Migranya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaMigranya
Tipus encefalopatia
Especialitat neurologia
Símptomes nàusea, fotofòbia i vòmit
Medicació ibuprofèn, paracetamol, Triptan i ergotamina
Associació genètica PRDM16, TRPM8, FHL5, LRP1, MEF2D, PHACTR1, ASTN2, MARCH4 i MMP17
Classificació
CIM-10 G43
CIM-9 346
Recursos externs
OMIM 157300
DiseasesDB 8207
MedlinePlus 000709
eMedicine neuro/218 neuro/517 emerg/230 neuro/529
Patient UK migraine-pro
MeSH D008881
UMLS CUI C0042331 i C0149931
DOID DOID:6364
Modifica dades a Wikidata

La migranya (del grec hemikranion 'un costat del cap') és un tipus de cefalàlgia, habitualment molt intens i molt incapacitant per a la persona que en pateix. És una malaltia neurològica. Popularment rep el nom de mal de cap o mal de cella.

Símptomes[modifica]

La migranya es caracteritza per atacs de dolor molt intens i ha d'incloure almenys una de les següents característiques: dolor a tan sols un costat del cap, nàusees, vòmits, fotofòbia i sonofòbia o empitjorar amb el moviment. La seva clínica i durada varien considerablement a cada pacient, així com a cada crisi.

La migranya es classifica en dos grans grups depenent de si va precedida o no d'un conjunt de símptomes anomenats "aura", que habitualment s'experimenta com una distorsió de la vista. La migranya amb aura també s'anomena migranya clàssica. La migranya comuna o migranya sense aura, no té aquesta característica. Només el 30% de les persones que pateixen migranya han experimentat una aura.

La forma més habitual d'experimentar una aura abans d'un atac de migranya és veure un patró multicolor que creix a partir d'un petit punt central fins a cobrir bona part del camp visual dels dos ulls. Normalment dura menys de 60 minuts i la cefalea pot començar de poc abans de començar l'aura fins a 60 minuts després de la seua desaparició. Una aura pot ser qualsevol símptoma neurològic complex, per la qual raó algunes persones presenten, en lloc de l'aura visual, parestèsies, trastorns olfactius o afàsies.

Diagnòstic[modifica]

La migranya està sovint infradiagnosticada[1] o mal diagnosticada.[2] El diagnòstic de migranya sense aura, d'acord amb la Societat Internacional de Cefalees, es pot fer d'acord als següents criteris (4 de 5), coneguts com els "criteris 5, 4, 3, 2, i 1":

  • 5 o més atacs
  • Durada d'entre 4 hores i 3 dies
  • 2 o més de: localització unilateral, dolor pulsàtil, dolor de moderat a sever, agravació per l'activitat física rutinària, evitació de l'activitat física rutinària
  • 1 o més de: nàusees, vòmits, fotofòbia, sonofòbia

Els mateixos criteris serveixen per a la migranya amb aura, però només calen dues crisi per justificar el diagnòstic. Si es sospita una migranya, cal fer un diagnòstic diferencial amb altres cefalees com ara la cefalea en acúmuls.

Causes[modifica]

Una causa és un factor que, ja sigui amb l'exposició o la deprivació, porta al desenvolupament d'una crisi de migranya. Hi ha molts factors desencadenants descrits. L'enciclopèdia mèdica MedlinePlus en cita, per exemple:[3]

Tractament[modifica]

Els tractaments convencionals s'enfoquen a tres àrees: l'eliminació de desencadenants, el control dels símptomes i la medicació preventiva.

Eliminació de causes[modifica]

Sempre que sigui possible, cal aconsellar al pacient que elimini de la seva vida els factors que li produeixen crisis migranyoses. Això, que és relativament fàcil en el cas dels factors dietètics, no ho és tant en el cas dels hormonals. La identificació dels factors desencadenants és molt important pel tractament del pacient, de manera que si no hi ha un desencadenant clar es demana al pacient que faci un diari per intentar identificar-lo.

Control de símptomes[modifica]

El control simptomàtic (o, com també es coneix, tractament abortiu de les crisi) convencional recomana:

  • Antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) com ara l'ibuprofè, i antiàlgics (com el paracetamol).
  • Triptans, els més coneguts al mercat són sumatriptan, zolmitriptan i almotriptan. Són efectius, però presenten efectes secundaris com ara marejos, formigueig i pèrdua de sensibilitat a la pell i molèsties al pit, entre altres. A més, provoquen la contracció dels vasos sanguinis i no es recomanen pels pacients que pateixin determinades malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i determinats subtipus de migranya.
  • Es comença a aplicar el tractament amb antagonistes del pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP, per les seves sigles en anglès). Aquestes noves molècules no tenen els efectes cardiovasculars com els triptans, i serien segurs a aquests pacients.[4]

Medicació preventiva[modifica]

Si el pacient té crisi més de dues vegades a la setmana, es recomana l'ús de medicació preventiva per impedir l'abús d'analgèsics. Aquesta prevenció es fa amb fàrmacs molt diversos com ara els blocadors beta, els antidepressius o els anticonvulsivants. Una manera de prevenir la migranya és intentar evitar els desencadenants. Escriure un diari pot ajudar a identificar-los. Dormir bastant i beure força líquids també ajuden a prevenir-la. Qualsevol tècnica de relaxació que disminueixi la tensió quotidiana funciona per evitar migranyes, com també fer exercici amb regularitat. L'exercici aeròbic pot ajudar a disminuir la tensió i a mantenir un pes adequat, ja que l'obesitat contribueix a les migranyes.[5]

El medicament preventiu Aimovig, fabricat per Amgen i Novartis, s'injecta mensualment amb un aparell similar a l'utilitzat per a injectar-se insulina.[6]

Referències[modifica]

  1. Lipton RB, Stewart WF, Celentano DD, Reed ML «Undiagnosed migraine headaches. A comparison of symptom-based and reported physician diagnosis». Arch. Intern. Med., 152, 6, 1992, pàg. 1273–8. DOI: 10.1001/archinte.152.6.1273. PMID: 1599358. (anglès)
  2. Schreiber CP, Hutchinson S, Webster CJ, Ames M, Richardson MS, Powers C «Prevalence of migraine in patients with a history of self-reported or physician-diagnosed "sinus" headache». Arch. Intern. Med., 164, 16, 2004, pàg. 1769–72. DOI: 10.1001/archinte.164.16.1769. PMID: 15364670. (anglès)
  3. Kantor, D. «MedlinePlus Medical Encyclopedia: Migraine», 21-11-2006. [Consulta: 4 abril 2008]. (anglès)
  4. Edvinsson, L et al CGRP-receptor antagonism in migraine treatment The Lancet, Early Online Publication, 25 November 2008 doi:10.1016/S0140-6736(08)61710-9 (anglès)
  5. «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
  6. Kolata, Gina «F.D.A. Approves First Drug Designed to Prevent Migraines». New York Times, 17-05-2018 [Consulta: 19 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Migranya Modifica l'enllaç a Wikidata