Llista de bisbes de Barcelona

Arquebisbe
Titular	Joan Josep Omella i Omella; des del 26 de desembre de 2015
Designat per	Francesc com a Papa
Institució	Barcelona
Creació	Segle IV
Primer titular	Pretextat
Precedit per	Lluís Martínez i Sistach
Segon en el càrrec	Sebastià Taltavull
Lloc web	http://www.arqbcn.org

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona. Abans del primer bisbe documentat, hi ha una extensa llista de bisbes llegendaris de la ciutat, alguns d'ells inexistents i d'altres formats a partir de figures reals de la comunitat cristiana de la ciutat romana. El primer, segons aquesta tradició, fou Sant Eteri, un deixeble de Sant Jaume el Major, que el deixà com a cap de la comunitat cristiana en la seva també llegendària visita a la ciutat l'any 37. La llista continua amb els sants bisbes Teodosi de Barcelona, Víctor, Eci, Luci de Barcelona, Toca o Fuca, fins a arribar a Sant Sever de Barcelona, sant màrtir l'any 302 i sant patró de la ciutat, tot i que tampoc no va existir. Vegeu-ne les diferents llistes en l'apartat Bisbes llegendaris de Barcelona.

Bisbes llegendaris de Barcelona[modifica]

Com s'ha dit, hi ha un nombre de bisbes inexistents de Barcelona, creats per la devoció popular, confusions i intencionadament per tal de fer retrotraure la història de la diòcesi als primers temps del cristianisme. Se'n conserven diversos episcopologis (llistes de bisbes) amb algunes divergències. La més antiga la dona Jeroni Pau, cap al 1491; hi consten:

Juan Bautista Pérez a mitjan segle xvi, fa constar (la data és la suposada data de mort):

Teodosi de Barcelona (34)
Víctor (42)
Eci (53)
Deòtic (60)
Luci (69)
Fucas (69)
Deodat (78)
Teodosi II (81)
Deodat II (108)
Penguard (120)
Pusi (146)
Alexandre (162)
Albert (172)
Ermengol (191)
Gaudimar (222)
Sever de Barcelona (289)

I passa a Pacià de Barcelona.

En 1602, Francisco Diago dona una llista diferent a la seva crònica, sense que se'n sàpiguen totes les fonts:

Teodosi de Barcelona (44)
Víctor (52)
Eci I (53)
Teòtic (60)
Luci (69)
Fucas, Toca o Teòtic (69)
Deodat (78)
Teodoric (91)
Deodat II (108)
Lengard (120)
Luci II (146)
Alexandre (162)
Albert (172)
Ermengol (191)
Gondimar (210)
Guillem (222)

i passa a Pretextat, ja al 347. Durant l'època de dominació andalusina fins a Sant Oleguer dona la següent cronologia:

Bernat I mort el 6 de setembre del 741
Guillem IV mort el 16 de setembre del 771
Bernat Vives mort el 8 d'abril del 781
Guillem V mort el 16 d'abril del 788
Umbert I mort el 16 de desembre del 801
Ramon II mort el 6 de maig de 835
Guillem VI mort el 18 d'abril del 850
Joan en temps del comte Berà I
Adaülf (850 - 860)
Ramon III fins a l'1 de maig del 864
Hug de Cruïlles mort el 18 d'abril del 870
Frodoí (861 - 890)
Bernat mort el 21 de desembre del 904
Teodoric III (vivia el 926 mort el 940)
Gondemaro
Wilara, vivia el 945
Bernat, mort el 3 de maig del 964
Aeci (mort el 1010)
Deodat (mort cap al 1028)
Guadall Domnuç (1029 - 1034)
Guislabert I de Barcelona (1035 - 1061)
Berenguer I (1062 - 1069)
Umbert de Cervelló (1069 - 1086)
Bertran (1086 - 1094)
Folc II de Cardona (1096 - 1099)
Berenguer Bernat (1100 - 1106)
Ramon Guillem (1107 - 1114)
Oleguer (1115 - 1137)

Finalment, la falsa crònica de Luci Flavi Dextre, publicada en 1609 per Jerónimo Román de la Higuera, i que tingué un èxit insospitat, dona:

Eteri de Barcelona (37)
Teodosi de Barcelona (94)
Víctor (139)
Luci (208)
Fulta (212)
Teodosi (285)
Sever de Barcelona (285)
Avit (299)
Mademar (300)
desconegut
Sever II de Barcelona (352)
Pretextat (356)
Pacià (370)
Emila (384)
Lampadi (396) i continua amb els històrics.

Bisbes històrics de Barcelona[modifica]

Els bisbes documentats i realment històrics són:

Pretextat (mencionat l'any 343)
Sant Pacià (~379 - 392)
Lampi (394 - 400)
Sigisari (mencionat el 415)
Nundinari (mort abans del 465)
Agrici (516 - 517)
Nebridi (540 - 546)
Patern (mencionat el 546)
Ugne (~580 - 589 arrià; 589 - 599 catòlic)
Emila (610 - 614)
Sever II (620 - 633)
Oia (636 - 638)
Quirze (~640 - 666)
Idali (683 - 689), citat com a sant en algunes fonts antigues
Laülf (mencionat el 693)

Els bisbes durant la dominació andalusina de Barcelona fins a Sant Oleguer procedeixen d'una llista elaborada per Diago que no aporta altra prova que els noms, noms que no s'esmenten en les llistes elaborades per Paulo, almenys fins a Joan^[1]