Isoprè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Isoprè
Fórmula esquelètica
Model de rebliment d'espai
Noms
Nom IUPAC
2-metil-1,3-butadiè
Identificadors
78-79-5 Symbol OK.svg1d
ChEBI CHEBI:35194 Symbol OK.svg1
ChemSpider 6309 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG C16521 Symbol OK.svg1
PubChem 6557
UNII 0A62964IBU Symbol OK.svg1
Propietats
C5H8
Massa molar 68,12 g/mol
Densitat 0,681 g/cm3
Punt de fusió −143,95 °C (−227,11 °F; 129,20 K)
Punt d'ebullició 34,067 °C (93,321 °F; 307,217 K)
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'isoprè o 2-metil-1,3-butadiè és un compost orgànic amb fórmula CH2=C(CH3)CH=CH2. A temperatura ambient és un líquid incolor molt volàtil, degut al seu baix punt d'ebullició. És altament inflamable i de fàcil ignició. En contacte amb l'aire, aquest hemiterpè és altament reactiu, capaç de polimeritzar-se de forma explosiva si s'escalfa. L'isoprè s'origina de forma natural en plantes i animals, i és la unitat estructural d'una gran família de compostos orgànics anomenada terpens i terpenoids.

Les emissions d'isoprè a l'atmosfera per part de les plantes formen aerosols orgànics secundaris, que juguen un paper rellevant però encara desconegut en el clima. Es creu que aquestes emissions poden arribar a suposar uns aports d'entre 300 i 500 milions de tones de carboni a l'any a l'atmosfera.[1]

Producció industrial[modifica | modifica el codi]

L'isoprè va ser isolat per primera vegade a partir de la descomposició de cautxú.[2] Normalment s'aconsegueix com a subproducte en el craqueig tèrmic de la nafta o l'oli, o com un producte secundari de la producció d'etilè. Es produeixen unes 800.000 tones anualment d'isoprè, de les quals un 95% s'usa per fabricar cis-1,4-poliisoprè, una versió sintètica del cautxú natural.


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isoprè Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Patrick Meir, Peter Cox and John Grace, 2006.The influence of terrestrial ecosystems on climate. Trends in Ecology and Evolution Vol.21 No.5 (anglès)
  2. C. G. Williams, Proceedings of the Royal Society (1860) 10.(anglès)