Cervelló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pel que fa al llinatge dels Cervelló, vegeu Cervelló (llinatge).
Infotaula de geografia políticaCervelló
Bandera de Cervelló Escut de Cervelló
Bandera de Cervelló Escut de Cervelló
Gallissa-cervello-SantEsteve-2574sh.jpg

Localització
Localització de Cervelló respecte del Baix Llobregat.svg
 41° 23′ 46″ N, 1° 57′ 32″ E / 41.396166°N,1.958895°E / 41.396166; 1.958895
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat
Població
Total 8.970 (2018)
• Densitat 372,2 hab/km²
Llar 24 (1553)
Gentilici Cervellonenc, cervellonenca. Tot i que, popularment, es fa servir més cervelloní - cervellonina
Geografia
Superfície 24,1 km²
Altitud 122 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 08758
Fus horari
Codi de municipi INE 08068
Codi territorial IDESCAT 080689
Modifica les dades a Wikidata

Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona. El municipi, amb una extensió de 24,25 km², té un total de 8.909 habitants el 2017, amb una densitat de 369,7 habitants per km². L'any 1998 es va produir la secessió del poble de la Palma, que va passar a ser conegut com la Palma de Cervelló.

Situació[modifica]

Situat a la comarca del Baix Llobregat, a només vint quilòmetres de Barcelona, en plena natura i rodejat per muntanyes, Cervelló comparteix veïnatge amb els municipis de Vallirana, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Gelida i Subirats.

El terme municipal té una superfície de 24,10 km², dels quals 16 km² estan qualificats com a no urbanitzables i una gran part d’aquests estan inclosos dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEINC) i la Xarxa Natura 2000.

El punt més alt del municipi està situat al puig d’Agulles, dins el paratge de l’Ordal, a una cota de 653,65 metres. El nucli urbà està situat a la vall de la Riera de Cervelló, a cotes d’entre 100 i 180 metres.

Hidrogràficament, el municipi es divideix en dues conques, per una banda la riera de Cervelló i per l’altre la riera de Rafamans. Al sud hi ha una tercer torrent, amb poca aigua, que és la riera de Santa Maria, a l'antiga Vall de la Santa Creu.

El patrimoni natural de Cervelló aplega una gran riquesa d’espècies florals destacades com la garriga amb romaní, les pinedes de pi blanc, poques rouredes i alzinars l’avellanosa amb falgueres, etc. Pel que fa a la fauna, cal mencionar la presència de senglars, guineus, fagines, genetes i teixons, que troben refugi en les zones d’alzines i en les fondalades més ombrívoles. A nivell geològic hi trobem molts avencs i coves, un d'ells és l’avenc d’en Roca, situat a prop del coll de l’Ordal, amb més de 60 metres de fondària i una sala subterrània. aquest avenc va ser un dels primers que es van explorar a Catalunya a principis del s. XX (té el problema que a prop hi ha l'explotació d'una gran pedrera). L'interessant Cova de coll Verdaguer, és una cavitat d’uns 40 m de recorregut actual, que a part del seu interès bioespeleològic presenta un interessant jaciment en el que s’han trobat elements del Pleistocé on s'hi han trobat abundants restes òssies i excrements, actualment s'hi estan fent treballs d'investigació arqueològica.

Història[modifica]

Els orígens els trobem amb restes del neolític a l'entorn del temple romànic de Santa Maria i a les Penyes del Rector o Roca Plana (hi manca un estudi arqueològic més aprofundit). Després ja trobem que a la roca del castell, abans d'aquesta construcció, hi havia poblats de l'època del bronze. Durant l'època romana se sap que a la zona hi havia moltes vinyes i es feia vi; les restes mes properes són a Sant Vicenç dels Horts (o bé el nom de Vallirana que deriva d’un antropònim, Valerius).[1] L’origen del municipi de Cervelló el trobem ja amb al castell de Cervelló, que guardava el camí d'Ordal que duia al Penedès. El castell vigilava la frontera amb els sarraïns, seguint la construcció de castells de frontera al llarg del riu Llobregat. Tot això ho trobem documentat a principis del segle X, quan el castell encara pertanyia al comte de Barcelona. Aquest castell va donar lloc al llinatge nobiliari dels Cervelló, que durant molts segles van ser propietaris del castell i de les terres que l'envoltaven. Això va donar lloc a un municipi dispers, format per masies i masos isolats dins el terme municipal. El nom de Cervelló no deriva del llatí "Servilius", tal com havia escrit el lingûista Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ja que més després ho rectifica a l'obra Onomasticon Cataloniae (Barcelona 1989–1997). Creu que prové d'una arrel indoeuropea.

