Urticària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Urticària
Classificació i recursos externs

Urticària al peu, amb favasses visibles.
CIM-10 L50
CIM-9 708
DiseasesDB 13606
MedlinePlus 000845
eMedicine topic list
MeSH D014581

La urticària és una malaltia al·lèrgica de la pell caracteritzada per lesions cutànies edematoses de contorns geogràfics i amb halo eritematós, generalment evanescents i canviants. Les lesions es denominen favasses i són la conseqüència de l'edema i vasodilatació de la dermis superficial, la duració dels abones oscil·la entre 2 i 6 hores. Des de la seva aparició poden aparèixer espontàniament com desaparèixer, sense causar cap marca a la pell o lesió.

La urticària va acompanyada, generalment, d'un picor molt fort. Es parla d'urticària aguda si les lesions tenen una duració menor de 6 setmanes i urticària crònica amb lesions de major duració. La urticària és una malaltia que afecta el sistema immunològic a l'alterar el sistema nerviós i permetre que el cos es pugui veure afectat per la histamina. És una malaltia freqüent que pot comprometre qualsevol edat, però diversos treballs mostren major tendència en adolescents i adults; entre nens i adolescents la urticària aguda és més comú que la crònica i aquesta ( la forma crònica) és tres vegades més freqüent en dones que en homes.

Etiologia[modifica | modifica el codi]

Les causes d'urticària són diverses i inclouen les de causa desconeguda (idiopàtiques) que representen fins al 70% o més de les formes cròniques; per aliments, fàrmacs, picadures d'insectes, agents físics ( sol, fred, pressió, exercici, dermografisme, etc.) així com per malalties endocrines com problemes del tiroide i diabetis mellitus; per malalties malignes, malalties autoimmunes etc.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Si la causa no és evident es pot requerir la col·laboració d'un al·lèrgoleg per realitzar proves cutànies i/o de sang.

Tractament[modifica | modifica el codi]

La urticària és una malaltia tractable amb antihistamínics i, en alguns casos, a més, glucocorticoides; que poden fer desaparèixer la clínica en la seva totalitat.

Menys efectivitat (o nul·la) tenen:

  • Evitar menjar durant la primera setmana, la qual es desenvolupa la malaltia: carns roges, menjar enllaunat com tonyina, o qualsevol menjar que tingui algun preservant que pugui interrompre la millora del pacient.
  • Evitar les begudes gasoses i el peix o marisc on es troba majoritàriament la histamina com els cítrics (taronja i llimó).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urticària Modifica l'enllaç a Wikidata