van ocupar la seva capital. El 1921, amb l'ajuda de Rússia, va tornar a independitzar-se i tres anys més tard, el 1924, es proclama la República Popular de Mongòlia, adoptant polítiques comunistes i d'acostament a la Unió Soviètica. No obstant això, després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, Mongòlia redacta el 1992 una constitució liberal que marca la transició a la democràcia representativa i en la qual el país es reanomena Mongòlia.

És el dinovè país més gran del món, amb 1.565.000 quilòmetres quadrats; no obstant això, el país està dominat per estepes i muntanyes al nord i oest, i el desert de Gobi al sud. Dels 2,8 milions d'habitants, hi ha una alta taxa de nòmades i seminòmades, que ronda el 30%. El 90% dels habitants són de l'ètnia mongol, amb una minoria d'ètnies túrquiques, com els kazakhs. El budisme tibetà és la religió majoritària del país, i és juntament amb Bhutan l'única nació independent on aquesta religió és predominant.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Mongòlia
Mapa de Mongòlia

Prehistòria i antiguitat[modifica | modifica el codi]

Hi ha megàlits prehistòrics prop de Mörön (Mongòlia).

Una gran quantitat de pobles han habitat Mongòlia des d'èpoques prehistòriques. La major part n'eren nòmades que van formar de tant en tant grans confederacions. van ser reunits per formar una confederació per Modu Shanyu el 209 aC. Van derrotar el Donghu, que havia estat prèviament la força dominant a Mongòlia de l'est. El Shanyu es va convertir en l'amenaça més gran a la Xina durant els tres segles següents; la gran muralla de la Xina va ser construïda en part com a defensa contra el Shanyu. El mariscal Meng Tian de l'Imperi de Qin va dispersar més de 300.000 soldats al llarg de la gran muralla per prevenir una invasió del nord. El Khanat Rouran (330-555), d'origen Xianbei, va controlar un extens imperi abans de ser derrotat pels Köktürks (555-745); l'imperi va ser fins i tot major (van assetjar Panticapea, actual Kerch, al 576). Els va passar el Khanat Uigur (745-840), desplaçat pels kirguisos. Els kitán mongols van dominar Mongòlia durant la dinastia Liao (907-1125) fins a l'ascens del jamag mongol (1125-1206).

Al segle XIII, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle xvi, sota el regnat d'Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. Un segle després, van caure sota el domini dels manxús, i els varen donar suport en la conquesta de l'interior de la Xina. El seu país es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior. Després de la invasió russa de finals del segle xvii, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia. La independència de la Mongòlia exterior es va declarar el 1921 a conseqüència d'una revolució per part de Damdin Sükhbaatar; però no hi va haver un govern independent fins al 1924, quan s'estableix la República Popular de Mongòlia amb el suport de l'URSS.

Durant la Segona Guerra mundial els aliats soviètics van defensar Mongòlia contra les forces del Japó. El 20 d'octubre del 1945, per mitjà d'un referèndum, els mongols voten la independència de la Xina (97,8% de vots positius; 98,4% de participació).

La República Popular de Mongòlia va ser reconeguda a la vegada per la República de la Xina i la República Popular de la Xina. El país, malgrat tot, es va tornar a acostar als soviètics després del 1958, i va albergar nombroses bases soviètiques durant la guerra freda. Mongòlia va passar a formar part de l'ONU el 1961.

El 1990, el Partit Comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

Període Qing[modifica | modifica el codi]

El monestir de Tuvkhun va ser construït el 1653 per Zanabazar, el primer Jebtsundamba Kutuktu, líder espiritual del budisme tibetà.

Els manxús, un grup tribal que va conquistar Xina l'any 1644 i va formar la dinastia Qing, una dinastia forana que va ocupar el tron imperial a Pequín fins a 1911, van aconseguir mantenir sota el seu control Mongòlia el 1691. Durant el domini de la dinastia Qing, cada regió de Mongòlia va ser administrada de diferent manera:

Mongòlia exterior: les quatre lligues (aymags) dels mongols Khalkha de la Mongòlia central i del nord, així com les regions de Tannu Uriankhai i Hovd al nord-oest, van ser supervisades pel general d'Uliastay a la ciutat d'Uliastay. Equival a l'actual estat independent de Mongòlia, la regió administrada per Rússia de Tannu Uriankhai i una part del nord de Xinjiang.

Mongòlia interior: les banderes i tribus del sud de Mongòlia formaven part de sis lligues (chuulghan): Jirim, Juu Uda, Josutu, Xilingol, Ulaan Chab i Yeke Juu. Equivalen a la major part de Mongòlia interior i algunes àrees veïnes a les províncies de Liaoning i Jilin.

