Pregabalina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacPregabalina
Malaltia objectetrastorn d'ansietat generalitzada, susceptibilitat d’artrosi, migranya, fibromiàlgia, síndrome de les cames inquietes, herpes zòster, artritis, trastorn neurològic, síndrome de dolor regional complex, neuràlgia del trigemin, epilèpsia, nefropatia diabètica, ansietat, esclerosi múltiple, radiculopatia, estenosi vertebral, neuropatia perifèrica i trastorn d'ansietat Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN03AX16 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC8H17NO2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular159,125929 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS148553-50-8 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5486971 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS5484 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00230 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4589156 Modifica el valor a Wikidata
UNII55JG375S6M Modifica el valor a Wikidata
KEGGD02716 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI64356 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1059 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.119.513

La pregabalina és un medicament antiepilèptic, analgèsic i ansiolític utilitzat per tractar l'epilèpsia, dolor neuropàtic, fibromiàlgia, síndrome de cames inquietes, abstinència a opioide i trastorn d'ansietat generalitzada (TAG).[1][2][3] La pregabalina també té propietats antial·lodínica.[4][5][6] El seu ús en epilèpsia és com a teràpia complementària per a l'epilèpsia focal.[1] És un medicament gabapentinoide i actua disminuint l'activitat d'un subconjunt de canals de calci.[1][7][8] Quan s'utilitza abans de la cirurgia, redueix el dolor, però provoca una major sedació i alteracions visuals.[9] Es pren per via oral.[1]

Els efectes secundaris comuns inclouen mal de cap, mareig, somnolència, confusió, problemes de memòria, mala coordinació, boca seca, problemes de visió i augment de pes.[1][10] Els efectes secundaris greus poden incloure angioedema, ús indegut i un augment del risc de suïcidi.[1] Quan la pregabalina es pren a dosis altes durant un llarg període, es pot produir addicció, però si es pren a dosis habituals el risc és baix.[11] L'ús durant l'embaràs o la lactància materna és de seguretat poc clara.[12]

La pregabalina va ser aprovada per a ús mèdic als Estats Units el 2004.[1] Va ser desenvolupada com a successor de la gabapentina, que és similar.[13] El 2020, va ser el 78è medicament més prescrit als Estats Units, amb més de 9 milions de receptes.[14][15]

A Espanya està comercialitzat com a EFG, Lyrica i, menys emprats, Aciryl, Apregia, Gatica, Pramed i Premax.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Pregabalin». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 2 desembre 2019. [Consulta: 3 febrer 2019].
  2. ↑ «Pregabalin: a review of its use in adults with generalized anxiety disorder». CNS Drugs, 28, 9, setembre 2014, pàg. 835–854. DOI: 10.1007/s40263-014-0192-0. PMID: 25149863.
  3. ↑ «Gabapentin enacarbil, pregabalin and rotigotine are equally effective in restless legs syndrome: a comparative meta-analysis». European Journal of Neurology, 24, 12, desembre 2017, pàg. 1446–1456. DOI: 10.1111/ene.13449. PMID: 28888061.
  4. ↑ Wyllie's Treatment of Epilepsy: Principles and Practice. Lippincott Williams & Wilkins, 17 febrer 2012, p. 423. ISBN 978-1-4511-5348-4. 
  5. ↑ Sleep Medicine in Neurology. John Wiley & Sons, 10 octubre 2013, p. 241. ISBN 978-1-118-76417-6. 
  6. ↑ «Gabapentin and Pregabalin». A: The American Psychiatric Publishing Textbook of Psychopharmacology, 2009, p. 767–77. DOI 10.1176/appi.books.9781585623860.as38. ISBN 978-1-58562-309-9. 
  7. ↑ «Alpha₂delta ligands, gabapentin, pregabalin and mirogabalin: a review of their clinical pharmacology and therapeutic use». Expert Review of Neurotherapeutics, 16, 11, novembre 2016, pàg. 1263–1277. DOI: 10.1080/14737175.2016.1202764. PMID: 27345098.
  8. ↑ «Acute modulation of calcium currents and synaptic transmission by gabapentinoids». Channels, 4, 6, 2010, pàg. 490–496. DOI: 10.4161/chan.4.6.12864. PMID: 21150315.
  9. ↑ «Impact of pregabalin on acute and persistent postoperative pain: a systematic review and meta-analysis». British Journal of Anaesthesia, 114, 1, gener 2015, pàg. 10–31. DOI: 10.1093/bja/aeu293. PMID: 25209095.
  10. ↑ British National Formulary : BNF 76. 76. Pharmaceutical Press, 2018, p. 323. ISBN 9780857113382. 
  11. ↑ «Misuse and abuse of pregabalin and gabapentin: cause for concern?». CNS Drugs, 28, 6, juny 2014, pàg. 491–496. DOI: 10.1007/s40263-014-0164-4. PMID: 24760436.
  12. ↑ «Pregabalin Use During Pregnancy». Arxivat de l'original el 21 març 2019. [Consulta: 4 febrer 2019].
  13. ↑ Substance Abuse: Inpatient and Outpatient Management for Every Clinician. Springer, 2014, p. 324. ISBN 9781493919512 [Consulta: 24 agost 2020]. 
  14. ↑ «The Top 300 of 2020». [Consulta: 7 octubre 2022].
  15. ↑ «Pregabalin - Drug Usage Statistics». [Consulta: 7 octubre 2022].
  16. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2023.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pregabalina&oldid=32926209»