Realgar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralRealgar
Realgar-229713.jpg
Cristall de realgar de la mina Royal Reward, Green River Gorge, Franklin, King County, Washington, Estats Units
Fórmula químicaAs4S4
Epònimmina i pols Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.FA.15a
Nickel-Strunz 9a ed.2.FA.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/F.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.21.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics estriats; més comunament massiu
Estructura cristal·linaa = 9.325(3) Å, b = 13.571(5) Å, c = 6.587(3) Å, β = 106.43°; Z = 16
Simetriamonoclínica 2/m
Colorvermell fosc, vermell ataronjat
Maclesmacles de contacte en {100}
Exfoliació{010} perfecta
Fracturaconcoidal
Tenacitatsèctil
Duresa1,5 a 2
Lluïssoradamantina, grassa
Color de la ratllavermella ataronjada i groga ataronjada
Diafanitattransparent
Gravetat específica3,56
Densitat3,5
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 2.538
nβ = 2.684
nγ = 2.704
Birefringènciaδ = 0,166
Pleocroismegairebé incolor a groc pàl·lid daurat
Angle 2V40°
Dispersió òpticar > v, molt forta
Altres característiquestòxic i cancerigen
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

El realgar és un mineral de la classe dels sulfurs segons la classificació de Strunz. Rep el seu nom de l'àrab raj al gar, pols de la caverna.

Característiques[modifica]

El realgar és un sulfur d'arsènic natural, encara que rar. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans i ben modelats cristalls, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinosa. És similar al cinabri, però més suau i menys dens. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega, alterant-se a pararealgar.[2] S'ha de conservar a la foscor. És un mineral tòxic que va ser usar en la medicina medieval i en la fabricació de vidres. Avui dia s'usa en focs artificials, pesticides i en l'obtenció d'arsènic. És soluble en solucions d'hidròxid de potassi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el realgar pertany a "02.FA: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H2O, amb As, (Sb), S" juntament amb els següents minerals: duranusita, dimorfita, pararealgar, alacranita, uzonita, laphamita, orpiment, getchellita i wakabayashilita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba com a mineral secundari juntament amb l'orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en filons hidrotermals i dipòsits d'aigües termals, on es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com l'arsenopirita. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina.

Referències[modifica]

  1. «Realgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].
  2. «Pararealgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Realgar