El llinatge dels Cervelló[2]

El 1382 Guillem Ramon de Montcada i de Peralta[3] intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[4]

A partir del segle XVI, el poder feudal dels senyors comença a minvar a mesura que les municipalitats, amb el suport del rei o del Consell de Cent barceloní, van anar augmentant la seva importància.

El 1714, la derrota catalana a la Guerra de Successió marca el final d’una època. La destrucció del castell per ordre de Felip V en va ser una de les primeres conseqüències.

És a partir de la segona meitat del Segle XVIII, amb la construcció per Carles III de la carretera de Barcelona a València, quan es forma el nucli agrupat de Cervelló, que fins aquell moment havia estat un poble rural de masies i cases pairals, dedicat bàsicament a una agricultura mancada de recursos i gairebé sense activitat industrial, tret d’alguna pedrera i molins fariners i un paperer.

És a partir de la construcció de la carretera quan s’inicia el procés d’industrialització de Cervelló, basat especialment en la indústria del vidre, impulsada primer el 1855 per Josep Jover i per Joaquim Mensa i Prats, a partir del 1864, i que va tenir gran prosperitat[5].

De la nostra història més recent destaca el naixement, el 19 de gener de 1899, de Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili (1954) i primer després de la restauració de la democràcia (1977-1980). Les seves despulles descansen al panteó familiar del cementiri de Cervelló, juntament amb els seus pares, esposa i filla. Cada any, coincidint amb la data de la seva mort, el 10 de juny, l’Ajuntament li ret homenatge amb una ofrena floral a la rambla, que porta el seu nom, amb la participació de partits polítics, entitats i associacions socials, culturals i esportives de la localitat i de tot Catalunya.

Al municipi han tingut residència personatges destacats del panorama artístic i cultural català, entre d'altres, com Frederic Soler Pitarra, Anselm Clavé (no hi ha referències) i Lola Anglada (1923 i 1928). El gran comediògraf i un dels impulsors del teatre català del segle XIX, Frederic Soler Pitarra, va viure a la masia que continua portant el seu nom Mas Pitarra i va escriure un poema basat en un fet real ocorregut a la masia de Mas de Can Pi, “La Pubilleta”.[6] També hi va viure en Manuel Rovira i Serra a la torre que edificà i que, ara, és l'edifici de l'ajuntament, molt transformada.

Llocs d'interès[modifica]

Castell de Cervelló, ja restaurat

Dins el terme destaca l'antiga església parroquial de Sant Esteve de Cervelló obra d'Antoni M. Gallissà, 1908, les ruïnes del castell de Cervelló, l'església de Santa Maria s. XI i el priorat benedictí de Sant Ponç de Corbera s. XI, la capella del Remei s. XVIII al Mas Vila. Les masies de Can Sala de Baix, el Mas Pitarra (Can Pitarra (Cervelló)) -l'antiga rectoria de la parròquia-, Can Riera, Ca n'Esteve, Can Romagosa del Camí, Torre Vileta, Granja Garcia[7] obra d'Antoni M. Gallissà, entre moltes d'altres.




Festes i tradicions[modifica]

  • Festa Major, el 3 d'agost (per tradició de l'antiga festa del descobriment del cos de sant Esteve. Aquesta festa la va treure el Vaticà l'any 1960).
  • Festa de Santa Maria de Cervelló. El dia 19 de setembre és el dia de la celebració litúrgica de la santa, però a Cervelló es fa la festivitat el cap de setmana després del dia 19. Dins la festa es fa l'Aplec a l'antiga església romànica de Santa Maria. (Antigament s'havia celebrat el 25 de setembre).
  • Festa de la Mare de Déu del Remei. El segon diumenge d'octubre es fa l'Aplec a la capella del Remei de Mas Vila. Per tradició l'organitzen any sí, any no les parròquies de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts (l'any 2020 la farà Cervelló).
  • Festa de Sant Sebastià, 20 de gener. Festa del vot de poble, en agraïment al sant per haver deslliurat a la població d'unes epidèmies que assolaren bona part de la població catalana. La festa l'organitza l'entitat Germandat de Sant Sebastià, el diumenge després del dia 20.
  • Carnestoltes. La cercavila del Carnaval infantil i la rua del Gran Carnaval omplen de color i festa els carrers del poble.
  • Festa tradicional dels Tres Tombs.
  • Per la diada de Sant Jordi Cervelló s’omple de llibres i de roses a la rambla Josep Tarradellas.
  • Fira del Comerç. Al mes de maig es celebra la Fira dedicada al comerç, les empreses i les entitats apleguen un centenar d'expositors del municipi, de localitats veïnes i, fins i tot, de fora de Catalunya, al llarg del carrer Major.
  • Sant Joan. Celebració del solstici d'estiu amb l'arribada de la Flama del Canigó i una petita revetlla a la rambla de Josep Tarradellas.
  • La Pota-Roja Cervelló, novembre. És un esdeveniment esportiu que es disputa en les modalitats de cursa de muntanya i cursa en BTT en l’entorn natural de Cervelló. Va començar l'any 2016 i els participants són d'arreu de Catalunya i de fora.

