Antidepressiu

De Viquipèdia
Infotaula de fàrmacAntidepressiu
Malaltia objectedepressió major Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològicmedicament, psicòtrop i psicolèptic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN06A Modifica el valor a Wikidata
ChEBI35469 Modifica el valor a Wikidata

Els antidepressius són medicaments que s'utilitzen per tractar el trastorn depressiu major, alguns trastorns d'ansietat, algunes casos de dolor crònic i per ajudar a controlar algunes addiccions.[1] Els efectes secundaris comuns dels antidepressius inclouen sequedat bucal, augment de pes, marejos, mal de cap, disfunció sexual,[2][3][4][5][6] i una reactivitat emocional reduïda.[7][8][9] Hi ha un lleuger risc de comportament i pensament suïcides quan els prenen nens, adolescents i adults joves.[10] Es pot produir una síndrome de suspensió després d'aturar qualsevol antidepressiu que s'assembli a una depressió recurrent.[11][12]

Algunes revisions sobre antidepressius per a la depressió en adults troben beneficis,[13] mentre que altres no.[14] Les evidències del benefici en nens i adolescents no són clares. Els vint-i-un medicaments antidepressius més freqüentment prescrits van resultar ser més efectius que el placebo per a adults amb trastorn depressiu major en un metaanàlisi del 2016.[15] Hi ha debat a la comunitat mèdica sobre quant dels efectes observats dels antidepressius es poden atribuir a l'efecte placebo, i hi ha qui afirma que no aportarien gaire res.[16][17] La majoria de les investigacions sobre si els antidepressius funcionen es fan en persones amb símptomes greus,[18] una població que presenta respostes menors al placebo,[19] de manera que els resultats no es poden extrapolar a la població general.[20]

Hi ha tractaments eficaços per a la depressió que no impliquen medicaments o es poden utilitzar conjuntament amb medicaments.

Tipus[modifica]

Inclouen:

De tots aquests els més utilitzats són els ISRS.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antidepressiu

Efectes secundaris[modifica]

Estudis demostren que l'ús d'antidepressius involucra una adaptació neural que comporta una regulació a la baixa dels receptors β-adrenèrgics. En aquesta adaptació, induïda per antidepressius, es troben implicats múltiples mecanismes neurals. Altres estudis proven que diferents antidepressius produeixen efectes variats sobre els receptors del còrtex i de l'hipocamp.[22]

Referències[modifica]

