Gira-sol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gira-sol
Sunflower sky backdrop.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Subfamília: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Gènere: Helianthus
Espècie: H. annuus
Nom binomial
Helianthus annuus
L.

El gira-sol (Helianthus annuus) és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capítol.[1] Altres noms són Mira-sol i Sol coronat[2]

És una planta originària de l'Amèrica boreal, especialment de Mèxic, el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI. Des d'aleshores, el seu cultiu es va propagar ràpidament. Segons la genètica, la domesticació té el seu origen a l'est dels Estats Units, concretament la zona d'Arkansas i després es va estendre cap al sud.[3] Es conrea per la llavor, la pipa de gira-sol, de la qual s'obté un oli comestible.

El nom d'Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva del grec antic helios, que significa «sol», i anthos «flor», doncs «flor de sol», que és prou descriptiu per la seva aparença. La creença que és una planta que segueix el sol durant el seu recorregut diürn és un error, com que només les gemmes tancades ho fan. En créixer les tijes es fan rígides i les flors adults son fixes. Generalment s'orienten cap al llevant.[4][5]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És una planta poc exigent respecte al sòl, encara que prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. El gira-sol es cultiva de manera intensiva en grans plantacions com a planta alimentària, i, sobretot, s'ha cultivat a Europa, especialment a Rússia, per aprofitar-ne les llavors, que són olioses. El gira-sol floreix a l'estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar-ne les llavors. A més, les fulles i les flors també s'utilitzen en medicina.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Pipes o llavors de gira-sol
Gira-sol
Il·lustració per Anselmus de Boodt

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d'alçada (és més petita als llocs secs). La seva arrel és axonomorfa, és a dir, que està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundàries. És una arrel pivotant, molt potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat.

Té una tija important, de consistència semillenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d'alçada variable, des d'uns 40 cm fins a 2 m. Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nerviacions principals i aspres al tacte; les de la part superior són alternades, mentre que les de la inferior són oposades.

Presenta una inflorescència en capítol, de 10 a 40 cm de diàmetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i tenen un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l'interior del capítol, tenen un color groc més pàl·lid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits. Aquesta inflorescència està protegida per unes bràctees exteriors verdes i unes d'interiors membranoses disposades en diversos rangs. La seva pol·linització és entomofílica, és a dir, que es fa a través d'agents biòtics; concretament, d'insectes.

El fruit és un aqueni angulós, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarp brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment "pipa". La seva superfície externa presenta una pelussa. A l'interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dos cotilèdons plano-convexos, de color blanc i de gust dolç i oleaginós.

Flor de gira-sol en detall

Usos[modifica | modifica el codi]

L'oli extret dels llavors de gira-sol s'utilitza en l'alimentació per elaborar margarines baixes en colesterol i pastissos. També es fan servir per a la fabricació de sabons, pintures, lubrificants i locions i l'oli de gira-sol es pot fer servir per produir biodièsel. Els llavors com a substitut del cafè. La mel de gira-sol és una de les més corrents en el mercat, i, tot i no ser de les més apreciades, pot arribar a tenir una certa consideració si la proporció de pol·len és suficient mel monofloral.

La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap principi actiu d'ús farmacèutic, s'utilitza només com excipient en càpsules, pomades i cremes.

Quant a l'ús tradicional es suposa que alleugeria estrenyiment; podria calmar lesions o cremades, les manifestacions doloroses artritis i artràlgia. A causa de la presència d'àcid linoleic, ja que podria afavorir la síntesi de prostaglandines antiinflamatòries.[cal citació] Tot i això, no hi ha cap estudi que avali la seva eficàcia contra aquestes malalties. L'aigua resultant de bullir les llavors s'ha utilitzat tradicionalment per combatre l'ansietat i el mal de cap. A més, les infusions de pètals de gira-sol es fan servir per tractar refredats i diverses afeccions respiratòries.[cal citació]

Valors nutritius de l'oli[modifica | modifica el codi]

Grans de pol·len MER

Com aliment l'oli de gira-sol és un aliment ric en diversos nutrients, com ara lípids i proteïnes. A més és una excel·lent font de calories. Els àcids grassos insaturats de l'oli produeixen una disminució del nivells de C-LDL i un augment de C-HDL a la sang. L'oli té un efecte laxant lubricant, de manera que afavoreix l'evacuació intestinal de manera natural, sense provocar diarrea.

No s'ha descrit cap toxicitat en una dieta variada i equilibrada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gira-sol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Helianthus annuus L.». Flora Catalana. [Consulta: 15 setembre 2017].
  3. «Biologists confirm sunflower domesticated in eastern North America». ScienceDaily. [Consulta: 2 novembre 2015].
  4. Hangarter, Roger P. «Solar tracking: sunflower plants» (en anglès). Plants-In-Motion website. Indiana University. [Consulta: 22 agost 2012]. «Many people are under the misconception that the flower heads of the cultivated sunflower (Helianthus annuus) track the sun... Immature sunflower flower heads do exhibit solar tracking and on sunny days the buds will track the sun across the sky from east to west... However, as the flower bud matures and blossoms, the stem stiffens and the flower head becomes fixed facing the eastward direction.»
  5. «Sunflowers in the blooming stage are not heliotropic anymore. The stem has frozen, typically in an eastward orientation.». Arxivat de l'original el 2013-05-23.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diccionari integral de Plantes medicinals, maig 2002.