Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Medalla Or Generalitat 6804 resize.jpg
Atorgada per: Catalunya Catalunya
Tipus Mèrit civil
Concessió destacar-se en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya.
Estatus En vigència
Creador Josep Tarradellas
Creada 17 de maig de 1978
Primera concessió 17 de maig de 1978
Modifica dades a Wikidata

La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya. La Medalla d'Or és, juntament amb de la Creu de Sant Jordi i el Premi Internacional Catalunya, una de les màximes distincions concedides pel mèrit civil a Catalunya.

Diploma d'entrega de la Medalla d'or a Joan Triadú, en una exposició al Palau Robert
Lliurament de la Medalla d'Or del 2014 a Jordi Savall de mans del President Artur Mas

La medalla fou creada el 1978[1] durant el breu període entre la restauració de la Generalitat després del franquisme i l'aprovació de l'Estatut de Sau de 1979. El breu i ambigu redactat de l'època de Tarradellas fou reformulat el 2004 per tal d'aclarir-ne el seu ús.[2]

Atribució[modifica | modifica el codi]

La concessió de la Medalla d'Or és endegada a proposta del President de la Generalitat o qualsevol dels membres del govern. La Secretaria General del Departament de la Presidència realitza l'expedient on s'avaluen els mèrits i posteriorment eleva la proposta al govern que és qui pren la decisió final. Aquesta decisió del govern de la Generalitat de Catalunya se sol prendre en la reunió de govern prèvia a l'11 de setembre, amb motiu de la celebració de La Diada, i és lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya en un acte solemne.

Des del 2004, aquest guardó no pot ser atorgat a més de dues persones cada any, excepte en el cas tipificat en el Decret 315/2004, tot i que no s'estableix obligació d'atorgar-la anualment. Sense dotació econòmica aquest guardó té un caràcter estrictament honorífic. Les persones distingides amb la Medalla d'Or tenen dret a rebre el tractament d'«Excel·lentíssim/a Senyor/a» en els actes oficials que es realitzen a Catalunya. Aquest dret té caràcter vitalici.

Disseny[modifica | modifica el codi]

La Medalla d'Or de la Generalitat té les característiques següents:

La Medalla és d'or massís de quaranta-nou mil·límetres de diàmetre i porta un cordó per ser imposada. El pes total és de quaranta-cinc grams. A l'anvers hi figuren en semicercle les lletres "Generalitat de Catalunya" i el símbol de la Generalitat en relleu. Al revers hi figuren dibuixades en semicercle les lletres "Medalla d'Or" i el símbol de la Generalitat.

A l'espai inferior de la Medalla s'hi grava el nom i els cognoms de la persona guardonada i el Decret.

La Medalla d'Or és presentada en el seu corresponent estoig juntament amb el botó de solapa que és la rèplica de l'anvers de la Medalla de 17 mil·límetres de diàmetre, també d'or massís.[2]

Llista de guardonats i guardonades[modifica | modifica el codi]

