Sudan del Sud

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSudan del Sud
Republic of South Sudan
Bandera de Sudan del Sud Escut de Sudan del Sud
Bandera del Sudan del Sud Escut del Sudan del Sud

Himne South Sudan Oyee!

Lema Justice, Liberty, Prosperity (anglès: Justícia, llibertat, prosperitat)
Localització
Location South Sudan AU Africa.svg
7° N, 30° E / 7°N,30°E / 7; 30
Capital i ciutat més gran Juba
Conté
Jonglei (9 juliol 2011-sense valor)
Aveil (Estat) (2015-sense valor)
Aveil Oriental (2015-sense valor)
Eastern Lakes State (2015-sense valor)
Gogrial State (2015-sense valor)
Gok State (2015-sense valor)
Lòl (2015-sense valor)
Tonj State (2015-sense valor)
Twic (2015-sense valor)
Wau State (2015-sense valor)
Western Lakes State (2015-sense valor)
Amadi (Estat) (2015-sense valor)
Gbodve (2015-sense valor)
Imatong (2015-sense valor)
Jobec (2015-sense valor)
Maridi (Estat) (2015-sense valor)
Namoronhang (2015-sense valor)
Terequeca (2015-sense valor)
Riu Iei (2015-sense valor)
Boma State (2015-sense valor)
Eastern Bieh (2015-sense valor)
Eastern Nile State (2015-sense valor)
Latjoor (2015-sense valor)
Northern Liech (2015-sense valor)
Ruweng State (2015-sense valor)
Southern Liech (2015-sense valor)
Fangak State (2015-sense valor)
Western Nile State (2015-sense valor)
Abyei (9 juliol 2011-sense valor)
Població
Total 12.340.000 (2015)
• Densitat 19,91 hab/km²
Llengua anglès
Geografia
Forma part de Àfrica
Superfície 619.745,304981 km²
Punt més alt Kinyeti  (3.187 m)
Punt més baix Nil Blanc  (350 m)
Limita amb
Història
Independència  
 -En vigor Del Sudan
9 de juliol de 2011
Organització i govern
Forma de govern República federal presidencialista
Legislatiu National Legislature of South Sudan
• President Cdr. Salva Kiir Mayardit
• President Salva Kiir Mayardit
Membre de
Economia
PIB 13.282.084.041 $ (2014)
PIB per càpita 730,58 $ (2015)
IDH 0,47 (2010)
Moneda Lliura sud-sudanesa (SSP)
Indicatius
Fus horari Est d'Àfrica
Domini d'Internet .ss
Prefix telefònic 249
Emergències 999
ISO 3166-1 SS
Altres dades

Modifica dades a Wikidata

El Sudan del Sud o el Sudan Jussà (1), oficialment la República del Sudan del Sud (en anglès, Republic of South Sudan), és un estat sobirà situat al centre del continent africà, independent del Sudan des del 9 de juliol de 2011. Limita al nord amb el Sudan, a l'est amb Etiòpia, al sud amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo, i a l'oest amb la República Centreafricana. La capital és Juba, situada al sud del país.

El territori que actualment conforma el Sudan del Sud va ser part del Sudan angloegipci i, després, de la República de Sudan des de la seva independència l'any 1956. Sudan del Sud, habitat per múltiples pobles nilòtics —principalment cristians i o de religions naturals— va quedar sota el domini del sector nord sudanès, de predominança àrab i musulmana. El setembre de 1983, el llavors president de Sudan, Gaffar Nimeiry, va crear un estat federal que incloïa tres estats federats a Sudan del Sud, però més tard els va dissoldre, la qual cosa va provocar l'inici de la segona guerra civil entre les tropes sudaneses i el secessionista Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès. El govern sudanès va permetre l'autonomia de la regió per un ampli Acord de Pau signat el 9 de gener de 2005 a Naivasha, Kenya.

Entre els dies 9 i 15 de gener del 2011 es va celebrar el referèndum per decidir sobre la seva separació del Sudan, el qual finalitzà amb un 98,83% de suport a la independència.[4] La meitat de les regions del Sudan del Sud van arribar al 99,9% de vots a favor. (2) En conseqüència el país va formalitzar la seva independència el 9 de juliol del 2011, sis anys després de l'acord de pau. (2)

Història[modifica]

Article principal: Història del Sudan del Sud
Transport al riu Nil.

Hi ha poca documentació de l’actual territori de Jussà, la història que regeix és la procedent de la tradició oral d’una època indeterminada d’abans del s. X.

Els documents escrits comencen als 1820 amb la incorporació del territori a Egipte, aleshores vassall de l’Imperi Otomà.

Durant segles les barreres geogràfiques van impedir-hi l’avenç de l’Islam.

· X (abans)

Entren els pobles nilòtics:

· Anywak

· Atxoli, Equatòria

· Bari, quarts

· Dinka, primers, Bahr al-Ghazal, Alt Nil

· Nuer, segons, Alt Nil

· Kalagi (feroghe àrab)

· Xil·luk

· Zande

... altres

· XVI

Entren a la regió d’Equatòria els pobles bantús:

· Avukaya, Equatòria

· Azande, no nilòtics, tercers

· Baka

· Mundu

1517 Egipte forma part de l’Imperi Otomà

· XVI-XIX

Migracions des de l’àrea de Bahr al-Ghazal (riu de la Gasela):

· fins regions de l’Alt Nil:

· Anywak

· Dinka

· Nuer

· Xil·luk

· fins Equatòria:

· Atxoli

· Bari

· XVIII

La política expansiva del rei azande Gbudwe donà molt bones relacions amb els veïns:

· Avukaya

· Baka

· Moru

· Mundu

· Pöjulu

· petits grups de Bahr al-Ghazal

· Entra el poble avungara

· XVIII-XX

Els avungara van imposar ràpidament la seva autoritat sobre els azande, però el seu domini es mantingueren el patrimoni social i cultural dels diferents pobles que van habitar l’actual Jussà

· XIX

Els avungara i els azande lluitaren per conservar llur independència contra

· francesos

· belgues

· mahdistes nubis

1820

Egipte (vassall de l’Imperi Otomà) envaeix el nord del Sudan, regió amb amplis llaços des dels faraons:

· lingüístics

· culturals

· religiosos

· econòmics

1821

Egipte domina el regne de Sennar, que més endavant formarà una unitat política amb el Sudan (unitat de la vall del Nil), Egipte dominava l’actual Sudan

1869

Canal de Suez: de gran importància econòmica econòmica i estratègica, atrau potències com el Regne Unit

Primer governador nomenat per Egipte, britànic Samuel White Baker

1870s

L’arribada de britànics i egipcis trencaria la independència dels pobles de Jussà

El primer intent expansionista fou conduït pel khedive Ismaïl Paixà d’Egipte que intentà controlar la regió establint-hi la província d’Equatòria

1874 Segon governador, Charles George Gordon

1878 Últim governador, Emin Paixa

1880s

Revolta de mahdistes, que desestibilitzà aquesta província naixent, contra la forta influència europea

1881

Mahdi uneix el país nubi: fins 1956, amb la independència de la República del Sudan, tot i que responien a dues administracions els nubis viuen en la pràctica sense separació

1882

Els britànics prenen el control d’Egipte

1889

· Equatòria deixa de ser un lloc d’avançada d’Egipte

· Han estat assentaments importància a Equatòria:

· Lado

· Gondokoro

· Dufile

· Wadelai

Neix el condomini angloegipci, administrat com 2 territoris diferents:

· sector nord, musulmà i arabòfon

· sector sud, es promou l’anglès a Equatòria

Campanyes militars britàniques de 1896 a 1899

Sudan controlat

1890s

La revolta de Muhàmmad Àhmad va estendre la seva influència de nord a sud del Sudan. Després de la seva mort no hi pogueren mantenir cohesió, foren derrotats per les forces angloegípcies.

1894

Els belgues colonitzaren el territori de Lado com enclavamentnt de l’Estat Lliure de Congo. A la mort de Leopold II de Bèlgica el territori va passar a mans britàniques, incorporant-lo al Sudan, però al cap de 2 anys van cedir el sud a Uganda.

1898

Incident de Fashoda (Kodok) pel qual gairebé entren en guerra anglesos i francesos a la regió.

1899

El condomini angloegipci va incorporar l’antiga Equatòria

· XX

Malgrat formar una única entitat, el Sudan angloegipci es va administrar com a dos territoris diferents:

· sector nord: predominantment musulmà i araboparlant

· sector sud: animista, s’hi fomentava l’anglès

Després de la independència egípcia

· els reis d’Egipte van exigir la incorporació total del Sudan

· rebuig del Regne Unit

· la incapacitat dels egipcis de recuperar el Sudan va despertar sentiments revolucionaris a Egipte i independentistes al Sudan

1914

Final de la dominació otomana

1922

· Les barreres geogràfiques naturals de la regió (terres pantanoses al llarg del Nil blanc) afavoreixen que els britànics hi enviïn missioners cristians (Closed District Ordenance de 1922).

