Lluís Martínez i Sistach

De Viquipèdia
Infotaula de personaLluís Martínez i Sistach
Mons. Martinez Sistach (30277911963).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Lluís Martínez Sistach Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal prevere Sant Sebastià de les Catacumbes
24 novembre 2007 –
Escudo de la Archidiócesis de Barcelona.svg Arquebisbe de Barcelona
15 juny 2004 – 6 novembre 2015
← Ricard Maria Carles i GordóJoan Josep Omella i Omella →
Escudo de la Archidiócesis de Tarragona.svg Arquebisbe de Tarragona
20 febrer 1997 – 15 juny 2004
← Ramon Torrella i CascanteJaume Pujol i Balcells →
Bisbe de Tortosa
17 maig 1991 –
← Ricard Maria Carles i GordóXavier Salinas i Vinyals →
Bisbe catòlic
27 desembre 1987 –
Bisbe catòlic romà
27 desembre 1987 –
Bisbe auxiliar
6 novembre 1987 –
Bisbe titular
6 novembre 1987 –
Diòcesi: Aliezira (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
ReligióCatolicisme
FormacióPontifícia Universitat Lateranense
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà (1961–), arquebisbe metropolità catòlic romà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Ordenació sacerdotal en el ritu romà de l’Església catòlica17 de setembre de 1961
per Gregorio Modrego Casaus
Consagració6 de novembre de 1987
per Narcís Jubany i Arnau
Proclamació cardenalícia24 de novembre de 2007
per Benet XVI
Cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe
Participà en
12 març 2013Conclave de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de Lluís Martínez i Sistach.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of Lluis Martinez i Sistach.svg
Charitas Christi Vrget Nos

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1937. Estudià el batxillerat als Germans Maristes i seguidament ingressà al Seminari Major de la seva ciutat. Estudià, del 1956 al 1959 la carrera de mestre a l'Escola Normal. Fou ordenat sacerdot a Cornellà de Llobregat el 17 de setembre de 1961.[2] Estudià seguidament a la Pontificia Università Lateranense de Roma, per la qual es doctorà el 1967 en drets civil i canònic (in utroque iure) mitjançant la tesi El dret d'associació a l'Església.

Entre el 1963 i el 1967 fou coadjutor de la parròquia de Sant Pere de Gavà. Des d'aquest darrer any i fins al 1973 fou notari del tribunal eclesiàstic de Barcelona. Desenvolupà la seva activitat pastoral a les parròquies de la Mare de Déu de Montserrat i de Santa Isabel d'Aragó de la ciutat. Del 1971 al 1977 actuà de sots-secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. Entre el 1978 i el 1987 fou vicari episcopal i després vicari general de l'arxidiòcesi de Barcelona. Des del 1975 era professor de dret canònic de la Facultat de Teologia de Catalunya i el 1987 fou elegit president de l'Associació Espanyola de Canonistes.

El 1987 fou consagrat bisbe titular d'Algesires i auxiliar de Barcelona. El 1991 fou nomenat bisbe de Tortosa i el 1997 el traslladaren a la seu metropolitana i primada de Tarragona. El 2004 fou nomenat Arquebisbe Metropolità de Barcelona.[3]

El 24 de novembre de 2007 el papa Benet XVI el creà cardenal del títol de San Sebastiano alle Catacombe.[4] El juny de 2008 ha estat nomenat membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica i del Consell pontifici per als Laics. El juny de 2010 va ser nomenat membre de la Prefectura dels Afers Econòmics de la Santa Seu.

El 6 de novembre de 2010 rebé a Barcelona el Papa Benet XVI, que visità la ciutat per a dedicar el Temple Expiatori de la Sagrada Família[5] l'endemà i convertir-la en basílica,[6] visita que, segons afirmà el Papa, li deixà un record inoblidable.[7]

Del 12 de març al 13 de març de 2013 participà en el Conclave que escollí el cardenal Jorge Mario Bergoglio[8] com a Papa, per succeir a Benet XVI.

