Democràcia representativa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La democràcia representativa és un sistema de govern en què el poble delega la sobirania en autoritats triades de forma periòdica per mitjà d'eleccions lliures. Aquestes autoritats en teoria han d'actuar en representació dels interessos de la ciutadania que els tria per representar-los.

En aquest sistema el poder legislatiu, encarregat de fer o canviar les lleis, ho exercix una o diverses assemblees o cambres de representants, els quals reben distints noms depenent de la tradició de cada país i de la cambra en què desenrotllen el seu treball, ja siga el de parlamentaris, diputats, senadors o congressistes. Els representants normalment estan organitzats en partits polítics, i són triats per la ciutadania de forma directa per mitjà de llistes obertes o bé per mitjà de llistes tancades preparades per les direccions de cada partit, en la qual cosa es coneix com a eleccions legislatives.

El poder executiu recau en un govern compost per una sèrie de ministres, cada un d'ells encarregat d'una parcel·la de govern o ministeri, i és encapçalament per un cap d'estat, president o primer ministre, depenent de cada país concret.

En alguns països com Xile, Argentina, Colòmbia, Perú, o Mèxic, (i en general en la majoria de països americans amb règims democràtics) el cap de govern és triat directament per la ciutadania per mitjà d'un procés electoral independent del legislatiu, és a dir, per mitjà d'eleccions presidencials. En altres països com Espanya, Cuba, Gran Bretanya, Itàlia o Japó, és triat de manera indirecta pels representants de l'assemblea, normalment com a culminació de les corresponents eleccions legislatives.

Actualment la major part de la humanitat viu davall este tipus de sistema democràtic, ja siga davall el format de monarquia parlamentària o bé davall el de república, sent ambdós formats molt semblants en l'essencial. Es tracta del sistema de govern més reeixit i amb més implantació des dels temps de la monarquia absoluta.

Hi ha un ampli acord, pràcticament a nivell mundial, de què la democràcia representativa és el millor sistema de govern possible. O almenys de què és el menys roín, expressió prou popular que indica que a pesar dels seus defectes les possibles alternatives són menys eficients.

No obstant això, hi ha alguns col·lectius, repartits per diferents països amb sistema de democràcia representativa, que critiquen esta forma de democràcia per considerar-la en realitat poc democràtica. Estos col·lectius advoquen per una aprofundiment en la democràcia cap a formes de democràcia participativa i democràcia directa, i en menor grau de democràcia deliberativa.

Rol dels partits polítics[modifica | modifica el codi]

Alguns crítics de la democràcia representativa argumenten que l'existència dels partits polítics fa que els representants siguen forçats a seguir les línies ideològiques, així com interessos específics del seu partit, en compte d'actuar segons la seua pròpia voluntat o la dels electors. Encara que d'altra banda es pot pensar, i sol argumentar-se que els electors han expressat ja la seua voluntat en les eleccions, votant per un programa electoral que després s'espera que els representants complisquen, si bé la dita voluntat pot veure's al seu torn limitada per l'escassetat o existència limitada de partits polítics amb presència electoral, per una capacitat desigual de difusió i finançament de les seues respectives campanyes electorals, per la presència de llistes tancades, o per l'escassetat de diferències entre els seus respectius programes polítics (quelcom particularment freqüent en el cas de models fonamentalment bipartidistes).

Un problema important de les democràcies representatives és la corrupció, açò és, l'abús de poder resultant d'aprofitar un lloc de representant per a obtindre beneficis personals el que portat a l'extrem pot portar a la cleptocràcia. Un altre problema és el creixent cost de les campanyes electorals, que pot fer que els candidats i partits establisquen acords amb els que han finançat la seua campanya, en el sentit de legislar a favor seu una vegada que el candidat ha sigut triat, promovent una plutocràcia.

Una altra crítica és el bipartidisme i la partitocràcia en el que desemboquen molts sistemes de partits. Aquesta situació sol comportar que dos partits acaparen quasi en exclusiva l'atenció dels mitjans i de l'opinió pública, passant la resta de partits més o menys desapercebuts de cara al gros de la població.

A pesar de totes estes crítiques, molta gent argumenta que la democràcia representativa és el millor sistema de govern possible, o almenys el més viable de tots els coneguts o practicats. Per exemple Els Marshall, un expert en l'expansió de la democràcia cap a nacions que tradicionalment no han sigut democràtiques, sosté que "globalment, no hi ha una alternativa a la democràcia representativa basada en els partits". La realitat és que la democràcia representativa és el sistema de govern predominant en els països generalment considerats per ella mateixa com democràtics, en els que tendixen a predominar models econòmics basats en l'economia capitalista nacional de lliure mercat (comunament associada al liberalisme, particularment polític i econòmic). Altres constitucionalistes com els argentins com German J. Bidart Campos, Jorge Reinaldo Vanossi i des d'una altra òptica Roberto Lopresti, sostenen que incloure formes directes de democràcia, com la revocatòria de mandats o la iniciativa popular milloren i depuren el funcionament institucional preponderantment indirecte. Així i tot hi ha uns pocs països amb tradició de democràcia directa de manera pura com és el cas de les landgemeinde a Suïssa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • CASCAJO CASTRO, José Luis y GARCÍA ÁLVAREZ, Manuel:. Constituciones extranjeras contemporáneas.. Madrid: Tecnos, 1994. 
  • EKMEKDJIAN, Miguel Angel. Manual de la Constitución Argentina. Buenos Aires: Depalma, 1999 4ª Edición Actualizada. 
  • LOPEZ GUERRA, Luis: Estudios de Derecho Constitucional Libros Tirant Lo Blanch, 2001. Valencia Libros Tirant Lo Blanch, 1ª Edición. ISBN 84-8442-360-3. 

Végeu també[modifica | modifica el codi]