· Aquesta política evita que s’hi escampi l’Islam permetent retenir:

· el seu bagatge social i cultural 

· les seves institucions religioses

· Els britànics desenvolupen el nord àrab i ignoren el sud negre

1924

Regne Unit parteix el Sudan en 2 (nord musulmà, sud negre)

1936

Final de l’ocupació britànica d’Egipte, excepte de la zona del Canal de Suez

1946

Egipte independent vol mantenir el Sudan

Regne Unit volia incorporar Jussà a Uganda

1947

· Els britànics volen unir a Uganda Jussà

· Deixen a mans del Congo belga francès l’Equatòria occidental

· La Conferència de Rajaf uneix el nord amb el sud

1948

Els britànics veieren la necessitat de canviar l’estatus del Sudan:

· van convocar la conferència de Juba

· els europeus tenien la idea d’incorporar el Sudan al seu protectorat d’Uganda

· es va decidir acabar amb el règim de diferenciació

· tenir una colònia unificada malgrat les protestes del sud

1952

Revolució egípcia, final de l’ocupació britànica

1953

Britànics i egipcis accepten la independència del condomini

1954

Tractat angloegipci d’independència del Sudan

1955-1972

Les tensions entre pobles del nord i del sud sota un únic estat no van trigar a aparèixer:

· soldats del sud provocaren motins que derivarien cap la Primera Guerra Civil sudanesa

· el conflicte enfrontà del Govern central contra el Moviment d’Alliberament del Sud del Sudan

· Primera guerra civil sudanesa: el Govern sudanès lluita contra l’exèrcit rebel Anya-Nya (verí de serp, en llengua mahdi)

1956

Formen la República del Sudan de caràcter unitari amb capital a Khartum, però el Govern es fa enrere sobre una autonomia en el si d’un estat federal, promeses fetes a la població de la regió

· L’actual territori que conforma Jussà havia estat part del Sudan angloegipci (1889)

· L’actual territori formava part de la República del Sudan des de la seva independència (1956)

1958

· Sudan independent

· la manca d’escoles, carreteres i ponts dóna lloc a la guerra civil

1969

Yafaar al-Nimeiry fa un cop d’Estat al Sudan

1972

· Final de la guerra amb la signatura del protocol de pau a Addis Abeba

· Creació d’un Govern autònom a Jussà (17 anys de guerra)

· Una dècada de pau

1983

El president sudanès Gaffar al-Nimeiry:

· estableix un estat islàmic: estén un únic codi penal

· domini del dret musulmà sobre el personal: aplica la xaria a tot el país

· provoca l’esclat de la Segona Guerra Civil sudanesa (22 anys de guerra)

· la rebel·lió fou conduïda per John Garang (militar sudanès, veterà de la Primera) amb la fundació de l'Exèrcit popular per l’alliberament del Sudan

· molt sostinguda pels Estats Units d’Amèrica

1983-2005

· Segona guerra civil sudanesa: el Govern sudanès lluita contra el Moviment / Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès (SPLA/M)

· El país ha estat negativament afectat per dues guerres civils perquè patí:

· Un seriós abandonament

· Una manca de desenvolupament d’infraestructures

· Una gran destrucció

· Més de 2-2,5 milions de persones mortes

· 4 milions de refugiats tant dins com fora del país

· desorganitzà la producció de comestibles, conduint a la fam

1989

John Garang manté la lluita contra el règim de Khartum que, després del cop d’Estat d’Omar al-Baixir, s’apunalà vers la ideologia islamista

1998

Una gran passa de fam

· XXI

2002

Els protagonistes signen un alto el foc

2005

Consolidats 3 anys, després d’anys d’enfrontament s’aconsegueix

· un acord de pau el gener de 2005 entre el Govern del Sudan i l’exèrcit d’Alliberament del Poble del Sudan (SPLA) a Navaixa (Kenya)

· un nou acord d’autonomia de 6 anys

2005 0901

Acord de pau signat a Navaixa (Kenya):

· llarga autonomia de 6 anys

· al final, els habitants de la zona han de ser convocats en referèndum d’autodeterminació

· La independència del sud, desitjada per la majoria de la població, és sostinguda notòriament pels Estats Units

· El treball de la USAID (agència americana per al desenvolupament internacional) ha contribuït a crear una banca central a Rumbek, principal ciutat de la regió, constituïda amb l’estatus d’Estat-nació

2005 3007

· John Garang esdevé vicepresident de la República del Sudan, però mor en accident d’helicòpter al cap de sis mesos

2005 1108

· Substituït per Salva Kiïr Mayardit

2011 0901/1501

REFERÈNDUM

Omar al-Baixir afirma que acatarà el resultat de les urnes

3.837.406 persones voten, (amb inscripció prèvia) moltes han tornat de l’estranger

Grau de participació: 80%, superior al 60% exigit

Vots a favor: 98,83%

Vots en contra: 1,17%

Per votar es desplaçaren jussencs instal·lats al nord i d’arreu

2011 0901/0907

Les autoritats de Jussà s’han de posar d’acord en temes sensibles com ara

· delimitació de les fronteres

· l’estatut de la regió d’Abyei

· l’estatut de les persones de cada futur estat que viuen en territori de l’altre

2011 0707

Ratificació pel Parlament jussenc de la Constitució transitòria

2011 0907

DIA DE LA INDEPENDÈNCIA

2011/2012

Raids per bestiar en el comtat de Pibor (Jonglei) causen xocs en la frontera entre desembre de 2011 i gener de 2012, provoquen una àmplia violència entre pobles amb milers de morts i desenes de milers de jussencs es veuen amb la necessitat de desplaçar-se.

Centenars de treballadors de Metges sense Fronteres desapareixen. El Govern declara la regió com a zona de catastròfica, prenent el control a les autoritats locals

Sorgeixen protestes per

· inferior representació de certs grups tribals

· desconsiderar el desenvolupament rural

2012 3108

El Govern jussenc anunciar de mantenir el projecte de creació d’una nova capital:

· valdrà 10.000$ milions

· la despesa es pagarà en 20 anys

2013 2307

Salva Kiïr remodela el Govern apartant Riek Machar

· després que Riek Machar fes públic de presentar-se a les eleccions presidencials de 2015

2013 1112

Baralles interètniques

2013 1512

GUERRA CIVIL

· Combats esclaten a Juba entre partidaris de Salva Kiïr i Riek Machar

· Ressorgeixen velles discrepàncies entre els dos clans de la rebel·lió, que conduïren a la independència

· Forta rivalitat entre ambdues cultures:

· dinkes (Salva Kiïr ho és, criat en la religió catòlica)

· nuers (Riek Machar ho és, criat en la religió presbiteriana)

· conflicte entre 7 grups armats en 9 dels 10 estats

2013 1612

Salva Kiïr anuncia haver experimentat un intent de cop d’Estat

2013 1712

· Els enfrontaments causen 73 víctimes

· 10 persones detingudes entre elles 8 ministres expulsats el 2307

· Riek Machar és buscat per fugida així com 4 altres importants figures polítiques jussenques

· Els occidentals decideixen evacuar els seus nacionals

2013 2012

Avions americans, britànics, alemanys, italians sobrevolen la zona

Nacions Unides troba una ossera

120.000 jussencs desplaçats pel conflicte

2014

La independència està marcada per conflictes entre clans de diverses cultures del país.

La causa principal són disputes derivades dels pocs recursos de la regió

Durant els primers mesos la guerra és entre nuers, i dinkes junt amb d’altres pobles favorables a Salva Kiïr

La Xina vol fer de mitjancera perquè té contractes amb Jussà que signifiquen un 5% de les seves necessitats petrolieres a canvi de vendre-li 38$ milions en forma d’armes

2014 0905

Acord de pau a Addis Abeba

Un africanista francès afirma que els nuers poden estar essent ajudats pel Sudan alhora que Etiòpia donaria suport als dinkes

2014 0707

Jimmy Carter hi fa d’observador

2015 1706

Unicef declara la mort de moltes persones, i el maltractament de nens amb mitjans menyspreables

2015 2708

Acord de pau entre Salva Kiïr i Riek Machar

Les persones del nord i del sud sempre han estat en harmonia, només són raons polítiques el que els duu a la separació. Una prova podria ser que manté el nom del Sudan en el seu nou estat anomenat per decisió pròpia Sudan del Sud.