Mongòlia Taoxi: les banderes d'Alashan Oolud i Ejine Torghuud eren diferents dels aymags de Mongòlia exterior i dels chuulghans de Mongòlia interior. Equival a la major part de l'occident de l'actual Mongòlia interior.

Les Vuit Banderes Chaha estaven controlades pel comandant militar de Chahar (actual Zhangjiakou). La seva extensió correspon a les meridionals Ulaan Chab i Baynnur en l'actual Mongòlia interior més la regió que envolta Zhangjiakou a la província de Hebei. Alhora, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de les províncies de Zhili i Shanxi també se solapen en aquesta regió.

La bandera de Guihua Tümed estava controlada pel comandant de Suiyuan (actual Hohhot). Es correspon amb els veïnatges de la moderna ciutat de Hohhot. Alhora, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de la província de Shanxi també se solapen en aquesta regió.

La regió d'Hulunbuir, en el territori que ara és el nord-est de Mongòlia interior, era part de la jurisdicció del general de Heilongjiang, un dels tres que tenia Manxúria.

Independència[modifica | modifica el codi]

Escut de la República Popular de Mongòlia (1924-1992).

La caiguda de la dinastia Qing (1616 - 1911) el 1911, a mans de les forces republicanes a la Xina, va propiciar la independència de la Mongòlia exterior. Encara que va ser breu la seva independència, ja que les tropes xineses van ocupar la capital mongola el 1919, Mongòlia exterior va declarar la independència de la Xina el 1921 amb el suport de l'exèrcit roig, i fins a 1924 no es va formar un govern independent, quan la República Popular de Mongòlia va ser creada amb el suport soviètic.

Durant la Segona Guerra mundial, l'URSS va defensar Mongòlia del Japó. La República de Mongòlia va ser reconeguda com a estat independent per la República de la Xina el 1946, però aquest reconeixement seria anul·lat uns anys després. Després del final de la Guerra Civil xinesa, el nou estat de la República Popular de la Xina va acceptar la petició soviètica de reconèixer la independència de Mongòlia, mentre que el romanent del règim de la República de la Xina, refugiat a Taiwan, continuaria considerant Mongòlia exterior com una part de la Xina. Malgrat l'establiment de relacions diplomàtiques, les relacions entre la Xina i Mongòlia es mantindrien distants, i Mongòlia s'alinearia amb el bàndol soviètic, de manera evident després de la ruptura sinosoviètica de 1958, i albergaria moltes bases militars soviètiques durant la guerra freda. Mongòlia va ingressar a les Nacions Unides el 1961.

El 1990, els comunistes van abandonar el control sobre el govern, aprovant una nova constitució el 1992 que va crear un estat híbrid presidencial-parlamentari.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

La Cambra del Gran Khural Estatal és el parlament unicameral de Mongòlia.

La política del país es regula per la Constitució de 1992. La Constitució assegura els drets dels ciutadans com qualsevol altre estat democràtic, però considera la pena de mort i els treballs forçats.

El poder legislatiu, el porta a terme el Gran Hural Mongol (assemblea formada per 76 escons elegits per quatre anys mitjançant sufragi universal). Entre les principals funcions de la cambra, estan ratificar l'elecció del president i triar el primer ministre i el seu gabinet. El president té dret de veto però aquest pot ser anul·lat per una majoria de dos terços.

El president és el cap d'estat; ha d'haver nascut al país i tenir més de 45 anys. Els candidats a president són proposats pels partits polítics del Gran Hural i és elegit per quatre anys. El gabinet del primer ministre ocupa el poder executiu, i s'encarrega per un màxim de quatre anys de la política interior i exterior. El poder judicial és regulat pel Tribunal Suprem de Mongòlia, i controla la independència judicial el Consell General de Tribunals.

Abans de la independència, l'únic partit legal era el comunista Partit Revolucionari del Poble de Mongòlia o PRPM. Actualment se'l considera un partit socialdemòcrata. En els anys noranta, es va permetre el pluripartidisme i fou el principal partit opositor el Partit Democràtic, fundat el 1990 i que va governar, liderant la coalició Democràcia Patriòtica, entre 1996 i 2000. En les eleccions de 2004, el governant PRPM va perdre gairebé la meitat dels seus escons, quedant-se en 36, i passà a l'oposició de 4 a 34. Davant d'aquests resultats, es va formar un govern de coalició, que es dissoldria el 2006 i passà a governar en solitari el PRPM.

El president de Mongòlia, després de guanyar les eleccions el 24 de maig de 2009, és Ashel Tsakhiagiin Elbegdorjdimitrofjen.

