Coves de Lascaux

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Llocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère
Representació d'un Ur (Bos primigenius)
Representació d'un Ur (Bos primigenius)

Tipus Cultural
Criteris i, iii
ID 85
Regió * Europa
Inscripció 1979 (3a sessió)
Coordenades 45° 0′ 31.7″ N, 0° 59′ 15.5″ E / 45.008806°N,0.987639°E / 45.008806; 0.987639Coord.: 45° 0′ 31.7″ N, 0° 59′ 15.5″ E / 45.008806°N,0.987639°E / 45.008806; 0.987639
* Segons les regions de la UNESCO.

Les coves de Lascaux (occità: Las Caus) contenen un dels conjunts més importants de pintures rupestres del paleolític superior pel nombre i la qualitat estètica de les seves obres.[1]

Les pintures i els gravats que hi figuren no han pogut ser datats amb precisió. La seva antiguitat s'estima entre 18.000 i 15.000 anys, a partir d'estudis realitzats sobre els objectes descoberts a la cova. Les pintures han estat associades molt temps al magdalenià, però els últims estudis mostren que es podrien datar del solutrià.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La coxa de Lascaux (Montignac, França), descoberta per atzar el 1940, presenta un dels conjunts de pintures rupestres més importants de l'art paleolític. La cova té una planta semblant a una Y. A la bifurcació hi ha la Sala dels Braus, un espai ampli on se situen les pintures de la imatge. D'aquesta sala parteix el diverticle axial, que de fet és la perllongació de  la galeria d'entrada, i el diverticle dret, que comunica amb altres àmbits més amagats. Al llarg de tots aquests espais es distribueixen més de mil representacions entre pintures i gravats. L'estudi del sediment arqueològic de la cova ha permès datar l'ocupació cap al 15.000 aC; fins a la descoberta recent de les coves de Chauvet i Cosquer, hom creia que Lascaux era el santuari rupestre en cova profunda més antic.

Pintures[modifica | modifica el codi]

La pintura utilitzada es fabricava amb productes minerals: òxid de manganès per al color negre i òxids de ferro per als vermells, marrons i grocs. Els pigments es diluïen en aigua rica en carbonat càlcic, cosa que ha contribuït a fixar-los. Les figures es dibuixaven començant per la silueta  exterior i posteriorment  es  traçaven els detalls interiors i s'acolorien determinades àrees. Les representacions són monocromes o bicromes. La temàtica és bàsicament animalística i se centra en els animals que eren objecte de cacera, com els braus, els cavalls, els bisons i els cérvols, tot i que també hi ha felins i alguna representació humana. Són nombrosos també els signes de caràcter simbòlic.

Lascaux és un exemple remarcable de l'esforç dels artistes del paleolític per a reproduir la tercera dimensió. El recurs més emprat és l'anomenada perspectiva semitorçada. Aquesta consisteix a representar el cos i el cap de perfil, i les banyes i potes de tres quarts, com es pot observar al brau i als cérvols de la imatge. Un altre recurs freqüent és l'aprofitament de les formes de la roca. La mida de les figures sembla respondre a una jerarquització brau-cavall-cérvol. Dins de la classificació estilística de Leroi-Gourhan, les figures de Lascaux corresponen majoritàriament a l'estil III, caracteritzat pels lloms sinuosos, l'aspecte inflat dels cossos i la menudesa dels caps i les extremitats, i la disposició separada de les potes, que expressa moviment.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice (en castellà). Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.13. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014]. 
  2. Barral i Altet, Xavier. «Las Claus: la prehistòria, en perill». Bonart [Girona], núm. 114, abril 2009, p.13. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coves de Lascaux Modifica l'enllaç a Wikidata