Groc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de colorGroc

Color icon yellow.svg
Tonalitats del groc
Coordenades de color
Triplet hexadecimal #FFFF00
RGB (r, g, b) (255, 255, 0)
CMYK (c, m, y, k) (0, 0, 255, 0)
HSV (h, s, v) (60°, 100%, 100%)
Modifica les dades a Wikidata

El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.[1] El groc és el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava. La paraula prové del llatí crocus, «safrà» que al seu torn prové de la figura de la mitologia grega Κρόκος.[2]

El groc és també un dels pigments primaris. Hi ha diferents tonalitats de groc com ara: or, or vell, groc daurat, llimona, mostassa i caqui. La fòbia del groc es diu xantofòbia.[3]

Connotacions del groc[modifica]

  • Aquest color s'associa al papat, ja que és un dels colors de la bandera de l'Estat del Vaticà.
  • La premsa groga és la sensacionalista de baixa qualitat.
  • Els groguets són l'equip de futbol Vila-real CF, així com els seus seguidors.
  • En anglès el groc s'associa amb la covardia. En altres llengües es relaciona amb l'avarícia.
  • En alguns països i ciutats (com parcialment a Barcelona) els taxis són de color groc. La pràctica té el seu origen a Nova York, on un taxista pintà el seu taxi de groc després de descobrir que és el color que més fàcilment es veu de lluny.
  • Els llapis típics es pintaven de groc perquè el millor grafit venia de la Xina i aquest color s'associava als xinesos (pel seu emperador).
  • Com que està associat a la monarquia, està present en molts escuts.
  • Una targeta groga en futbol és un avís, a la segona es mostra la vermella i hi ha expulsió.
  • El mallot groc simbolitza el lideratge en el Tour de França, prova reina del ciclisme.
  • Un «riure groc» o fins i tot una «persona groga» en les cultures àrab i francesa vol dir falsedat.
  • A mar, la bandera groga significa «bany amb precaució».
  • En la cromoteràpia s'usa per animar un pacient, ja que és el color del sol, de la llum i l'alegria.
  • És el color de la mala sort al teatre perquè Molière va morir a escena vestit d'aquest color.
  • Com és el to de l'or, té a veure amb la riquesa.
  • A Catalunya és el color dels contenidors per a reciclar el plàstic.
  • Les pàgines grogues inclouen els telèfons dels comerciants d'una localitat.
  • L'hinduisme l'associa a l'activitat intel·lectual.
  • A Itàlia un giallo (groc) és una novel·la de misteri o de polícia.
  • Als semàfors l'entremig entre el verd i el roig. Si està intermitent significa precaució.
  • En la política el color groc és simbol del liberalisme en certs països
  • Des d'octubre 2017 a Catalunya, el groc va tornar a ser un color per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans. Ja al 1705 els partidaris de defensar les Constitucions i llibertats catalanes, el van adoptar com a divisa dels seus ideals de llibertat.[4][5]

Simbolisme del groc durant l'Edat Mitjana[modifica]

El significat dels colors en tots els pobles de l'antiguitat té un origen comú: la religió Persa, basada en dos colors primigenis, el blanc i el negre, que es tradueix simbòlicament en el dualisme de la llum i les tenebres. Aquesta dualitat és present ja des de la protohistòria i s'estén a la Xina, Egipte, Grècia i Roma.[cal citació] Més endavant es popularitza l'organització ternària: blanc – vermell – negre, que perdurarà fins ben entrada l'època medieval. El color groc, doncs, queda oblidat en tots els aspectes on arriba el llenguatge dels colors: en l'aspecte diví. en el sagrat i en el profà.[6] Pels voltants del segle x la tríada de colors blanc/vermell/negre va desapareixent per deixar pas a noves combinacions de colors. Entre ells el groc, que va guanyant popularitat. Aquestes noves combinacions de colors aniran vestint l'imaginari dels valors cristians de l'època.

Podem veure a un poema de l'occità Bernat de Ventadorn (1130-1145 / 1190-1200) com la gamma de colors al món literari medieval s'amplia:

Tant ai mo cor ple de joya,

tot me desnatura.

Flor blancha, vermelh'e groya

me par la frejura,

c'ab lo ven et ab la ploya

me creis l'aventura,

per que mos pretz mont'e poia

e mos chans melhura.

