Alvocat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuAlvocat
Persea americana
Persea-americana 2.JPG
Fruits i fulles de l'alvocat
Dades
Font de avocado Tradueix
Planta
Tipus de fruit baia
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 96986556
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLaurales
FamíliaLauraceae
GènerePersea
EspèciePersea americana
Mill.
Modifica les dades a Wikidata

L'alvocat (Persea americana) és un arbre i també el nom del seu fruit dins la família Lauraceae. És originari d'Amèrica Central i Mèxic.

Etimologia[modifica]

El mot alvocat ve del nàhuatl awákatl, per via del castellà; apareix en textos valencians dels segles XVIII i XIX en la forma albocat.[1]

Descripció[modifica]

És un arbre que arriba a fer 20 metres d'alçada, amb fulles alternades persistents de fins a 25 cm de llarg i flors nombroses de fins a 10 mm i poc vistoses. El fruit és una drupa i té forma de pera; arriba a fer fins a 20 cm i pesar de 0,1 a 1 kg. La seva llavor és força grossa, de fins a 5 cm de diàmetre.

Conreu[modifica]

Només es pot conrear en climes sense glaçades, tropicals o subtropicals, com la costa de l'orient d'Andalusia o el litoral d'Israel, on tanmateix només es conreen les varietats més resistents a baixes temperatures, com la Hass. A Mèxic es conreen altres varietats més sensibles. Un arbre pot fer fins a 120 fruits, i una hectàrea d'arbres produir vora 7 tones de fruit cada any. S'ha de tenir en compte que la pol·linització és difícil per l'autoincompatibilitat del mateix pol·len.

Una hectària d'arbres dóna de l'ordre de deu tones de fruits a l'any, a cada hectària se solen plantar de 100 a 280 arbres. Per tant anualment un arbre pot donar prop de 36 kg - 100 kg anuals d'alvocats, de l'ordre de 100-200 peces mitjanes.[2]

Usos[modifica]

Fruit d'alvocat (cv. 'Fuerte'); esquerra: sencer, dreta: en secció
Arbre amb fulles i inflorescències, cultivat a Andalusia

El fruit es cull encara immadur, però madura bé en pocs dies a temperatura ambient. La principal utilització és la culinària, en amanides, entrepans i altres preparacions, com guacamole mexicà, batuts o gelats. Es pot menjar sol sense amanir, o amanint-lo amb oli i sal o bé amb sal i suc de llimona. Alguns vegans l'empren en substitució de la mantega, per al pa, en pastissos, etc.

Una altra utilització típica és la d'ingredient per a cosmètics, que empren l'oli extret del fruit.

Referències[modifica]

  1. Bruguera, Jordi. Diccionari Etimològic. Enciclopedia Catalana, SAU, 1996, p. 62. ISBN 8441225168. 
  2. Aguacate Agricultura canaria (castellà)