Omar el-Baixir, actual president del Sudan (1989), està citat per crims de guerra al Tribunal Penal Internacional de l’Haia, però ell es desplaça per tots els països de la Lliga Àrab amb total tranquil·litat. Ha gestionat no només la guerra del Sudan del Sud sinó també la de Darfur.

Una cosa curiosa és que des que s’arriba a l’acord de successió del sud no es parla més de la guerra del Darfur, encara operativa.

Un fet molt important és que Omar el-Baixir i Salva Kiïr cooperen amigablement davant temes tan seriosos com el transport del petroli del Sud fins a Port Sudan.

El sud aprofita les infraestructures del nord per arribar al mar Roig. En el petroli van a mitges. Al sud li agradaria no tenir aquesta dependència perquè voldria construir un oleoducte fins a Lamu, prop de Mombassa, però això va per llarg.

Britània, que va arribar a Egipte com aquell qui no fa la cosa, va veure en el Canal de Suez (1869) un punt comercial i estratègic de primera magnitud.

Amb el condomini angloegipci s’arriba al control del mar Roig com una porta del Canal de Suez per la qual cosa s’ocuppà el Sudan. Una altra raó d’incorporar el Sudan és controlar tota (o gairebé) la vall del Nil. Separats Egipte i Sudan, la presa d’Assuan nega terres fèrtils de 40.000 pagesos. El tema s’arreglà després d’esforços considerables.

Dones d'una tribu nilòtica al Sudan angloegipci.

Govern i política[modifica]

Salva Kiir Mayardit, actual president del Sudan del Sud.

ESTRUCTURA DE L’ESTAT

Independència: 9 de juliol de 2011

Lema: JUSTÍCIA, LLIBERTAT, PROSPERITAT

Capital: Juba

Llengua única de l’Estat: anglès

CONSTITUCIÓ transitòria del 9 de juliol de 2011

+Republic of South Sudan

+República federal presidencialista

· democràtica

· multiètnica

· multicultural

· multilingüe

· multireligiosa

· multiracial

+igualtat de drets entre homes i dones

+separació de l’Església de l’Estat

+llibertat religiosa

+igualtat entre creences

PODER EXECUTIU: president de la República

· cap d’Estat

· cap de Govern

· cap de l’Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès (SPLA)

PODER LEGISLATIU bicameral

· Cambra baixa: Assemblea Legislativa Nacional, Parlament de 170 membres escollits per votació popular

· Cambra alta: Consell dels Estats, República dividida en 86 comtats agrupats en 28 estats (2015) quan abans n’eren 10 (independència), o cambra de representants dels estats

PODER JUDICIAL

· el poder judicial és nomenat pel Parlament, el Tribunal Suprem de Justícia n’és l’òrgan principal.

TOPONÍMIA

Noms proposats:

· Nou Sudan

· República del Nil

·Equatòria

· Kuix (del regne de Kuix)

· JUWAMA ( de les primeres síl·labes de les ciutats de Juba, Wau, i Malakal)

GOVERN

Després de l’Acord de Pau signat el 2005 es va promulgar una Constitució provisional del Govern autònom de Jussà que va funcionar com a llei suprema del territori fins al 2011 juntament amb la Constitució sudanesa.

John Garang, cap dels rebels i fundador de l’Exèrcit d’Alliberament del Pobla Sudanès (SPLA, 1983), fou el primer president del Govern autònom de Jussà alhora vicepresident de la República del Sudan (2005) fins a la seva mort el 30 de juliol de 2005 en accident d’helicòpter. Salva Kiïr Mayardit fou nomenat el seu successor l’11 d’agost de 2005.

Després del referèndum sobre la independència de Jussà, realitzat entre el 9 de gener de 2011 i el 15 de gener de 2011, el Govern autònom va promulgar una Constitució transitòria efectiva des del 9 de juliol de 2011, data en què fou establerta oficialment la independència.

L’Assemblea Legislativa prèvia a la declaració d’independència ratificà ràpidament una Constitució transitòria. La Constitució signada pel president de Jussà en el dia de la independència va resultà plenament efectiva.

Ara és la llei suprema del territori, substituint la Constitució de 2005. El Carter Center considera que la Constitució interina conté un nombre de disposicions que concentren el poder en mans del Govern.

Un cop erigit com a president de la nova República Salva Kiïr fent tàndem amb Riek Machar con a vicepresident, Salva Kiïr el va expulsar del Govern a mitjans de 2013. Aquest fet dóna pas a la primera guerra civil de Jussà el 15 de desembre de 2013.

Esperant les eleccions, els escons de l’Assemblea Legislativa Nacional i el Govern s’han muntat segons les següents proporcions.

· 70% per al Moviment popular d’Alliberament del Sudan

· 15% per al Congrés Nacional (abans Front Islàmic nacional)

· 15% per a les altres forces polítiques de Jussà

És important entendre que, en un ambient posterior al conflicte, el Govern de Jussà ha tingut la capacitat de funcionar i establir amb èxit les seves polítiques. El Govern de Jussà ha tingut un èxit significatiu en la seva pròpia capacitat de desenvolupar un sistema integral per planificar i preparar el pressupost.

Això ha estat possible gràcies al lideratge del primer ministre de Finances:

· fort lideratge tècnic

· suport d’aquest ministre

· objectius relevants en capacitat local

El Govern ha estat capaç de dirigir els aspectes financers en les seves funcions i projectes, augmenta l’expertesa del seu equip en aspectes clau com l’IT BÀSIC.

FORCES ARMADES

Segons la Constitució, el president de la República és el comandant en cap del SPLA (Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès). Aquest càrrec va ser establert en els protocols de 2005, essent John Garang (fundador del SPLA) el primer president fins a la seva mort en accident d’helicòpter el 30 de juliol de 2005.

Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès

Jussà (2012) té la major despesa militar del món, expressada com a percentatge del PIB. El SPLA disposa de 40.150 homes efectius (2011), havent adquirit a Ucraïna almenys 33 tanca T72, i a Rússia 4 helicòpters Mi17.

Dominic Dim Deng, ministre d’Afers Militars (SPLA), inicià un document de Defensa (2007) fent-ne un esborrany el 2008. Va declarar que Jussà es defensaria amb forces de terra, aire i riu.

DRETS HUMANS

Jussà ha signat o ratificat la presència ens els 7 organimes de la Carta Internacional de DRETS Humans: CESCR, CCPR, CERD, (CED), CEDAN, (CAT), CRC, que inclou el Comitè de Drets Humans (HRC).

Tanmateix estan documentades accions criminals contra la població des de poc abans de la proclamació de la independència fins l’actualitat. Tant lexèrcit del Govern (SPLA) com les milícies nuers de l’Exèrcit Blanc han violat repetidament els Drets Humans:

· violació de dones i noies

· reclutament de nens-soldat

· tortures contra la societat civil

· incendi indiscriminat de milers de cases

· intents de genocidis contra xil·luks i murles

· matances de bestiar com a font d’aliment de la població

· etcètera

Nacions Unides ha informat adequadament de totes aquestes salvatjades

Un cas paradigmàtic de la crueltat imperant té lloc quan desenes d’homes i nens foren obligats a entrar en un contenidor hermètic al bat del Sol. De res serviren els crits i gemecs dels confinats perque els seus botxins els deixaren morir cuits i ofegats amb plena desesperació. Volien que els del lloc els lliuressin les armes.

RELACIONS INTERNACIONALS

2011 0807

Una desena de països reconeixen Jussà un dia abans de la proclamació de la independència, entre ells el Sudan, Alemanya, Egipte, Kenya

2011 0907

Proclamació de la independència de Jussà

Israel reconeix de seguida Jussà, acull refugiats durant la guerra, però ara els deporta

Omar al-Baixir ofereix la doble nacionalitat, però Jussà no ho veu clar

2011 1307

Proposat com a nou membre de Nacions Unides pel Consell de Seguretat

2011 1407

L’assemblea General de Nacions Unides n’aprova la seva incorporació

2011 2707

54è membre de la Unió Africana

2011 0311

Admès a la Unesco

2011 2511

Acceptat a la Intergovernmental Authority on Development, agrupació regional d’Estats de l’Àfrica Oriental

2012 1802

188è membre del FMI i el Banc Mundial

2012 07

Signatura de les Convencions de Ginebra

Jussà ha sol·licitat l’ingrés a

· Commonwealth of Nations

· Mercat comú per a l’Àfrica de l’est i del sud

· Comunitat Africana Oriental (CAO)

La Lliga Àrab ofereix l’entrada com a ple membre de Jussà o com observador, però Jussà ho rebutja

Després de la proclamació de la independència sorgeixen importants problemes amd Estats veïns

· Sudan (litigis transfronterers)

· Kenya ( litigis transfronterers)

· Etiòpia (por per la seva integritat  territorial)

Etiòpia retarda fins 2012 el reconeixement de Jussà per assegurar-se un bon control de la frontera així com per exigir a Jussà que no vengui armes a moviments rebels etíops. Etiòpia vol tenir-hi bones relacions

Jussà té relacions molt importants amb Sud-àfrica (principal país africà que ha mantingut la causa dels rebels després de l’apertheid) sobretot per a l’adhesió a la Unió Africana.