Tan ai al cor d'amor

de joi e de doussor,

per que'l gels me sembla flor

e la neus verdura[7]

El significat del color groc en la societat de la baixa edat mitjana va evolucionant amb els segles. En un primer moment simbolitza la llum, la claror, la font de la vida o el sol. També se li confereix la propietat de reflectir la llum i així fer brillar els objectes, qualitat que es tradueix en quelcom màgic i diví. El groc és apreciat també pel contrast amb la foscor i les tenebres.[8][9] Però aquestes qualitats positives, contrasten de ple amb el simbolisme negatiu que va prenent aquest color, ja que és pels voltants d'aquesta etapa quan comença a associar-se a la infàmia i a la traïció, a la debilitat espiritual o a la cobdícia. Nombrosos frescos i vitralls de Judes vestint túnica groga popularitzen aquesta càrrega simbòlica negativa. Igualment, els jueus condemnats per heretgia durant la baixa i l'alta edat mitjana, són obligats a vestir de color groc. Aquesta actitud va arribar fins a l'extrem de prohibir qualsevol roba sacerdotal d'aquest color (a partir de l'any 1.833) en l'església catòlica.[6]

Judes Iscariot vestit de groc

Però es pot confondre la debilitat per la llum que apreciaven els artistes medievals utilitzant tons daurats amb el pur groc. Durant tota l'època medieval es valora en extrem el que és brillant, sigui platejat o sigui daurat. I és precisament la tonalitat daurada la que pren tota la càrrega simbòlica positiva enfront dels grocs més purs.[10] El daurat també és llum i divinitat. Les aurèoles de Jesucrist, la Verge, els Sants o els àngels, seran pintades i representades amb colors daurats, i a vegades també la llum del dia. Igualment Sant Pere sovint és representat en frescos medievals o en miniatures de manuscrits vestint túnica daurada. És curiós també el simbolisme que prenen alguns aliments daurats o groguencs, com ara el blat, la mantega o la mel, que representaven riquesa i saviesa.

Estandard de Charlemagne

El daurat també té un gran protagonisme en el món cavalleresc de la mà de Charlemagne, ja que és precisament l'heràldica daurada de la llengua de foc (l'orie flamme) que uneix les seves tropes, que a nivell simbòlic es tradueix com il·luminació de Déu.

A la Cançó de Rotllan també s'aprecia aquesta presència en tot el que és brillant, ja sigui a l'hora de descriure l'armament o la vestimenta dels cavallers. El color groc, i les tonalitats que se'n deriven, mantindran aquesta càrrega simbòlica forta i ambigua al llarg dels segles, arribant així als nostres dies.«E, Durendal, cum es bele e clere e blanche! Cuntre soleill si luises e reflambes.» (trad: Ah, Durandarte, qué maca, clara i blanca ets! Contra el sol brilles i fogalleges)[11]

Vegeu també: Llista de colors i Llista de colors HTML

Referències[modifica]

  1. «Groc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «groc». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 472-473. ISBN 9788441225169. 
  3. «Xanthophobia» (en anglès). [Consulta: 2 desembre 2018].
  4. «Groc, color de lluita i de llibertat». Memorial 1714, 2017. [Consulta: 2 desembre 2018].
  5. «La prohibició del groc, una obsessió borbònica des del 1705». El Món, 10-12-2017.
  6. 6,0 6,1 1. PORTAL, Frédéric. El simbolismo de los colores. Ediciones de la tradicion unanime. 1989
  7. De Riquer, Martin; Valverde, José Maria. Historia de la Literatura Universal (en castellà). I. Editorial Gredos, 2010. 
  8. Sanz, Juan Carlos; Gallegoa, Rosa. Diccionario Akal del color. Ediciones Akal, 2001.. 
  9. Cerda, Jordi. Questions preliminars. Edicions de la UOC, 2010. 
  10. Suso Lopez, Javier. El simbolismo de los colores en La Chanson de Roland (en castellà). Universitat de Granada, 1993. 
  11. De Riquer, Martin. Chanson de Roland. Cantar de Roldan y el Roncesavalles navarro (en castellà). Quaderns Crema, 2003.