Naproxén

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de fàrmacNaproxén
Naproxen.png
Malaltia objecte artritis reumatoide, artritis idiopàtica juvenil, artrosi, dolor, espondiloartritis anquilosant, gota, hipertèrmia, Bursitis, inflamació i enthesopathy
Dades clíniques
Risc per l'embaràs
  • AU: C
  • EUA: B (No hi ha risc en els estudis no humans)
Via Oral
Grup farmacològic Antiinflamatori no esteroïdal
Codi ATC G02CC02 M01AE02, M02AA12G02CC02, M02AA12 i M01AE02
Dades químiques i físiques
Fórmula C14H14O3
Massa molecular 230.259 g/mol
Estat legal
R. dispensació
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat 95% (oral)
Unió proteica 99%
Metabolisme Hepàtic (a 6-desmetilnaproxén)
Vida mitjana 12–15 hores
Excreció Renal
Identificadors
Número CAS 22204-53-1
PubChem (CID) 1302
IUPHAR/BPS 5230
DrugBank APRD01135
ChemSpider 137720
UNII 57Y76R9ATQ
KEGG D00118 i C01517
ChEBI 7476 i 603695
ChEMBL CHEMBL154
PDB ligand ID NPS
AEPQ 100.040.747
Modifica dades a Wikidata

El naproxén (naproxèn)[1] (noms comercials: Aleve, Anaprox, Naproxyn, Naprelan, Momen) és un antiinflamatori no esteroïdal (AINE) d'ús general, empleat en el tractament de dolor suau a moderat, la febre, la inflamació i rigidesa provocades per afeccions com la osteoartritis, artritis reumatoide, artritis psoriàtica, espondilitis anquilosant, lesions, rampes menstruals, tendinitis i bursitis, i en el tractament de la dismenorrea primària. Actua inhibint la síntesi de prostanglandines, però el seu mecanisme exacte d'actuació és desconegut. Encara que el naproxén requereix normalment dosi superior a altres aets (la dosi mínima efectiva és d'aproximadament 200 mg), s'uneix molt bé a l'albúmina i per tant té una vida mitjana més llarga en sang que altres analgèsics, arribant fins a 12 hores per dosi. El màxim de concentració en sang té lloc a les 2-4 hores després de la ingestió.

El naproxén també està disponible com a sal sòdica, el naproxén sòdic, el qual s'absorbeix més ràpidament en el tracte gastrointestinal.

El naproxén es va posar a la venda, com a medicament amb recepta, en 1976, sota el nom comercial de Naprosyn; la sal sòdica es va posar a la venda com Anaprox en 1980. La FDA nord-americà va aprovar en 1994 la venda sense recepta del naproxén, sota la marca comercial Aleve. En molts països, incloent Canadà, continua sent un medicament que s'expèn únicament amb recepta mèdica. A Espanya i alguns països iberoamericans es pot obtenir sense recepta mèdica.

Estructura química i detalls[modifica]

El naproxén és un membre de la família dels AINE amb un grup àcid arilacètic. És una substància blanca, inodora i cristal·lina amb una massa molecular de 230,26 g/mol. És liposoluble, pràcticament insoluble en aigua amb un pH inferior a 4 i totalment soluble en aigua amb un pH superior a 6. El seu punt de fusió és de 153 °C.

Efectes secundaris i precaucions[modifica]

Com altres AINE, el naproxén pot provocar molèsties gastrointestinals. La seua ingesta amb els àpats pot ajudar a mitigar aquests efectes.

També pot inhibir l'excreció del sodi i el liti. Per tant, els qui prenguen naproxén juntament amb sals de liti hauran de tenir en compte aquestes interaccions.

No es recomana el seu ús en combinació amb:

  • AINE de la família dels salicilats: poden interferir-se entre ells reduint l'efectivitat d'ambdós.
  • Anticoagulants: es pot incrementar el risc d'hemorràgies.

Al desembre de 2004, la FDA va fer públic un comunicat de premsa segons el qual, seguint les recomanacions dels Instituts Nacionals de la Salut nord-americana (NIH), va aturar una investigació de cinc anys de durada, anomenada "Estudi sobre la prevenció de l'Alzheimer emprant antiinflamatoris". En aquest estudi s'havien provat l'Astut i el Celebrex com a tractament preventiu contra l'Alzheimer, però els primers resultats van indicar que el risc de patir un accident cardiovascular o cerebrovascular augmentaven en un 50%. A causa d'aquest fet, la FDA va aconsellar els usuaris que prenien el naproxén sense recepta mèdica:

  • Seguir atentament les instruccions del prospecte,
  • Evitar ingerir una dosi superior a la recomanada (200 mg cada dotze hores), i
  • No prendre naproxén durant més de deu dies consecutius a menys que un metge indique el contrari.

Remarques[modifica]

  1. Naproxén en pronúncia occidental i naproxèn en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naproxén Modifica l'enllaç a Wikidata