Cervelló (llinatge)
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | llinatge jurisdicció  | ||||
| Història | |||||
| Data de dissolució o abolició | 1297 | ||||
Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb. Les seves armes heràldiques eren en camp d'or, un cérvol d'atzur.[1][2]
Antecedents
[modifica]- Ansulf de Gurb, comprà l'alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona (961)
- Sendred de Gurb (fill), després Sendred de Querol; fundador del llinatge de Querol
- Hug de Gurb (fill), després Hug I de Cervelló; fundador del llinatge de Cervelló
Línia troncal de Cervelló
[modifica]
El sobrenom Alemany després de Guerau no afecta la numeració.
- Hug I de Cervelló (?, 1025/27)
- Bonfill de Cervelló (? − 1039/49)[3]
- Umbert de Cervelló (bisbe de Barcelona)
- Alemany I (?−1053)
- Guerau Alemany I (−1079)
- Guerau Alemany II de Cervelló
- Guerau Alemany III
- Guillem de Cervelló, senyor de Talavera, lluità a la Croada d'al-Mariyya de 1147.
- Guerau Alemany IV (germà i hereu) (?, 1167)
- Hug de Cervelló (arquebisbe de Tarragona)
- Guerau Alemany V (germà i hereu) (?, 1193)
- Guillem I de Cervelló (?, 1227) casat amb Elvira d'Artusela, filla de Ximeno d'Artusela
- Guerau VI de Cervelló (?, 1229) mort molt jove a Mallorca
- Felipa de Cervelló; les possessions passen al fill de Ramon Alemany Cervelló de Querol
- Ramon Alemany Cervelló de Querol (?, 1229), germà de Guillem I de Cervelló
- Guillem II de Cervelló
- Guerau VII de Cervelló (?, 1309) mort sense fills legítims durant la Croada d'al-Mariyya (1309)
- les possessions passen a la línia secundària de la Llacuna, Vilademàger i Pontils
Línia secundària de la Llacuna, Vilademàger i Pontils
[modifica]- Guillem III de Cervelló (?, 1323) mort a Sardenya
- Guillem IV de Cervelló (?, 1347) mort a Sardenya
- Berenguer Arnau I mort a Sardenya
- Guillem Ramon I, (germà de l'anterior) (?, 1365) lluità a la Guerra dels dos Peres
- Guerau VIII (?, 1392) fou majordom de Joan I d'Aragó i morí al setge de Palerm (1392)
- Berenguer Arnau II, (germà de l'anterior)
- Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona (?, ? — ?, 1405), governador de Catalunya[4]
- Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt (?, aprox. 1370 — ?, 1418), governador de Catalunya[5]
- Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell, reialista durant la Guerra Civil Catalana (1462-72)
- Guerau Alemany de Cervelló i de Cardona, rebel durant la Guerra Civil Catalana[6]
- Berenguer Arnau III, casà amb Joana de Castre-Pinós
- Berenguer Arnau IV o Berenguer Arnau Cervelló de Castre-Pinós
- Esdevenen Barons de Castre
Referències
[modifica]- ↑ Armoria: Cervelló
- ↑ «Els Cervelló i els Alemany (s. XI-XII) – Patrimoni Cultural». [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.327. ISBN 8478263004.
- ↑ «Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona». GEC. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt». GEC. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Guerau Alemany de Cervelló i de Cardona». GEC. [Consulta: 10 novembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- «Cervelló (llinatge)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- Genealogia de la nobilissima familia de Cervellón (en castellà). Barcelona: Pablo Campins Impressor, 1733.
- Miquel, Júlia «El Llinatge dels Cervelló». Resclosa, Núm. 4, 2000.