Artrosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Artrosi
Gonarthrose-Knorpelaufbrauch.jpg
Classificació i recursos externs
Especialitat Q6451760 i Reumatologia
CIM-10 M15-M19, M47
CIM-9 715
OMIM 165720
DiseasesDB 9313
MedlinePlus 000423
eMedicine med/1682 orthoped/427 pmr/93 radio/492
Patient UK Artrosi
MeSH D010003
Modifica dades a Wikidata

L'artrosi és la malaltia reumàtica més freqüent. Se sap que a Espanya la pateix fins a un 16% de la població major de 20 anys amb prevalència entre les dones.[1] És una malaltia produïda pel desgast del cartílag, un teixit que fa d'amortidor protegint els extrems dels ossos i que afavoreix el moviment de l'articulació. Quan el cartílag es desgasta, va perdent elasticitat i força, arribant a provocar un mal funcionament de l'articulació. Com a conseqüència, apareix el dolor i la dificultat per a moure's.

L'artrosi pot afectar qualsevol articulació del cos. No obstant això, la més freqüent són l'artrosi d'esquena que sol afectar el coll i la zona baixa de l'esquena (columna lumbar); l'artrosi de maluc i genoll, i l'artrosi de mans i peus que sol iniciar-se a partir dels 50 anys.[2]

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

El símptoma principal és el dolor, causant pèrdua de mobilitat i sovint rigidesa.

Factors de risc[modifica | modifica el codi]

Es creu que és la causa primària de l'artrosi són l'estrès mecànic provocat per la tensió en les articulacions amb una autoreparació insuficient.[3] Les fonts d'aquest estrès poden incloure desajustos dels ossos causades per causes congènites o patògens; lesió mecànica; excés de pes corporal; pèrdua de força en els músculs que sostenen una articulació; i el deteriorament dels nervis perifèrics, el que porta a moviments bruscos o no coordinats.[3] No obstant això l'exercici, com córrer en absència de lesió, no s'ha trobat que n'augmenti el risc.[4] Tampoc s'ha trobat que fer petar els dits pugui provocar artrosi en les articulacions dels dits.[5]

Artrosi primària[modifica | modifica el codi]

Quan es presenta l'artrosi, uns quants estudis han demostrat que hi ha una major prevalença de la malaltia entre els germans i especialment si són bessons idèntics, el que indica una base hereditària.[6] Encara que un sol factor no és generalment suficient per causar la malaltia, aproximadament la meitat de la variació en la susceptibilitat ha estat assignat a factors genètics.[7]

Com els primers ancestres humans van evolucionar a la bipedestació, els canvis ocorreguts en la pelvis, les articulacions del maluc i la columna vertebral van augmentar el risc d'artrosi.[8] Les variacions genètiques que augmenten el risc d'artrosi evolutivament no han estat arraconades, perquè en general els problemes només es produeixen després de l'etapa reproductiva.[9]

El desenvolupament de l'artrosi, especialment pel que fa als genolls, es correlaciona amb un historial de lesió anterior de l'articulació i amb l'obesitat.[10]

Els canvis en els nivells d'hormones sexuals poden jugar un paper en el desenvolupament de l'artrosi, ja que és més freqüent entre les dones postmenopàusiques que entre els homes de la mateixa edat.[11][12]

Artrosi secundària[modifica | modifica el codi]

Targeta groga
lateral
Targeta vermella
front
Artrosi secundària a un antic traumatisme amb fractura del turmell en una dona de 82 anys

Diverses, poden ser:

Tractament[modifica | modifica el codi]

Modificació de l'estil de vida i mesures físiques[modifica | modifica el codi]

No importa la gravetat o la ubicació de l'artrosi, les mesures conservadores, com ara el control de pes, un descans i exercici adequats, i l'ús de dispositius mecànics de suport pot ser beneficiós. Un bastó o un caminador pot reduir la pressió sobre les articulacions de la cama i pot ser útil per a la marxa i de suport. Són recomanables l'exercici regular, com caminar o nedar, o d'altres activitats de baix impacte articular. L'aplicació de calor local abans, i/o compreses fredes després de l'exercici, pot ajudar a alleujar el dolor, així com les tècniques de relaxació. La pèrdua de pes pot alleujar la tensió de les articulacions i pot retardar la progressió, encara que els estudis en aquest punt són equívocs.