Sud-àfrica pot enviar-hi ensenyants per ajudar a la construcció o reconstrucció del sistema educatiu del nou Estat

Sud-àfrica és en bona posició per introduir i ser el portaveu d’aquest Estat per aconseguir ajuts del FMI i del Banc Mundial o d’altres països donada la seva relació amb la UE.

Estats Units creu fermament en el procés de Jussà tot i que no pot intervenir com a madiador amb el Sudan perquè Estats Units manté sancions en aquest país, cosa que arbitra l’OFAC

Jussà es pot considerar una creació dels Estats Units si es fa cas al seu suport incondicional, havent-hi abocat moltíssims diners (milers de milions)

Organització territorial[modifica]

Els deu estats del Sudan del Sud agrupats en tres províncies històriques del Sudan.

El Sudan del Sud està dividit en deu estats que es corresponen amb tres regions històriques del Sudan: Bahr al-Ghazal, Equatòria i el Gran Nil Superior.

Bahr el Ghazal
Equatòria
Gran Nil Superior

Els deu estats estan dividits en 86 comtats.

Jussà està constituïda per tres regions històriques:

· BAHR AL-GHAZAL (Riu de la Gasela)

· EQUATÒRIA

· GRAN ALT NIL

Aquestes 3 regions històriques contenen en to total 86 comtats. L’organització territorial des de la independència (2011) estava fomada per 10 estats, però a partir de 2015, a proposta del president de la República Salva Kiïr, té 28 estats. Els estats sempre estan enquadrats dins les 3 regions històriques.

Salva Kiïr presenta el 20 d’octubre de 2015 una proposta de decret per ampliar el nombre de 10 estats fins a 28 adduint:

· la descentraltzació de l’Estat

· una millora dels serveis postals

· apropar el poder al poble

El decret segueix unes línies frontereres pròpies als diferents pobles de Jussà, però els partit de l’oposició i la societat civil qüestionen la decisió perquè vulnera la divisió territorial de la Constitució

També protesta Riek Machar, l’exvicepresident, contra el decret presidencial perquè diu que posa en perill l’acord de Pau del 26 d’agost de 2015 pel qual es feia un repartiment de governadors entre els 10 estats. Segons aquest acord es beneficien en tres estats del nord: Unitat, Alt Nil i Jonglei, 3 dels 10 estats molt rics en petroli.

Salva Kiïr passa el decret pel Parlament amb la predisposició d’aprovar-lo el mes de novembre de 2015. L’esmena constitucional troba el vist-i-plau del Parlament.

BAHR AL-GHAZAL EQUATÒRIA GRAN ALT NIL
2015
Aweil (Aweil) Amadi (Mundri) Boma (Pibor)
Aweil est (Wanyjok) Gbudwe (Yambio) Bieh est (Akobo)
Gogrial est (Kuajok) Imatong (Torit) Bieh oest (Ayod)
Gok (Cueibet) Jubek (Juba) Jonglei (Bor)
Llacs est (Yirol) Maridi (Madiri) Latjoor (Nasir)
Llacs oest (Rumbek) Namorungvang (Kapoeta) Liech nord (Bentiu)
Lol (Raga) Terekeka (Terekeka) Liech sud (Leer)
Tonj (Tonj) Yei River (Yei) Nil est (Malakal)
Twic (Mayen Abun) Nil oest (Kodok)
Wau (Wau) Ruweng (Panriand)
2011
Bahr al-Ghazal nord Equatòria occidental Alt Nil
Bahr al-Ghazak oest Equatòria central Jonglei
Llacs Equatòria oriental Unitat
Warrap
Estats Àrea / km2 Població 2010 Capitals Població
Bahr al-Ghazal nord 30.543 820.834 UWAIL +40.054
Bahr al-Ghazal oest 91.076 358.692 WAU 163.421
Llacs 43.595 782.504 RUMBEK 181.732
Warab 45.567 782.504 KUAJOK
Equatòria central 43.033 1.193.130 JUBA 508.908
Equatòria est 73.472 962.719 TORIT +33.657
Equatòria oest 79.342 658.863 YAMBIO 123.673
Jonglei 122.581 1.443.500 BOR
Alt Nil 77.283 1.013.629 MALAKAL 143.421
Unitat 37.836 645.465 BENTIU +9.700
TOTAL 644.329 8.923.553 JUBA 508.908

Geografia[modifica]

Situació del Sudan del Sud dins el Sudan.

GEOGRAFIA POLÍTICA

Jussà és entre les latituds 3o i 13o N i les latituds 24o i 26o E. La superfície aproximada de Jussà és de 619.745 km2. Les barreres geogràfiques protegiren Jussà de l’avenç del nord predominantment islàmic, fent que pogués conservar

· l’herència cultural

· les tradicions

· les estructures polítiques pròpies

Jussà té fronteres amb:

· el Sudan (nord)

· Etiòpia (est)

· Kenya, Uganda i República Democràtica de Congo (sud)

· República Centreafricana (oest)

GEOGRAFIA FÍSICA

Jussà està cobert de boscos tropicals, pantans, planes anegades, prades, sana, i terres humides o aiguamolls.

El Nil Blanc atravessa el país formant la gran regió pantanosa del Sudd on se’l coneix localment com Barh al-Jebel. El Nil Blanc aporta el 90% del cabal del Nil en estació seca. Bahr al-Ghazal (afluent del Nil Blanc) és el segon riu més important. Aquests corrents d’aigua contribueixen a la fertilització de les regions que atravessen.

            Nil Blanc

El Mont Kiniety és el punt culminant del país, situat als Monts Imatong, no massa lluny d’Uganda.

Entre els hàbitats de vida silvestre que acull Jussà s’inclouen:

· pastius

· altiplans escarpats de gran altitud

· sabanes amb arbres i pastures

· planes al·luvials

· aiguamolls

El president Salva Kiïr Mayardit va anunciar (2006) que faria tot el possibe per:

· protegir i mantenir la fauna i la flora

· tractar de reduir els incendis forestals

· evitar l’abocament de residus

· posar a ratlla la contaminació de l’aigua

Les àrees protegides de Jussà conserven algunes de les poblacions de vida silvestre més espectaculars i importants de l’Àfrica. Estudis iniciats el 2005 per WCS en associació amb el Govern semiautònom de Jussà va reblar que

· encara que disminuïda, la vida silvestre continua existint

· la sorprenent gran migració al sud-est d’1,3 milions d’antílops està substancialment intacta

FLORA I FAUNA

Jussà extrema la protecció de la biodiversitat:

· Bandingilo National Park acull la segona migració de vida salvatge d’arreu del món

· Boma National Park (a l’oest de la frontera amb Etiòpia) amb àmplies zones de pastura i planes anegades forma part del Boma-Jonglei Landscape

· Terres humides de Sudd amb una vasta àrea d’aiguamolls i pastures anegades estacionalment

· Southern National Park (prop del Congo)

· Zeraf Wildlife Reserve

Aquest parcs nacionals proporcionen hàbitat a grans poblacions de

· antílops (alcelafs, kobs, topis o anomenats tiang)

· búfals

· elefants

· girafes

· lleons

Les reserves forestals de Jussà també donen hàbitat a

· bongos (antílops)

· porcs gegants dels boscos

· porcs vermells de riu

· elefants de bosc

· ximpanzés

· micos del bosc

D’altres animals són:

· lechwes del Nil

· òrixs

· gossos salvatges d’Àfrica

· búfals del Cap

Lechwe del Nil

Poc se sap dels kobs d’orelles blanques, és endèmic. Junt amb els tiangs són els protagonistes de les llegendàries migracions tan importants abans de la guerra civil.

El medi natural està amenaçat pel desenvolupament de l’economia i les infraestructures.

Poc se sap dels fongs de Jussà. La majoria dels fongs estan associats a malalties de les collites. S. A. Tarr va fer una llista dels fongs del Sudan (una llista de 175 gèneres i 383 espècies), publicada el 1955 al Commonwealth Mycological Institute (Kew, Surney, UK). Una gran part són del Jussà actual, la quantitatt de fongs pot ser més gran.

