Artrosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Artrosi
Classificació i recursos externs
CIM-10 M15-M19, M47
CIM-9 715
OMIM 165720
DiseasesDB 9313
MedlinePlus 000423
eMedicine med/1682 orthoped/427 pmr/93 radio/492
MeSH D010003

L'artrosi és la malaltia reumàtica més freqüent. Se sap que a Espanya la pateix fins a un 16% de la població major de 20 anys amb prevalència entre les dones.[1] És una malaltia produïda pel desgast del cartílag, un teixit que fa d'amortidor protegint els extrems dels ossos i que afavoreix el moviment de l'articulació. Quan el cartílag es desgasta, va perdent elasticitat i força, arribant a provocar un mal funcionament de l'articulació. Com a conseqüència, apareix el dolor i la dificultat per a moure's.

L'artrosi pot afectar qualsevol articulació del cos. No obstant això, la més freqüent són l'artrosi d'esquena que sol afectar el coll i la zona baixa de l'esquena (lumbar); l'artrosi de maluc i genoll, i l'artrosi de mans i peus que sol iniciar-se a partir dels 50 anys.[2]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Modificació de l'estil de vida i mesures físiques[modifica | modifica el codi]

No importa la gravetat o la ubicació de l'artrosi, les mesures conservadores, com ara el control de pes, un descans i exercici adequats, i l'ús de dispositius mecànics de suport pot ser beneficiós. Un bastó o un caminador pot reduir la pressió sobre les articulacions de la cama i pot ser útil per a la marxa i de suport. Són recomanables l'exercici regular, com caminar o nedar, o d'altres activitats de baix impacte articular. L'aplicació de calor local abans, i/o compreses fredes després de l'exercici, pot ajudar a alleujar el dolor, així com les tècniques de relaxació. La pèrdua de pes pot alleujar la tensió de les articulacions i pot retardar la progressió, encara que els estudis en aquest punt són equívocs.

Antiinflamatoris i analgèsics[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment el tractament farmacològic que s'ha empleat per a fer front a l'artrosi ha sigut únicament simptomàtic. Pel fet que la possibilitat de curar la malaltia o de detenir-la era completament nul·la, l'objectiu dels tractaments s'ha centrat a eradicar en la mesura que es puga el dolor i altres molèsties associades a aquesta patologia mitjançant l'administració de analgèsics i AINEs.

Cirurgia[modifica | modifica el codi]

Les més habituals són les pròtesis de maluc i de genoll, a aplicar quan l'artrosi d'aquestes articulacions és important i/o incapacitant, i en haver fracassat les mesures conservadores.

Fàrmacs d'acció simptomàtica lenta per a l'artrosi[modifica | modifica el codi]

Ve de l'anglès SYSADOA (Symptomatic Slow Acting Drug for Osteoarthritis). Eren antigament denominats "condroprotectors". Hi ha diversos preparats:

Hi ha seriosos dubtes sobre l'eficàcia d'aquests fàrmacs, més tenint en compte la relativa poca durada dels estudis davant d'una malaltia de molt llarga durada. Els estudis independents no solen trobar avantatges.[3][4] Una àmplia metanàlisi publicada el 2010 en el British Medical Journal mostra que la glucosamina, el sulfat de condroïtina, i la seva combinació no donen lloc a una reducció rellevant de dolor en les articulacions ni afecten a la disminució de l'espai articular en comparació amb el placebo. Els autors indiquen a més que alguns pacients, estan convençuts que aquests preparats són beneficiosos, això podria ser a causa del curs natural de l'artrosi, o de l'efecte placebo. També indiquen que, si bé cap d'aquests preparats és perillós, les autoritats sanitàries no haurien de cobrir la despesa que comporta la seva prescripció. També assenyalen que les majors diferències entre placebo o aquests productes sempre es mostren en estudis subvencionats pels laboratoris i no es troben diferències quan els estudis són independents.[5]

Altres[modifica | modifica el codi]

L'implant autòleg de condròcits tampoc no ha demostrat encara l'eficàcia[6]

Encara que els resultats són provisionals i preliminars, hi ha proves que l'acupuntura pot ser útil en el tractament simptomàtic de l'artrosi. Tots els estudis suggereixen que els resultats foren ambigus i es necessiten estudis de més qualitat.

Sobre la infiltració d'ozó mèdic, en una metanàlisi dels estudis conclou que tots els estudis menys un són de baixa qualitat, i aquest un té molts de biaixos; i per tant no han demostrat la seva eficàcia.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodés nom=J.. Libro de la salud del Hospital Clínic de Barcelona y la Fundación BBVA (en castellà). Fundacion BBVA, 2007, p.35. ISBN 8496515338. 
  2. Osteoarthritis: National Clinical Guideline for Care and Management in Adults (en anglès). Royal College of Physicians, 2008, p.5. ISBN 1860163297. 
  3. Isasi Zaragoza i cols. Fármacos de acción lenta para el tratamiento de la artrosis. Inf Ter Sist Nac Salud 2004; 28: 145-150. «PDF».
  4. Aurora Llanos, Román Villegas. Ácido Hialurónico estabilizado en el tratamiento de la artrosis. Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Andalucía (AETSA). 2006. «Enllaç».
  5. Wandel S, Jüni P, Tendal B, Nüesch E, Villiger PM, Welton NJ, Reichenbach S, Trelle S. «Effects of glucosamine, chondroitin, or placebo in patients with osteoarthritis of hip or knee: network meta-analysis». British Medical Journal, 341, 2010, pàg. c4675. DOI: 10.1136/bmj.c4675. PMC: 2941572. PMID: 20847017. Free PDF online
  6. Pérez Cachafeiro S, Ruano Raviña A. Implante autólogo de condrocitos: revisión sistemática y ampliación del seguimiento del uso tutelado. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 2006. Avalia-t Nº 2006/05. «Enllaç».
  7. Lucinda Paz. Ozonoterapia en el tratamiento de la hernia discal y otras patologías dolorosas de la zona lumbar. 2006 «PDF».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artrosi