Terra de color

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralTerra de color
Espècie no aprovada per l'IMA

Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMineral
Propietats
Publicació(Meyers Konversations-Lexikon, 4a edició (1885–1890) Modifica el valor a Wikidata)

S'anomena terra de color a alguns minerals naturals que contenen òxids metàl·lics, principalment òxids de ferro i òxids de manganès, que s'han utilitzat des de la prehistòria com a pigments.[1] Els tipus primaris són l'ocre, la siena i l'ombra.[2] L'ús de terres de colors va tenir un gran impuls en la pintura de l'antic Egipte, on es va emprar el blau egipci, el primer color sintètic fet per l'home,[3] i constitueix una de les bases per fer colors fins a l'arribada de la Revolució Industrial. Altres bases són els pigments d'origen vegetal o animal.

Les terres de colors són terres naturals sense manipulacions o amb manipulacions mínimes com l'assecat per eliminar la humitat o el triturat per desfer els grumolls i obtenir una textura polsosa. No s'han de confondre amb els colors o pigments en pols anomenats "terres", els quals són, juntament amb els aglutinants, un dels ingredients dels colors moderns per a pintar.

Els noms dels colors de la gamma dels grocs i ocres com el siena natural o el siena torrat (coneguts també com a : terra siena natural o terra siena torrada), fan referència a les terres de la Toscana, a l'entorn de la ciutat de Siena que foren usats per obtenir pigments que segons el contingut d'òxids de ferro proporcionaven un o altre color. L'escola senesa de pintura, durant el Trecento va difondre l'ús i popularitat d'aquests pigments i colors.

Les terres de colors més conegudes i emprades en la història de la pintura a més de les sienes són els següents:

Referències[modifica]

  1. Roelofs, Isabelle. La couleur expliquée aux artistes (en francès). Groupe Eyrolles, 2012, p. 30. ISBN 978-2-212-134865. 
  2. Hirst, Kris. «Ochre - The Oldest Known Natural Pigment in the World». ThoughtCo., 15-04-2017. [Consulta: 31 agost 2017].
  3. Abdulnaser Abdulrahman Al-Zahrani, Harby Ezzeldin Ahmed. Preservation and Restoration Techniques for Ancient Egyptian Textiles (en anglès). IGI Global, 2022, p. 66. ISBN 9781799848127.