Algunes ecoregions que passen per Jussà són:

· East Sudanian Savanna

· Northern Congolian forest-savanna mosaic

· Saharan prades inundades (Sudd)

· Sahelian Acacia savanna

· East African montane forests

· Northern Acacia-Commiphora matolls i males herbes

CLIMA

Es pot dir que Jussà té un clima equatorial o tropical humit o subhumit. El clima està dividit en 2 estacions

· estació de pluges, abundants entre maig i octubre, però també pot ser d’abril a setembre

· estació seca

L’estació de pluges proporciona molta humitat o grans quantitats de pluges. Yambio, capital d’Equatòria occidental al costat del Congo, té una pluviometria anual de 1.142 litres amb una estació humida de 9 mesos.

La temperatura mitjana és sempre elevada:

· el mes més fred és juliol (20-30ºC)

· el mes més caloros és març (23-37ºC)

· el mes més plujós és maig

L’estació de pluges està influïda per canvi anual de la zona intertropical així com pel canvi dels vents del sud o sud-oest que condueixen a

· temperatures lleugerament menors

· major humitat

· major nuvolositat

URBANITZACIÓ

Juba és la capital de Jussà, Equatòria central, comtat homònim, i la ciutat més gran. Degut a les pobres infraestructures de Juba, el massiu creixement urbà i la manca de centralitat en el territori, el Govern resol (2011) planificar una nosa ciutat per acollir la nova capital de l’Estat.

Aquesta proposa és funcionalment similar al projectes construïts d’Abuja (Nigèria), Brasília (Brasil, o Canberra (Austràlia). No és clar com el Govern finançarà el projecte.

El portaveu del Govern (setembre de 2011) anuncia que als líders polítics del país els sembla bé la proposta de construir la capital a Ramciel, un lloc de Llacs molt proper a les fronteres amb Equatòria central i Jonglei. Ramciel es considera el centre geogràfic del país, lloc on John Garang havia considerat la capital el 2005.

La proposta rebé el suport del govern de l’estat de llacs així com de líders locals. El disseny, planificació de la ciutat trigaria almenys 5 anys segons les estimacions del Govern. La musança de les institucions nacionals a la nova capital es faria per etapes.

Demografia[modifica]

Segons censos realitzats entre 2008 i 2014, Jussà té una problació determinada entre 8 i 12 milions de persones, com que no hi ha hagut censos des de fa dècades, aquestes dades no són de fiar

El Fifth Population Housing Census of Sudan (2008) adjudica 8,26 milions d’habitants, però experts de Jussà el rebutgen perquè l’Oficina central d’Estadística és a Khartum, qui es va negar a compartir les dades bàsiques del Sudan amb una oficina de Jussà per al cens, estadística i avaluació.

Un tècnic americà digué que només s’havia arribat al 89% de la població.

Molts jussencs van dir que no havien estat cridats per diverses raons:

· mal temps

· pobres comunicacions i xarxes de transport

· algunes àrees inaccessibles

· molts refugiats en països veïns

Salva Kiïr afirmà que en algunes regions s’havia inflat el cens, però en d’altres s’havia reduït. Segons Salva Kiïr la població jussenca corresponia a 1/3 del total de la població del Sudan, no pas el 22% publicat.

Sudan (2009), de cara al referèndum, inicià un nou cens tenint en compte la diàspora jussenca, però fou rebutjat al tenir només en compte uns quants països amb diferents quantitats de refugiats.

La gran majoria de jussencs

· fa vida rural

· practica una economia en família

El Sudan Rural

Les estimacions de 2012 assenyalen 6 ciutats amb més de 120.000 persones

· JUBA, 508.908 h (capital, ciutat més poblada)

· RUMBEK, 181.732 h

·  WAU, 163.421 h

· MALAKAL, 143.412 h

· YEI, 128.880 h

· YAMBIO, 123.673 h

Juba, capital de Sudan del Sud

Les principals cultures són quantitativament de major a menor

· Dinka

· Nuer

· Azande

· Bari

a Equatòria occidental on en boscos plujosos hi ha les ciutats de

· Maridi

· Yambio

· Tombura

Els adio (clients dels azande) són a Yei, Equatòria central, i a l’oest de Bahr al-Ghazal

Aquest país ha resultat molt tocat per les dos guerres civils sudaneses:

· Gran destrucció

· Abandonament

· Manca de desenvolupament d’infraestructures

· Desplaçament  > 4 milions (inclosos 500.000 refugiats)

· Morts > 2 milions

Aquest fets provenen dels esdeveniments i de les seves conseqüències.

S’ignora on és la immensa majoria dels jussencs perquè van erràticament d’una banda a l’altra del país

2012 · Pobles:

ANYUAK

ATXOLI

AZANDE

BAKA

BALANDA BVIRI

BARI

BOYA

DIDINGA

DINKA

JIYE

KALIGI (Feroghe àrabs)

KUKU

LOTUKA

MUNDARI

MURLE

NILÒTIC

NUER

TOPOSA

XIL·LUK

i ZANDE

Les principals cultures presents a Jussà són:

· dinkes: 1-3 milions o el 15% de la població (segons diferents fonts)

· nuers: uns 1.400.000 o el 10% de la població (segons diferents fonts)

· xil·luks

· bari

· azande

Els xil·luks tenen casa al llarg del Nil Blanc amb una llengua molt propera al dinka-nuer. Els territoris de xil·luks i dinkes al nord-est són adjacents. Zandes i Jur Xols són a l’oest. Atxolis i lotukos són a l’extrem sud, tocant Uganda.

Els actuals camp de batalla són ara al nord (Alt Nil i Unitat)

SALUT

S’han reconegut a Jussà els pitjors indicadors de salut de tot el món

· La mortalitat d’infants menors de 5 anys és de 135,3 / 1.000

· La mortalitat materna és de 2.053,9 / 1.000.000 de naixements vius, la més elevada del món

· Hi ha 3 cirurgians  per tot el Sudan (2004)

· Només hi ha 3 hospitals en condicions

· En algunes zones hi ha 1 metge / 500.000 habitants

L’epidemiologia del VIH/sida està poc documentada, però s’estima una prevalència del 3,1%

Té probablement la pitjor proporció de malària de tot l’Àfrica sudsahariana (2013)

Jussà té una elevada proporció de bodes d’infants

Jussà és un dels pocs països on hi ha encara drocunolosi. La dracunolosi o malaltia del cuc de Guinea també hi és present entre pocs països de tot el món.

Al 1986 hi havia 3,5 milions de persones afectades, repartides entre 21 països d’Àfrica i Àsia. Al 2013 només queden 148 casos: 113 casos a Jussà (76%) sobretot a l’estat d’Equatòria de l’est, 14 al Txad, 11 a Mali, 7 a Etiòpia, i 3 a la frontera entre Sudan i Jussà.

La violència contra la dona és freqüent al territori, però s’han escrit lleis que no es compleixen i les polítiques de Jussà s’han considerat com a inadequades per a oferir protecció.

El subministrament d’aigua a Jussà té molt de camí per fer

· S’ha estimat que el 50-60% de la població té accés a una millorada font d’aigua (bombes de mà, pous protegits, una minoria té canalitzacions d’aigua)

· Malgrat que el Nil Blanc córrer a través del país, l’aigua és escassa durant l’estació seca en llocs que no són al costat del riu

· Al voltant de la meitat de la població no té accés a una font d’aigua, sense pous protegits, ni canonades ni bombes de mà en 1 km

· La poca aigua canalitzada no té prou manteniment, l’aigua no és potable

El 2005 neix a Jussà una immensa necessitat humanitària

Les persones desplaçades que tornen a casa dediquen un gran esforç per disposar d’infraestructures, però les institucions que se n’haurien de fer càrrec són febles

Les guerres generaren refugiats cap a

·     República Centreafricana

·     Etiòpia

·     República Democràtica del Congo

Al febrer arriben 230.000 refugiats, 209.000 procedents del Sudan per la guerra del Darfur. 740.000 refugiats interns. Al febrer de 2014 hi arriben 75.000 tropes de Nacions Unides

Refugiats sudanesos a Etiòpia

AJUT HUMANITARI

L’acord de pau de 2005 donà pas a una necessitat massiva d’ajut humanitari. Les organitzacions humanitàries sota la coordinació de l’Oficina de Nacions Unides per a afers humanitaris (OCHA) va treballar per assegurar prou fons per atendre les poblacions locals.

A més amb l’ajut de recuperació i desenvolupament, els projectes humanitaris es van incloure en el Pla de treball de Nacions Unides i socis (2007)

OCHA sota la direcció d’Éliane Duthoit va reduir la seva implicació així que les necessitats humanitàries disminuïen (2007), lentament i passant el control de les activitats de recuperació i desenvolupament a ONG i organitzacions comunitàries

Hi ha enregistrada una passa de fam als estats de Bahr al-Ghazal del nord i Warrap a mitjans de 2011, però, tot i que els governs estatals d’ambdós llocs negaren fam, fou prou severa per deixar morts

Importants fons externs procedents de nombroses agències governamentals i ONG estan en condicions per millorar l’abastiment d’aigua. Nombroses ONG americanes operen a Jussà: Water is Basic, Obakki Foundation o Bridgton Lake Region Rotary Club.