El 2 d'abril del 2013, el Govern concedí la medalla d'or de la Generalitat al cardenal Martínez Sistach[9] com a reconeixement al mèrit de Mons. Martínez Sistach en la visita del Papa a Barcelona de fa tres anys i de posar en valor el seu paper al capdavant de l'Església catalana.[10]

El papa Francesc, el 6 de novembre de 2015, va fer efectiva la seva renúncia al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona.[11]

El 7 de març de 2016, com a arquebisbe emèrit, va rebre el Premi Immaculada atorgat pel Consell General de Germandats i Confraries de Barcelona, al Saló de Cròniques de l' Ajuntament de Barcelona[12]

El 2017 va publicar les seves memòries a Proa: Un cardenal es confessa, en conversa amb Jordi Piquer Quintana.

A la cúria pontifícia és membre de:

Referències[modifica]

  1. «Sistach saluda manifiesto de bienvenida de personalidades catalanas». Europa Press, 2010.
  2. Serra, Joan «Lluís Martínez Sistach: "No és possible reduir el fet religiós a la privacitat». Diari Ara [Barcelona], núm.342, 2011, p.12. ISSN: 2014-010X.
  3. Aragonès, Salvador «Madrid y Barcelona: los cardenales siguen por ahora en sus puesto». Aleteia, 05-05-2014.
  4. Martí i Bonet, Josep Maria «Siete cardenales: Martínez Sistach se convertirá en el séptimo purpurado de Barcelona el dia 24» (en castellà). La Vanguardi, 04-11-2007, pàg. 50.
  5. «El papa Benet XVI dedica el temple de la Sagrada Família de Barcelona». www.324.cat, 09-11-2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
  6. «Butlla de concessió del títol de basílica menor al temple de la Sagrada Família». arqbcn.org, 07-11-2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
  7. «Textos de la visita apostòlica del Papa Benet XVI a Barcelona (Declaracions del Sr. Cardenal a Catalunya Cristiana sobre la visita del Sant Pare a Barcelona)». [Consulta: 2 febrer 2013].
  8. Beltrán, José «Lluís Martínez Sistach: "Dios está en las personas que paran los desahucios y que buscan justicia"». Periodista Digital, 17-07-2015.
  9. Rourera, Mireia «Roma ultima la successió del cardenal Martínez Sistach». El Punt Avui, 11-10-2015.
  10. [enllaç sense format] http://www.ara.cat/politica/Francesc_Homs-Consell_Executiu-Govern_0_893910717.html
  11. «Renúncies i nomenaments. 06.11.2015» (en italià). Bollettino Sala Stampa della Santa Sede,, 06-11-2015. [Consulta: 6 novembre 2015].
  12. «Premis Immaculada 2016.». MJGDoblado.

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
-
Bisbe
Bisbe Auxiliar de Barcelona

1987–1991
Succeït per:
Joan Carrera i Planas
Precedit per:
Ricard Maria Carles i Gordó
Bisbe
Bisbe de Tortosa

17 de maig de 1991 - 20 de febrer de 1997
Succeït per:
Xavier Salinas i Vinyals
Precedit per:
Ramon Torrella i Cascante
Arquebisbe
Arquebisbe de Tarragona

20 de febrer de 1997 - 15 de juny de 2004
Succeït per:
Jaume Pujol i Balcells
Precedit per:
Ricard Maria Carles i Gordó
Arquebisbe
Arquebisbe de Barcelona

15 de juny de 2004-26 de desembre de 2015
Succeït per:
Joan Josep Omella i Omella
Precedit per:
Ricard Maria Carles i Gordó
Arquebisbe
Gran Prior per a l'Espanya Oriental
de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

15 de juny de 2004-26 de desembre de 2015
Succeït per:
Joan Josep Omella i Omella
Precedit per:
Johannes Willebrands
Arquebisbe
Cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe

des del 24 de novembre de 2007
Succeït per:
Al càrrec