Demografia [8][modifica]

Entitat de població Habitants
Can Castany 374
Can Guitard Vell.(Topònim derivat

de la masia de la família Guitart).

1.094
Can Paulet 522
Can Roig 88
Cervelló 3.991
Ciutat del Remei, la 11
Costa de la Perdiu, la 266
El Grau - Grab 15
Granja Garcia 362
Interclub Can Tres 89
Mas de Can Pi 392
Mirador, el 131
Puigmontmany 597
Rovires, les 21
Santa Rosa 257
Torre Vileta, la 441
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
32 25 24 229 466 1.027 1.196 1.424 1.720 1.781

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.606 1.571 1.401 1.414 1.760 2.338 3.513 5.279 5.971 6.694

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.752 5.238 6.064 6.528 6.980 7.674 8.187 8.566 8.660 8.811

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
8.861 8.970 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Sant Ponç i es desagrega Vallirana; el 1857 incorpora la Palma, i el 1998 es desagrega la Palma de Cervelló.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Quimet Soler Canaleta CIU 19/04/1979 --
1983 - 1987 Josep Jané Pagés Independents 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Lluís Morant López CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Lluís Morant López CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Lluís Morant López CIU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Angelino Maestro Martínez PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Angelino Maestro Martínez PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Angelino Maestro Martínez PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Jesús Arévalo Bravo CIU 11/06/2011 --
2015 - 2019 José Ignacio Aparicio Ciria PSC 13/06/2015 --
Des de 2019 José Ignacio Aparicio Ciria PSC-CP 15/06/2019 --

Personatges cèlebres[modifica]

  • Manuel Rovira i Serra (Barcelona, 1865 - Cervelló, 1929), dramaturg, poeta i advocat.
  • Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988), CXXV president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980).
  • Frederic Garcia Salas (? - Cervelló, 1914), empresari del ciment a Vallirana i propietari de la torre modernista "Granja Garcia".
  • Canut Sàbat i Guitart (Cervelló, 1893 - Barcelona, 1973). Cantant d'òpera i sarssuela -baix-. Actuà al Liceu, Scala de Milà i teatres populars[9].
  • Àngel Bertran i Montserrat (Cervelló, 1922 - Barcelona, 1995), pintor paisatgista.
  • Rafael Bertran i Montserrat (Cervelló, 1924 -Barcelona, 2003), escriptor, dramaturg, poeta i advocat.
  • Carles Camps i Mundó (Cervelló, 1948), poeta.


Galeria fotogràfica[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Gran enciclopèdia catalana» (en català). Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: agost 2018].
  2. «Cervelló» (en català). Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: agost 2018].
  3. «Guillem Ramon de Montcada».
  4. Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
  5. Llurba i Rigol, Josep. Nocions d'història de Cervelló: fins al 1936. Cervelló: Segle Nou, 2004, p. 295. 
  6. Soler, Frederic. Nits de lluna. Barcelona: López, 1886. 
  7. «Granja Garcia».
  8. Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Cervelló (080689)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  9. «Canut Sàbat».

Notes[modifica]

EL GRAU ∗El nom de lloc "el Grau" és un topònim antic de Cervelló. L'actual nom el Grab va ésser inventat als anys 1990 i mal usat, al referir-se a la zona industrial actual. El lloc "el Grau" és situat on hi havia l'antic Maset del Grau i els camps de l'entorn, el pla situat entre la pujada del pont de la Palma i la pujada de Can Romagosa-. El topònim Grau significa un pas planer, a manera de terrassa o replà que travessa una costa prominent.[1]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cervelló Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 2. Pas relativament planer, a manera d'esglaó o replà que travessa una costa abrupta (or., occ.). En aquest significat tenen llur origen diferents topònims catalans, com Lo Grau d'Escales (un pas molt estret entre les serres de Bestracà i les de Ferran), Sant Bartomeu del Grau (entre la Plana de Vic i el Lluçanès), el Grau d'Olot (devers Collsacabra i Rupit), Es Grau d'Estellencs (Mall.), etc. Diccionari català-valencià-balear (1926-62), A.M.Alcover i redactat per Francesc de B.Moll. Inventari lexical de la llengua catalana. Editorial Moll. Any de publicació: 2002.