Jussà rep 230.000 refugiats en la seva majoria (209.000) del Sudan arran de la guerra de Darfur. Altres països que contribueixen en més refugiats a Jussà són República Centreafricana, Etiòpia o República Congo

Des de 2013 hi ha al Sudan 740.000 persones desplaçades des de l’estranger, la majoria de 75.000 viuen en camps de Nacions Unides

ACNUR espera una davallada del nombre d’aquests refugiats malgrat l’increment total de tot Jussà. ACNUR espera una aproximació col·laborativa interagències sota el lideratge del Coordinador humanitari, treballant conjuntament amb l’Organització internacional per la Migració (IOM). A començaments de febrer de 2013 ACNUR va començar a repartir ajut a 10.000 persones fora dels campaments de Malakal.

Llengües[modifica]

L’Art. 6 de la Constitució transitòria de 2011 estableix:

· l’anglès és l’única oficial a tot el país

· les llengües pròpies del país són llengües nacionals (o cooficials)

Hi ha unes 60 llengües nacionals o vernacles

L’àrab de Juba és la principal llengua vehicular, molt parlada. És una llengua criolla derivada de l’àrab sudanès, desenvolupada per soldats originaris principalment del poble bari durant el s. XIX. És una llengua vehiculada encara avui dia per milions de persones.

Mentre no hi hagi un major coneixement de l’anglès, aquest àrab de Juba es mantindrà com a vehicular.

El Govern vol promoure també l’ús del suahili per acostar-se més a la Comunitat Africana Oriental

L’anglès és l’única llengua oficial de Jussà. Va ser aprovada com a llengua oficial per al sud del Sudan el 1928 alhora om a reconeguda com a llengua principal del sud del Sudan el 1980

L’anglès és l’única llengua oficial

· pels afers de Govern o llengua única de treball de l’Estat

· per a l’educació o instrucció en tots el nivells educatius

Tots els textos i documents administratius es tradueixen a l’anglès

Tot i que l’anglès és l’única llengua oficial només la parla un 3-5% de la població sobretot en medi urbà, incloent els parlants parcials.

El nou Estat busca persones anglòfones per a la seva administració

Esperant que l’anglès pugui esdevenir vehicular, es conserva com a tal l’àrab de Juba com a tal. Se’n té ganes per poder passar pàgina a la història comuna amb el Sudan

L’anglès és parlat per la classe alta (elits i homes de negocis), saber anglès millora la posició social. Es vol passar a la CAO (Comunitat africana oriental) per deixar de banda el Sudan i la Lliga Àrab. També el parlen antics refugiats en països anglòfons quan tornen

Els nois educats en anglès entre 2005 i 2016 parlen fluidament l’anglès, però se’n van a l’estranger per la manca de perspectives. Volen passar a Europa (Regne Unit, Alemanya), se’ls troba a les fronteres marroquines, a Líbia o a Orient.

L’anglès és molt freqüent entre els refugiats en països limítrofs anglòfons.

El pobre ús de les llengües vehiculars prové d’una escolarització molt feble com a conseqüència de

· la pobresa de la majoria dels nacionals

· la llarga guerra civil d’independència

· l’aïllament d’aquesta part del món durant decennis

· la incorporació prematura a la vida del treball perquè intensifica l’ús de les llengües pròpies o vernacles

L’ensenyament en anglès està cridat al seu desenvolupament en els propers anys.

Entre l’estat de Bahr al-Ghazal i el Sudan hi ha pobles que hi viuen estacionalment o permanentment, nòmades procedents de l’Àfrica occidental que segueixen el camí cap ala Meca. Parlen llengües txadianes, els seus territoris tradicionals són les parts meridionals Kordofan i Darfur.

Entre les seixanta llengües pròpies, destaquen:

· dinka, 3.000.000 de parlants

· nuer, 1.400.000

· pojulu, 1.200.000

La nuer-dinka és la més important (1,3 milions), havent forma un ampli ventall de dialectes

Aquesta família de llengües nilòtiques o nilosaharianes pertanyen al grup Xari-Nil (parlat per almenys 10 milions de persones). Aquesta família es divideix entre d’altres en sudàniques del Nil i sudàniques centrals.

Les llengües nilòtiques com bari, tuposa o llengües moro-madi tenen pocs parlants, sovint < 5.000 o inclús < 1.000

La llengua zande es parla al sud-oest (grup oubanguièn)

Hi ha un grup de jussencs, tornades de Cuba com a refugiades per al referèndum, que parlen fluidament castellà (se’ls anomena els cubanos).

Religió[modifica]

La Constitució transitòria de 2011 determina:

· llibertat de religió

· separació entre Església i Estat

· igualtat entre totes les creences

Sudan està impregnat de cristianisme, abans només representat per l’Església Copta d’Etiòpia.

El cens de religions ha estat el més difícil de fer perquè des de l’arribada dels primers missioners cristians (sobretot catòlics i anglicans) a les últimes dècades del s. XIX s’han anat capgirant les dades.

En aquests temps hi havia:

· una gran majoria de practicants de religions naturals

· una minoria cristiana adherida a l’Església Copta d’Etiòpia

· una minoria que seguia l’Islam

Altres consideracions que han afectat el cens de religions ha estat la política

· el Govern del Sudan era partidari de minimitzar la presència de cristians, atorgant a l’Islam un 18% de seguidors

· el Govern de Jussà, dit amb paraules de Salva Kiïr, està separat de l’Església segons regeix a la Constitució: “A Jussà hi a llibertat religiosa”

Han hagut de ser entitats privades, sovint americanes, que han fet diferents censos. Censos fets al s. XXI discrepen molt els uns dels altres.

En primer lloc hi ha censos en què s’afirma que la majoria segueix religions naturals, havent-hi minories cristianes (un 10%) molt influents i minories musulmanes.

Un aspecte a tenir en compte és que les religions naturals actuals estan molt impregnades de cristianisme, essent Jesucrist la primera figura religiosa d’aquestes tot i que també hi tenen caràcter sagrat animals i plantes.

Com a contrapartida, les Esglésies cristianes hi diuen la seva. La World Christian Encyclopedia afirma que concentrats al sud hi ha 2.700.000 persones que forment part de l’Església Catòlica. L’Esglesia Anglicana del Sudan afirma tenir-hi 2 milions de feligresos (diuen també que els presbiterians sumen un milió).

Tres enquestes més recents (s. XXI) assenyalen una distribució formada per

· 60,5-70% cristians (incloent un 36% de catòlics, un 20% d’anglicans així com coptes de l’Església d’Etiòpia i protestants)

· 20-32,9% practicants de religions naturals

· 3-6,2% musulmans

Comerç[modifica]

ECONOMIA

Jussà és un dels països més pobres del món, és un dels més poc desenvolupats. Jussà té:

· molt poques infraestructures existents

· moltes dones analfabetes

· la major mortalitat materna

La presència del Nil Blanc i dels seus nombrosos afluents (que proporcionen energia hidroelètrica) junt amb un clima tropical permeten una agricultura abundant que produeix:

· Bananes

· Blat

· Cacahuets

· Canya de sucre

· Cotó

· Goma aràbiga

· Mandioca

· Mangos

· Mill

· Panís

· Papaies

· Patates dolces

· Sèsam

· Sorgo

Com en molt països poc desenvolupats, l’economia depèn molt de l’agricultura. La seva economia és predominantment rural, es basa en l’explotació de granges per a ús familiar.

Hi ha també empreses de transformació com Southern Sudan Beverages Limited, filial de SABMiller

Més del 90% de la població de Jussà viu amb menys d’1$ / dia quan a tot el Sudan era de 3,29$ / dia

A partir de 2005 l’economia inicia una transició des del domini rural cap a les àrees urbanes d’on s’espera que Jussà visqui un gran desenvolupament.

El territori ha estat molt colpejat per les guerres civils, provocant danys molt importants. Aquestes circumstàncies han resultat en una manca de desenvolupament de les infraestructures sense incloure la destrucció dels país (> 2 milions de morts i > 4 milions de desplaçats).

Després de la guerra s’escampà la pobresa i la fam per a tota la població. Agricultura i ramaderia esdevingueren severament tocades. El retorn dels refugiats es converteix en un gran problema. Es depèn de l’ajut estranger i d’altres punts del país.

Malgrat la pobresa, Jussà disposa d’importants recursos minerals, especialment petroli, que, pels acords de pau de 2005, en serà beneficiari.

