Cap Verd

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb l'accident geogràfic Cap Verd (Senegal), per altres significats vegeu Cap Verd (desambiguació)
Infotaula de geografia políticaCap Verd
Bandera de Cap Verd Emblema estatal de Cap Verd
Bandera de Cap Verd Emblema estatal de Cap Verd
Satellite image of Cape Verde in December 2002.jpg

HimneCântico da Liberdade

Lema«Paz, Trabalho, Pátria»
Epònimpenínsula de Cap Verd
Localització
CPV orthographic NaturalEarth.svg
 15° 55′ 00″ N, 24° 05′ 00″ O / 15.916666666667°N,24.083333333333°O / 15.916666666667; -24.083333333333

CapitalPraia
Població
Total546.388 (2017)
• Densitat135,48 hab/km²
Idiomaportuguès
crioll capverdià
Geografia
Part deMacaronèsia, Països Africans de Llengua Oficial Portuguesa i Àfrica Occidental
Superfície4.033 km²
Banyat peroceà Atlàntic
Punt més altFogo (2.829 m)
Punt més baixPedra de Lume salt ponds (en) Tradueix (-30 m)
Limita amb
sense valor
Història i celebracions
Anteriorprovíncia ultramarina de Cap Verd
Creació5 juliol 1975
Dia festiu
Organització política
Forma de governrepública parlamentària
Òrgan legislatiuAssemblea Nacional de Cap Verd
• president de Cap VerdJorge Carlos Fonseca
• Primer MinistreUlisses Correia e Silva
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem de Justícia
Economia
PIB nominal1.753.736.711,6727 $ (2017)
PIB per càpita3.244 $ (2017)
Reserves totals617.362.329 $ (2017)
Monedaescut de Cap Verd
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.cv
Prefix telefònic+238
Telèfon d'emergències130, 131 i 132
Codi paísCV
Altres

Lloc webgoverno.cv
Modifica les dades a Wikidata
Vista de São Vicente.

Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica. La capital és Praia i la ciutat principal és Mindelo.

Història[modifica]

Article principal: Història de Cap Verd

Les illes de Cap Verd, inicialment deshabitades, foren colonitzades pels portuguesos al segle XV quan mitjançant el Tractat d'Alcaçovas el Regne de Portugal i el Regne de Castella es varen repartir la influència marítima a l'Atlàntic. En 1456, en el seu segon viatge d'exploració de la regió del riu Gàmbia, Alvise Cadamosto i Antoniotto Usodimare van descobrir algunes de les illes de l'arxipèlag de Cap Verd,[1] sent els primers europeus a arribar-hi. Així Portugal adquirí l'hegemonia marítima per sota el Cap Verd. Posteriorment les illes van esdevenir un dels centres de tràfic d'esclaus, que fou abolit el 1878 a Portugal i les seves colònies.[2]

Durant els segles XVIII i XIX els mariners de la costa empordanesa anaven a buscar-hi corall. Després d'una estada de nou o deu mesos en podien tornar amb un carregament important.[3][4]

L'any 1975, les illes aconseguiren la independència, en part gràcies a la tasca feta pel Partit Africà per la Independència de Guinea Bissau i Cap Verd (PAIGC). Un cop assolida la independència, el PAIGC volia unir Cap Verd i Guinea Bissau en un sol estat, ja que el partit controlava tots dos governs, però un cop d'estat en aquest darrer país el 1980 entrebancà aquests plans.

En 1991, António Mascarenhas Monteiro (qui va presidir per una dècada la Cort Suprema de Justícia), va ser elegit president, en les primeres eleccions lliures i multipartidàries del país: es va iniciar la transició a una economia de mercat, privatitzant empreses d'assegurances, pesca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era el 46% del PIB, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del partit Moviment per a la Democràcia - MPD (centrista), va enfrontar una desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En 1993, va començar la reducció a la meitat de 12 mil funcionaris públics, al mateix temps que va alliberar gradualment els preus. El pressupost de 1994, malgrat retallar la despesa pública, va augmentar la inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenvolupament rural): de 80 milions de dòlars el 1993 a 138 milions el 1994.

En 1995, el primer ministre Carlos Veiga va fer canvis per afavorir la transició a l'economia de mercat i va fusionar els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un solament: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenvolupament Africà va prestar, el 1997, 4,9 milions de dòlars per reconstruir carreteres. Cap Verd també va rebre suport econòmic de la República Popular de la Xina i va crear una associació amb Angola per invertir en salut i benestar social.

Reports de brutalitat de la policia amb els detinguts es van repetir entre 1998 i 1999: els presos excedien la capacitat de les presons, freturoses d'instal·lacions mínimes raonables. L'autocensura dels mitjans de comunicació era molt comuna.

Política[modifica]

El govern es basa en la Constitució de 1980. Hi ha eleccions per president i primer ministre, els mandats del qual es perllonguen per un període de 5 anys. Els representants de l'assemblea general també són triats per sufragi directe, així com els caps de la Cort Suprema, encara que aquests últims ho són pel president i el primer ministre.

