Artritis reumatoide

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaArtritis reumatoide
Rheumatoid Arthritis.JPG
Una mà amb artritis reumatoide avançada
Tipus artritis, malaltia autoimmunitària, malaltia crònica, col·lagenopatia i síndrome de Felty
Especialitat reumatologia
Localització articulació
Medicació ibuprofèn, cloroquina, valdecoxib, metotrexat, flurbiprofèn, penicil·lamina, ketoprofèn, ciclosporina, oxaprozin, indometacina, diclofenac, fenoprofèn, sulindac, aurotioglucosa, adalimumab, azatioprina, tolmetin, etodolac, diflunisal, hidroxicloroquina, auranofin, naproxèn, etanercept, piroxicam, talidomida, sulfasalazina, celecoxib, nabumetona, anakinra, captopril, leflunomida, enalapril, or i àcid acetilsalicílic
Associació genètica SPRED2, CCR6, DPP4, CDK5RAP2, GRM5, CASTOR1, IL2RA, KIF5A, ACOXL, ANKRD55, ARID5B, ATG5, C5orf30, CD226, CD40, CDK6, CTLA4, EOMES, GATA3, IL2RB, IL6R, JAZF1, LOC100506023, NFKBIE, PADI4, PLCL2, PPIL4, PRKCH, PTPN2, RAD51B, RASGRP1, REL, SFTPD, STAT4, SYNGR1, TEC, TYK2, WDFY4, UBASH3A, ARL15, RTKN2, ALPL, PDE3A, SLCO1C1, SPSB1, SLC6A11, ENOX1, MDGA2, PSMA4, RCHY1, ETFA, ANXA3, PLD4, GCH1, MICA, BLK, TRHDE, ARHGEF3, CD247, ELMO1, IFI16, IRF5 i SH2B3
Afecta articulació, membrana sinovial, pulmó, pleura, pericardi, ronyó, pell i escleròtica
Classificació
CIM-10 M05-M06
CIM-9 714
CIAP L88
Recursos externs
OMIM 180300
DiseasesDB 11506
MedlinePlus 000431
eMedicine article/331715 article/1266195 article/305417 article/401271 article/335186 article/808419
Patient UK rheumatoid-arthritis
MeSH D001172
UMLS CUI C0003873
DOID DOID:7148
Modifica dades a Wikidata

L’artritis reumatoide (AR) és una malaltia sistèmica autoimmunitària, caracteritzada pel fet de provocar inflamació crònica de les articulacions, que en produeix una destrucció progressiva amb diferents graus de deformitat i incapacitat funcional. A vegades, el seu comportament és extraarticular: pot causar lesions en cartílags, ossos, tendons i lligaments de les articulacions i pot afectar diversos òrgans i sistemes, com ara els ulls, pulmons, cor, pell o vasos.[1] La febre i la baixa energia també poden estar presents.[1]

Els objectius del tractament són reduir el dolor, disminuir la inflamació i millorar el funcionament general de la persona.[2] Això pot ajudar-se equilibrant el descans i l'exercici, l'ús d'ortesis, o l'ús de dispositius assistencials.[1] Els medicaments per al dolor, els glucocorticoides i els AINE s'usen sovint pel tractament.[1] Els fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia (FAMM), com la hidroxicloroquina i el metotrexat, es poden utilitzar per intentar frenar la progressió de la malaltia.[1] Es poden utilitzar FAMM biològics quan la malaltia no respon a altres tractaments.[3]

Epidemiologia[modifica]

Prevalença: d'un 1% aproximadament, i varia substancialment segons el criteri de diagnosi utilitzat. [cal citació] Distribució mundial. No obstant això, hi ha zones amb una més gran prevalença (indis americans), i zones amb menor gravetat (Àfrica subsahariana i població negra del Carib). [cal citació] Variació entre gèneres: raó home/dona d'1/3 aproximadament, per la influència dels estrògens. La variació disminueix amb l'edat. Variació amb l'edat: acostuma a iniciar-se entre els 30 i els 50 anys, i la prevalença augmenta amb l'edat. [cal citació] Progressió temporal: dades recents indiquen una disminució progressiva de la incidència. [cal citació]

Etiologia[modifica]

