Corrupció

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «corrupció material».

La corrupció és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona. Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo. Penalment, s'identifica amb els delictes de prevaricació, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.

Corrupció política[modifica | modifica el codi]

La corrupció política és el conjunt d'actitud i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.[1]

El 2017 es desenvolupà i aprovà un sistema d'alerta de pràctiques de corrupció política que parteix de les dades contingudes a les bases de dades de l'administració.[2]

Corrupció política i judicial[modifica | modifica el codi]

La corrupció política és el conjunt d'actitud i activitats amb les quals persones transgredeixen compromisos adquirits amb altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.[1] amb l'ajut de la justícia.

Corrupció policial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Corrupció policial

La corrupció policial és una forma de mala praxi policial en què els agents de l'ordre trenquen el seu contracte social i abusen del seu poder per a benefici personal o del departament. Tot acte de corrupció policial constitueix un acte d'abús d'autoritat, ja que qui la comet s'aprofita de la seva posició i el poder associat que té.[3]

Corrupció urbanística[modifica | modifica el codi]

Article principal: corrupció urbanística

Forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori o d'infraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.

Es tracta d'una de les principals variants actuals de la corrupció a les administracions públiques, atès el gran marge de benefici econòmic que habitualment produeixen les operacions urbanístiques propiciades per pràctiques corruptes.

Corrupció informàtica[modifica | modifica el codi]

Alteració inesperada en l'organització o la coherència de les dades que anteriorment s'han desat en un suport informàtic o s'han transmès digitalment per un mitjà de comunicació.

Corrupció lingüística[modifica | modifica el codi]

Transformació ortogràfica d'un terme lingüístic, mantenint el significat o una variant fins i tot anecdòtica d'un significat original.

Corrupció sexual[modifica | modifica el codi]

Pràctica sexual a la qual algunes creences atribueixen un desvirtuament de la puresa de la persona, puresa mantinguda abstenint-se de la sexualitat o tenint una sexualitat aprovada per una doctrina cultural.

Corrupció moral[modifica | modifica el codi]

Manca de coherència ideològica, bé sigui entre les diverses idees que té una persona o un grup, o bé sigui entre el que s'enuncia i el que es practica.

Fomentar la participació de la ciutadania[modifica | modifica el codi]

Crear mecanismes de base per tal de promoure la participació crítica de la ciutadania potenciant els valors d'integritat, responsabilitat, y transparència, són components crucials per la lluita contra la corrupció. És important desenvolupar programes i accions per tal de canviar la comprensió cultural sobre la corrupció a fi d'ajudar a la ciutadania a actuar contra els abusos.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Rodà, Isabel «Quin és el cas de corrupció més antic?» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.6. ISSN: 1695-2014.
  2. Giménez, Miguel «El Consell se encomienda a 'Satan' para luchar contra la corrupción». Eldiario.es, 03-11-2017 [Consulta: 4 novembre 2017].
  3. Mohor, Alejandra; Frühling, Hugo «Reflexiones en torno a la corrupción policial» (en castellà). Centro de Estudios en Seguridad Ciudadana. Universidad de Chile [Santiago], octubre 2006.
  4. «ALACs impact on national legislation. (Social Impact). ALACs. Promotion of Participation and Citizenship in Europe through the "Advocacy and Legal Advice Centres (ALACs)" of Transparency International (2009-2012). Framework Programme 7 (FP7).». SIOR, Social Impact Open Repository.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]