Geografia[modifica]

L'arxipèlag de Cap Verd està format per deu illes, nou de les quals habitades, que es divideixen en dos grups principals:

Clima[modifica]

El clima és càlid i sec (25°C de temperatura mitjana i 437 mm de pluja anuals a Praia), amb una estació seca que dura de desembre a juny i una estació humida molt irregular, amb anys de nul·la precipitació, que va d'agost a octubre, i juliol i novembre son mesos de transició.[5]

Llengües[modifica]

D'acord amb l'article 9 de la Constitució de la República de Cap Verd de 1992,[6] el portuguès és la llengua oficial, sens perjudici que el mateix article estableix que l'Estat ha de promoure les condicions per a oficialitzar el capverdià, llengua criolla basada en el portuguès i plena d'elements lingüístics africans, en paritat amb la llengua portuguesa. Això implica una cooficialitat no igualitària d'ambdues llengües, sens perjudici que el grup de població que és monolingüe en llengua portuguesa, segons el SIL International,[7] és molt reduït, circumscrit a àrees urbanes i compost bàsicament per ciutadans d'origen portuguès o brasiler. Les dades del SIL International pel que fa a la distribució dels parlants d'ambdues llengües són:

Demografia[modifica]

La majoria dels habitants actuals de l'arxipèlag descendeixen de colonitzadors i esclaus. El segles XVIII i XIX les illes van ser colpejades per diverses sequeres i fams,[8] agreujades per la desforestació i el pasturatge excessiu, que va destruir la vegetació natural i van provocar que més de 100.000 persones morissin de fam. Només existeixen dues ciutats amb poblacions importants, Praia i Mindelo.[9]

Evolució demogràfica
(Font: História Geral de Cabo Verde, vol.1 (1890-1980), la resta World Population Prospects de la ONU[10])
18901900190519101920194019461950196019701980199020002010
130.000150.000135.000140.000160.000181.740140.000149.989199.902270.999295.703348.000437.000496.000

La diàspora capverdiana es refereix a l'emigració de capverdians tant històrica com actual emigració. Avui en dia, hi ha una població similar de capverdians vivint a l'exterior que la del propi Cap Verd. El país amb el major nombre de capverdians que viuen a l'estranger són els Estats Units.[11] Les causes de l'emigració son diverses, entre elles les condicions climàtiques agreujades per la insularitat, la pressió demogràfica agreujada per les mancances estructurals, o la promoció social dificultada per la carència de recursos naturals.[12]

Economia[modifica]

Article principal: Economia de Cap Verd

L'arxipèlag de Cap Verd té escassos recursos naturals, incloent aigua, que és agreujada per les perllongades sequeres. L'economia és basada en serveis, amb el turisme, el transport i els serveis públics responent per 3/4 del producte interior brut.[13] El país té anualment un gran dèficit comercial, finançat per l'ajuda internacional i pels molts emigrants escampats pel món,[14] que contribueixen amb remissions financeres que complementen el PIB en més del 20%. El principals socis comercials són Austràlia, l'Estat Espanyol, Portugal, França, Xina i Rússia (2017).

El 70% de la població viu a la zona rural. Arrel de la independència del país i l'eliminació del model colonial, per poder autoabastir el consum es va haver de canviar el model productiu tradicional, basat en agricultura de secà per producció de blat de moro i llegums, per una agricultura més basada en el regadiu i la ramaderia,[14] que tenen una participació en el PIB del 9%. Prop de 75% dels aliments han de ser importats. El potencial de la pesca, principalment llagosta i tonyina no és completament explorat.[13] Hi ha indústries associades a la pesca i a l'alimentació a Mindelo, Praia i Sal.

El turisme és una altra font d'ingressos important, contribuint amb més del 10% dels 820 milions d'Euros del PIB de Cap Verd l'any de 2005.[15]

La seva situació estratègica al mig de l'Atlàntic ha permès que el transport hi tingui un paper important, disposa del port de Mindelo (Porto Grande) i aeroports internacionals a Sai i Praia, amb industries i instal·lacions associades, com la reparació naval.

Referències[modifica]

  1. de Albuquerque; Madeira Santos, 1991, p. 23.
  2. de Albuquerque; Madeira Santos, 1991, p. 13.
  3. «Carrer de Cabo Verde». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 14 octubre 2012].
  4. Esteba Zurbrügg, Miquel. Calella: de la pesca al turisme. Palafrugell-Girona: Ajuntament de Palafrugell-Diputació de Girona, 2001. 
  5. de Albuquerque; Madeira Santos, 1991, p. 5.
  6. Constituição da República de Cabo Verde (en portuguès) (Consulta 26.04.2013)
  7. Llengües del Cap Verd llistades pel SIL
  8. de Albuquerque; Madeira Santos, 1991, p. 12-13.
  9. de Albuquerque; Madeira Santos, 1991, p. 21.
  10. «World Population Prospects». ONU. [Consulta: 7 gener 2020].
  11. de Albuquerque; Madeira Santos, 1991, p. 16.
  12. de Albuquerque; Madeira Santos, 1991, p. 17.
  13. 13,0 13,1 CIA. «The World Factbook». [Consulta: 26 gener 2016].
  14. 14,0 14,1 de Albuquerque; Madeira Santos, 1991, p. 18.
  15. INE 2005

Bibliografia[modifica]

  • de Albuquerque, Luís; Madeira Santos, Maria Emília. História Geral de Cabo Verde (en portuguès). vol.1. Lisboa: Centro de Estudos de História e Cartografia Antiga, Instituto de Investigação Científica Tropical, 1991. ISBN 972-672-537-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]