Oli essencial

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Eucaliptus

Oli essencial o simplement essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.[1][2] Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes. Un oli es qualifica d'essència en el sentit que porta una olor característica o essència de la planta. Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat específica química o farmacèutica en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques.

Obtenció[modifica]

Els mètodes amb el que s'obtenen els olis essencials han estat per ordre cronològic el premsat, la destil·lació i l'extracció líquid-líquid. La destil·lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los. Per obtenir un litre d'aquestes substàncies sovint es necessiten diverses tones de plantes i això explica l'alt preu que tenen en el mercat. Acostumen a ser substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d'origen vegetal i els constituents principals terpens però també hi sol haver hidrocarburs alifàtics, alcohols, aldehids, cetones, èsters, hidrocarburs aromàtics, fenols i derivats. Hi ha essències constituïdes només per un terpè i altres en les quals el constituent principal no és un terpè com l'essència de l'anís. En general s'obtenen grans quantitats d'olis essencials dels cítrics i les plantes de la família de les labiades (menta, espígol (oli essencial d'espígol), romaní). S'usa en perfumeria, cosmètica, aromateràpia, medicina i com a saboritzants d'aliments. Cal tenir precaucions en el seu ús, ja que són substàncies molt concentrades i molts poden provocar problemes en la pell si s'apliquen directament.

Altres mètodes[modifica]

Olis essencials més habituals[modifica]

Entre els olis essencials més utilitzats hi ha:[8]

Famílies botàniques de les quals s'extreuen olis essencials[modifica]

Parts de les plantes on s'emmagatzema l'oli essencial[modifica]

Referències[modifica]

  1. Francisco de Paula Mellado. Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1851, p. 241–. 
  2. Antoine BAUMÉ. Éléments de pharmacie théorique et pratique ... Quatrième édition revue, corrigée & augmentée. Samson, 1777, p. 932–. 
  3. Christian Valnet. Oli essenziali e Aromaterapia. Edizioni R.E.I., 17 setembre 2014, p. 52–. ISBN 978-2-37297-013-6. 
  4. Auguste DEBAY. Nouveau manuel du parfumeur-chimiste. Les parfums de la toilette et les cosmétiques les plus favorables à la beauté sans nuire à la santé ... Quatrième édition, 1856, p. 315–. 
  5. M.S. Krishnamurthy, JV Hebbar. Easy Ayurveda Home Remedies: Based On Authentic, Traditional Ayurveda Practice. Notion Press, 24 gener 2019, p. 275–. ISBN 978-1-68466-714-7. 
  6. Edward Klein; Sir Michael Foster; Thomas Lauder Brunton Handbook for the Physiological Laboratory. J. & A. Churchill, 1873, p. 103–. 
  7. M. J. Rose. El llibre de les fragàncies perdudes. Penguin Random House Grupo Editorial España, 21 març 2013, p. 425–. ISBN 978-84-01-38895-8. 
  8. [enllaç sense format] http://eshop6196.hiwinner.tw/ec99/eshop6196/human_resource.asp
  9. Noël Étienne HENRY (and GUIBOURT (Nicolas Jean Baptiste Gaston)). Pharmacopée raisonnée, ou traité de pharmacie pratique et théorique ... Troisième édition ... augmentée, etc, 1847, p. 177–. 
  10. Concepción Obón de Castro. Las plantas medicinales de nuestra región. Editora Regional de Murcia, 1991, p. 36–. ISBN 978-84-7564-130-0. 
  11. Maria Fiorella Coccolo. Il dizionario degli oli essenziali: Conoscere e usare le essenze di fiori, foglie, radici e cortecce per la salute, il benessere e la linea. Edizioni Riza, 17 gener 2014, p. 45–. ISBN 978-88-7071-219-3. 
  12. Bruno RIOTTE. Mon guide Huiles essentielles. Lulu.com, 9 març 2015, p. 61–. ISBN 978-1-326-20963-6. 
  13. Victor R. Preedy. Essential Oils in Food Preservation, Flavor and Safety. Elsevier Science, 28 setembre 2015, p. 433–. ISBN 978-0-12-416644-8. 
  14. Susan Drury. L'olio di tea tree. Le proprietà terapeutiche di Melaleuca alternifolia. Tecniche Nuove, 1998, p. 65–. ISBN 978-88-481-0713-6. 
  15. Rosa Maria Giner Pons; Salvador Máñez Aliño Farmacognòsia: de la natura al medicament. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 79–. ISBN 978-84-370-8646-0. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oli essencial