La causa de l'AR segueix sent desconeguda; això no obstant, hi ha dades que indiquen que podria ser desencadenada per una infecció en individus genèticament predisposats. [cal citació]

Els estudis epidemiològics mostren una concordança bastant baixa d'AR en els bessons homozigòtics (12-15%); en qualsevol cas, és més elevada que en heterozigots (3-5%). Això implica que els factors ambientals hi tenen un paper important. [cal citació] Tanmateix, l'oportunitat relativa (odds ratio: augment del risc de patir la malaltia) en familiars de primer grau de pacients amb AR és d'1,5 (10% dels pacients amb familiar de primer grau associat). [cal citació] Hi ha proves d'associació de l'AR amb al·lels específics de l'HLA-DR4 (70% enfront del 30% del grup control) i HLA-DR1 (epítop compartit; [cal citació] vegeu també immunologia). En concret, pacients que presenten leucina, glutamina, lisina, arginina i alanina en la posició 70 a 74 de la tercera regió hipervariable de les cadenes HLA-DR (presentadores d'antígens). A més, l'artritis reumatoide és una malaltia hereditària. [cal citació]

Factors ambientals[modifica]

Diagnosi[modifica]

Imatges[modifica]

Radiografia de la mà en l'artritis reumatoide avançada.

Les radiografies de mans i peus es realitzen habitualment. En l'AR, no hi han canvis en les primeres etapes de la malaltia o, com a molt, la radiografia pot mostrar osteopènia prop de la inflamació de les articulacions, els teixits tous i un espai articular més petit del normal. A mesura que avança la malaltia, pot haver-hi erosions òssies i subluxacions. També s'utilitzen altres tècniques d'imatge mèdica com la ressonància magnètica (RM) i l'ecografia.[4][5]

Anàlisis[modifica]

Davant la sospita clínicament d'AR, se sol demanar el factor reumatoide (FR) i els anticossos antipèptids cíclics citrul·linats (anti-CCP).[6]

Tractament[modifica]

No hi ha cura per l'AR, però els tractaments poden millorar els símptomes i reduir el progrés de la malaltia. El tractament modificador de la malaltia té els millors resultats quan es comença d'hora i de forma agressiva.[7]

Els objectius del tractament són minimitzar els símptomes com el dolor i la inflor, evitar la deformitat òssia (per exemple, les erosions òssies visibles en les radiografies) i així poder mantenir les activitats de la vida diària.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Handout on Health: Rheumatoid Arthritis», agost 2014. [Consulta: 2 juliol 2015].
  2. «Rheumatoid arthritis in adults: management: recommendations: Guidance and guidelines». NICE, desembre 2015.
  3. Singh, JA; Saag, KG; Bridges SL, Jr; Ak l, et al «2015 American College of Rheumatology Guideline for the Treatment of Rheumatoid Arthritis.». Arthritis & Rheumatology, 68, 1, gener 2016, pàg. 1–26. DOI: 10.1002/art.39480. PMID: 26545940.
  4. Shah, Ankur. Harrison's Principle of Internal Medicine. 18th. United States: McGraw Hill, p. 2738. ISBN 978-0-07174889-6. 
  5. Takase-Minegishi, K; Horita, N; Kobayashi, K; Yoshimi, R; Kirino, Y «Diagnostic test accuracy of ultrasound for synovitis in rheumatoid arthritis: systematic review and meta-analysis.». Rheumatology (Oxford, England), 57, 1, 01-01-2018, pàg. 49–58. DOI: 10.1093/rheumatology/kex036. PMID: 28340066.
  6. «Rheumatoid factors: what's new?». Rheumatology (Oxford), 45, 4, 2006, pàg. 379–85. DOI: 10.1093/rheumatology/kei228. PMID: 16418203.(subscripció necessària)
  7. «American College of Rheumatology 2008 recommendations for the use of nonbiologic and biologic disease-modifying antirheumatic drugs in rheumatoid arthritis». Arthritis Rheum., 59, 6, 2008, pàg. 762–84. DOI: 10.1002/art.23721. PMID: 18512708.
  8. Amy M. Wasserman «Diagnosis and Management of Rheumatoid Arthritis». American Family Physician, 84, 11, 2011, pàg. 1245–1252. PMID: 22150658.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artritis reumatoide Modifica l'enllaç a Wikidata