Drets humans

En matèria de drets humans, respecte a la pertinença als set organismes de la Carta Internacional de Drets Humans, que inclouen el Comitè de Drets Humans (HRC), Mongòlia ha signat o ratificat:

Estatus dels principals instruments internacionals de drets humans. (Flag of Mongolia.svg)

Mongòlia. Tractats internacionals

CESCR6 CCPR7 CERD8 CED9 CEDAW10 CAT11 CRC12 MWC13 CRPD14

CESCR CESCR - OP CCPR CCPR - OP1 CCPR - OP2 - DP CEDAW CEDAW - OP CAT CAT- OP CRC CRC - OP - AC CRC - OP - SC CRPD CRPD - OP.

Mongòlia ha reconegut la competència de rebre i processar comunicacions individuals per part dels òrgans competents.

Política internacional i forces armades

Mongòlia manté bones relacions i missions diplomàtiques amb molts països, entre aquests destaquen Estats Units, Rússia, Corea del Nord i Corea del Sud, Japó i la República Popular de la Xina. El govern ha aconseguit grans acords internacionals en inversions i comerç. Mongòlia va recolzar la invasió de l'Iraq de 2003 i ha enviat diversos contingents de 103 a 180 soldats a l'Iraq i l'Afganistan. També 200 soldats mongols estan servint a Sierra Leone en missió de l'ONU per protegir la seva Cort Especial allí establerta després de la guerra civil del país. De 2005 a 2006, uns 40 soldats van ser desplegats amb el contingent belga i luxemburguès a Kosovo. En total, les forces armades del país es componen de 8.600 militars. El 21 de novembre de 2005, George W. Bush va ser el primer president dels Estats Units en el càrrec a visitar Mongòlia.

Mongòlia té ambaixades a Astana, Ankara, Bangkok, Berlín, Pequín, Brussel·les, Budapest, El Caire, Varsòvia, Washington DC, Viena, Vientiane, l'Havana, Delhi, Londres, Moscou, Ottawa, París, Praga, Pyongyang, Seül, Sofia, Tòquio, Hanoi i Singapur; consolats a Irkutsk i Ulan-Udè, i missions diplomàtiques en les Nacions Unides a Nova York i a la Unió Europea a Ginebra. A més, manté consolats honoraris en diverses ciutats d'Àsia, Europa, Amèrica del Nord i a Amèrica Llatina a Rio de Janeiro, Brasil i Santiago i Xile.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Amb els seus 1.564,116 km²,[2] Mongòlia és el 19è estat més gran del món, després de l'Iran.

La major part del país està constituïda per estepes. Tot i així, el desert de Gobi recobreix una part del sud, mentre que al nord i a l'oest es troben regions muntanyoses amb abundants boscos.

Clima[modifica | modifica el codi]

L'any 2003 hi va haver grans nevades. Els hiverns generalment són secs i tanta neu és excepcional

El clima de Mongòlia és netament continental amb hiverns llargs, secs i molt freds i amb estius frescos, temperats o moderadament càlids. Mongòlia està en una zona d'altes pressions i, per tant, el cel està sense núvols uns 250 dies l'any de mitjana. La pluviometria (en part de neu) varia de 200 a 350 litres al nord del país i de 100 a 200 al sud (on es troba el desert de Gobi). A tot arreu el màxim de pluja és a l'estiu.

Les temperatures mitjanes són generalment inferiors als zero graus de novembre a març i pròximes a 0 °C el mes d'abril i el d'octubre. Les temperatures al voltant de – 20 °C són freqüents els mesos de gener i febrer i poden davallar fins – 40 °C de nit i de matinada. A l'estiu, al sud del desert de Gobi, es pot arribar a 38 °C i a Ulanbaator fins a 33 °C. La meitat de Mongòlia presenta el fenomen del permagel (sòl glaçat permanentment), encara que pot ser discontinu o presentar-se aïlladament. El permagel fa difícil la construcció d'edificis, camins, etc., perquè es desglaça parcialment durant l'estiu. A Mongòlia, tots els rius i llacs d'aigua dolça queden glaçats a l'hivern, els més petits fins al seu fons. Les tempestes de sorra no són pas rares a la primavera. El zud, que afecta molt la ramaderia, es produeix si hi ha massa neu i fred.

La meteorologia pot ser molt inestable, en particular a l'estiu. Les quantitats de precipitació i la data de gel/desgel també varien considerablement segons els anys. Per aquestes causes climàtiques, l'agricultura és difícil i ocupa només l'1% del territori de Mongòlia.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mongòlia està dividida en 21 aimags (províncies) que, al seu torn, estan dividides en 315 sums (districtes). La capital, Ulan Bator (en mongol Ulaanbaatar), és administrada de manera separada, com a municipalitat o khot amb estatus provincial.

Article principal: Aimags

Els aimags són:



Ciutats importants[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Mongòlia

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la demografia entre el 1961 i el 2003 (dades de la FAO, 2005). Població en milers d'habitants.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]