  1. Jennings, Leigh. «Chapter 4: Antidepressants». A: Clinical psychopharmacology for neurologists: a practical guide. Springer, 2018, p. 45–71. DOI 10.1007/978-3-319-74604-3_4. ISBN 978-3-319-74602-9. 
  2. «Enduring sexual dysfunction after treatment with antidepressants, 5α-reductase inhibitors and isotretinoin: 300 cases». International Journal of Risk & Safety in Medicine, 29, 3, maig 2018, pàg. 125–134. DOI: 10.3233/JRS-180744. PMC: 6004900. PMID: 29733030.
  3. Bahrick, Audrey S. «Persistence of Sexual Dysfunction Side Effects after Discontinuation of Antidepressant Medications: Emerging Evidence». The Open Psychology Journal, 1, 2008, pàg. 42–50. DOI: 10.2174/1874350100801010042.
  4. «Strategies for managing sexual dysfunction induced by antidepressant medication». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 5, 5, maig 2013, pàg. CD003382. DOI: 10.1002/14651858.CD003382.pub3. PMID: 23728643.
  5. «Sexual dysfunction, depression, and the impact of antidepressants». Journal of Clinical Psychopharmacology, 29, 2, abril 2009, pàg. 157–64. DOI: 10.1097/jcp.0b013e31819c76e9. PMID: 19512977.
  6. Serotonin and noradrenaline reuptake inhibitors (SNRI); selective serotonin reuptake inhibitors (SSRI) – Persistent sexual dysfunction after drug withdrawal (EPITT no 19277), 11 June 20191, EMA/PRAC/265221/2019, Pharmacovigilance Risk Assessment Committee (PRAC)
  7. Sansone, Randy A.; Sansone, Lori A. «SSRI-Induced Indifference». Psychiatry, 7, 10, octubre 2010, pàg. 14–18. PMC: 2989833. PMID: 21103140.
  8. Publishing, Harvard Health. «Is your antidepressant making life a little too blah?», 08-11-2016.
  9. «Half of Patients on Antidepressants Experience Emotional Blunting».
  10. «Revisions to Product Labeling». FDA.
  11. Wilson, E; Lader, M «A review of the management of antidepressant discontinuation symptoms». Therapeutic Advances in Psychopharmacology, 5, 6, desembre 2015, pàg. 357–68. DOI: 10.1177/2045125315612334. PMC: 4722507. PMID: 26834969.
  12. Gabriel, M; Sharma, V «Antidepressant discontinuation syndrome». Canadian Medical Association Journal, 189, 21, 29-05-2017, pàg. E747. DOI: 10.1503/cmaj.160991. PMC: 5449237. PMID: 28554948.
  13. Barth, Michael; Kriston, Levente; Klostermann, Swaantje; Barbui, Corrado; Cipriani, Andrea; Linde, Klaus «Efficacy of selective serotonin reuptake inhibitors and adverse events: Meta-regression and mediation analysis of placebo-controlled trials». British Journal of Psychiatry, 208, 2, 02-01-2018, pàg. 114–119. DOI: 10.1192/bjp.bp.114.150136. PMID: 26834168.
  14. Jakobsen, JC; Gluud, C; Kirsch, I «Should antidepressants be used for major depressive disorder?». BMJ Evidence-Based Medicine, 25, 4, 25-09-2019, pàg. bmjebm–2019–111238. DOI: 10.1136/bmjebm-2019-111238. PMC: 7418603. PMID: 31554608.
  15. Cipriani, Andrea; Zhou, Xinyu; Del Giovane, Cinzia; Hetrick, Sarah E; Qin, Bin; Whittington, Craig; Coghill, David; Zhang, Yuqing; Hazell, Philip «Comparative efficacy and tolerability of antidepressants for major depressive disorder in children and adolescents: a network meta-analysis». The Lancet, 388, 10047, agost 2016, pàg. 881–890. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)30385-3. PMID: 27289172. «When considering the risk-benefit profile of antidepressants in the acute treatment of major depressive disorder, these drugs do not seem to offer a clear advantage for children and adolescents. All antidepressants were more efficacious than placebo in adults with major depressive disorder»
  16. Kirsch, Irving «Antidepressants and the Placebo Effect». Zeitschrift für Psychologie, 222, 3, gener 2014, pàg. 128–134. DOI: 10.1027/2151-2604/a000176. PMC: 4172306. PMID: 25279271.
  17. Turner, Erick H; Rosenthal, Robert «Efficacy of antidepressants». BMJ, 336, 7643, 08-03-2008, pàg. 516–517. DOI: 10.1136/bmj.39510.531597.80. PMC: 2265347. PMID: 18319297.
  18. Depression: The Treatment and Management of Depression in Adults. Updated. British Psychological Society, 2010. ISBN 978-1-904671-85-5. [Pàgina?]
  19. «Initial severity and antidepressant benefits: A meta-analysis of data submitted to the Food and Drug Administration». PLOS Medicine, 5, 2, febrer 2008, pàg. e45. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050045. PMC: 2253608. PMID: 18303940.
  20. Cipriani, Andrea; Furukawa, Toshi A; Salanti, Georgia; Chaimani, Anna; Atkinson, Lauren Z; Ogawa, Yusuke; Leucht, Stefan; Ruhe, Henricus G; Turner, Erick H «Comparative efficacy and acceptability of 21 antidepressant drugs for the acute treatment of adults with major depressive disorder: a systematic review and network meta-analysis». The Lancet, 391, 10128, abril 2018, pàg. 1357–1366. DOI: 10.1016/S0140-6736(17)32802-7. PMC: 5889788. PMID: 29477251.
  21. Sartorius, N; Baghai, TC; Baldwin, DS; Barrett, B; et al «Antidepressant medications and other treatments of depressive disorders: a CINP Task Force report based on a review of evidence» (en anglès). Int J Neuropsychopharmacol, 2007 Des; 10 (Supl 1), pp: S1-207. DOI: 10.1017/S1461145707008255. ISSN: 1461-1457. PMID: 18096106 [Consulta: 16 octubre 2021].
  22. Sellinger, M.; Frazer, A.; Mendels, J. CENTRAL BETA-ADRENERGIC RECEPTOR SUBSENSITIVITY DEVELOPS AFTER REPEATED ADMINISTRATION OF ANTIDEPRESSANT DRUGS. Elsevier, 1979, p. 743–745. ISBN 978-1-4832-8363-0.