Cap Verd

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb l'accident geogràfic Cap Verd (Senegal), per altres significats vegeu Cap Verd (desambiguació)

Coord.: 15° 06′ 40″ N, 23° 37′ 00″ O / 15.11111°N,23.61667°O / 15.11111; -23.61667

Infotaula de geografia políticaCap Verd
República de Cabo Verde
Bandera de Cap Verd Escut de Cap Verd
bandera de Cap Verd Emblema estatal de Cap Verd
Satellite image of Cape Verde in December 2002.jpg

Himne Cântico da Liberdade

Lema Unidade, Trabalho, Progresso
(Unitat, Treball, Progrés)
Etimologia Península de Cap Verd
Localització
LocationCapeVerde.svg
Location Cape Verde AU Africa.svg
15° 55′ 00″ N, 24° 05′ 00″ O / 15.916666666667°N,24.083333333333°O / 15.916666666667; -24.083333333333
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Praia
Conté
Població
Total 498.897 (2013)
• Densitat 123,7 hab/km²
Llengua portuguès i crioll capverdià
Geografia
Superfície 4.033 km²
• Aigua negligible
Punt més alt Fogo  (2.829 m)
Punt més baix oceà Atlàntic
Limita amb sense valor
Història
Anterior Província ultramarina de Cap Verd
Independència  
reconeguda de Portugal
el 5 de juliol de 1975
Organització i govern
Forma de govern República
Legislatiu Assemblea Nacional de Cap Verd
• Cap d'Estat Jorge Carlos Fonseca
• Primer Ministre Ulisses Correia e Silva
Judicial Supremo Tribunal de Justiça
Membre de
Economia
PIB per càpita 3.080,18 $ (2015)
IDH 0,572 (2000)
Moneda Escut de Cap Verd (CV)
Indicatius
Fus horari
Domini d'Internet cv
Prefix telefònic 238
Emergències 130, 131 i 132
ISO 3166-1 CV
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Vista de São Vicente.

Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica. La capital és Praia i la ciutat principal és Mindelo.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Cap Verd

Les illes de Cap Verd, inicialment deshabitades, foren colonitzades pels portuguesos al segle XV quan mitjançant el Tractat d'Alcaçovas el Regne de Portugal i el Regne de Castella es varen repartir la influència marítima a l'Atlàntic. Així Portugal adquirí l'hegemonia marítima per sota el Cap Verd.

Posteriorment les illes van esdevenir un dels centres de tràfic d'esclaus. La majoria dels habitants actuals de l'arxipèlag, doncs, descendeixen d'aquests dos grups.

Durant els segles XVIII i XIX els mariners de la costa empordanesa anaven a buscar-hi corall. Després d'una estada de nou o deu mesos en podien tornar amb un carregament important.[1][2]

L'any 1975, les illes aconseguiren la independència, en part gràcies a la tasca feta pel Partit Africà per la Independència de Guinea Bissau i Cap Verd (PAIGC). Un cop assolida la independència, el PAIGC volia unir Cap Verd i Guinea Bissau en un sol estat, ja que el partit controlava tots dos governs, però un cop d'estat en aquest darrer país el 1980 entrebancà aquests plans.

En 1991, António Mascarenhas Monteiro (qui va presidir per una dècada la Cort Suprema de Justícia), va ser triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidàries del país: es va iniciar la transició a una economia de mercat, privatitzant empreses d'assegurances, pesca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era el 46% del PIB, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del partit Moviment per a la Democràcia - MPD (centrista), va enfrontar una desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En 1993, va començar la reducció a la meitat de 12 mil funcionaris públics, al mateix temps que va alliberar gradualment els preus. El pressupost de 1994, malgrat retallar la despesa pública, va augmentar la inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenvolupament rural): de 80 milions de dòlars el 1993 a 138 milions el 1994.

En 1995, el primer ministre Carlos Veiga va fer canvis per afavorir la transició a l'economia de mercat i va fusionar els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un solament: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenvolupament Africà va prestar, el 1997, 4,9 milions de dòlars per reconstruir carreteres. Cap Verd també va rebre suport econòmic de la República Popular de Xina i va crear una associació amb Angola per invertir en salut i benestar social.

Reports de brutalitat de la policia amb els detinguts es van repetir entre 1998 i 1999: els presos excedien la capacitat de les presons, freturoses d'instal·lacions mínimes raonables. L'autocensura dels mitjans de comunicació era molt comuna.

Política[modifica | modifica el codi]

El govern es basa en la Constitució de 1980. Hi ha eleccions per President i Primer Ministre, els mandats del qual es perllonguen per un període de 5 anys. Els representants de l'assemblea general també són triats per sufragi directe, així com els caps de la Cort Suprema, encara que aquests últims ho són pel President i el Primer Ministre.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'arxipèlag de Cap Verd està format per deu illes, nou de les quals habitades, que es divideixen en dos grups principals:

El clima és càlid i sec (25°C de temperatura mitjana i 437 mm de pluja anuals a Praia)

Llengües[modifica | modifica el codi]

D'acord amb l'article 9 de la Constitució de la República de Cap Verd de 1992,[3] el portuguès és la llengua oficial, sens perjudici que el mateix article estableix que l'Estat ha de promoure les condicions per a oficialitzar el capverdià, llengua criolla basada en el portuguès i plena d'elements lingüístics africans, en paritat amb la llengua portuguesa. Això implica una cooficialitat no igualitària d'ambdues llengües, sens perjudici que el grup de població que és monolingüe en llengua portuguesa, segons el SIL International,[4] és molt reduït, circumscrit a àrees urbanes i compost bàsicament per ciutadans d'origen portuguès o brasiler. Les dades del SIL International pel que fa a la distribució dels parlants d'ambdues llengües són:

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Cap Verd

L'arxipèlag de Cap Verd té escassos recursos naturals. D'ençà del final del segle XX s'ha començat a desenvolupar el turisme de forma localitzada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carrer de Cabo Verde». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 14 octubre 2012].
  2. Esteba Zurbrügg, Miquel. Calella: de la pesca al turisme. Palafrugell-Girona: Ajuntament de Palafrugell-Diputació de Girona, 2001. 
  3. Constituição da República de Cabo Verde (en portuguès) (Consulta 26.04.2013)
  4. Llengües del Cap Verd llistades pel SIL

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]