Segons el Banc Mundial, els ingressos del Govern han de ser suficients per reduir la pobresa, millorar les condicions de vida. El Govern afirma que vol els beneficis del petroli per al desenvolupament agrari, i crear infraestructures. Jussà exporta fusta per al mercat internacional.

Jussà exporta fusta per al mercat internacional. La regió conté molts recursos naturals:

· Petroli

· Argent

· Calcàries

· Coure

· Diamants

· Energia hidroelèctrica

· Fustes dures

· Mica

· Mineral de crom

· Mineral de ferro

· Or

· Tungstè

· Zenc

Les grans empreses multinacionals que estan en condicions d’extreure els recursos naturals de Jussà a gran escala representen una notable amenaça per a la vida silvestre, per a la nació i els seus hàbitats.

Sud-àfrica està en bona predisposició per ser portaveu d’aquest nou Estat per tal d’aconseguir ajuts de l’FMI o d’altres països donants per la seva posició davant la UE.

MONEDA

Jussà va posar en circulació el 18 de juliol de 2011 la seva pròpia moneda: la lliura jussenca per substituir la lliura sudanesa. A l’època del canvi hi havia una paritat d’1:1. A començament de 2016 la nova divisa havia afluixat.

DEUTE

A República del Sudan i Jussà tenen un deute compartit de 38.000$ milions. És el deute de cinc dècades.

Tot i que és possible assolir una determinació relativament acurada de l’acumulació de deute total, no ha estat fins ara possible determinar amb precisió molt del deute d’aquesta nova nació perquè no s’ha aconseguit cap acord entre el Sudan i Jussà davant d’aquest seriós tema.

El gruix d’aquesta càrrega de deute pertany a nombrosos actors estrangers que han proporcionat deutes financers:

· Club de París (11.000$ milions), format per un grup informal de 19 membres permanents com ara Estats Units, Regne Unit, Alemanya, França o Canadà

· Creditors bilaterals no permanents del Club de París (13.000$ milions)

· Creditors bilaterals privats (bancs comercials i subministradors privats (6.000$ milions)

· Banc Mundial i FMI (aprox. 5.300$ milions) segons el banc central del Sudan

PETROLI

Abans de la independència Jussà produïa el 85% del petroli extret a la República del Sudan. Aquesta república disposava de les terceres reserves més grans de l’Àfrica sudsahariana. L’estimació actual és que Jussà té 4 vegades més de petroli que el Sudan.

Tot i això, Jussà té una sèrie de hàndicaps per comercialitzar-lo:

· No té sortida al mar

· El transport de petroli fins a Port Sudan (mar Roig) a través de 1.500 km de canonades depèn de la República del Sudan

· Les refineries de petroli són a la República del Sudan

· Port Sudan disposa de serveis petroliers

· Després del Comprehensive Peace Agreement (2005), els beneficis del petroli es van repartir a parts iguals entre ambdós països (50:50) mentre l’acord fos vigent

Petroli i altres recursos minerals es poden trobar a Jussà

· essent Bentiu una zona àmpliament reconeguda com a rica de petroli

· Jonglei, Warap i Llacs en tenen reserves potencials

Els camps de petroli de Jussà han estat significativament importants per a la seva economia des de la darrera part del s. XX

Els ingressos per petroli representen el 98% del pressupost del Govern de Jussà

Quan Jussà accedeix a la independència el 9 de juliol de 2011, els negociadors del nord i del sud no foren capaços d’assolir immediatament un acord sobre com compartir aquests camps de petroli, però reblaren inicialment el 50:50

Després de la independència hi ha hagut discussions sobre com adaptar l’acord de forma satisfactòria per ambdós països independents. Els jussencs expressaren uns termes més favorables.

El ministre d’Economia i Planificació Econòmica de Jussà que dels acords de pau, el petroli ha significat mes de 8.000$ milions de beneficis. Després de la independència, Jussà es queixà perquè el Sudan carregava 34$ / barril. Tenint una producció de 30.000 barrils / dia, això significa 1$ milió / dia

Jussà suspengué la producció durant el gener de 2012, causant unes elevades pèrdues de beneficis i un augment dels esforços d’extracció del 120%

Jussà idea amb Kenya un oleoducte que dugui a la refineria de Lamu a 240 km al nord de Mombasa.

L’economia de Jussà és a pressió per diversificar l’economia perquè les reserves de petroli es reduiran a la meitat el 2020 d’acord amb el FMI si no es troben nous jaciments.

China Natural Petroleum Corporation (CNPC) és el primer inversor de petroli a Jussà.

Instal·lacions per emmagatzemar petroli a Sudan del Sud

COMUNITAT AFRICANA ORIENTAL (CAO)

Els presidents de Kenya i Ruanda convidaren el Govern autònim de la regió de Jussà perquè fes la sol·licitud de formar part de la Comunitat Africana Oriental malgrat no ser una nació independent. Jussà en demana l’ingrés a mitjan 2011. A partir de la seva independència, Jussà fou candidat oficial de la Comunitat.

A inicis d’octubre les coses van canviar, es va deixar per més endavant. Jussà ha demostrat en seu interès d’integrar-s’hi per disminuir la deppendència i la influència del Sudan perquè Jussà vol fer grans obres d’indrastructures com ara línies de ferrocarril i oleoductes per integrar-los a les infraestructures existrnts a Krnya i Uganda.

L’agència de notícies REUTERS assenyala Jussà com a candidat de cara a la CAO per a la seva possible espansió a curt termini. El diari tanzà The Citizen que el portaveu de l’Assemblea Legislativa de la CAO va dir que

· Jussà era lliure d’unir-se a la CAO

· consideraven que el nou país en serà membre aviat

El diari Daily Nation va dir que un membre del Govern jussenc frisava per unir-se a la CAO:

· la manca de desenvolupament econòmic complicaria la lliure competència amb els altres països membres la qual cosa endarrereix l’adhesió

· el país es podria convertir en un importador d’escombraries de Kenya, Tanzània o Uganda

· Salva Kiïr afirma que el país ha iniciat el seu procés d’adhesió

· conflictes menors com les boda-boda (bicitaxis) d’Uganda que provocaren tensions a Juba

· l’adhesió es podria haver fet l’abril de 2014, però sorgiren tensions polítiques arran de problemes que feren endarrerir el procés

ESCLAVITUD L’esclavitud fou una gran institució de la vida quotidiana sudanesa al llarg de la història. El comerç d’esclaus en el sud es va intensificar al s. XIX perquè els 1820s donen pas al domini egipci, arribà un punt que sudanès era sinònim d’esclau. Els raids per a la captura d’esclaus en els territoris no-musulmans resultava segar la vida d’incomptables milers de persones. Els raids d’esclaus significaren sobretot la destrucció de l’estabilitat i l’economia d’aquestes regions.

TURISME

Jussà no és de moment lloc massa favorable per fer-hi turisme donat que és immers en una guerra civil.

Les visites estrangeres són extremament rares, però en grans ciutats el visitant pot provar de comunicar-se amb la població local en anglès. El millor és que el turista s’acompanyi d’un guia que parli diferents dialectes de l’àrab de Juba.

Manca d’hotels.

Ferrocarril[modifica]

Jussà té 248 km de línia de ferrocarril

· amplada de 1,067 mm

· via única

· des de la frontera amb el Sudan

· fins a la terminal de Wau

Les propostes d’ampliació contemplen

· anar de Wau a Juba

· enllaçar la xarxa de Juba amb Kenya i Uganda

Aviació[modifica]

L’aeroport més ocupat i desenvolupat de Jussà és el de Juba

· amb connexions internacionals a Entebbe, Nairobi, El Caire, Addis Abeba, Khartum

· seu de l’empresa Feeder Airlines

Altres aeroports internacionals inclouen Malakal (Addis Abeba, Khartum, Wau, Rumbek) i Southern Suen Airlines arriba a Nimule i Akobo

La majoria dels aeroports més petits són poca cosa més que pistes d’aterratge de terra

Cultura[modifica]

Luol Deng, jugador de l'NBA,[5] va néixer a Wau, al Sudan del Sud

Els jussencs inculquen la cultura tradicional, donant molta importància a l’origen de les persones i als seus dialectes. La majoria dels jussencs desplaçats o a l’exili mantenen l’essència de la seva cultura.

Per causa la guerra civil, la seva cultura està impregnada per les de les nacions veïnes d’on aprenen llengua i cultura: Etiòpia, Kenya o Uganda per la seva interacció amb els locals. Aquells que anaren al Sudan o Egipte assimilaren la cultura àrab.

Els idiomes més importants són:

· àrab de Juba

· anglès

S’està introduint el kisuahili en diversos sectors de la població per millorar les relacions internacionals amb els seus veïns de l’Àfrica oriental.