Antiinflamatoris i analgèsics[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment el tractament farmacològic que s'ha empleat per a fer front a l'artrosi ha sigut únicament simptomàtic. Pel fet que la possibilitat de curar la malaltia o de detenir-la era completament nul·la, l'objectiu dels tractaments s'ha centrat a eradicar en la mesura que es puga el dolor i altres molèsties associades a aquesta patologia mitjançant l'administració d'analgèsics i AINEs.

Cirurgia[modifica | modifica el codi]

Les més habituals són les pròtesis de maluc i de genoll, a aplicar quan l'artrosi d'aquestes articulacions és important i/o incapacitant, i en haver fracassat les mesures conservadores.

Fàrmacs d'acció simptomàtica lenta per a l'artrosi[modifica | modifica el codi]

Ve de l'anglès SYSADOA (Symptomatic Slow Acting Drug for Osteoarthritis). Eren antigament denominats "condroprotectors". Hi ha diversos preparats:

Hi ha seriosos dubtes sobre l'eficàcia d'aquests fàrmacs, més tenint en compte la relativa poca durada dels estudis davant d'una malaltia de molt llarga durada. Els estudis independents no solen trobar avantatges.[14][15] Una àmplia metanàlisi publicada el 2010 en el British Medical Journal mostra que la glucosamina, el sulfat de condroïtina, i la seva combinació no donen lloc a una reducció rellevant de dolor en les articulacions ni afecten a la disminució de l'espai articular en comparació amb el placebo. Els autors indiquen a més que alguns pacients, estan convençuts que aquests preparats són beneficiosos, això podria ser a causa del curs natural de l'artrosi, o de l'efecte placebo. També indiquen que, si bé cap d'aquests preparats és perillós, les autoritats sanitàries no haurien de cobrir la despesa que comporta la seva prescripció. També assenyalen que les majors diferències entre placebo o aquests productes sempre es mostren en estudis subvencionats pels laboratoris i no es troben diferències quan els estudis són independents.[16]

Altres[modifica | modifica el codi]

L'implant autòleg de condròcits tampoc no ha demostrat encara l'eficàcia[17]

Encara que els resultats són provisionals i preliminars, hi ha proves que l'acupuntura pot ser útil en el tractament simptomàtic de l'artrosi. Tots els estudis suggereixen que els resultats foren ambigus i es necessiten estudis de més qualitat.