Any
Premiat
Mèrits
1978 Joan Miró i Ferrà Pintura
1979 Pau Casals i Defilló Música
1980 Joan Coromines i Vigneaux Lingüística
Josep Pla i Casadevall Literatura
Jordi Rubió i Balaguer Literatura, filolgia bibliologia[3]
Salvador Espriu i Castelló Literatura
Frederic Mompou i Dencausse Música
1981 Joan Rebull Torroja Escultura
Josep Vicenç Foix i Mas Literatura
Josep Lluís Sert i López Arquitectura
Salvador Dalí i Domènech Pintura
1982 Montserrat Caballé i Folch Música
Victòria dels Àngels López i Garcia Música
Apel·les Fenosa i Florensa Escultura
1983 Joan Fuster i Ortells Literatura
Francesc de Borja Moll i Casasnovas Literatura i filologia
Antoni Tàpies i Puig Pintura
Alícia de Larrocha i de la Calle Música
1984 Josep Carreras i Coll Música
Antoni Clavé i Sanmartí Pintura
1985 Joan Antoni Samaranch i Torelló Esports
Miquel Batllori i Munné Religió i Història
1986 Frederic Marès i Deulovol Escultura, pedagogia i història
1987 No concedida -
1988 Federico Mayor Zaragoza Política
Raimon Noguera i de Guzman
Joan Sardà i Dexeus Economia
Miquel Coll i Alentorn Política
1989 No concedida -
1990 Ramon Aramon i Serra Literatura i filologia
1991 Narcís Jubany i Arnau Religió
1992 No concedida -
1993 Ramon Roca i Puig Religió
1994 No concedida -
1995 No concedida -
1996 No concedida -
1997 Jaume Aragall i Garriga Música
Raimon Pelegero i Sanchis Música
Abadia de Montserrat Religió
1998 No concedida -
1999 Miquel Martí i Pol Literatura
Xavier Montsalvatge i Bassols Música
2000 Pierre Vilar Història
Josep Benet i Morell Advocacia, història, política
2001 Joan Triadú i Font Literatura
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sanitat
Jordi Carbonell i de Ballester Filologia i política
2002 No concedida -
2003 Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío Literatura
Francesc Candel Tortajada Literatura
Ramon Margalef i López Ciència i ecologia
Joaquim Molas i Batllori Literatura
Antoni Pladevall i Font Literatura
2004 Joan Oró i Florensa Ciència
2005 Gregorio López-Raimundo Política
Joan Reventós i Carner Política
La Caixa Economia
2006 Antoni Gutiérrez Díaz Política
2007 Jordi Pujol i Soley Política
Pasqual Maragall i Mira Política
2008 Moisès Broggi i Vallès Medicina
Montserrat Carulla i Ventura Arts escèniques
2009 Poble mexicà Acolliment dels exiliats catalans[4]
Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya[5] A la seva professionalitat i servei públic
2010 Jordi Solé i Tura[6] Trajectòria cívica i política, a títol pòstum
Institut d'Estudis Catalans Recerca en els àmbits de la cultura catalana al llarg de més d'un segle
Abadia de Poblet Trajectòria històrica i cultural
2011 Heribert Barrera i Costa Política, a títol pòstum
2012 Josep Maria Ainaud de Lasarte Història de l'art
Antoni Maria Badia i Margarit Lingüística[7]
2013 Lluís Martínez i Sistach Contribució a la visita de Benet XVI a Barcelona i suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas Diocesana[8]
Max Cahner i Garcia Edició, activisme cultural, recerca filològica i activitat política. A títol pòstum[9]
Oriol Bohigas i Guardiola Arquitectura i urbanisme, contribució a la modernitat i la projecció de Barcelona[9]
2014 Jordi Savall i Bernadet Destacada trajectòria musical i la seva contribució de primer ordre a la cultura i la civilitat.[10]
2015 Neus Català i Pallejà En reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital, l'any del seu centenari.[11]
Josep Maria Espinàs i Massip Per la seva trajectòria destacada en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó, i per ser un referent de les lletres catalanes.[12]
Joan Rodés Teixidor per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina i sobretot en la investigació de les malalties de fetge.[12]
2016 Muriel Casals i Couturier per la seva trajectòria cultural i política, a títol pòstum

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Decret de creació (DOGC 4, de 15.06.1978) (Text pla aquí
  2. 2,0 2,1 DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, departament de relacions institucionals i participació, DOGC núm. 4165 - 01/07/2004
  3. «Jordi Rubió i Balaguer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. DECRET 133/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble de Mèxic. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
  5. DECRET 132/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
  6. DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura. DOGC núm. 5524 - 11/12/2009
  7. El Govern concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Ainaud de Lasarte i a Antoni Maria Badia i Margarit
  8. El Govern també ha aprovat concedir la Medalla d'Or de la Generalitat al cardenal Lluís Martínez Sistach per la seva contribució a la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i pel suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas
  9. 9,0 9,1 El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Max Cahner i a Oriol Bohigas
  10. «Jordi Savall, Medalla d’Or de la Generalitat». ara.cat. [Consulta: 8 octubre 2014].
  11. «Neus Català i Pallejà». Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 març 2015].
  12. 12,0 12,1 ACN «Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés, medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya». Acn.cat, 03-03-2015 [Consulta: 3 març 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]