EDUCACIÓ

1990         

8 anys d’educació primària

¾ anys d’educació secundària

 4 anys d’educació superior (escoles professionals i universitats)

Tot i que l’anglès és la primera llengua en tots els nivells d’educació:

·     Hi ha pocs professors d’anglès

·     Hi ha pocs professors que parlin en anglès sobretot en camps científics o tècnics

·     Els professors són molt joves

·     Sud-àfrica vol aportar professors anglòfons

·     Es reforcen les llengües pròpies

Ensenyament primari:

·     Vers 1980 hi havia 800 escoles primàries construïdes en la dècada d’entre guerres (1972-1981)

·     Durant la segona guerra civil sudanesa es destruïren moltes escoles

·     L’escola pública és gratuïta

Ensenyament secundari:

·     3 (4) anys per a alumnes de 14-18 anys

·     S’introdueixen les matèries pròpies de ciències experimentals

·     Escolarització molt baixa

+ Gran absentisme dels nois

+ Embarassos en les noies

Ensenyament superior (2 camins):

·     Univesitat (7 universitats públiques + 5 universitats privades)

·     Escoles professionals

+ Molt poc freqüentades

+ Molt necessàries per al desplegament de les infraestructures

Jussà té com a prioritat utilitzar els diners dels hidrocarburs per fer un vast programa educatiu.

El sistema educatiu del sud del Sudan era el mateix que per a tota la República del Sudan. Es regia per a fórmula 8+3+4 (primària, secundària, universitària). Un nou sistema es va adoptar el 1990: 8+4+4, ara semblant al de Kenya

L’acord de 2007 s’accepta l’anglès com a llengua oficial de comunicació, substituint l’àrab. L’únic idioma emprat en l’ensenyament és l’anglès. La majoria de mestres estrangers amb anglès de llengua materna o aquells que parlen anglès són bastant joves, però tenen pocs coneixements científics o tecnològics.

Les estretes relacions amb Sud-àfrica (principal país africà que es va posar al costat dels rebels després de l’apartheid) són molt importants no només per a l’adhesió a la Unió Africana sinó per l’enviament d’ensenyants per ajudar a la construcció i reconstrucció del sistema educatiu de Jussà.

Donat que l’escolarització no és encara obligatòria:

· la gran part dels escolars se’n va a treballar a pagès per ajudar la família

· les feines alimentàries priven sobre tot

· la vida activa comença molt d’hora, causant un enfortiment de les vernacles

ESCOLARITZACIÓ MOLT FEBLE

·     pobresa de la gent

·     llarga guerra civil d’independència

·     aïllament del món durant dècades

·     als nens els toca treballar a pagès (priven les feines alimentàries)

·     economia de sosteniment

PRIORITAT NACIONAL = EDUCACIÓ:

PLA HIDROCARBURS X EDUCACIÓ

·     Molt d’analfabetisme, un 80%, però els refugiats retornats tenen un nivell d’escolarització del 25%

·     Les nenes estan molt desafavorides

+ És el país del món que menys ensenya les nenes

+ 1 nena / 100 nenes acaba els primers 8 anys

·     Entre les dones hi ha la taxa d’analfabetisme més gran del món

·     

MÚSICA

Molts artistes utilitzen l’anglès, el suahili o l’àrab de Juba. Entre els músics més populars destaquen:

· Emmanuel Jal, antic nen-soldat, per la seva única forma de Hip-Hop destacant tant la lírica com els missatges positius, té impacte internacional. Ha rebut una bona acollida al Regne Unit. També és en el camp dels monòlegs per a festes populars com TED

· Yaba Angelosi que canta Afro-beat, R&B, Jouk

· Dynamg és popular pel seu reggae

FESTES OFICIALS

Data Nom Observacions
Primer de gener Cap d’any Primer dia de l’any gregorià
Primer de maig Festa del treball
9 de juliol Festa de la independència Proclamada dissabte 9 de juliol de 2011
30 de juliol Diada dels màrtirs
25 de desembre Nadal Naixement de Jesucrist

MITJANS DE COMUNICACIÓ

L’editor en cap del diari de Juba The Citizen reivindica que, amb l’absència d’una llei formal de mitjans de comunicació, ell i el seu equip han fet front a l’abús de les mans de les forces de seguretat.

Al Jazeera atribueix aquesta situació a la dificultat del SPLM prt transformar-se en un Govern legítim després d’anys de dur a terme la rebel·lió contra el Govern sudanès.

The Citizen és el diari més gran de Juba, però no té prou infraestructura i la pobresa ha mantingut la plantilla relativament petita i ha limitat l’eficiència tant de les seves informacions com en la circulació fora de Juba sense tenir oficines de notícies en la resta dels estats.

Els diaris sovint triguen uns quants dies per arribar al nord de Bahr al-Ghazal.

El qui fou ministre d’Informació Marial Benjamin volia que Jussà respecti la llibertat de premsa i permetre’n un total accés al país.

Els Serveis Nacionals de Seguretat (NSS) de Jussà arrestaren l’1 de novembre de 2011 l’editor del diari Destiny de Juba i suspengueren les seves activitats indefinidament.

El columnista Dengdit Ayot criticà el president per permetre que la seva filla es casés amb un etíop, al·legant manca de patriotisme.

Una carta oficial acusà el diari de trencar el codi de conducta dels mitjans de comunicació i l’ètica professional al publicar notícies il·lícites que eren difamatòries, incitant i envaint la privacitat de les personalitats.

El comitè per a la protecció de periodistes havia exposat el setembre la llibertat d’expressió a Jussà. NSS alliberà els periodistes sense càrrecs després d’haver-los retingut 18 dies.

Salva Kiïr amenaçà de liquidar periodistes que informessin contra el país. Les condicions de treball han esdevingut terribles i molts han abandonat el periodime.

El cineasta de documentals Ochan Hannington és un d’ells. Peter Moi fou assassinat l’agost de 2015 amb un atac premeditat, essent 7 els periodistes morts durant l’any que els periodistes respongueren amb una vaga de 24 h

JOCS

A Jussà són molt populars molts jocs

· tradicionals

· moderns

i l’esport en general

Són particularment populars la lluita lliure i els simulacres de batalles. Aquests jocs tradicionals es fan sobretot al final de les temporades de collita per celebrar el final de les estacions agrícoles.

Els lluitadors són generalment forts, homes joves ben formats. Els partits atreuen un gran nombre d’espectadors que canten, ballen o toquen la bateria en suport del seus lluitadors favorits. Encara que això pot ser percebut com competència, estan dedicats principalment a l’entreteniment.

ESPORTS

En l’era moderna una sèrie de jussencs han destacat en l’esport internacional. Futbolistes famosos són:

· James Moga

· Richard Justin

· Athir Thomas

· Goma Genaro Awad

· Khamis Layano

· Khamis Martin

· Roy Gulwak

El futbol és cada vegada més popular a Jussà. Hi ha moltes iniciatives tant per part del Govern com d’altres socis privats per promoure l’esport i millorar-ne el nivell de joc.

Una iniciativa és l’Associació d’Esports Juvenils (SSYSA) que dóna jugadors de futbol a Juba. Els nens s’hi entrenen per convertir-se en bons futbolistes. Hi ha un gran desplegament de competicions de futbol juvenil.

La selecció espera el reconeixement per la CAF i la FIFA (25 de maig de 2012). El primer partit de la selecció fou l’endemà del dia de la independència jugant contra un equip kenyà ( Jussà va perdre com a local, 1:3). Han acollit les majors escoles africanes d’esports en un campionat.

Majak Daw va en camí de convertir-se en el primer jussenc que com a jugador professional de futbol australià. Després d’haver fitxat pels Cangurs de North Melbournr de l’AFL a nils de 2009

El bàsquet també s’estrenà el 10 de juliol de 2011 entre un equip de Juba contra la selecció d’Uganda.

Luol Deng és un jugador destacat de bàsquet dels ChicagoBulls de l’NBA nord-americana i estrella dels Cleveland Cavaliers també de la NBA, també de Miami Heat. Altres jugadors de bàsquet en l'àmbit internacional inclouen Manute Bol, Kueth Duany, Deng Gai i Ater Majok

Guor Marial va participar als Jocs Olímpics de 2012, però sota la bandera dels Atletes Olímpcs Independents perquè Jussà encara no havia creat el seu Comitè Olímpic Nacional.

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

[4] Laura Lobo, Belén Ramos Anastasi, Fabien Essiane, Salim Medjerab, Toni Espadas, Diego Molina Hernández, "JUSSÀ, l'últim país del món". Ed. SDRCA, Barcelona, 2017

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 7° N, 30° E / 7°N,30°E / 7; 30