Basílica de San Sebastiano fuori le mura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Basílica de Sant Sebastià Extramurs
RomaSanSebastiano.jpg
Exteriordelabasílica
Dades bàsiques
Tipus església
Arquitectes Flaminio Ponzio i Giovanni Vasanzio.
Començament segle IV
Acabament segle XVII
Característiques
Estat d'ús Bo
Estil barroc
Ubicació
Regió/prov. Laci
Municipi Roma
Localització Itàlia Itàlia

41° 51′ 20″ N, 12° 30′ 56″ E / 41.855555555556°N,12.515555555556°E / 41.855555555556; 12.515555555556
Activitat
Categoria Basílica menor
Diòcesi Roma
Culte catolicisme
Festivitat Sant Sebastià
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La basílica de Sant Sebastià Extramurs és un lloc de culte catòlic de la ciutat de Roma, al barri de l'Ardeatino, al número 136 de la via Appia Antica. Formava part de les set esglésies visitades pels pelegrins en ocasions dels jubileus.

Història[modifica]

L'església va ser construïda al segle IV, amb l'antic títol de Sant Pere i Sant Tars,[1] sobre el lloc on al 258 s'havien portat les relíquies dels dos apòstols per salvar-les de les persecucions. Retornades de seguida a les seves seus originàries (al Vaticà i a la via Ostiense), damunt les catacumbes que l'emperador Constantí havia fet construir, a la primera meitat del segle IV es construí una gran basílica, la qual inicialment va ser dedicada a la memoria apostolorum, però que de seguit assumí el seu nom actual.

L'església també rebé l'atribut ad catacumbas per la presència de les catacumbes on cap a finals del segle III es van sebollir les restes del màrtir romà Sant Sebastià de les quals prengué el nom, sobre les quals es construí, mentre que l'atribut "fuori le mura" (extramurs) es refereix al fet que l'església es trobava a la part exterior de la muralla aureliana, per tal de distingir-la de l'església de Sant Sebastià al Palatí.

Les restes de Sant Sebastià es traslladaren a la basílica de Sant Pere del Vaticà al 826, per temor d'un assalt dels sarraïns, que es materialitzà, causant la destrucció de l'església. El lloc de culte va ser reconstruït pel Papa Nicolau I (858-867) i l'altar del màrtir va ser reconsagrat pel Papa Honori III a petició dels cistercencs, que reberen la cura de l'església.

L'edifici actual va ser reconstruït seguint l'ordre del cardenal Scipione Caffarelli-Borghese al segle XVII, i portada a terme per Flaminio Ponzio primer i Giovanni Vasanzio.

La basílica és seu parroquial, instituïda el 18 d'abril de 1714 mitjançant butlla del Papa Climent XI.

Descripció[modifica]

La basílica constantiniana[modifica]

Constantí va fer construir la primera basílica segons el model cruciforme de tres naus i precedida d'un gran atri quadrangular, model que també apareix a l'altre basílicas feta erigir per l'emperador a Santa Agnès sobre la via Nomentana i a Sant Llorenç a via Tiburtina. Part d'aquesta basílica va ser emprada per la reconstrucció del segle XVII: en particular, el nou edifici ocupà l'antiga nau central.

Al 1933 es reconstruïren les naus emprant el deambulatori que corria al voltant de la basílica del segle IV: a la nau dreta hi ha tot d'estris de les catacumbes, i està a l'entrada del cementiri subterrani; a la nau esquerra es troba una de les sortides de les catacumbes i un museu epigràfic.

La basílica actual[modifica]

Interior de la basílica.
El sostre.
Catacomba de Sant Sebastià – detall de l'entrada

La façana de l'edifici és obra de Giovanni Vasanzio, sent completada el 1613; constituïda per un pòrtic amb tres arcs a la part inferior, al que corresponen tres grans finestres separades per pilastres a la part superior. Els arcs inferiors estan envoltats per columnes de granit provinents de la basílica constantiniana.

L'interior és una nau única, amb sostre de fusta tallada: representa el sant patró i els escuts d'armes del cardenal Scipione Borghese i del Papa Gregori XVI.

A la part dreta es troben: un nínxol amb el famós Salvator Mundi (Bust del Salvador), l'última obra mestra de Gian Lorenzo Bernini redescobert al 2001 al convent adjacent a l'església[2][3] procedint, la capella de les relíquies, decorada el 1625, en la qual es troba una pedra on hi ha la petjades de Jesús,[4] una de les fletxes que van matar a Sant Sebastià juntament amb part de la columna a la qual estava lligat durant el suplici; els altars de Santa Francesca Romana i San Girolamo; la capella Albani, construïda entre el 1706-1712 per l'arquitecte Carlo Fontana i encarregada pel papa Climent XI, sota la direcció de Carlo Maratta, amb la col·laboració d'Alessandro Specchi, Filippo Barigioni i Carlo Fontana, entre les obres hi ha una estàtua de Francesco Papaleo que representa Sant Fabiano amb els àngels.

A la banda esquerra hi ha: a l'esquerra de l'entrada, la làpida del Papa Damas I amb l'elogi del màrtir Eutiqui, esculpida per Furio Dionisio Philocalus; la capella de Sant Sebastià, construïda per Ciro Ferri en 1672, amb la imatge del sant de Giuseppe Giorgetti, que alberga les relíquies del màrtir; la Capella del Crucifix (antiga sagristia), construïda el 1727; els altars laterals dedicats a Sant Carles Borromeu i a Sant Francesc, i en aquesta última una pintura de Sant Francesc en oració per Jerome Muziano.

La nau central acaba amb l'arc de triomf que condueix a la capella major: aquesta, de planta quadrada, està coronada per una cúpula. L'altar major, compost d'un quiosc amb quatre columnes, va ser dissenyat per Flaminio Ponzio: hi ha una pintura d'Innocenzo Tacconi amb la Crucifixió, i als costats, Bustos de Sant Pere i Sant Pau per Nicolas Cordier.

El títol cardenalici[modifica]

Escut del cardenal Lluís Martínez i Sistach, actual cardenal titular

El títol cardenalici de San Sebastiano alle Catacombe va ser erecte pel Papa Joan XXIII el 30 de desembre de 1960 mitjançant la constitució apostòlica Consueverunt.

Titulars[modifica]

Notes[modifica]

  1. Mariano Armellini, Le chiese di Roma dal secolo IV al XIX, Parte Terza, Notizie storiche e topografiche delle chiese suburbane di Roma, via Appia.
  2. Error en el títol o la url.«».
  3. Error en el títol o la url.«».
  4. Es tracta de la petjada de l'episodi del "Quo vadis?", que apareix al Actes de Pere apòcrifs.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]