Sobre la infiltració d'ozó mèdic, en una metanàlisi dels estudis conclou que tots els estudis menys un són de baixa qualitat, i aquest un té molts de biaixos; i per tant no han demostrat la seva eficàcia.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodés nom=J.. Libro de la salud del Hospital Clínic de Barcelona y la Fundación BBVA (en castellà). Fundacion BBVA, 2007, p.35. ISBN 8496515338. 
  2. Osteoarthritis: National Clinical Guideline for Care and Management in Adults (en anglès). Royal College of Physicians, 2008, p.5. ISBN 1860163297. 
  3. 3,0 3,1 Brandt KD, Dieppe P, Radin E. «Etiopathogenesis of osteoarthritis». Med. Clin. North Am., 93, 1, gener 2009, pàg. 1–24, xv. DOI: 10.1016/j.mcna.2008.08.009. PMID: 19059018.
  4. Bosomworth NJ. «Exercise and knee osteoarthritis: benefit or hazard?». Can Fam Physician, 55, 9, setembre 2009, pàg. 871–8. PMC: 2743580. PMID: 19752252.
  5. Deweber K, Olszewski M, Ortolano R. «Knuckle cracking and hand osteoarthritis». J Am Board Fam Med, 24, 2, 2011, pàg. 169–74. DOI: 10.3122/jabfm.2011.02.100156. PMID: 21383216.
  6. Valdes AM, Spector TD. «The contribution of genes to osteoarthritis». Rheum. Dis. Clin. North Am., 34, 3, agost 2008, pàg. 581–603. DOI: 10.1016/j.rdc.2008.04.008. PMID: 18687274.
  7. Spector TD, MacGregor AJ. «Risk factors for osteoarthritis: genetics». Osteoarthr. Cartil., 12 Suppl A, 2004, pàg. S39–44. DOI: 10.1016/j.joca.2003.09.005. PMID: 14698640.
  8. Hogervorst T, Bouma HW, de Vos J. «Evolution of the hip and pelvis.». Acta orthopaedica. Supplementum, 80, 336, agost 2009, pàg. 1–39. DOI: 10.1080/17453690610046620. PMID: 19919389.
  9. van der Kraan PM, van den Berg WB. «Osteoarthritis in the context of ageing and evolution. Loss of chondrocyte differentiation block during ageing.». Ageing Research Reviews, 7, 2, abril 2008, pàg. 106–13. DOI: 10.1016/j.arr.2007.10.001. PMID: 18054526.
  10. Coggon D, Reading I, Croft P, McLaren M, Barrett D, Cooper C. «Knee osteoarthritis and obesity». Int. J. Obes. Relat. Metab. Disord., 25, 5, maig 2001, pàg. 622–7. DOI: 10.1038/sj.ijo.0801585. PMID: 11360143.
  11. Linn S, Murtaugh B, Casey E. «Role of sex hormones in the development of osteoarthritis». PM R, 4, 5 Suppl, maig 2012, pàg. S169–73. DOI: 10.1016/j.pmrj.2012.01.013. PMID: 22632696.
  12. Tanamas SK, Wijethilake P, Wluka AE, Davies-Tuck ML, Urquhart DM, Wang Y, Cicuttini FM. «Sex hormones and structural changes in osteoarthritis: a systematic review». Maturitas, 69, 2, juny 2011, pàg. 141–56. DOI: 10.1016/j.maturitas.2011.03.019. PMID: 21481553.
  13. «The adverse effects of diabetes on osteoarthritis: update on clinical evidence and molecular mechanisms». Osteoarthritis Cartilage, 23, 6, 2015, pàg. 841–50. DOI: 10.1016/j.joca.2015.03.031. PMID: 25837996.
  14. Isasi Zaragoza i cols. Fármacos de acción lenta para el tratamiento de la artrosis. Inf Ter Sist Nac Salud 2004; 28: 145-150. «PDF».
  15. Aurora Llanos, Román Villegas. Ácido Hialurónico estabilizado en el tratamiento de la artrosis. Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Andalucía (AETSA). 2006. «Enllaç».
  16. Wandel S, Jüni P, Tendal B, Nüesch E, Villiger PM, Welton NJ, Reichenbach S, Trelle S. «Effects of glucosamine, chondroitin, or placebo in patients with osteoarthritis of hip or knee: network meta-analysis». British Medical Journal, 341, 2010, pàg. c4675. DOI: 10.1136/bmj.c4675. PMC: 2941572. PMID: 20847017. Free PDF online
  17. Pérez Cachafeiro S, Ruano Raviña A. Implante autólogo de condrocitos: revisión sistemática y ampliación del seguimiento del uso tutelado. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 2006. Avalia-t Nº 2006/05. «Enllaç».
  18. Lucinda Paz. Ozonoterapia en el tratamiento de la hernia discal y otras patologías dolorosas de la zona lumbar. 2006 «PDF».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artrosi Modifica l'enllaç a Wikidata